Escales musicals per compondre: major, menor i pentatònica

Una escala musical és un conjunt de notes ordenades de greu a agut, des d’una nota de repòs (la tònica) fins a la mateixa nota una octava més amunt, seguint un patró fix de tons (T: dos trasts o dues tecles) i semitons (S: un trast o la tecla del costat). Per compondre, cinc escales ho cobreixen gairebé tot: la major (T–T–S–T–T–T–S), lluminosa i estable; la menor natural (T–S–T–T–S–T–T), més fosca; la pentatònica major (graus 1–2–3–5–6), oberta i difícil d’espatllar; la pentatònica menor (1–♭3–4–5–♭7), el so dels riffs de rock i del blues; i l’escala de blues, la pentatònica menor amb una ♭5. Tria l’escala que encaixa amb els teus acords, deixa les notes greus per a l’estrofa i guarda les agudes per a la tornada.

Aquí tens les cinc en una taula amb àudio, una estrofa i una tornada tretes d’una sola escala nota a nota, i un exercici de 10 minuts amb el reproductor de progressions gratuït i l’eina quina nota estic cantant.

Què és una escala musical, explicat per a compositors

Una escala és la paleta d’una tonalitat. Quan una cançó està «en Sol major», gairebé totes les notes de la melodia i tots els acords bàsics surten de les set notes de l’escala de Sol major. N’hi ha prou amb tres idees:

• Tons i semitons. Un semitò és un trast a la guitarra o la tecla del costat al piano, blanca o negra. Un to són dos semitons. El que fa que una escala sigui major o menor és el patró, no la nota de sortida: comença T–T–S–T–T–T–S en qualsevol nota i tindràs una escala major. Les distàncies més grans també tenen nom (tercera, quinta, octava…), i la guia d’intervals musicals les recull totes.
• Graus. Les notes d’una escala es numeren de l’1 (la tònica) al 7. En Do major, l’1 és Do, el 3 és Mi i el 5 és Sol; per tant, «la tornada comença al 5» vol dir Sol en Do major i Re en Sol major.
• Notes de repòs i notes que volen moure’s. Sobre l’acord de tònica, l’1, el 3 i el 5 sonen estables. El 2, el 4, el 6 i el 7 volen anar cap a algun lloc: el 7 estira cap a l’1 i el 4 cau cap al 3. Una melodia respira sortint de les notes estables i tornant-hi.

L’escala no és una norma: és el conjunt de notes que sonen dins de la tonalitat sense esforç, perquè puguis dedicar l’atenció al ritme, a la lletra i a la forma. Els acords d’una tonalitat es construeixen amb aquestes mateixes notes; la guia de progressions d’acords per compondre mostra els set acords que et dona cada tonalitat.

Les 5 escales musicals més útils per compondre

Escala	Fórmula	Notes (exemple)	Sensació	Per a què fer-la servir
Major	T–T–S–T–T–T–S	Do Re Mi Fa Sol La Si	Lluminosa, estable	Pop, folk, tornades en to major
Menor natural	T–S–T–T–S–T–T	La Si Do Re Mi Fa Sol	Fosca, nostàlgica	Balades, cançons tristes, pop en menor
Pentatònica major	T–T–1½–T–1½	Do Re Mi Sol La	Oberta, dolça, res no xoca	Ganxos, tornades per corejar, folk
Pentatònica menor	1½–T–T–1½–T	La Do Re Mi Sol	Terrosa, bluesy, dura	Riffs de rock, solos, ganxos de R&B i rap
Blues	1½–T–S–S–1½–T	La Do Re Mi♭ Mi Sol	Aspra, gairebé parlada	Blues, rock, soul; la ♭5 com a nota de pas

1½ és un to i mig: tres trasts. Fixa’t en les dues parelles: Do major i La menor natural comparteixen les set notes, i les dues pentatòniques de la taula comparteixen les cinc. Només canvia la nota de repòs, i amb ella la sensació. Aquestes parelles es diuen relatives: cada tonalitat major té una relativa menor al sisè grau, tres semitons per sota de la tònica. Si portes la casa a qualsevol altra nota de l’escala, obtens els modes grecs.

