Com escriure una melodia: 6 passos amb exemples d’àudio
Publicat
Escriu una melodia pas a pas: ritme, contorn, notes de l’acord, repetició i contrast. Escolta cada principi i compon 8 compassos sobre acords.
Per escriure una melodia, treballa en aquest ordre. Primer el ritme: pica de mans o recita el patró abans de triar cap nota. Després el contorn: dona una forma a cada frase, sobretot amb passos curts i un o dos salts cap a un punt alt. Notes de l’acord als temps forts: fes que el temps 1 de cada compàs caigui en una nota de l’acord que sona a sota i fes servir les altres per moure’t entre elles. Repetició amb variació: presenta una idea, repeteix-la i canvia’n el final. Contrast entre seccions: puja la tornada i dona-li notes més llargues que al vers. Grava-la i posa-la a prova: si l’endemà la pots cantar sense prémer el play, funciona.
Cada pas té a sota un exemple breu d’àudio; després vénen una anàlisi compàs a compàs i un exercici de 20 minuts.
Tres maneres de començar una melodia
Tens paraules, tens acords o tens un so al cap. Els sis passos de més avall serveixen per a les tres situacions.
A partir del ritme natural d’una frase de la lletra
Si ja tens lletra, la meitat del ritme ja està escrita. Digues la frase com la diries parlant i marca les síl·labes on et recolzes. Per exemple, aquesta frase original:
Encara fa olor de tu, el coixí
Té quatre accents: en-CA-ra fa o-LOR de TU, el coi-XÍ. Fixa’t en la sinalefa: «fa olor» es canta «fao-lor». La frase cap en dos compassos: «En-» com a anacrusi, CA al temps 1, «ra fao-» ràpides, LOR al temps 3, «de» ràpida, TU al temps 1 següent, «el coi-» ràpides i XÍ al temps 3, sostinguda. Pica-la de mans i després digues-la amb intenció, fixant-te on puja la veu: exagerar aquesta corba de la parla ja és un primer contorn vàlid. Com posar música a una lletra desenvolupa aquest camí, i la guia de síl·labes i accents t’ajuda amb les frases que no encaixen.
A partir d’una progressió d’acords
Comença amb una nota llarga per acord, treta del mateix acord. Sobre Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F), la línia mi–re–do–do funciona: el mi pertany a Do, el re a Sol, el do a Lam i el do a Fa. Canta-la sobre el bucle i després guarneix-la: dona-li un ritme, arriba a cada nota llarga des d’una veïna i deixa que un compàs salti més amunt. A progressions d’acords per compondre hi tens bucles per començar; l’exercici de més avall fa servir aquest.
A partir d’un motiu taral·lejat
Grava amb el mòbil un minut taral·lejant amb «da» o «mm», sense acords i sense pla. Queda’t el millor fragment, un compàs de tres a cinc notes, i repeteix-lo, varia’l i respon-lo (pas 4). Els acords vénen després: prova acords que continguin la nota del temps 1. Les idees taral·lejades solen ser cantables perquè les ha fet una veu, i així comencen molts ganxos musicals.
Com escriure una melodia en sis passos (amb àudio)
Els exemples són esbossos didàctics breus que se sintetitzen al teu navegador, no produccions acabades. Tots comencen amb un compàs de claqueta.
Pas 1: primer el ritme, després les notes
Aquest és el ritme d’una melodia de pràctica de 8 compassos, en una sola nota. Després de la claqueta (0:00–0:02), quatre frases comencen a 0:02, 0:07, 0:12 i 0:17. Cadascuna va llarga–curta–curta–llarga, fa un silenci i hi fica una nota ràpida just abans de la següent. L’última acaba en una nota sostinguda des de 0:20 fins a 0:22, més o menys. Escolta quantes coses entens ja sense cap altura: on comencen les frases, on respiren i on s’acaba tot.
Ara el mateix ritme porta notes. A 0:02 la primera frase puja mi–sol–la i es posa en sol. A 0:07 la segona dibuixa el mateix arc un grau més avall (re–mi–sol–mi). A 0:12 la tercera arrenca a la nota més greu fins ara, do, puja mi–sol i aquesta vegada sosté la nota més alta, el la, a 0:15. A 0:17 l’última passa per mi–re–mi i aterra en do a 0:20. El ritme crea les frases; les altures els donen direcció. Abans de triar ni una nota, dona copets a la taula durant dos compassos: si el patró ja interessa en una sola nota, les altures només el poden millorar.
