Glossari de composició: 74 termes musicals amb àudio

Aquest glossari de composició recull 74 termes musicals explicats en poques paraules, agrupats pel que descriuen: estructura, lletra, melodia, harmonia, ritme, gravació i drets. Dins de cada grup van per ordre alfabètic. Cada entrada té una definició breu, un exemple i, quan el web en té, un enllaç a la guia a fons o a l’eina gratuïta. Quan a l’estudi es fa servir el terme anglès, va entre parèntesis. Vuit entrades inclouen un exemple d’àudio que sona al navegador: són esbossos didàctics sintetitzats al moment, no gravacions d’estudi.

Si només et quedes amb quatre paraules, que siguin aquestes: l’estrofa explica la història i canvia de lletra, la tornada repeteix la idea principal, el ganxo és el que ningú no oblida i el pont és el contrast que sona un cop abans de l’última tornada.

Es confonen sovint	La diferència
Tornada i ganxo	La tornada és una secció; el ganxo, l’element més enganxós, que sovint hi és a dins
Estrofa i vers	L’estrofa és el bloc; el vers, cada línia
Melodia i topline	Qualsevol melodia o bé la melodia i la lletra escrites sobre una base que ja existeix
Mescla i masterització	Equilibrar les pistes d’una cançó o polir les mescles acabades com a conjunt
Obra i fonograma	La cançó en si o una gravació concreta
ISWC i ISRC	El codi de l’obra o el d’una gravació

Termes d’estructura

Estrofa (verse)

La secció que fa avançar la història: mateixa melodia, lletra nova cada vegada, més greu i amb més síl·labes que la tornada. Exemple: la primera estrofa ensenya la cuina buida; la segona salta al matí següent. Guia: com escriure una estrofa.

Forma AABA

Tres estrofes (A) que acaben amb el títol i un pont (B) que contrasta, sense tornada a part. Molts estàndards la fan servir en 32 compassos, quatre parts de vuit. Exemple: cada A acaba amb «…i jo encara espero». El planificador d’estructura l’ofereix com a forma de partida.

Forma estrofa-tornada

La forma més habitual del pop: estrofes que s’alternen amb una tornada repetida, sovint amb pre-tornada i pont. Exemple: 72 compassos de 4/4 a 96 BPM duren exactament tres minuts. Guia: estructura d’una cançó.

Intro

L’obertura abans de la primera veu, sovint de dos a vuit compassos amb els acords de la tornada o el riff principal. Exemple: quatre compassos del riff de guitarra i entra la primera estrofa.

Outro

El final després de l’última tornada: un fos, el riff de la intro que torna o una frase repetida per tancar. Exemple: l’últim vers de la tornada cantat tres vegades sobre un acord llarg.

Pont (bridge)

Una secció que sol sonar un sol cop, després de la segona tornada, amb acords, melodia o mirada nous, perquè l’última tornada pesi més. Guia: el pont d’una cançó.

Què cal escoltar: la tornada va de 0:02 a 0:12; a 0:12 el pont baixa a La♭, amb la bateria més suau i acords més llargs, i a 0:21 la tornada torna i sona més brillant per contrast.

Post-tornada (post-chorus)

Una secció curta just després de la tornada que repeteix un cant, un riff vocal o un ganxo instrumental. Exemple: «oh-oh, deixa el llum encès» dues vegades sobre els acords de la tornada.

Pre-tornada (pre-chorus)

Una secció curta entre l’estrofa i la tornada que crea tensió: versos més curts, una melodia que puja i un acord que espera. Guia: què és una pre-tornada.

Què cal escoltar: una estrofa sense bateria (0:02–0:12), arpegis des de 0:12, el Sol sostingut dos compassos a partir de 0:17, més o menys, i la tornada que resol en Do a 0:21.

Tornada (chorus)

La secció que es repeteix amb la mateixa lletra i la mateixa melodia i porta la idea central, gairebé sempre amb el títol. Sol anar més aguda que l’estrofa. Exemple: quatre versos que obren i tanquen amb «Deixa el llum encès». Guia: com escriure una tornada.

Termes de lletra

Accent (síl·laba tònica)

La síl·laba que pesa més quan parles: can-ÇÓ, MÚ-si-ca, a-MOR. En una cançó ha de caure en un temps fort o en una nota llarga. Exemple: cantar «CAN-çó» amb la nota llarga a «can» sona estrany. Guia: síl·labes i accents.

