Com posar música a una lletra: 6 passos amb exemples d’àudio

Per posar música a una lletra, deixa que les paraules et donin primer el ritme i després les notes. Digues la lletra en veu alta, a velocitat normal. Marca les síl·labes tòniques i quant dura cada vers. Converteix aquest ritme en notes sobre una sola altura, amb els accents en notes llargues i temps forts. Després dona un contorn a les notes: on puja la frase, on baixa i quina paraula s’emporta la nota més alta. Posa acords sota les notes fortes, triant acords que les continguin. Finalment, canta, grava i canvia una paraula o una nota allà on l’encaix soni forçat.

Posar melodia a una lletra que ja existeix és, sobretot, escoltar bé. Més avall, una lletra de quatre versos passa per tots els passos, i en pots sentir tres fases: el ritme en una sola nota, la melodia i la melodia amb acords.

Pas	Què fas	Què comproves
1. Dir	Llegeixes la lletra com qui parla	On recolza la veu i on respires
2. Marcar	Accents en majúscules, síl·labes per vers	Que els versos paral·lels tinguin el mateix patró
3. Ritme	La recites en una sola nota, amb pulsació	Accents en notes llargues i temps forts
4. Contorn	Fas pujar i baixar les notes	Un punt alt, passos curts, tornada a casa
5. Acords	Un acord sota cada nota llarga	Cada nota llarga pertany al seu acord
6. Gravar	Cantes, graves i ajustes	Cap paraula no sona estreta ni torçada

La lletra: quatre versos per a una melodia

L’exemple surt del pas 6 de la nostra guia per escriure lletres de cançons, on aquests versos es van escriure per encaixar en la melodia de pràctica del web:

Queda l’abric
a prop de la porta.
Deixo la llum
encesa per tu.

Són versos curts expressament, amb dos accents cadascun. Si els teus són més llargs, el mètode és el mateix: només necessitaràs més notes curtes entre les llargues.

Pas a pas: de la paraula dita a la frase cantada

Pas 1: digues la lletra abans de cantar-la

Llegeix els versos en veu alta, a velocitat de conversa, com si expliquessis a algú què ha passat, i grava’t amb el mòbil si pots. La parla ja té ritme i melodia: les síl·labes on et recolzes sonen més fortes i més llargues, i la veu baixa al final d’una afirmació. Una melodia que ho respecta sona natural. Una que ho contradiu sona a traducció maldestra, per boniques que siguin les notes.

Pas 2: marca els accents i la llargada de cada vers

Escriu els versos, posa en majúscules les síl·labes tòniques i compta:

Vers	Accents	Síl·labes mètriques
Queda l’abric	QUE-da l’a-BRIC	4
a prop de la porta	a PROP de la POR-ta	5
Deixo la llum	DEI-xo la LLUM	4
encesa per tu	en-CE-sa per TU	5

Mira el patró, no els totals. Del primer accent a l’últim, cada vers fa FORT – feble – feble – FORT: quatre síl·labes. La síl·laba de més del segon i del quart vers (a, en-) va abans del primer accent. En música, una síl·laba lleugera com aquesta és una anacrusi: s’inclina cap al vers en lloc d’obrir-lo.

Els versos amb el mateix patró d’accents poden compartir ritme; els que tenen patrons diferents en necessiten de diferents. Per a lletres llargues, el comptador de síl·labes gratuït compta vers a vers; sentir els accents continua sent feina de la teva orella. Si dubtes amb alguna paraula, síl·labes i accents explica com decidir.

Pas 3: converteix el ritme en notes sobre una sola altura

Recita els versos en una sola nota, amb una pulsació constant. Cada síl·laba tònica va a una nota llarga en temps fort, i les àtones, a notes curtes entremig. Aquest és aquell ritme, sol:

Després de la claqueta (0:00–0:02) sents una sola nota, un sol, sense acords. Les quatre frases comencen a 0:02, 0:07, 0:12 i 0:17. Cadascuna s’obre amb una nota sostinguda, en segueixen dues de curtes i una nota més llarga cau al primer temps del compàs següent (0:05, 0:10, 0:15 i 0:20). Just abans de 0:07, 0:12 i 0:17 hi ha una nota ràpida. L’última frase no en té: la nota final se sosté fins cap a 0:22.

Torna-ho a posar i recita-hi a sobre: QUE- a la primera nota sostinguda, «da l’a» a les dues curtes, BRIC a la nota llarga de 0:05 i «a» a la nota ràpida just abans de 0:07, que ja porta cap a «PROP de la POR-ta».

