Armadura musical: ordre de sostinguts i bemolls, amb taula

L’armadura és el grup de sostinguts o bemolls que s’escriu just després de la clau, al principi de cada pentagrama. Indica quines notes pugen o baixen mig to durant tota l’obra i a totes les octaves, i deixa la tonalitat en dues opcions: una tonalitat major i el seu relatiu menor. Per saber la major n’hi ha prou amb dues regles. Amb sostinguts, puja un semitò des de l’últim: si l’últim és La♯ (A♯), el to és Si major. Amb bemolls, el penúltim bemoll és el to: amb tres bemolls (Si♭, Mi♭, La♭) ets a Mi♭ major. Un bemoll és Fa major, i sense alteracions és Do major. Després, l’acord final decideix entre la major i el seu relatiu menor.

En aquesta guia trobaràs on va cada alteració en clau de sol i en clau de fa, les 15 armadures en una taula, com distingir major de menor, una partitura amb acords llegida pas a pas i què canvia l’armadura per al teu capodastre i per a les transposicions. Si només vols veure l’armadura, el relatiu i els acords d’un to, toca’l al cercle de quintes interactiu; aquí es tracta de llegir-la al paper.

Què et diu l’armadura i què no

L’armadura va entre la clau i el compàs. El compàs s’escriu un sol cop, però l’armadura es repeteix al principi de cada línia, així que sempre la tens a la vista. Et dona tres dades:

• Quines notes canvien, arreu. Un sostingut a la cinquena línia de la clau de sol converteix en Fa♯ tots els Fa de l’obra, aguts o greus. No cal que aparegui un sostingut al costat de cada nota.
• De quina escala surten les notes. Un sostingut són les notes de Sol major (Sol La Si Do Re Mi Fa♯), que també són les de Mi menor.
• Quant dura. Fins que apareix una altra armadura, normalment després d’una doble barra. Si la cançó passa a un to amb menys alteracions, de vegades primer s’anul·len les velles amb becaires.

El que no et diu: si la cançó és major o menor, quins acords fa servir ni on és el repòs. Les notes de fora del to s’escriuen com a alteracions accidentals (un sostingut, un bemoll o un becaire just davant de la nota) i només valen fins a la barra de compàs següent. L’armadura és la regla general; els accidentals, les excepcions de cada compàs.

L’ordre dels sostinguts i dels bemolls, i on va cadascun

Les alteracions de l’armadura sempre surten en el mateix ordre:

• Sostinguts: Fa♯, Do♯, Sol♯, Re♯, La♯, Mi♯, Si♯. Una armadura de tres sostinguts sempre és Fa♯ Do♯ Sol♯, mai Fa♯ Sol♯ Re♯.
• Bemolls: Si♭, Mi♭, La♭, Re♭, Sol♭, Do♭, Fa♭, la mateixa sèrie al revés.

Per memoritzar-ho, recita-ho com si fos una sola paraula, «Fa-Do-Sol-Re-La-Mi-Si», i gira-ho per als bemolls: «Si-Mi-La-Re-Sol-Do-Fa». Té lògica: cada sostingut nou és una quinta per sobre de l’anterior (de Fa a Do, de Do a Sol) i cada bemoll nou, una quarta per sobre (de Si a Mi, de Mi a La). I un regal: les tonalitats majors amb sostinguts segueixen la mateixa sèrie a partir de la tercera nota (Sol, Re, La, Mi, Si, Fa♯, Do♯), i les de bemolls són Fa més la sèrie dels bemolls (Fa, Si♭, Mi♭, La♭, Re♭, Sol♭, Do♭).

