Com saber la tonalitat d’una cançó: 3 mètodes i quan fallen

Hi ha tres maneres fiables de saber la tonalitat d’una cançó. Pels acords: apunta tots els acords, busca la tonalitat els set acords de la qual els contenen tots i mira en quin acord acaba la cançó. D’oïda: taral·leja la nota on la música reposa; aquesta nota és la tònica i dona nom al to. Amb un arxiu d’àudio: puja la teva maqueta o l’arxiu d’una cançó que tinguis al detector de to i BPM gratuït, que estima la tonalitat al navegador. Facis servir el mètode que facis servir, compte amb el parany del relatiu: Do major i La menor comparteixen les set notes, i per això els acords sols no els distingeixen. Qui decideix és la nota de repòs.

Mètode	Què necessites	Va millor quan	Falla quan
Pels acords	Un full d’acords o els acords que toques	Ja saps tocar la cançó	Manlleva acords o canvia de to
D’oïda	La teva veu i un instrument o un detector de notes	Només tens l’enregistrament	La música no s’atura mai en una nota
Detector de to	Un arxiu d’àudio (MP3, WAV, M4A o AAC)	Tens la teva maqueta o una exportació	Tons relatius, cançons modals, modulacions

Mètode 1: treu el to pels acords

Cada tonalitat major forma set acords sobre la seva escala, sempre amb el mateix patró: I ii iii IV V vi vii°. Els números romans en majúscula són acords majors, els de minúscula són menors i el vii° és disminuït (gairebé no surt en pop). Aquests són els sis tons que més es toquen amb guitarra. En xifrat americà, C = Do, D = Re, E = Mi, F = Fa, G = Sol, A = La i B = Si:

To	Majors (I, IV, V)	Menors (ii, iii, vi)	vii°	Relatiu menor
Do (C)	Do, Fa, Sol	Rem, Mim, Lam	Si°	La menor
Sol (G)	Sol, Do, Re	Lam, Sim, Mim	Fa♯°	Mi menor
Re (D)	Re, Sol, La	Mim, Fa♯m, Sim	Do♯°	Si menor
La (A)	La, Re, Mi	Sim, Do♯m, Fa♯m	Sol♯°	Fa♯ menor
Mi (E)	Mi, La, Si	Fa♯m, Sol♯m, Do♯m	Re♯°	Do♯ menor
Fa (F)	Fa, Si♭, Do	Solm, Lam, Rem	Mi°	Re menor

L’última columna és el parany: cada fila també és el joc d’acords de la tonalitat menor que neix en el seu acord vi, amb exactament les mateixes notes. Si la teva cançó és en un altre to, a les 24 tonalitats majors i menors tens les notes, els acords i l’armadura de cadascuna.

1. Apunta tots els acords de la cançó, un cop cadascun. Treu els afegits: Lam7 compta com a Lam, Resus4 com a Re i Sol/Si com a Sol.
2. Busca la fila que els conté tots, o gairebé tots. Un o dos intrusos són normals; si en sobren quatre o cinc, ets a la fila equivocada.
3. Busca el pas V→I. Un acord major que cau a l’acord que hi ha una quinta per sota (Re→Sol, La→Re, Mi→La) és el moviment de «tornar a casa» més fort que hi ha. L’acord on arriba sol ser la tònica.
4. Mira l’últim acord i, amb menys confiança, el primer. Gairebé totes les cançons acaben en la tònica; moltes comencen en un altre lloc.

Exemple complet: Sol major o Mi menor?

Aquest és un full d’acords original, dels que gargotejes quan comences una cançó:

Estrofa:   Mim   Do   Sol   Re    (x2)
Tornada:   Do    Re   Sol   Mim
           Do    Re   Sol
Final:     Do    Re   Sol

En xifrat americà: Em, C, G i D. Només la fila de Sol conté els quatre: Do queda fora perquè el seu Re és menor (Rem) i Re, perquè no té Do. Però aquesta fila també és la de Mi menor, i l’estrofa comença en Mim. Cal desempatar: la tornada i el final van de Re a Sol, que és V→I en Sol, i la cançó acaba en Sol. Veredicte: Sol major. El Mim que obre l’estrofa és l’acord vi que l’enfosqueix, no el to.

Comprova-ho al reproductor de progressions. Els dos bucles fan servir notes de la mateixa escala; només canvia l’acord on tornen. Sol–Do–Re–Sol en Sol major s’atura en Sol després de Re, i Mim–Do–Re–Mim en Mi menor s’atura en Mim. Taral·leja damunt de cadascun: en el primer acabaràs en Sol i en el segon, en Mi.