Escala major: la de sempre

L’escala major (Do Re Mi Fa Sol La Si en Do) és la que gairebé tothom taral·leja sense pensar-hi. Els dos semitons són entre el 3 i el 4 i entre el 7 i el 8, i són les notes que més estiren: el Fa vol baixar al Mi i el Si vol pujar al Do. Fes-les servir de camí i acaba les frases en Do, Mi o Sol.

Què cal escoltar: després de tres segons de compte enrere, una melodia feta només amb notes dels acords sona sobre Do–Sol–Lam–Fa. Mi–Sol–Do des del 0:03, fins a un Do agut cap al 0:04; després Si–Re–Sol al 0:06, Do–La–Mi al 0:09 i Fa–La–Do al 0:12. Totes les notes són de Do major, així que res no frega. Fixa’t en com sona d’obert aquest Do agut: és l’1, la nota més estable, al punt més alt de la frase.

Menor natural: les mateixes notes, una altra casa

La menor natural (La Si Do Re Mi Fa Sol) fa servir les tecles blanques de Do major, però la nota de repòs és La. Comparat amb La major, el 3, el 6 i el 7 baixen un semitò (Do, Fa i Sol en lloc de Do♯, Fa♯ i Sol♯); la tercera rebaixada és la que dona el color fosc. Des de Do, la menor natural és Do Re Mi♭ Fa Sol La♭ Si♭.

Què cal escoltar: el mateix dibuix melòdic en Do menor. El primer compàs, al 0:03 (Mi♭–Sol–Do), és l’exemple major amb la tercera rebaixada, i al 0:09 (Do–La♭–Mi♭) hi entra també el sisè grau rebaixat; en els quatre compassos sonen les set notes de Do menor natural. Escolta els dos exemples seguits: mateix ritme i mateix dibuix, i l’ambient passa d’obert a feixuc. Ho canvia l’escala, no la melodia.

Moltes cançons en menor agafen una nota prestada, el 7 elevat (Sol♯ en La menor), perquè l’acord del cinquè grau sigui Mi major i empenyi amb força cap a casa. És la menor harmònica; de moment, n’hi ha prou de saber que un Mi major en una cançó en La menor vol Sol♯, i no Sol, a la melodia en aquell moment.

Pentatònica major: cinc notes que no es barallen

Treu de l’escala major les dues notes que més estiren, el 4 i el 7. El que queda, Do Re Mi Sol La, no té semitons, així que cap nota no es baralla amb els acords de la tonalitat; algunes només hi afegeixen color. Per això és l’escala dels ganxos i de les tornades per corejar: «Amazing Grace» és un exemple clàssic de melodia pentatònica, i les cinc tecles negres del piano formen una pentatònica. Prova-la sobre Sol–Do–Sol–Re en Sol major cantant només Sol, La, Si, Re i Mi, en l’ordre que vulguis.

Pentatònica menor: l’escala dels riffs i dels solos

Treu el 2 i el ♭6 a la menor natural: La Do Re Mi Sol en La, les mateixes cinc notes que la pentatònica de Do major, començant per La. És la primera escala que aprenen gairebé tots els guitarristes perquè cap en una sola posició. Al cinquè trast: trasts 5 i 8 a la sisena corda (mi greu), 5 i 7 a la cinquena, la quarta i la tercera, i 5 i 8 a la segona i la primera. En aquestes cinc notes hi viuen els riffs de rock, els solos de blues i molts ganxos de R&B i rap.