La posició al pentagrama tampoc no canvia mai, i amb una mica de pràctica reconeixes l’armadura pel dibuix abans de comptar-la. Les línies es compten de baix a dalt (1 a 5), i els espais també (1 a 4):

Ordre	Sostingut	Clau de sol	Clau de fa
1	Fa♯	Línia 5 (la de dalt)	Línia 4
2	Do♯	Espai 3	Espai 2
3	Sol♯	Espai sobre el pentagrama	Espai 4
4	Re♯	Línia 4	Línia 3 (la del mig)
5	La♯	Espai 2	Espai 1
6	Mi♯	Espai 4	Espai 3
7	Si♯	Línia 3 (la del mig)	Línia 2

Ordre	Bemoll	Clau de sol	Clau de fa
1	Si♭	Línia 3 (la del mig)	Línia 2
2	Mi♭	Espai 4	Espai 3
3	La♭	Espai 2	Espai 1
4	Re♭	Línia 4	Línia 3 (la del mig)
5	Sol♭	Línia 2	Línia 1 (la de baix)
6	Do♭	Espai 3	Espai 2
7	Fa♭	Espai 1	Espai sota el pentagrama

Compara les dues columnes: en clau de fa, cada alteració queda una línia o un espai més avall que en clau de sol. El mateix ordre, el mateix zig-zag, desplaçat cap avall.

Com saber el to per l’armadura en cinc segons

Amb sostinguts, l’últim és la sensible de l’escala major, la nota que és un semitò per sota de la tònica. Puja un semitò:

• 1 sostingut, Fa♯: Sol major (G).
• 3 sostinguts, l’últim Sol♯: La major (A).
• 7 sostinguts, l’últim Si♯: Do♯ major (C♯). Un semitò per sobre de Si♯ és Do♯, no pas Do.

Amb bemolls, el penúltim dona el nom del to:

• 2 bemolls, Si♭ Mi♭: Si♭ major (B♭).
• 5 bemolls, Si♭ Mi♭ La♭ Re♭ Sol♭: Re♭ major (D♭).
• 1 bemoll no té penúltim: aprèn-te que és Fa major (F). L’últim bemoll sempre és el quart grau del to; compta quatre notes cap avall des de Si♭ (Si♭, La, Sol, Fa) i arribes a Fa.

Sense alteracions: Do major. Per al relatiu menor, baixa tres semitons des de la tònica major: de Re major, Re, Do♯, Do, Si, per tant Si menor. Compta també els noms de les notes: de Mi major, Mi, Re, Do, així que s’escriu Do♯ menor, no Re♭ menor. Amb sostinguts hi ha una drecera: el relatiu menor és un to per sota de l’últim sostingut. Dos sostinguts acaben en Do♯; un to més avall hi ha Si, per tant Si menor.

Les 15 armadures en una taula

Armadura	Alteració nova	To major	Relatiu menor	Sona igual que
Cap	—	Do (C)	La menor (Am)	—
1♯	Fa♯	Sol (G)	Mi menor (Em)	—
2♯	Do♯	Re (D)	Si menor (Bm)	—
3♯	Sol♯	La (A)	Fa♯ menor (F♯m)	—
4♯	Re♯	Mi (E)	Do♯ menor (C♯m)	—
5♯	La♯	Si (B)	Sol♯ menor (G♯m)	Do♭ / La♭ menor
6♯	Mi♯	Fa♯ (F♯)	Re♯ menor (D♯m)	Sol♭ / Mi♭ menor
7♯	Si♯	Do♯ (C♯)	La♯ menor (A♯m)	Re♭ / Si♭ menor
1♭	Si♭	Fa (F)	Re menor (Dm)	—
2♭	Mi♭	Si♭ (B♭)	Sol menor (Gm)	—
3♭	La♭	Mi♭ (E♭)	Do menor (Cm)	—
4♭	Re♭	La♭ (A♭)	Fa menor (Fm)	—
5♭	Sol♭	Re♭ (D♭)	Si♭ menor (B♭m)	Do♯ / La♯ menor
6♭	Do♭	Sol♭ (G♭)	Mi♭ menor (E♭m)	Fa♯ / Re♯ menor
7♭	Fa♭	Do♭ (C♭)	La♭ menor (A♭m)	Si / Sol♯ menor

Cada armadura inclou totes les alteracions de les files anteriors del seu bloc: quatre sostinguts són Fa♯ Do♯ Sol♯ Re♯. Hi ha 15 armadures per a 12 sons perquè tres tons es poden escriure de dues maneres i sonen igual (tons enharmònics). Les de set alteracions gairebé no es fan servir, perquè Si major i Re♭ major diuen el mateix amb menys signes; Fa♯ i Sol♭ major, amb sis cadascuna, apareixen totes dues. Si vols veure una tonalitat sencera, a les 24 tonalitats majors i menors tens les notes, els acords i l’armadura de cadascuna.