Un acord fora de la fila no vol dir per força un altre to. Una cançó en Do sovint manlleva Fam o Si♭ de Do menor, i les cançons en menor solen fer major el cinquè acord (Mi en lloc de Mim en La menor) perquè estira més cap a casa. Pren-los com a color mentre la resta encaixi en una fila. Si has trobat una posició a base de provar i no saps com es diu, marca els trasts o les tecles a l’identificador d’acords.

Mètode 2: treu el to d’oïda amb la nota de repòs

La tònica és la nota a la qual la música vol tornar. No cal teoria per sentir-la; cal aturar la cançó al lloc just.

1. Posa la tornada i atura-la al final d’una frase, millor si és l’última de la cançó.
2. Taral·leja la nota que sona a final, la que tancaria bé la cançó. Si dubtes, aguanta una nota durant tota la tornada: la tònica gairebé mai no xoca i sona a «fi» cada vegada que es tanca una frase.
3. Posa-li nom. Busca-la en un teclat o en una corda de la guitarra, o canta-la a quina nota estic cantant, que et mostra la nota mentre l’aguantes.
4. Decideix si és major o menor. Toca l’acord major i el menor sobre aquesta nota (La i Lam, per exemple) mentre sona la tornada. El que s’hi fon et dona el mode.

Prova-ho amb dos exemples curts que fan servir gairebé les mateixes notes: les tecles blanques del piano, més un Sol♯ a l’acord de Mi del segon.

Què has d’escoltar: després del compte d’entrada (0:00–0:02), un acord nou cada 2,5 segons: Do cap a 0:02, Sol a 0:05, Lam a 0:07 i Fa a 0:10; a partir de 0:12 el bucle torna a començar. L’últim Fa, des de 0:20 més o menys, es queda penjat. Taral·leja la nota que tancaria el fragment: és Do. El Lam sona més trist, però el bucle sempre apunta cap a Do.

Què has d’escoltar: un compte d’entrada més lent (0:00–0:03) i després un acord nou cada 3,4 segons, més o menys: Lam a 0:03, Rem a 0:07, Lam a 0:10 i Mi a 0:14; a partir de 0:17, una altra volta. El Mi final, des de 0:27, empeny fort cap a Lam: taral·leja la nota que el resol i aniràs a parar a La. Gairebé les mateixes notes que el primer fragment i una altra casa. Aquest és el parany del relatiu en un minut.

Quan dubtes entre un to major i el seu relatiu menor, quatre pistes ho resolen:

• L’últim acord. Sol o Mim?
• L’acord que arriba abans. Re→Sol apunta a Sol major. Si o Si7→Mim apunta a Mi menor; en Sol major hi ha Sim, mai Si.
• La nota de repòs que has taral·lejat.
• L’última nota de la melodia, que sol caure en la tònica.

Si tens partitura: compta els sostinguts o els bemolls

L’armadura, al principi de cada pentagrama, només deixa dues opcions: un to major i el seu relatiu menor. Si no n’has llegit mai cap, comença per com es llegeix una armadura.

• Els sostinguts surten sempre en aquest ordre: Fa♯, Do♯, Sol♯, Re♯, La♯, Mi♯, Si♯. Puja mig to des de l’últim: un sostingut (Fa♯) és Sol major; tres (fins a Sol♯), La major.
• Els bemolls surten en l’ordre invers, Si♭, Mi♭, La♭, Re♭, Sol♭, Do♭, Fa♭, i el penúltim dona nom al to: tres bemolls és Mi♭ major. Un bemoll és Fa major, i sense alteracions, Do major.
• Major o relatiu menor? Fixa’t en l’acord i en la nota del baix del final. Un sostingut i un Mim de tancament és Mi menor.

Armadura	To major	Relatiu menor
Cap	Do	La menor
1♯	Sol	Mi menor
2♯	Re	Si menor
3♯	La	Fa♯ menor
4♯	Mi	Do♯ menor
1♭	Fa	Re menor
2♭	Si♭	Sol menor

Mètode 3: fes servir un detector de to amb un arxiu d’àudio

Si la cançó existeix com a arxiu, sigui la teva maqueta, una nota de veu exportada del mòbil o l’arxiu d’una cançó que tens, el detector de to i BPM estima la tonalitat en segons. Tria un MP3, WAV, M4A o AAC: s’analitzen els quatre primers minuts dins del navegador i l’arxiu no es puja mai. No llegeix enllaços de YouTube ni de Spotify; necessita l’àudio.

