Progressions d’acords més usades: 11 amb àudio per compondre

Les progressions d’acords més usades en el pop caben en una llista curta. En Do major, aquestes cinc cobreixen bona part de les cançons que ja coneixes:

1. I–V–vi–IV: Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F)
2. vi–IV–I–V: Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G)
3. I–vi–IV–V: Do–Lam–Fa–Sol (C–Am–F–G)
4. I–IV–V: Do–Fa–Sol (C–F–G), sovint tocada com a I–IV–V–IV
5. i–♭VI–♭III–♭VII en La menor: Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G)

La 1, la 2 i la 5 fan servir els mateixos quatre acords. Només canvien l’ordre i quin acord sona a casa, i amb això n’hi ha prou per canviar l’emoció. Una progressió és un punt de partida compartit; el que fa teva la cançó és la melodia, la lletra i el ritme.

A sota pots escoltar 11 progressions, cadascuna amb el que transmet, on funciona dins d’una cançó i un enllaç que la carrega al reproductor de progressions d’acords gratuït, a punt per sonar en bucle en qualsevol to. D’aquí endavant, els acords van en xifrat americà (C = Do, G = Sol, Am = La menor), com al reproductor.

Xifres romanes i tonalitats en dos minuts

Una xifra romana anomena l’acord pel seu grau, és a dir, per la posició que ocupa dins la tonalitat, i és aquesta posició la que crea la sensació. L’escala de Do major et dona set acords:

• En majúscula, els acords majors: I, IV i V (en Do: C, F i G). Són la tònica, la subdominant i la dominant.
• En minúscula, els acords menors: ii, iii i vi (en Do: Dm, Em i Am). El vi és el relatiu menor.
• El vii° és disminuït (B° en Do) i gairebé mai no sosté una progressió pop.

Així, I–V–vi–IV vol dir «tònica, dominant, relatiu menor, subdominant». En Do és C–G–Am–F. En Sol, on el I és G, el V és D, el vi és Em i el IV és C, la mateixa progressió és G–D–Em–C. Canvien les lletres; els graus i la sensació es mantenen.

Les tonalitats menors es compten des de l’acord menor. En La menor, el i és Am, i el bemoll indica que el grau està rebaixat respecte a l’escala major: ♭III és C, ♭VI és F i ♭VII és G. Alguns llibres ho escriuen sense bemolls, i–VI–III–VII, i és la mateixa progressió. Un V en majúscula dins del mode menor (E en lloc d’Em) ve de l’escala menor harmònica i estira amb força cap a Am.

Transportar és moure una progressió a un altre to perquè s’ajusti a la teva veu. Dues maneres pràctiques:

• El capo: mantén les mateixes posicions a la guitarra i mou el capo. Cada trast ho puja tot mig to, així que les posicions de C–G–Am–F amb el capo al 2n trast sonen com D–A–Bm–G.
• El selector de to del reproductor: cada enllaç d’aquest article obre una progressió al reproductor. Canvia el to i els graus es queden quiets mentre es recalculen els noms dels acords.

Per trobar el teu to, canta sobre el bucle la línia més aguda que t’imagines per a la tornada. Si et costa, baixa el to; si sona apagat, puja’l.

Les progressions d’acords més usades, d’un cop d’ull

Progressió	Acords en Do (o La menor)	Sensació	Ús típic
I–V–vi–IV	C–G–Am–F (Do–Sol–Lam–Fa)	Oberta, esperançada, d’himne	Tornades, pop per cantar a cor
vi–IV–I–V	Am–F–C–G (Lam–Fa–Do–Sol)	Agredolça, amb empenta	Versos, pop i rock emotius
I–vi–IV–V	C–Am–F–G (Do–Lam–Fa–Sol)	Càlida, nostàlgica	Balades, doo-wop, pop retro
I–IV–V–IV	C–F–G–F (Do–Fa–Sol–Fa)	Directa, crua	Rock, folk, country, punk
Cànon: I–V–vi–iii–IV–I–IV–V	C–G–Am–Em–F–C–F–G (Do–Sol–Lam–Mim–Fa–Do–Fa–Sol)	Solemne, es desplega	Intros, tornades llargues, cerimònies
Blues de 12 compassos	C7 ×4, F7 ×2, C7 ×2, G7, F7, C7, G7 (Do7, Fa7, Sol7)	Terrosa, amb actitud	Blues, rock and roll, jams
ii–V–I	Dm7–G7–Cmaj7 (Rem7–Sol7–Domaj7)	Suau, resolta	Jazz, soul, R&B, ponts
Camí reial: IVmaj7–V7–iii7–vi	Fmaj7–G7–Em7–Am (Famaj7–Sol7–Mim7–Lam)	Plena d’enyor, exuberant	J-pop, anime, pre-tornades
Cadència andalusa: i–♭VII–♭VI–V	Am–G–F–E (Lam–Sol–Fa–Mi)	Dramàtica, flamenca	Flamenc, rumba catalana, versos foscos
Bucle menor: i–♭VI–♭III–♭VII	Am–F–C–G (Lam–Fa–Do–Sol)	Èpica, melangiosa	Balades, tornades de pel·lícula
El mateix bucle amb dembow	Am–F–C–G (Lam–Fa–Do–Sol)	Ballable, tensa	Reggaeton, pop llatí