Per què la nota ràpida canvia de paper: en català hi ha molts mots aguts (abric, llum, tu), que acaben el vers just a la nota llarga. Llavors la nota ràpida fa d’anacrusi del vers següent («a», «en-»). Quan el vers acaba en paraula plana (por-ta), la síl·laba final àtona ocupa la nota ràpida. Una paraula fins i tot pot quedar partida entre dues frases: «en-ce-sa» comença a la nota ràpida del tercer vers. En tots els casos els accents queden a les notes llargues, i per això les paraules s’entenen quan es canten. Si la versió en una sola nota sona malament, cap melodia no ho arreglarà.

Pas 4: dona un contorn a les notes

Mantén el ritme i comença a moure les altures. Per a una primera melodia n’hi ha prou amb tres regles: mou-te sobretot a notes veïnes o amb salts petits; dona a cada vers una forma senzilla (puja, baixa o fa un arc), i guarda la nota llarga més alta per a la paraula que més importa.

Escolta-la vers a vers:

• Vers 1 (0:02): mi, puja a sol i la, i torna a sol a BRIC a 0:05. Un arc petit.
• Vers 2 (0:07): la mateixa forma un grau més avall, re–mi–sol–mi. Repetir una forma un grau més avall s’anomena progressió melòdica, i l’orella la percep com una rima musical.
• Vers 3 (0:12): comença a do, la nota més greu fins ara, i puja fins a la, la nota llarga més alta de tota la melodia, a 0:15, sobre LLUM.
• Vers 4 (0:17): mi, re, mi, i baixa a do a 0:20, la nota de repòs, sobre TU.

La melodia només fa servir cinc notes, do–re–mi–sol–la (l’escala pentatònica major), i abasta una sexta, de do a la. Això ajuda que es canti amb facilitat. L’altra raó és la coincidència entre música i sentit: el punt més alt cau a llum, la imatge de la lletra, i la melodia torna a casa a tu.

No llegeixes notes? Taral·leja les formes: puja i torna; igual, més avall; del més greu al més alt; baixa i reposa. La guia de melodia aprofundeix en registre, graus i salts.

Pas 5: posa acords sota les notes llargues

Fes servir un acord per compàs i tria’n un que contingui la nota llarga amb què comença aquell compàs:

Els acords són Do–Do–Sol–Mim–Lam–Fa–Sol–Do (C–C–G–Em–Am–F–G–C) i canvien a 0:02 (Do, dos compassos), 0:07 (Sol), 0:10 (Mim), 0:12 (Lam), 0:15 (Fa), 0:17 (Sol) i 0:20 (Do), amb un baix a sota. A 0:12, el Lam fa més seriós el tercer vers just quan comença a pujar. A 0:15, el Fa obre el so sota el la agut de LLUM. A 0:17, el Sol tiba cap a casa, i a 0:20 el Do ho resol.

Temps	Síl·laba	Nota llarga	Acords de Do major que la contenen	Triat
0:02	QUE-	mi (E)	Do, Mim, Lam	Do
0:05	-BRIC	sol (G)	Do, Mim, Sol	Do
0:07	PROP	re (D)	Sol, Rem	Sol
0:10	POR-	mi (E)	Do, Mim, Lam	Mim
0:12	DEI-	do (C)	Do, Lam, Fa	Lam
0:15	LLUM	la (A)	Lam, Fa, Rem	Fa
0:17	-CE-	mi (E)	Do, Mim, Lam	Sol
0:20	TU	do (C)	Do, Lam, Fa	Do

Set de les vuit notes llargues pertanyen al seu acord. L’excepció, mi sobre Sol a 0:17, és volguda: Sol–Do és la manera més ferma d’acabar en Do major, i el mi només hi afegeix un color suau a sobre (per un moment, l’acord sona com un Sol6). La regla et dona candidats; cap on va la cançó decideix entre ells.

Pas 6: canta, grava i ajusta

Obre el reproductor de progressions amb aquests vuit acords ja carregats (Do major, 96 BPM, teclat en pulsació, sense bateria), canta els quatre versos sobre el bucle i grava dues o tres preses. Escolta-les una vegada com a oient, no com a autor, i apunta cada paraula que soni estreta, estirada o amb l’accent canviat. Després corregeix una sola cosa per presa, una paraula o una nota, mai totes dues, per saber què ha millorat. I no esborris les preses anteriors.

Com triar els acords d’una lletra

Hi ha dos camins, i gairebé tots els compositors alternen l’un i l’altre.