Esquema de rima

El patró de rimes d’una estrofa, anotat amb lletres: AABB, ABAB o ABCB, en què només rimen el segon i el quart vers. Exemple: ABCB deixa lliures el primer i el tercer per als detalls. Guia: tipus de rima a les cançons.

Mètrica

El recompte de síl·labes de cada vers. En català es compta fins a l’última síl·laba tònica, i les vocals que s’uneixen compten com una. Exemple: «Dos gots damunt la taula» té set síl·labes gramaticals però només sis de mètriques: el compte s’atura al «tau» de «taula». Eina: comptador de síl·labes.

Mostrar, no explicar

Escriure una imatge o una acció concretes en lloc d’anomenar el sentiment. Exemple: no «em sento sol», sinó «Dos gots damunt la taula, un encara net». Guia: com escriure una estrofa.

Prosòdia

L’encaix entre paraula i música: síl·labes tòniques en temps forts i notes llargues, i una melodia amb la forma del sentit. Exemple: «ma-TÍ» cantat «MA-tí» és mala prosòdia. Guia: síl·labes i accents.

Rima assonant

Només coincideixen les vocals a partir de l’última vocal tònica. Sona natural i dona moltes més opcions. Exemple: lluna i fulla, vida i pica. Guia: tipus de rima a les cançons.

Rima consonant

Coincideixen vocals i consonants a partir de l’última vocal tònica. És la rima més rodona, però cansa si totes ho són. Exemple: camí i destí, cançó i raó.

Rima interna

Una rima dins del vers, no només al final; molt habitual en el rap. Exemple: «Te’n vas i el pas se’m fa més lent».

Rima masculina i femenina

La masculina acaba en paraula aguda (amor, dolor) i la femenina en plana (casa, passa). Canvia com cau cada vers sobre la música. Guia: tipus de rima a les cançons.

Rima multisíl·laba

Una rima que fa coincidir diverses síl·labes seguides, repartides en més d’una paraula. Exemple: «girant la pàgina» i «mirant la llàgrima». Guia: com escriure un rap.

Sinalefa

La unió en una sola síl·laba de la vocal final d’una paraula i la inicial de la següent. Canvia el recompte i la manera de cantar. Exemple: a «canto una cançó», «to u» es canta en una nota: sis síl·labes passen a cinc.

Títol

El nom de la cançó, gairebé sempre la frase que la tornada repeteix més, al principi o al final. Exemple: «Deixa el llum encès» obre i tanca la tornada. Guia: idees de títols per a cançons.

Vers

Cada línia de la lletra. A l’estudi molta gent diu «vers» a l’estrofa sencera, per calc de l’anglès verse. Exemple: una estrofa de quatre versos. Guia: com escriure lletres de cançons.

Termes de melodia

Contorn melòdic

La forma de la melodia dibuixada com una línia: puja, baixa, fa un arc o es queda plana. Exemple: una estrofa entre do i sol i una tornada que arriba al do agut. Guia: com escriure una melodia.

Frase

Una oració musical que es canta d’una alenada, sovint de dos o quatre compassos, gairebé sempre un vers. Exemple: quatre frases de dos compassos formen una estrofa de vuit. Guia: com posar música a una lletra.

Ganxo (hook)

El que no et treus del cap: una frase melòdica, un vers, un riff o un so, sovint el títol sobre una melodia curta que es repeteix. Guia: ganxo musical.

Què cal escoltar: la mateixa frase de vuit notes en dos compassos torna cap a 0:02, 0:07, 0:12 i 0:17. A la tercera ja la taral·leges.

Graus conjunts

Moviment cap a les notes veïnes de l’escala, com do–re–mi. És fàcil de cantar i ideal per a estrofes, tot i que una cançó sencera així sona plana. Exemple: un vers que camina mi–fa–sol–fa–mi.

Melodia

La successió d’altures i ritmes que canta la veu: el que xiularies. Exemple: canta un vers amb tres notes i afegeix-ne una quarta per a la paraula clau, sobre la melodia de pràctica. Guia: com escriure una melodia.

Motiu

Una idea musical curta, poques notes o un ritme, que la cançó repeteix i varia. Exemple: una figura d’un compàs, la mateixa un grau més amunt i una resposta.

Riff

Una frase instrumental curta que es repeteix al llarg d’una secció, sovint a la guitarra o al sintetitzador. Quan és el més enganxós de la cançó, el riff és el ganxo.