Pas 2: dona-li forma amb graus conjunts i salts
Aquesta melodia es mou gairebé sempre a la nota veïna, dins de cinc notes (de do a sol). Els compassos comencen a 0:02 (mi–fa–sol–mi), 0:05 (mi–re–do, amb el do sostingut), 0:08 (do–re–mi–fa) i 0:10 (un re llarg sobre Sol), i el bucle es repeteix des de 0:13. Escolta que tranquil·la i gairebé parlada sona, i com el re llarg de 0:10 queda sense acabar i et torna al principi.
Mateixos acords i mateix tempo, però la línia salta: mi–sol–do a 0:02, fins a un do agut a 0:04. A 0:05 torna a baixar per graus (si–la) abans de caure a mi. A 0:08 puja fa–la fins a un re agut a 0:09 i després cau si–sol a 0:10. L’àmbit ara és de set notes, de mi a re. Escolta l’impuls de 0:04 i 0:09, i què passa després de cada salt: la melodia canvia de direcció. Saltar i després moure’s en sentit contrari és l’equilibri clàssic. Els graus conjunts fan cantable una melodia; un o dos salts ben col·locats la fan memorable.
Pas 3: notes de l’acord als temps forts
Les notes de l’acord són les que formen l’acord que sona a sota: do, mi i sol a Do; la, do i mi a Lam. Quan el temps 1 cau en una d’elles, melodia i harmonia estan d’acord i la línia se sent ferma. L’exemple per graus conjunts ho fa a tots els compassos: mi sobre Do, mi sobre Lam, do sobre Fa i re sobre Sol. Les altres notes van als temps febles, com a notes de pas, o en un temps fort expressament, per crear una tensió que es resol. No saps quines notes té un acord? Toca’l i taral·leja fins que trobis una nota que s’hi fon en lloc de fregar-hi. Gairebé sempre és de l’acord.
Pas 4: repeteix una idea i després varia-la
Un motiu d’un compàs, sol–la–sol–mi (ràpida, ràpida, mitjana, llarga), sona a 0:02. A 0:05 comença igual, però en lloc de caure a mi puja a un do agut. A 0:07 el mateix ritme i la mateixa forma es desplacen més amunt (la–do–la–fa). A 0:10 arriba una cosa nova, un sol–si–re ascendent i regular que acaba obert i et torna al principi a 0:13. És el patró a–a′–b–c: plantejament, variació, eco i resposta. La repetició permet aprendre’s una melodia a la primera; la variació fa que continuïs escoltant. Conserva el ritme i canvia el final.
Pas 5: fes contrastar el vers i la tornada
El vers (0:02–0:12, Lam–Fa–Do–Sol) és a la zona greu, entre el la de sota el do central i el fa de sobre, avança en notes ràpides, una per síl·laba (22 en quatre compassos), i no porta bateria. La tornada (0:12–0:22, Do–Sol–Lam–Fa) porta la bateria, arrenca en sol, salta a un mi agut cap a 0:13 i avança en notes llargues, només 8 en quatre compassos; l’última, un la, se sosté des de 0:20. Escolta el registre: la nota més greu de la tornada és més alta que la més aguda del vers. A la teva cançó, mou almenys dues palanques: registre més agut, notes més llargues, menys paraules o una entrada en un altre temps. La guia per escriure una tornada cobreix la part de la lletra, i la guia d’estructura d’una cançó mostra com es connecten les seccions.
Pas 6: grava-la i posa-la a prova
La memòria dissimula els punts febles. Canta la melodia sobre els acords i grava tres preses amb el mòbil, sense corregir res. L’endemà, intenta cantar-la abans de prémer el play. El que torna de memòria és la melodia real; els compassos oblidats són els que cal reescriure. Després escolta les preses i apunta quines notes t’han costat i on has atropellat les paraules.