Com funciona un detector de to, sense tecnicismes

1. Compta notes, no melodies. Talla l’àudio en trossos molt curts i cada tros en freqüències. Cada freqüència s’arxiva en una de les 12 notes, sigui quina sigui l’octava. Si ho sumes tot, surten 12 nombres, un cromagrama o perfil de classes d’altura: quant Do, quant Do♯, i així successivament. Aquest detector compta el doble el registre greu, perquè el baix acostuma a tocar la fonamental de l’acord.
2. Compara aquest perfil amb 24 plantilles, una per cada to major i menor. Les plantilles clàssiques surten d’experiments d’escolta de Carol Krumhansl i Edward Kessler (1982): els oients puntuaven fins a quin punt cada nota encaixava després d’una escala o d’un acord, i la tònica treia la puntuació més alta, seguida de la quinta i la tercera. Aquest detector fa servir els perfils que va proposar David Temperley el 1999 i, a més, mira quins acords apareixen i si la cançó comença o acaba en l’acord de tònica.
3. Guanya el que encaixa millor, i el segon es guarda.

Altres detectors parteixen de la mateixa idea: la documentació d’Essentia, una biblioteca d’anàlisi d’àudio de codi obert, descriu un algorisme de tonalitat que correlaciona un perfil de classes d’altura amb perfils de tonalitat i indica quant més forta és la millor estimació que la segona.

Què confon un detector de to

• Els tons relatius. Do major i La menor comparteixen notes, i els seus perfils només es diferencien en quines notes pesen més. És l’error més habitual, i gairebé sempre està mig bé.
• Les cançons modals. Un bucle Sol–Fa–Do que sempre torna a Sol és en Sol mixolidi: la casa és Sol, però les notes són les de Do major, i per això el detector pot dir Do major. Un bucle Rem–Sol (Re dòric) pot sortir com a Do major pel mateix motiu.
• Les modulacions. El detector fa la mitjana de tot l’arxiu: una última tornada que puja de Sol a La reparteix els vots.
• Sense tònica clara. Els bordons (una nota que no canvia), els bucles de dos acords que no resolen mai i les pistes gairebé només de bateria li donen poc on agafar-se.
• L’afinació. Un instrument molt allunyat de l’afinació estàndard reparteix cada nota entre dos noms.

Per què la pàgina mostra un segon to

Quan els dos primers candidats puntuen molt semblant, el detector mostra tots dos en lloc de fer veure que n’està segur. «o La menor (mateixes notes)» vol dir que el segon és el relatiu; «també possible: Re major», que un altre to hi encaixa gairebé, sovint per acords manllevats, un bucle modal o una modulació. Desempata amb el mètode 2. La pàgina també dona el tempo, amb els valors de la meitat i el doble; a què és el BPM trobaràs com triar el bo.

Per què et serveix saber el to quan compons

• El capodastre. Si la cançó és en La, a la guitarra la pots tocar amb posicions de Sol i el capodastre al 2n trast. La taula de capodastre dona el trast i les posicions per als 12 tons.
• La teva veu. Posa la teva tessitura i les notes més greu i més aguda de la melodia a en quin to cantar: et diu quins tons et van bé i on posar el capodastre en cadascun. Després, el creador de lletres amb acords transporta els acords.
• Un pont en un to veí. Cada to té cinc veïns propers, amb una armadura igual o que només canvia en un sostingut o un bemoll: el seu relatiu, els tons del IV i del V i els seus relatius. Per a Sol major: Mi menor, Do, Re, La menor i Si menor. Un pont que es recolza en Mim, o que tracta Re com a casa durant una estona, sona nou sense sonar perdut. La guia del pont té set maneres d’escriure’l, i a progressions d’acords per compondre hi ha bucles per provar en qualsevol to.
• Avisar la banda. «To: Sol · 92 BPM · capodastre 2» a dalt del full estalvia els primers minuts de cada assaig; la guia del full de lletra i acords explica on va.

On encaixa Zoundroom: el to i el BPM a la nota de la cançó

Quan ja sàpigues el to, apunta’l on el veuràs la propera vegada que reprenguis la cançó. A Zoundroom cada cançó és un projecte amb els seus enregistraments, lletres, notes i arxius: obre la nota de la cançó i escriu-hi a dalt una línia, «To: Sol major · 92 BPM · capodastre 2 (posicions de Sol)», damunt de la lletra i els acords. Importa al mateix projecte la maqueta que acabes d’analitzar, o grava una presa nova dins de la nota amb l’app d’iOS o Android: l’àudio s’insereix on és el cursor, just sota la tornada a la qual pertany. Qui convidis al projecte obre aquesta nota i sap el to, el tempo i el capodastre abans de prémer el play. Zoundroom no detecta tons ni tempos i no té afinador; el detector és una eina gratuïta que funciona al navegador, i Zoundroom és on la resposta es queda amb la cançó.