Què cal escoltar: un compàs de riff es repeteix des de 0:02 fins al final, a 0:21. Les notes no canvien, els acords sí: sobre Fa, a 0:04, el mateix riff sona més suau.

Salt

Un pas entre notes que no són veïnes a l’escala, com de mi al do agut. Els salts donen impuls; una bona melodia després torna per graus en sentit contrari. Guia: com escriure una melodia.

Què cal escoltar: la línia salta mi–sol–do fins al do agut a 0:04, baixa per graus a 0:05 i torna a saltar fins a un re agut a 0:09.

Tessitura

La zona de notes en què una veu canta còmoda, de la més greu a la més aguda; la tonalitat hi ha de mantenir la melodia. Exemple: si la teva nota més aguda còmoda és un mi i la tornada arriba al sol de sobre, baixa tres semitons. Eina: en quin to cantar.

Topline

La melodia vocal i la lletra escrites sobre una base o un beat que ja existeix; qui l’escriu és topliner. El terme ve del pop i de la producció electrònica. Exemple: un productor t’envia un loop a 90 BPM i tu escrius la tornada a sobre. Guia: què és un topline.

Termes d’harmonia i acords

Acord manllevat

Un acord pres de la tonalitat homònima, gairebé sempre la menor, per enfosquir el color; també se’n diu intercanvi modal. Exemple: Do–Fa–Fa m–Do (C–F–Fm–C) al reproductor de progressions. Guia: progressions d’acords tristes.

Cadència

El moviment d’acords que tanca una frase i decideix com de conclusiva sona. V–I tanca (cadència perfecta); aturar-se en V la deixa oberta (semicadència). Exemple: Sol–Do al final de la tornada. Guia: progressions d’acords per compondre.

Capodastre (capo)

La pinça que es posa sobre el mànec i puja totes les cordes un semitò per trast, per tocar posicions fàcils en un to més agut. Exemple: posicions de Sol amb el capodastre al traste 2 sonen en La. El creador de lletres amb acords suggereix on posar-lo i en quin to cantar te l’indica segons la teva veu. Guia: taula de capodastre.

Full de lletra i acords

La lletra amb el nom de cada acord a sobre de la síl·laba on canvia; si també porta la melodia escrita, és una partitura guia (lead sheet). Exemple: «[C]Deixa el [G]llum encès». Eina: creador de lletres amb acords. Guia: com fer un full de lletra i acords.

Graus (xifres romanes)

Els acords anomenats per la seva posició a l’escala: en majúscula els majors (I, IV, V) i en minúscula els menors (ii, iii, vi). Exemple: vi és La m en Do i Mi m en Sol. Eina: reproductor de progressions.

Major i menor

Els dos colors principals d’una tonalitat: el major sona més lluminós i el menor més fosc, sobretot per la tercera nota (mi en Do major, mi bemoll en Do menor). La menor és la relativa de Do major: mateixes notes. Guia: progressions d’acords tristes.

Què cal escoltar: després del compte d’entrada (0:00–0:03), l’acord canvia a 0:03, 0:06, 0:09 i 0:12. A 0:12 la melodia puja re–fa–si bemoll i es queda a un pas de casa.

Modulació

Passar la cançó a una altra tonalitat, molt sovint pujant un o dos semitons a l’última tornada. Exemple: la tornada final salta de Do a Re.

Progressió d’acords

Una sèrie d’acords que es repeteix sota una secció; amb quatre n’hi ha prou per a tota una cançó. Guia: progressions d’acords per compondre.

Què cal escoltar: Do, Sol, La m i Fa canvien cada 2,5 segons des de 0:02, i el bucle torna a començar a 0:12. Carrega-la al reproductor de progressions i prova un altre to.

Sistema Nashville

Els acords escrits com a números de l’escala, perquè una banda llegeixi el mateix full en qualsevol to. Exemple: 1–5–6m–4 és Do–Sol–La m–Fa en Do i La–Mi–Fa♯ m–Re en La.

To (tonalitat)

La nota i l’escala en què es recolza la cançó, com Do major o La menor; a l’assaig se’n diu «to». L’acord de casa és la tònica, on la música reposa. Exemple: una cançó en Sol sol començar i acabar en Sol i fa servir Sol, Do, Re i Mi m.

Transportar

Moure totes les notes i els acords el mateix interval. Exemple: Do–Sol–La m–Fa pujat un to és Re–La–Si m–Sol (D–A–Bm–G). Eina: creador de lletres amb acords.