Per què funciona la melodia de pràctica, compàs a compàs
La melodia de pràctica del pas 1 és la de l’exercici de melodia de la guia de lletres, i conté tots els principis anteriors. Aquí la tens amb acords i baix:
Els acords canvien a cada compàs: Do a 0:02 i 0:05, Sol a 0:07, Mim a 0:10, Lam a 0:12, Fa a 0:15, Sol a 0:17 i Do a 0:20 (en xifratge americà, C–C–G–Em–Am–F–G–C). Escolta la primera nota de cada frase contra el seu acord: mi sobre Do (0:02), re sobre Sol (0:07), do sobre Lam (0:12) i el do final sobre Do (0:20).
Quatre frases de dos compassos. Els vuit compassos es reparteixen en quatre frases iguals, una mida que l’oïda abasta, i cadascuna té un silenci al segon compàs per respirar.
Un ritme, quatre vegades. Totes les frases van llarga–curta–curta–llarga més una nota ràpida. Aquesta nota és una anacrusi que porta a la frase següent per un interval petit: de mi a re, de re a do, de sol a mi. Només l’última frase trenca el patró i sosté el do final tres temps. Aquest canvi de ritme és el que et diu que la melodia s’ha acabat.
Notes de l’acord als temps forts. Set dels vuit compassos comencen en una nota del seu acord:
| Compàs | Acord | Nota al temps 1 | És de l’acord? |
|---|---|---|---|
| 1 | Do (C) | mi (E) | Sí (tercera) |
| 2 | Do (C) | sol (G) | Sí (quinta) |
| 3 | Sol (G) | re (D) | Sí (quinta) |
| 4 | Mim (Em) | mi (E) | Sí (fonamental) |
| 5 | Lam (Am) | do (C) | Sí (tercera) |
| 6 | Fa (F) | la (A) | Sí (tercera) |
| 7 | Sol (G) | mi (E) | No: baixa a re al temps 3 |
| 8 | Do (C) | do (C) | Sí (fonamental, casa) |
L’excepció és intencionada. A 0:17, el mi sobre Sol és un color més suau i menys assentat que es resol baixant a re, nota de l’acord. Un moment de tensió just abans del final fa que el do final se senti guanyat.
Un contorn amb el cim al final. Les dues primeres frases són arcs petits, la segona un grau més avall. La tercera comença al punt més greu, en do, i puja fins a la nota aguda més llarga, el la sobre Fa a 0:15, a uns dos terços del recorregut. La quarta torna a casa, a do.
Un àmbit estret. Tot queda entre do i la, sis notes, i cap interval no supera la tercera. Gairebé tothom la pot cantar, i per això serveix per practicar lletres. A la teva cançó potser hi voldràs afegir un salt més gran al cim.
Quan la melodia no funciona: quatre problemes habituals
És avorrida
Gairebé sempre totes les síl·labes duren el mateix i totes les frases comencen al temps 1. Uneix dues notes curtes en una de llarga, comença una frase just després del temps o dona a la tercera frase un salt cap a una nota que encara no hagis fet servir, com l’exemple amb salts a 0:04. I no acabis en una nota curta al mig del teu registre.
No va enlloc
Si no la pots cantar després de tres escoltes, li falta repetició. Converteix el teu compàs preferit en el primer compàs de dues frases, fes que el temps 1 de cada compàs caigui en una nota de l’acord i acaba l’última frase en la nota de casa (do, en Do major) perquè qui escolta tingui una destinació.
Surt del teu registre
Localitza la teva nota més greu i la més aguda. Si tota la melodia queda alta o baixa però l’àmbit és còmode, canvia de tonalitat: el reproductor de progressions transporta el bucle i tu cantes la mateixa forma des d’una nova primera nota. Si el que sobra és l’àmbit, cap tonalitat no ho arregla; abaixa el cim o puja el passatge més greu. Una melodia que cap en una octava resulta còmoda per a la majoria. Per veure quins tons et caben, indica el teu registre i les notes més greu i més aguda de la melodia a en quin to cantar?.
Sembla una altra cançó
Milers de cançons comparteixen progressió; el que fa reconeixible una melodia és el ritme i les notes dels temps forts. Canta la teva primera frase i la de la cançó sospitosa l’una darrere l’altra; si coincideixen, canvia el ritme del teu primer compàs i després la nota més alta. Fes escoltar la nova versió a algú sense dir-li què et preocupa.