Major o relatiu menor? Mira el final i els accidentals

L’armadura et deixa dos candidats. Tres pistes decideixen, de la més fiable a la menys:

1. L’últim acord i l’última nota del baix. Les cançons gairebé sempre acaben a casa. Un sostingut i un Mi menor final: Mi menor. Aquest últim pas sol ser una cadència, com Si7–Mim; la guia de cadències musicals t’ensenya a reconèixer cada tipus de final.
2. Els accidentals. En menor sovint s’apuja el setè grau perquè l’acord de dominant sigui major i empenyi cap a la tònica. Aquesta nota no és a l’armadura, així que apareix una vegada i una altra com a accidental: Sol♯ a La menor, Re♯ a Mi menor, Do♯ a Re menor, Fa♯ a Sol menor. En els menors amb bemolls és un becaire: Si♮ a Do menor, Mi♮ a Fa menor.
3. El primer acord i l’última nota de la melodia. Ajuden, però moltes cançons comencen fora del repòs.

Escolta-ho. Els dos exemples s’escriurien sense cap alteració a l’armadura.

Després de la claqueta de dos segons sona Do–Sol–Lam–Fa dues vegades: Do cap al 0:02, Sol al 0:05, Lam cap al 0:07, Fa al 0:10 i un altre cop Do cap al 0:12. Tot són tecles blanques del piano. Fixa’t com el Do del 0:12 sona a arribada: el repòs és Do.

Després de la claqueta de tres segons: Lam al 0:03, Rem al 0:07, Lam al 0:10 i Mi al 0:14; la volta torna a començar al 0:17 i el Mi reapareix al 0:27. L’armadura seria la mateixa, buida, però el repòs és La. Escolta el 0:14: l’acord de Mi major porta Sol♯, l’única nota que surt de l’armadura. En una partitura aniria amb el seu accidental, i aquest Sol♯ que es repeteix és el que et diu que la pàgina és en La menor i no en Do major.

Exemple resolt: una partitura amb dos bemolls

La Marta canta en una coral i t’envia la partitura amb acords de «Les barques del port», una cançó que ha escrit per al grup, perquè l’acompanyis amb la guitarra. Això és el que veus:

Armadura: ♭♭ (Si♭ Mi♭)    Compàs: 6/8

Estrofa   | Solm | Si♭  | Dom  | Re7  |
          | Solm | Mi♭  | Dom  | Re7  |   melodia: Fa♯ al compàs 8
Tornada   | Mi♭  | Si♭  | Fa   | Solm |
          | Mi♭  | Dom  | Re7  | Solm |   últim compàs: Sol al baix

Llegeix-la en quatre passos:

1. Compta. Dos bemolls; el penúltim és Si♭: Si♭ major. O el seu relatiu menor, tres semitons més avall (Si♭, La, La♭, Sol): Sol menor.
2. Mira el final. L’últim acord és Solm, amb Sol al baix. Apunta a Sol menor.
3. Mira els accidentals. Al compàs 8 la melodia té un Fa♯ sobre Re7. Fa♯ és la sensible de Sol menor; a Si♭ major seria un Fa natural. Confirmat: Sol menor.
4. Apunta-ho. «Sol menor, 2♭». Comprova-ho al sector de Si♭ major i Sol menor del cercle de quintes.