Xifrat americà

Anomenar les notes amb lletres: A és la, B és si, C és do, D és re, E és mi, F és fa i G és sol; la «m» indica menor. Exemple: La m s’escriu Am, i Do–Sol–La m–Fa és C–G–Am–F.

Termes de ritme i tempo

Anacrusi

Les notes o síl·labes que van abans del primer temps fort d’una frase. Exemple: a «i me’n VAIG sense mirar enrere», «i me’n» és l’anacrusi i «VAIG» cau a l’u. Guia: síl·labes i accents.

BPM

Pulsacions per minut (beats per minute), la mesura del tempo: 60 BPM és una pulsació per segon. Exemple: les balades solen anar entre 60 i 80 BPM. Eina: metrònom en línia. Guia: què és el BPM.

Clic (click)

El metrònom que sona als auriculars mentre graves; el compte d’entrada és el compàs de clics abans d’entrar. Exemple: quatre clics i comença l’estrofa. Eina: metrònom en línia.

Compàs

Un grup de temps: en 4/4 n’hi caben quatre. Les seccions es compten en compassos; en el rap, cada vers també se’n diu barra. Guia: com escriure sobre un beat.

Flow

Com un raper o un cantant col·loca les síl·labes sobre el beat: ritme, velocitat, pauses i accents. Exemple: el mateix vers en corxeres i després en tresets. Guia: com escriure un rap.

Half-time

Una sensació amb la caixa al tercer temps en lloc del segon i el quart, que fa que la cançó sembli anar a la meitat. Exemple: un trap a 140 BPM se sent a 70. Guia: què és el BPM.

Indicació de compàs

Els dos números que diuen quants temps té cada compàs i quina figura val un temps: 4/4 en gairebé tot el pop, 3/4 en el vals i 6/8 amb dos grups de tres. Exemple: en 3/4 es compta «1-2-3, 1-2-3».

Pulsació (beat)

El batec regular que marques amb el peu. En el rap i el pop, «beat» també és la base instrumental. Exemple: a 90 BPM arriba una pulsació cada 0,67 segons.

Síncope

Accents col·locats entre les pulsacions, a contratemps, perquè el ritme empenyi. Exemple: cantar «oberta» just abans del tercer temps i no a sobre.

Tresets

Tres notes iguals en l’espai de dues. Un flow en tresets posa tres síl·labes a cada temps. Guia: com escriure un rap.

Què cal escoltar: de 0:02 a 0:09, més o menys, quatre compassos amb tres síl·labes a cadascun dels temps 1, 2 i 3; el 4 queda buit.

Termes de gravació i producció

DAW

Estació de treball d’àudio digital: el programa per gravar, editar i mesclar, com GarageBand, Logic Pro o Ableton Live. Exemple: guitarra i veu en pistes separades. Guia: com fer una maqueta amb GarageBand.

Loop

Uns quants compassos d’àudio que es repeteixen sense tall; moltes cançons s’escriuen a sobre d’un. Exemple: quatre compassos de La m–Fa–Do–Sol a 92 BPM. Guia: com escriure sobre un beat.

Maqueta (demo)

Una gravació senzilla que ensenya com va la cançó, des d’una nota de veu amb guitarra al mòbil fins a una producció casolana completa. Exemple: veu i piano en una sola presa. Guia: què és una maqueta.

Masterització

L’últim pas després de la mescla: volum, color i coherència, perquè les cançons sonin bé a qualsevol equip i entre elles. Exemple: igualar el nivell de les cinc cançons d’un EP.

Mescla

Equilibrar les pistes gravades amb volum, panorama, equalització, compressió i efectes. Exemple: abaixar la guitarra perquè la veu quedi al davant. Guia: maqueta a casa sense equip car.

Presa (take)

Cada intent gravat; et quedes amb el millor o combines el millor de diversos. Exemple: la tercera presa de la tornada té la nota aguda més neta. Guia: gravar maquetes amb el mòbil.

Stems

Grups de pistes exportats com a arxius d’àudio separats, com bateria, baix i veus, que comencen tots al mateix punt. Exemple: quatre stems de la mateixa durada per a un productor. Guia: compartir cançons inèdites.

Veu guia

Una veu ràpida que marca la melodia i la lletra mentre es grava la resta i que després se substitueix. Exemple: cantar fluix sobre la maqueta només per no perdre’t. Guia: com gravar veus a casa.

Termes de crèdits, drets i negoci

Aquesta part explica com funcionen les coses en general; no és assessorament legal.