La «sensació» és una tendència, no una regla: el tempo, el ritme i la melodia poden portar qualsevol d’aquestes progressions cap a l’alegria o cap a la tristesa. Els àudios són en Do o La menor, llevat de tres exemples que van en el to en què se solen tocar: I–IV–V–IV en Sol, el cànon en Re i el blues en La.

Les progressions pop de quatre acords

Els exemples són esbossos didàctics breus que se sintetitzen al teu navegador, no produccions acabades. Tots comencen amb un compàs de claqueta.

I–V–vi–IV: el bucle obert, d’himne

Després de la claqueta (0:00–0:02), teclat, baix i bateria pop toquen C a 0:02, G a 0:05, Am a 0:07 i F a 0:10, i el bucle es repeteix des de 0:12. Fixa’t en el final de cada volta: l’acord de 0:10 et deixa inclinat endavant i el retorn a C a 0:12 sona com una nova arribada. Aquest retorn constant explica per què sosté tantes tornades per cantar a cor.

On fer-la servir: tornades, versos lluminosos, qualsevol cançó que hagi de sonar oberta. L’escoltaràs a: «Let It Be» i «No Woman, No Cry» fan servir C–G–Am–F; «Don’t Stop Believin’» fa servir I–V–vi–IV en Mi (E–B–C♯m–A).

Obre I–V–vi–IV en bucle al reproductor

vi–IV–I–V: els mateixos acords, començant en menor

Després de la claqueta, el primer acord és Am a 0:02; després arriben F a 0:04, C a 0:07 i G a 0:09, i el bucle torna a començar a 0:12. Són els acords de l’exemple anterior, rotats. Com que cada volta arrenca en Am, l’oïda rep primer un color menor, i l’arribada a C a 0:07 sona més a una clariana que a casa. Amb guitarra rasguejada i bateria rock empeny, però mai no sona despreocupada.

On fer-la servir: versos inquiets abans d’una tornada més lluminosa, pop-rock emotiu. L’escoltaràs a: «Zombie», de The Cranberries, fa servir vi–IV–I–V.

Obre vi–IV–I–V al reproductor

I–vi–IV–V: la progressió dels anys cinquanta

A 84 BPM, amb arpegi i ritme de balada, C entra a 0:02, Am a 0:05, F a 0:08 i G a 0:11, i el bucle es reinicia a 0:14. La caiguda cap a Am just després de la tònica li dona un gir tendre i nostàlgic, i el G de 0:11 t’avisa que el C de 0:14 és a punt d’arribar. També se l’anomena progressió doo-wop, per les balades dels anys cinquanta construïdes a sobre.

On fer-la servir: balades, pop retro, versos que expliquen una història. L’escoltaràs a: «Stand by Me» fa servir I–vi–IV–V.

Obre I–vi–IV–V al reproductor

Clàssics del rock, el barroc, el blues, el jazz i el J-pop

I–IV–V–IV: tres acords i un bon groove (en Sol)

Aquesta va en Sol, un dels tons preferits a la guitarra: G a 0:02, C a 0:04, D a 0:06, tornada a C a 0:08 i de nou el bucle des de 0:10. No hi ha cap acord menor, així que res no la suavitza; amb guitarra i bateria rock sona directa i física. Escolta el D de 0:06: tornar a C en lloc de resoldre en G fa que el bucle continuï rodant.

On fer-la servir: rock, folk, country, punk, tornades que han de picar fort. En Do és C–F–G–F.

Obre I–IV–V–IV en Sol al reproductor

El cànon: I–V–vi–iii–IV–I–IV–V (en Re)

Són els vuit acords del Cànon en Re de Pachelbel. Després d’una claqueta una mica més llarga (0:00–0:03), l’arpegi dona un compàs a cada acord: D (0:03), A (0:06), Bm (0:10), F♯m (0:13), G (0:16), D (0:20), G (0:23) i A (0:26). La primera meitat s’allunya de casa, amb el F♯m de 0:13 com el color més inesperat; la segona hi torna, i l’acord de 0:26 torna a portar al D per començar de nou.

On fer-la servir: intros, tornades llargues, cançons que han de sonar cerimonials; o parteix-la en dues, amb la primera meitat sota un vers i la segona com a entrada a la tornada. En Do: C–G–Am–Em–F–C–F–G.