I ara, el que et canvia a la pràctica. A la guitarra, Solm, Dom i Mi♭ són acords amb barré. Amb el capodastre al 3 toques les formes de Mim, Sol, Lam, Si7, Do i Re, que sonen com Solm, Si♭, Dom, Re7, Mi♭ i Fa: tots acords oberts. I si la vols cantar tu, més greu, baixa-la tres semitons amb el transpositor d’acords: Solm passa a Mim, Re7 a Si7, i l’armadura canvia els dos bemolls per un sostingut (Mi menor). Els Fa♯ de la melodia passen a ser Re♯, i ja no cal capodastre. Cada símbol conserva el tipus en canviar de nom: la m i el 7 viatgen amb la nota; si algun et frena, repassa com llegir xifrat d’acords. L’eina en quin to cantar t’ajuda a triar aquest to nou a partir de la teva nota més greu i la més aguda que et resulten còmodes.

Per què t’importa encara que no llegeixis partitura

Molta gent que compon toca d’oïda i llegeix acords, no pentagrama. Tot i això, l’armadura et fa servei:

• És el camí més curt cap al to. Cançoners, llibres de piano i veu, partitures de coral i les que et passa un músic de sessió la porten. Comptar signes és més ràpid que analitzar acords i et dona el to abans de tocar. Si només tens la gravació, mira com saber la tonalitat d’una cançó.
• Et diu on posar el capodastre. Cinc sostinguts són Si major: capodastre al 2 amb formes de La, o al 4 amb formes de Sol. La taula de capodastre et dona el trast i les formes per a qualsevol to.
• T’avança què passarà quan transposis. Pujar un to sencer mou la cançó dos passos en el sentit de les agulles del rellotge al cercle: dos sostinguts més o dos bemolls menys. La major (tres sostinguts) passa a Si major (cinc sostinguts).
• Explica les parts dels vents. En una cançó en Fa (un bemoll), les parts de trompeta, clarinet i saxo tenor en si♭ s’escriuen en Sol (un sostingut), i la del saxo alt en mi♭, en Re (dos sostinguts). Faristols diferents, armadures diferents, el mateix so.

Les notes que et dona l’armadura són les de l’escala del to. La guia d’escales musicals per compondre les converteix en melodies, i la de tipus d’acords t’ensenya quins acords surten de cada to.

Exercici de 10 minuts: llegeix cinc armadures sense comptar dues vegades

1. Minuts 0–2. Escriu de memòria l’ordre dels sostinguts i el dels bemolls: Fa Do Sol Re La Mi Si i Si Mi La Re Sol Do Fa. Compara-ho amb les taules.
2. Minuts 2–5. Digues el to major i el relatiu menor de 2♯, 4♭, 5♯, 3♭ i 1♯ només amb les dues regles. Després comprova’ls al cercle de quintes. Solucions: Re major / Si menor, La♭ major / Fa menor, Si major / Sol♯ menor, Mi♭ major / Do menor, Sol major / Mi menor.
3. Minuts 5–8. Obre un cançoner o qualsevol partitura que tinguis. En tres cançons, llegeix l’armadura, digues els dos candidats i decideix amb l’acord final i els accidentals.
4. Minuts 8–10. Agafa la cançó que estàs escrivint. Posa’n el to i l’armadura al principi del full d’acords, per exemple «Si♭ major, 2♭: Si♭ Mi♭». Posa els seus acords en bucle al reproductor, ajustat al teu to, i confirma que l’acord de repòs és el que sona a final.

Errors freqüents quan llegeixes l’armadura

• Treure el to del primer acord. Moltes cançons comencen al IV o al vi. El final i els accidentals són pistes més segures.
• Oblidar que val per a totes les octaves. Un Fa♯ a l’armadura també afecta el Fa greu de la línia de baix.
• Prendre la sensible del menor per un canvi de to. Un Re♯ que apareix sovint en una cançó amb un sostingut indica Mi menor, no un to nou. Un canvi de to de debò porta armadura nova.
• No veure la modulació a mitja cançó. Busca una doble barra seguida d’altres sostinguts o bemolls, de vegades amb becaires que anul·len els anteriors.
• Allargar un accidental més enllà de la barra. S’acaba a la barra de compàs. Si al compàs següent torna a sortir entre parèntesis, només és un recordatori.
• Esperar que l’armadura digui la tònica d’una cançó modal. Una cançó en Re dòric es pot escriure sense alteracions o amb un bemoll, segons qui la transcrigui.