Coautoria

Escriure una cançó amb altres persones, que en comparteixen l’autoria. Exemple: una porta el títol i els acords, l’altra la melodia, i pacten el repartiment abans de marxar. Guia: sessió de coescriptura.

Drets d’autor

Els drets sobre una obra creativa. La cançó és teva pel sol fet de crear-la; registrar-la no és obligatori, però et dona una prova datada. Exemple: una nota de veu datada amb la cançó. Guia: com registrar una cançó.

Drets de comunicació pública

El que es paga quan una obra sona en públic: ràdio, televisió, concerts, locals o streaming. L’entitat de gestió els reparteix entre autors i editorials. Exemple: un bar que posa la teva cançó paga a través de la seva llicència. Guia: com es cobren els drets d’autor.

Drets de reproducció mecànica

El que es paga per reproduir una obra: còpies físiques, descàrregues i escoltes en streaming. Exemple: cada escolta de la teva cançó suma una part minúscula de drets mecànics. Guia: com es cobren els drets d’autor.

Editorial musical

Una empresa que gestiona, promou i llicencia obres a canvi d’una part dels ingressos. Exemple: l’editorial proposa la teva cançó per a un anunci i la registra a fora.

Entitat de gestió

La societat que llicencia l’ús de les obres, recapta i paga autors i editors; a Catalunya i a la resta de l’Estat, la SGAE. Guia: com es cobren els drets d’autor.

Fonograma (màster)

La gravació acabada, propietat de qui la va fer o pagar, sovint l’artista o un segell, amb drets propis. Exemple: la cançó és teva; el màster, del segell que el va finançar.

ISRC

El codi internacional de gravacions (International Standard Recording Code): 12 caràcters que identifiquen una gravació o un videoclip, no la cançó. Exemple: la versió acústica i la d’estudi porten dos ISRC. Guia: distribució musical.

ISWC

El codi internacional d’obres musicals (International Standard Musical Work Code): una T, nou dígits i un dígit de control. Exemple: la teva cançó i totes les seves versions comparteixen un ISWC.

Obra musical

La cançó com a creació: melodia, harmonia i lletra, a part de qualsevol gravació. Exemple: una banda fa una versió de la teva cançó; la gravació és seva, l’obra continua sent teva.

Sincronització

El permís per unir una obra amb imatge: cinema, sèries, anuncis o videojocs; la gravació necessita la seva pròpia llicència de màster. Exemple: una sèrie fa servir 30 segons de la teva tornada.

Split sheet

Un document breu, signat per tots els autors, amb el percentatge de cadascú a la cançó. Exemple: tres autors signen 40/30/30 el mateix dia. Eina: plantilla de split sheet. Guia: què és un split sheet.

On encaixa Zoundroom: el vocabulari dins d’un projecte

A Zoundroom cada cançó és un projecte que reuneix gravacions, lletra, notes i arxius. Escriu la lletra en una nota amb les seccions anomenades i el to, el BPM i el capodastre a la primera línia; després grava el topline dins d’aquesta nota: l’àudio s’insereix al cursor, sota la seva secció. Desa el split sheet signat al mateix projecte. Zoundroom no és un DAW: mescla en un altre programa i importa’n el resultat. Per posar en pràctica aquests termes amb una cançó de veritat, prova el curs gratuït de composició.

Preguntes freqüents

Quines són les parts d’una cançó?

Intro, estrofa, pre-tornada, tornada, post-tornada, pont i outro. Gairebé tot el pop fa servir la forma estrofa-tornada; molts estàndards antics fan servir AABA, amb el títol al final de cada estrofa en lloc d’una tornada.

El ganxo i la tornada són el mateix?

No. La tornada és una secció; el ganxo és l’element més enganxós, i pot ser dins de la tornada (el títol), a la intro (un riff) o en una post-tornada.

Quina diferència hi ha entre l’obra i el fonograma?

L’obra és la cançó, dels seus autors i editorials; el fonograma és una gravació concreta, de qui la va fer. Cadascun té el seu codi (ISWC i ISRC) i els seus propis drets.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 27 de setembre de 2026.

• SGAE: qui som (entitat de gestió de drets d’autors i editors), en castellà.
• Agència internacional de l’ISRC (en anglès): preguntes freqüents (gravacions i videoclips, 12 caràcters).
• Agència internacional de l’ISWC (en anglès): què és l’ISWC (obres musicals, una T, nou dígits i un dígit de control).