Exercici: una melodia de 8 compassos en 20 minuts
Obre el reproductor amb I–V–vi–IV ja carregat: Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F) en Do major a 96 BPM, amb teclat polsat i sense bateria. Posa’l en bucle i activa un temporitzador. L’objectiu: vuit compassos, quatre frases de dos compassos, sobre el bucle tocat dues vegades. No cal que sigui bona; cal que estigui acabada i gravada.
| Minuts | Tasca |
|---|---|
| 0–3 | Taral·leja lliurement sobre el bucle amb «da» i busca un ritme que t’agradi. |
| 3–7 | Fixa el ritme d’una frase de dos compassos i pica’l de mans fins que surti sempre igual. T’has encallat? Agafa en préstec llarga–curta–curta–llarga. |
| 7–12 | Tria una nota de l’acord per al temps 1 de cada compàs (taula de sota) i uneix-les per graus. |
| 12–16 | Munta els vuit compassos: frase 1, frase 1 amb un altre final, frase 3 pujant a la teva nota més alta i frase 4 tornant a casa. |
| 16–20 | Grava tres preses sobre el bucle i apunta les notes del temps 1 sota cada acord. |
| Acord | Notes de l’acord |
|---|---|
| Do (C) | do, mi, sol |
| Sol (G) | sol, si, re |
| Lam (Am) | la, do, mi |
| Fa (F) | fa, la, do |
Un esquelet possible per al temps 1 dels compassos 1 a 8: mi, re, do, do, i després sol, si, do agut, la. Un la final sobre Fa deixa el bucle obert; acaba en do si vols un final més ferm. Si no llegeixes noms de notes, tria d’oïda: al temps 1, la nota que s’hi fon.
Per gravar, posa’t auriculars i fes servir el botó «Gravar una presa» del reproductor: grava la teva veu sobre el bucle, et deixa escoltar-les juntes i es queda al navegador fins que la descarreguis. Sense auriculars, fes sonar el bucle en un altaveu amb el mòbil al costat. Demà, canta-la abans d’escoltar-la. Si prefereixes escalfar primer amb una melodia ja feta, l’exercici de melodia de la guia de lletres et deixa cantar la teva pròpia lletra sobre la melodia que acabes d’analitzar.
Escriure la melodia sobre la pista d’una altra persona té el seu propi ofici: mira què és un topline i com s’escriu.
On encaixa Zoundroom
La presa taral·lejada de dimarts sol ser millor que la polida de divendres, i només ho sabràs si les vas guardar totes dues. A Zoundroom, cada cançó és un projecte. Obre-hi una nota i grava el taral·leig dins de la nota: l’àudio s’insereix allà on tens el cursor, i pots escriure la frase de la lletra sota la presa mentre sona. Grava cada intent com una presa nova en lloc de substituir l’anterior, amb una línia de context del tipus «presa 3, tornada un to més amunt». Si vas fer servir la gravadora del mòbil, importa l’arxiu al projecte i insereix-lo a la nota. Aquí tens com funcionen les notes i lletres amb àudio.
Preguntes freqüents
Què va primer, la melodia o la lletra?
Totes dues opcions funcionen. Començar per la lletra et dona sentit i ritme, però et pot portar a una melodia massa parlada; començar per la melodia dona formes més cantables, però després necessites paraules que en respectin els accents. Un terme mitjà: fes la melodia per a una frase forta, sovint el títol, i deixa que marqui el ritme de la resta. Com posar música a una lletra explica el camí que comença per la lletra.
Cal saber teoria musical per escriure una melodia?
No. Necessites oïda i alguna cosa per gravar. «Notes de l’acord als temps forts» és gairebé tota la teoria que demana aquest mètode, i aquestes notes es troben d’oïda.
Com sé si la meva melodia és enganxosa?
Posa-la a prova. La pots cantar l’endemà sense escoltar-la? Un amic en pot taral·lejar un tros després de sentir-la dues vegades? Les melodies enganxoses solen combinar una idea curta que es repeteix, un ritme que es distingeix del vers i un registre cantable. Si només se’n queda una part, aquesta part és el teu ganxo: construeix la tornada al seu voltant.
Es pot escriure una melodia sense instrument?
Sí. Taral·leja o canta al mòbil; gairebé totes les melodies s’escriuen per a la veu. El que perds és l’harmonia, així que busca els acords després (prova acords que continguin la nota del temps 1) o canta sobre un bucle del reproductor de progressions gratuït.