Camí 1: des de les notes llargues de la melodia

És el que ha fet el pas 5. En una tonalitat major, cada acord bàsic es forma amb tres notes de l’escala, així que cada nota pertany a tres acords. En Do major: Do (do–mi–sol), Rem (re–fa–la), Mim (mi–sol–si), Fa (fa–la–do), Sol (sol–si–re) i Lam (la–do–mi). Per a cada nota llarga, apunta els acords que la contenen i deixa que decideixi la lletra: comença i acaba en Do, l’acord de repòs; fes servir Sol just abans d’un final, perquè empeny cap a casa, i busca Lam o Mim on les paraules es tornen més fosques o més íntimes.

Camí 2: des d’una progressió coneguda

L’altre camí és partir d’un bucle provat i triar notes de la melodia que encaixin amb cada acord. Aquesta és la progressió de quatre acords que sosté moltíssimes cançons pop:

Després de la claqueta, els acords canvien a 0:02 (Do), 0:05 (Sol), 0:07 (Lam) i 0:10 (Fa), i el bucle es repeteix des de 0:12, amb bateria pop al mateix tempo que la melodia de pràctica. Per cantar-hi a sobre, tria cada nota llarga de l’acord que sona: do, mi o sol sobre Do; sol, si o re sobre Sol; la, do o mi sobre Lam; fa, la o do sobre Fa.

El preu: la melodia de pràctica no encaixaria tal qual en aquest bucle, perquè al segon vers el re i el mi llargs fregarien amb Lam i Fa. Una progressió feta és ràpida, però la melodia s’hi ha d’adaptar. Més bucles amb àudio a progressions d’acords per compondre.

Comprovació de caràcter: major o menor?

Abans de decidir, comprova que els acords diguin el mateix que la lletra. Aquests són els mateixos quatre acords, reordenats per començar en Lam i més lents:

Després d’una claqueta una mica més llarga (0:00–0:03), sents Lam a 0:03, Fa a 0:06, Do a 0:09 i Sol a 0:12, i el bucle un altre cop des de 0:15, en arpegi lent sobre un ritme de balada. Com que comença i reposa en Lam, Lam es converteix en l’acord de repòs, i els mateixos quatre acords sonen més foscos i cinematogràfics. Taral·leja el teu primer vers sobre cada bucle: quin sona a la teva cançó?

La nostra lletra admet les dues lectures: en major, la llum encesa sona a esperança; en menor, a una esperança que s’esgota. Per cantar els quatre versos en menor, prova els acords de la mateixa melodia en La menor: Lam–Mim–Rem–Lam–Lam–Fa–Mi7–Lam (Am–Em–Dm–Am–Am–F–E7–Am). Totes les notes llargues continuen pertanyent al seu acord, fins i tot el mi sobre Mi7 a «en-CE-sa»; només canvia el color.

Sense instrument: tres maneres de posar acords sota la teva lletra

1. Canta sobre un bucle al reproductor de progressions. El reproductor s’obre amb els acords de pràctica Do–Do–Sol–Mim–Lam–Fa–Sol–Do a 96 BPM i sense bateria. Canvia un acord per provar alternatives, puja o baixa la tonalitat si la melodia et queda alta o greu, i grava les preses al navegador.
2. Fes servir l’exercici de melodia amb gravació. La pràctica de melodia de la guia de lletres reprodueix la melodia de pràctica d’aquest article, i algunes més, soles o amb els seus acords, i et deixa gravar-te cantant la teva pròpia lletra a sobre.
3. Busca algú que toqui. Porta la lletra amb els accents en majúscules i una gravació teva recitant el ritme. Amb això, un guitarrista o un teclista troba acords de seguida, i la melodia continua sent teva. Com preparar una sessió de coescriptura explica com repartir la feina.

La IA pot posar música a la teva lletra?

En cert sentit, sí. Les eines de música generativa poden rebre una lletra i tornar una cançó completa en àudio, amb melodia, acords, veu i producció. Serveixen per a un esbós ràpid: sentir la teva lletra cantada et mostra quins versos flueixen i quins ensopeguen.

Tingues en compte tres coses:

• Revisa les condicions de cada servei. Canvien d’un a l’altre pel que fa a qui és propietari del resultat, què en pots fer i com es pot fer servir la teva lletra. Llegeix les condicions vigents de l’eina que facis servir.
• Una melodia generada no és la teva melodia. El que fa teva la cançó és la teva pròpia melodia. Fes servir l’esbós per trobar un tempo o un clima i escriu la melodia tu, amb el mètode d’aquí dalt.
• Fes servir la IA on ajuda amb el text. L’assistent de Zoundroom, Auralis, treballa amb text: et pot suggerir acords per a una lletra, una estructura o rimes per a un vers. No genera àudio, així que la melodia la continues cantant tu.