Escala de blues: la pentatònica menor més una nota

Afegeix-hi la ♭5 (Mi♭ en La) i tindràs l’escala de blues de sis notes: La Do Re Mi♭ Mi Sol. La nota nova és entre dues notes estables, així que fes-la servir per lliscar o de pas (Re–Mi♭–Mi), no per aturar-t’hi. Sostinguda sobre gairebé qualsevol acord sona a error; fregada de camí cap al Mi, sona a blues. Per tocar-les en un altre to, tens la pentatònica menor i l’escala de blues a les 12 notes, amb les posicions al mànec de la guitarra.

Què cal escoltar: una base sense melodia, pensada per tocar-hi a sobre. La7 des del 0:02, Re7 al 0:11, La7 al 0:16, i després Mi7 al 0:20, Re7 al 0:23, La7 al 0:25 i Mi7 al 0:27. Taral·leja la pentatònica de La menor a sobre i escolta com el Do de l’escala frega amb el Do♯ de l’acord de La7: aquest frec és el so del blues. Per tocar més de 31 segons, posa en bucle els mateixos 12 compassos al reproductor a 90 BPM.

Com triar l’escala segons els teus acords

Els acords trien l’escala, no pas al revés. Tres comprovacions ràpides:

1. Troba l’acord de repòs. Atura el bucle a cada acord: el que sona a final és la tònica. Si és major (Sol), fes servir Sol major o la seva pentatònica. Si és menor (Mim), fes servir Mi menor natural o la seva pentatònica. Si dubtes, la guia de com saber la tonalitat d’una cançó t’ensenya la prova de la nota de repòs.
2. Mira els veïns. Al cercle de quintes, toca la teva tonalitat per veure’n l’armadura, la relativa i els acords. Sol major i Mi menor comparteixen un sostingut, Fa♯, així que les mateixes set notes serveixen per a totes dues. En una partitura, aquesta informació te la dona l’armadura de clau al principi de cada pentagrama.
3. Si dubtes, comença per la pentatònica. Cinc notes sense semitons: menys xocs mentre busques. Les dues que hi falten, afegeix-les després on vulguis tensió o color.

Si els teus acords…	Prova primer	Afegeix-hi per donar color
Tornen a un acord major (Do–Sol–Lam–Fa)	Pentatònica major	El 4 i el 7 de l’escala major
Tornen a un acord menor (Lam–Fa–Do–Sol)	Pentatònica menor	El 2 i el ♭6 de la menor natural
Són acords de setena (La7–Re7–Mi7)	Pentatònica menor o blues	La tercera major (Do♯) sobre La7
Tenen un V major en to menor (Lam–Mi)	Menor natural	El 7 elevat (Sol♯) sobre Mi

Estrofa i tornada amb una sola escala: exemple pas a pas

El truc és repartir l’escala: l’estrofa es queda les notes greus, i menys notes; la tornada, les agudes i tota la paleta. Qui escolta nota que la cançó s’enlaira encara que la tonalitat no canviï.

La cançó és en Sol major a 90 BPM. L’estrofa gira sobre Mim–Do–Sol–Re (vi–IV–I–V) i la tornada sobre Sol–Re–Mim–Do (I–V–vi–IV), un acord per compàs. Sol major té Sol La Si Do Re Mi Fa♯; la seva pentatònica és Sol La Si Re Mi. La tercera línia de cada bloc és el grau, i el signe ‿ uneix dues vocals que es canten en una sola nota (sinalefa).

[Estrofa] greu, per graus, només pentatònica (Re4 a Si4)

Mim                                         Do
Són  les  deu  i    plou  so-  bre   l’an-  da-   na,
Mi4  Mi4  Re4  Mi4  Sol4  La4  Sol4  Mi4    Sol4  Mi4
6    6    5    6    1     2    1     6      1     6

           Sol                        Re
i‿el  teu  tren  en-   ca-  ra   no   ve
Re4   Mi4  Sol4  Sol4  La4  Si4  Si4  La4
5     6    1     1     2    3    3    2

[Tornada] aguda, notes llargues, escala completa (Sol4 a Mi5)