Preguntes freqüents

La tonalitat d’una cançó és sempre el primer acord?

No. Moltes cançons comencen en el IV, el V o el vi, com l’exemple de dalt, que obre amb Mim en una cançó en Sol. L’últim acord és una pista millor, i l’acord on arriba la cançó després d’un V→I és la millor de totes.

Com puc saber el to d’una cançó de Spotify?

No pots posar una cançó de Spotify en un detector: el detector necessita un arxiu d’àudio i les normes d’ús de Spotify prohibeixen copiar, extreure («ripejar») o gravar-ne el contingut. Fes servir l’oïda mentre sona (taral·leja la nota de repòs i posa-li nom amb el detector de notes) o compara els acords d’un cançoner amb la taula de dalt.

Com sé si una cançó és en major o en menor?

Toca l’acord major i el menor sobre la nota de repòs mentre sona la cançó i queda’t amb el que s’hi fon. Després mira l’acord d’abans de la resolució: un acord major una quinta per sobre de la tònica, com Si abans de Mim, sol indicar menor. No et guiïs només pel caràcter; hi ha moltes cançons tristes en major.

Què és un to relatiu?

Un to major i un de menor que comparteixen notes i armadura; la tònica del menor és tres semitons per sota de la del major: Do major i La menor, Sol major i Mi menor, Fa major i Re menor. El que canvia és quin acord sona a casa.

Una cançó pot tenir dos tons?

Sí. Moltes modulen, per exemple pujant un to l’última tornada. Posa nom al to de cada part i apunta el canvi al full («Última tornada: La»). Un detector dona una sola resposta barrejada per arxiu, així que comprova cada part d’oïda o analitza una exportació curta de cada secció.

Fonts

• Robert Hutchinson, Music Theory for the 21st-Century Classroom, «7.2 Diatonic Chords in Major»: el patró de qualitats M-m-m-M-M-m-° de les tríades d’una tonalitat major. Consultat el 27 de setembre de 2026. musictheory.pugetsound.edu
• Robert Hutchinson, Music Theory for the 21st-Century Classroom, «2.3 Major Key Signatures»: mig to per sobre de l’últim sostingut, o el penúltim bemoll, dona el to major. Consultat el 27 de setembre de 2026. musictheory.pugetsound.edu
• Robert Hutchinson, Music Theory for the 21st-Century Classroom, «3.2 Minor Key Signatures»: el relatiu menor comparteix armadura amb el seu major, tres semitons per sota. Consultat el 27 de setembre de 2026. musictheory.pugetsound.edu
• Robert Hutchinson, Music Theory for the 21st-Century Classroom, «22.1 Modulation» i «22.3 Key Relationships»: la modulació com a canvi de tonalitat i els cinc tons veïns de cada to. Consultat el 27 de setembre de 2026. musictheory.pugetsound.edu
• Open Music Theory, «Key signatures»: l’ordre dels sostinguts i, a l’inrevés, el dels bemolls. Consultat el 27 de setembre de 2026. openmusictheory.github.io
• Carol L. Krumhansl i Edward J. Kessler, «Tracing the dynamic changes in perceived tonal organization in a spatial representation of musical keys», Psychological Review 89(4), 1982: les puntuacions d’escolta en què es basen els perfils de to major i menor. Fitxa bibliogràfica consultada el 27 de setembre de 2026. ovid.com
• David Temperley, «What’s Key for Key? The Krumhansl-Schmuckler Key-Finding Algorithm Reconsidered», Music Perception 17(1), 1999: la distribució de classes d’altura comparada amb un perfil per tonalitat, i uns perfils revisats. Consultat el 27 de setembre de 2026. online.ucpress.edu
• Documentació d’Essentia, «Key»: estimació de la tonalitat correlacionant un perfil de classes d’altura (HPCP) amb perfils de tonalitat, amb la força relativa de la primera i la segona estimació. Consultat el 27 de setembre de 2026. essentia.upf.edu
• Spotify, «Spotify User Guidelines»: no es permet copiar, extreure ni gravar contingut del servei. Consultat el 27 de setembre de 2026. spotify.com