Per comparar opcions, mira les apps d’IA per crear cançons i compondre.

Quan la lletra i la música no encaixen

El vers és massa llarg

Símptoma: atropelles síl·labes o et quedes sense aire. «El teu abric encara està penjat al costat de la porta» té més d’una dotzena de síl·labes per a una frase pensada per a quatre o cinc. Prova aquestes solucions, en aquest ordre:

• Retalla articles, verbs auxiliars i farciment fins que només quedi la imatge: «Queda l’abric».
• Parteix el vers en dues frases i porta la resta de la idea al vers següent.
• Afegeix notes: divideix una nota llarga en dues de curtes a la mateixa altura o converteix un silenci en nota. La melodia es pot adaptar a la lletra, sempre que els accents continuïn a les notes llargues.

Els accents cauen en temps febles

Símptoma: una paraula sona estranya quan la cantes. Imagina que haguessis escrit «L’abric penjat». Es canta l’a-BRIC pen-JAT: l’àtona «l’a» cauria a la primera nota llarga (0:02) i BRIC a una de curta, de manera que se sentiria «L’A-bric». La lletra final ho resol canviant l’ordre: «QUE-da l’a-BRIC». Compte també amb els mots esdrúixols a final de vers: «làmpada» deixa dues síl·labes àtones darrere l’accent i aquí només hi ha una nota ràpida per a elles. Prova cada arranjament primer en una sola nota, com al pas 3.

Tots els versos tenen la mateixa melodia

Símptoma: quan arriba el tercer vers, la cançó ja sona a bucle. Mantén emparentats el primer, el segon i el quart, i canvia el tercer: que comenci més greu o més agut, que arribi a una nota nova o que canviï de ritme. A la melodia de pràctica, el tercer vers surt de la nota més greu i puja fins a la nota llarga més alta (0:12–0:17), i per això el quart sona a final quan torna a casa.

On encaixa Zoundroom

Posar música a una lletra genera moltes preses petites: el ritme recitat, tres versions del tercer vers, l’intent en major i l’intent en menor. A Zoundroom, tracta la cançó com un projecte i posa la lletra en una nota. Grava cada intent de melodia dins d’aquesta mateixa nota, just a sota del vers al qual pertany (l’àudio s’insereix on tens el cursor), i apunta què has canviat mentre sona la presa. Si has gravat al reproductor de progressions, importa les preses descarregades al projecte i insereix-les a la nota. Comparar preses passa a ser baixar per una pàgina en lloc de buscar «Gravació nova 14» al mòbil. Així funcionen les notes i lletres amb àudio.

Preguntes freqüents

Puc posar música a una lletra sense saber teoria musical?

Sí. Els passos 1 a 4 només necessiten la teva veu: dir, marcar, recitar en una nota i taral·lejar una forma. Per als acords, canta sobre un bucle fet al reproductor de progressions o porta la melodia taral·lejada a algú que toqui.

En quina tonalitat la canto?

En la que la teva veu estigui còmoda als dos extrems de la melodia. Canta la nota llarga més alta (a l’exemple, LLUM a 0:15) i la més greu (el do de DEI- i de TU). Si alguna et costa, canvia la tonalitat al reproductor de mica en mica fins que tots dos extrems surtin amb facilitat.

Canvio la lletra o la melodia?

Protegeix la part més forta. Si el vers porta el títol o la imatge clau, conserva les paraules i canvia les notes. Si la melodia és el que la gent taral·learà, conserva-la i canvia les paraules per un sinònim amb l’accent ben posat o amb menys síl·labes. Si totes dues fluixegen al mateix punt, reescriu el vers. Grava les dues versions i tria d’oïda.

Puc fer servir IA i que la cançó continuï sent meva?

Depèn del servei i de quina part de la cançó hagi produït. Cada eina fixa les seves pròpies condicions sobre el resultat, i les normes sobre el material generat varien segons el país i encara canvien. Això és informació general, no assessorament legal: llegeix les condicions vigents del servei, conserva els teus esborranys i gravacions, i si un llançament o un contracte en depèn, consulta un advocat especialitzat en música. El que és clarament obra teva és el que has escrit: la teva lletra i una melodia que has cantat tu.