Sol             Re
Dei-  xa   que  plo-  gui,
Re5   Si4  Re5  Mi5   Re5
5     3    5    6     5

          Mim       Do
no   te-  nim  cap  pres-  sa
Re5  Re5  Mi5  Re5  Do5    Sol4
5    5    6    5    4      1

Què fa cada decisió:

• L’estrofa és densa i greu. Divuit síl·labes en quatre compassos i cinc notes diferents entre Re4 i Si4, gairebé sempre per graus conjunts. Sona a conversa, que és el que demana una estrofa que dibuixa l’escena.
• L’estrofa acaba al 2. «Ve» cau en La sobre Re: nota de l’acord, però no la tònica, així que el vers queda obert, com una pregunta.
• La tornada comença per sobre. La primera nota, Re5, és més aguda que qualsevol nota de l’estrofa, i el «Dei-» se sosté. Onze síl·labes en lloc de divuit: cada paraula té més temps.
• El punt més alt cau a la síl·laba clau. El «plo-» de «plogui» arriba al Mi5, la nota més alta de la cançó, com un Mi sobre l’acord de Re: una nota de tensió en temps fort que es resol en Re5 amb el «-gui». Tensió i repòs just a la imatge de la cançó.
• La tornada es guarda un color nou i acaba a casa. El Do5 de «pres-» és el primer Do de tota la cançó, càlid sobre l’acord de Do, i el «-sa» cau en Sol4, la tònica: la resposta a la pregunta de l’estrofa.

Posa en bucle els acords d’estrofa i tornada en Sol a 90 BPM i canta l’estrofa sobre els quatre primers compassos i la tornada sobre els quatre últims. La melodia va de Re4 a Mi5, una novena. Abans de fixar la tonalitat, fes el test de rang vocal: si la teva nota aguda còmoda és per sota de Mi5 (o de Mi4, si tens la veu greu i cantes una octava més avall), canvia la tonalitat al reproductor. Els graus no canvien, així que la melodia conserva la forma.

Per al ritme, el dibuix i la repetició, la guia de com escriure una melodia va més enllà; i si vols escriure els acords sobre la teva lletra, mira com llegir xifrat d’acords.

Exercici de 10 minuts: bucle, improvisació i comprovació

Necessites el reproductor, l’eina quina nota estic cantant en una altra pestanya i el mòbil per gravar.

1. Minuts 0–2, tria la tonalitat. Obre Lam–Fa–Do–Sol en La menor a 80 BPM. Si La et queda greu o agut, canvia la tonalitat i mou-hi també les notes dels passos següents.
2. Minuts 2–4, només tres notes. Deixa sonar el bucle i canta, o toca, només La, Do i Mi. Quan canviï l’acord, cau en una nota de l’acord nou.
3. Minuts 4–6, la pentatònica sencera. Afegeix-hi Re i Sol: La Do Re Mi Sol. Inventa frases de dos compassos amb un compàs de silenci després i repeteix les que t’agradin.
4. Minuts 6–8, comprova les notes. Sostén l’última nota de la teva frase preferida i mira l’eina. La, Do, Re, Mi o Sol: ets dins de l’escala. Un Si o un Fa: has passat a la menor natural completa, i no passa res. Un Si♭, un Do♯ o un Fa♯: has sortit de la tonalitat, sense voler o expressament.
5. Minuts 8–10, separa-ho en seccions. Canta una frase greu entre el teu La còmode més greu i el Mi de sobre (l’estrofa) i una altra que pugi cap a la part alta del teu rang (la tornada). Grava-les totes dues amb el mòbil.