On encaixa Zoundroom: la partitura, el teu to i les teves preses junts

Zoundroom no mostra ni llegeix partitures, no detecta tons i no transposa; per a això tens el cercle de quintes, el transpositor i el detector de to, gratis al navegador. El que fa és mantenir junt el material de cada cançó. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers: afegeix la partitura de la Marta als fitxers del projecte, obre una nota i escriu la teva lectura a la primera línia, «Escrita en Sol menor (2♭) · capodastre al 3, formes de Mi menor». Enganxa-hi els acords a sota i grava dins de la nota, amb l’app al mòbil, una presa de la tornada: l’àudio s’insereix on tens el cursor, just sota els acords als quals pertany. Quan convidis la Marta al projecte, veurà la partitura original, la teva lectura i la teva presa sense que li hagis d’escriure. El pas següent: crea un projecte per a la cançó de l’exercici i posa’n l’armadura al principi de la primera nota.

Preguntes freqüents

Com es llegeix l’armadura ràpidament?

Mira l’últim signe. Si és un sostingut, puja un semitò i tens el to major. Si són bemolls, el penúltim és el to major; un bemoll és Fa, i sense alteracions és Do. Després mira l’acord final: si és el relatiu menor (tres semitons més avall), la cançó és en menor.

Quin és l’ordre dels sostinguts i dels bemolls?

Sostinguts: Fa, Do, Sol, Re, La, Mi, Si. Bemolls: Si, Mi, La, Re, Sol, Do, Fa, la mateixa sèrie al revés. En xifrat americà, F C G D A E B i B E A D G C F.

Com sé si una armadura és d’un to major o menor?

L’armadura sola no ho diu: val per als dos. L’acord final ho decideix gairebé sempre. La segona pista és un accidental que torna una vegada i una altra mig to per sota de la tònica menor, com un Sol♯ amb l’armadura buida, que indica La menor.

Per què hi ha 15 armadures i no 12?

Perquè tres tons es poden escriure de dues maneres amb el mateix so: Si i Do♭, Fa♯ i Sol♭, Do♯ i Re♭. Cada forma té la seva armadura, així que 12 sons donen 15 armadures.

A qui toca la guitarra li serveix l’armadura?

Sí, encara que no llegeixis notes. L’armadura et dona el to en segons, i el to et diu on va el capodastre i quines formes obertes has de fer servir. Dos bemolls amb final en Solm és Sol menor: capodastre al 3 i formes de Mi menor.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Armadura (música)»: l’ordre fa, do, sol, re, la, mi, si i si, mi, la, re, sol, do, fa; cada armadura correspon a una tonalitat major i a la seva relativa menor natural; l’armadura s’aplica a totes les octaves. wikipedia.org
• Wikipedia, «Key signature»: la tònica un semitò per sobre de l’últim sostingut i al penúltim bemoll; les 15 armadures i els parells enharmònics (Do♯/Re♭, Do♭/Si); el relatiu menor una tercera menor per sota; l’anul·lació d’una armadura amb becaires. wikipedia.org
• Wikipedia, «Accidental (music)»: els accidentals valen fins a la barra de compàs; accidentals de cortesia; l’armadura val fins que se n’indica una altra. wikipedia.org
• Robert Hutchinson, Music Theory for the 21st-Century Classroom (University of Puget Sound), «Major Key Signatures»: pujar un semitò des de l’últim sostingut; el penúltim bemoll és el to. pugetsound.edu
• Piano-Lessons-Info, «Key Signatures Bass Clef»: en clau de fa, sostinguts i bemolls comencen una línia més avall que en clau de sol i segueixen el mateix dibuix. piano-lessons-info.com
• Wikipedia, «Transposing instrument»: els instruments en si♭ sonen una segona major per sota del que s’escriu, i el saxo alt en mi♭ una sexta major; les parts s’escriuen transportades. wikipedia.org