Errors freqüents quan compons amb escales

• Pujar i baixar l’escala. Sis notes seguides per graus conjunts sonen a exercici. Trenca la línia amb una nota repetida, un salt o un silenci.
• Aturar-te sense voler en una nota que estira. Acabar en el 4 o el 7 sobre l’acord de tònica sona inacabat: va bé al final d’una estrofa, no al final de la tornada.
• Oblidar l’acord de sota. Una nota pot ser de l’escala i, tot i així, fregar en un temps fort. Al primer temps, millor una nota de l’acord.
• Confondre les relatives. Do major i La menor comparteixen notes, però una melodia que reposa una vegada i una altra en La sobre Lam és en menor.
• Tractar l’escala com una tanca. Una nota de fora, com la ♭5 del blues, pot ser el moment que tothom recordi. Només cal que sigui volguda.

On encaixa Zoundroom: l’escala, el bucle i les preses junts

Zoundroom no toca escales, no té afinador ni detector de notes i no analitza les teves gravacions; per comprovar notes tens l’eina quina nota estic cantant i, per al bucle, el reproductor. El que fa és mantenir junt el material de la cançó, perquè la feina amb l’escala no acabi repartida entre una llibreta, una pestanya del navegador i una nota de veu. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers. Obre una nota al projecte, escriu-hi el pla amb les teves paraules («Sol major; estrofa Re4–Si4, pentatònica, acaba al 2; tornada amb el punt més alt en Mi5»), enganxa-hi l’enllaç del reproductor que has fet servir i grava les frases improvisades dins de la nota amb l’app del mòbil: cada presa s’insereix al cursor, sota la línia a la qual pertany. Després pots obrir el mateix projecte al web i escoltar les preses. El teu pas següent: crea un projecte per a l’esbós de l’exercici i grava-hi la frase d’estrofa i la de tornada sota les teves notes d’escala.

Preguntes freqüents

Què són les escales musicals?

Una escala musical és un conjunt de notes ordenades per altura, d’una nota de sortida fins a la seva octava, amb un patró fix de tons i semitons. Aquest patró li dona el so: T–T–S–T–T–T–S és l’escala major, i T–S–T–T–S–T–T, la menor natural. Una cançó treu d’una escala gairebé totes les notes de la melodia i els acords; això vol dir estar «en un to».

Quantes escales necessito per compondre?

Cinc cobreixen gairebé tot el pop, el rock, el folk, l’R&B i el rap: major, menor natural, pentatònica major, pentatònica menor i blues. Cadascuna pot començar en qualsevol de les 12 notes. Els modes, com el dòric o el mixolidi, fan servir les notes d’una escala major amb una altra nota de repòs: són el pas següent natural.

Quina diferència hi ha entre la pentatònica major i la menor?

Les mateixes cinc notes, una casa diferent. La pentatònica de Do major (Do Re Mi Sol La) reposa en Do i sona oberta; la de La menor (La Do Re Mi Sol) reposa en La i sona més dura. Quina toques depèn de l’acord al qual torna la cançó.

Cal saber escales per compondre cançons?

No: molta gent compon d’oïda. Però conèixer l’escala de la teva tonalitat et diu quines notes funcionaran abans de provar-les i et permet explicar una part al teu grup («la tornada comença al 5»). Una pentatònica major i una de menor són un bon començament.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Escala pentatònica»: escala de cinc notes per octava; la pentatònica menor de La amb La, Do, Re, Mi i Sol. wikipedia.org
• Wikipedia en castellà, «Escala musical»: definició d’escala i patró de l’escala major, to–to–semitò–to–to–to–semitò. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Aeolian mode»: la menor natural com a to, semitò, to, to, semitò, to, to, i La menor com a relativa de Do major. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Minor scale»: les relatives major i menor comparteixen armadura; la menor harmònica recupera la sensible. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Pentatonic scale»: graus 1, 2, 3, 5, 6 i 1, ♭3, 4, 5, ♭7; sense semitons; les tecles negres del piano; «Amazing Grace» com a melodia pentatònica. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Blues scale»: escala de blues de sis notes 1, ♭3, 4, ♭5, 5, ♭7; en La: La, Do, Re, Mi♭, Mi, Sol. wikipedia.org