Obre el cànon en Re al reproductor

El blues de 12 compassos (en La)

Dotze compassos, tres acords, tots amb setena de dominant, amb guitarra i bateria rock. A7 sona des de 0:02 durant quatre compassos, D7 arriba a 0:11 durant dos, A7 torna a 0:16 durant dos més, i després vénen E7 a 0:20, D7 a 0:23, A7 a 0:25 i E7 una altra vegada a 0:27: el turnaround que et retorna al principi. El moment clau és 0:11: després de quatre compassos en A7, el pas a D7 és l’impuls que tota la forma esperava.

On fer-la servir: blues, rock and roll, jams. La lletra tradicional del blues encaixa amb la forma: una frase, la mateixa frase una altra vegada i una resposta, una per cada bloc de quatre compassos. En Do: C7, F7 i G7.

Obre el blues de 12 compassos en La al reproductor

ii–V–I: la cadència del jazz

Un pad suau toca Dm7 a 0:02, G7 a 0:05 i Cmaj7 a 0:08, sostingut dos compassos, i el cicle es repeteix a 0:14. Escolta el G7 de 0:05: la setena hi afegeix una tensió que el Cmaj7 allibera a 0:08, i els dos compassos sostinguts deixen que la resolució s’assenti. Les fonamentals baixen per quintes, de D a G i de G a C, el moviment en què més es recolza el jazz.

On fer-la servir: jazz, soul, R&B i neo-soul, i en el pop com a entrada suau a una tornada o sortida d’un pont.

Obre ii–V–I al reproductor

El camí reial: IVmaj7–V7–iii7–vi

Al Japó se’n diu ōdō shinkō, «el camí reial», i comença lluny de casa: Fmaj7 a 0:02, G7 a 0:05, Em7 a 0:08 i Am a 0:10, en bucle des de 0:13, amb arpegi i bateria pop. Mai no arriba a C, així que sona suspesa, plena d’enyor. El G7 de 0:05 sembla prometre C, el Mi menor setena de 0:08 l’esquiva i el La menor de 0:10 torna agredolça la promesa.

On fer-la servir: J-pop, cançons d’anime, city pop i pre-tornades: una tornada que comença en C sona com la resposta que aquest bucle anava ajornant.

Obre el camí reial al reproductor

Progressions en tonalitat menor

La cadència andalusa: i–♭VII–♭VI–V

Quatre acords que baixen sobre una guitarra rasguejada: Am a 0:02, G a 0:05, F a 0:07 i E a 0:10, i de nou Am a 0:13. Les fonamentals descendeixen La–Sol–Fa–Mi, i el Mi major de 0:10 (no pas Mi menor) crea una atracció forta cap a Am. Aquest so dramàtic ve del flamenc, on aquests mateixos acords se senten sovint amb Mi com a punt de repòs, i la rumba catalana també el coneix bé.

On fer-la servir: versos foscos o dramàtics, rumba i flamenc pop, rock amb tensió. L’escoltaràs a: «Hit the Road Jack» es construeix sobre aquest descens.

Obre la cadència andalusa al reproductor

El bucle menor èpic: i–♭VI–♭III–♭VII

Després d’un compàs de claqueta (0:00–0:03), Am entra a 0:03, F a 0:06, C a 0:09 i G a 0:12, i el bucle es repeteix a 0:15. Són els acords de vi–IV–I–V, però més lents, arpegiats sobre un ritme de balada i amb Am com a casa. Ara el G de 0:12 porta de tornada a Am i no a C, i el bucle sona ample i melangiós, com música de pel·lícula.

On fer-la servir: balades, tornades de pel·lícula, cançons tristes que tot i així necessiten créixer. Per a més opcions, mira les progressions d’acords tristes.

Obre i–♭VI–♭III–♭VII al reproductor

El mateix bucle amb dembow

Els mateixos quatre acords una altra vegada: Am a 0:02, F a 0:05, C a 0:07 i G a 0:10, repetint-se des de 0:13. El que canvia és el groove: el teclat marca cada temps i el patró de dembow li dona el balanceig del reggaeton. Escolta’l just després de l’exemple anterior: harmonia idèntica, sensació diferent. El groove també forma part del caràcter d’una progressió.

On fer-la servir: reggaeton, pop llatí, pop urbà. L’escoltaràs a: «Despacito» es construeix sobre aquest bucle menor, i–♭VI–♭III–♭VII (sovint escrit i–VI–III–VII).

Obre el bucle menor amb dembow al reproductor

Com triar una progressió per a cada secció

Una cançó rarament necessita una progressió nova a cada secció. El que necessita és contrast quan arriba la tornada. Quatre regles pràctiques:

• Vers: comença lluny de la tònica (en vi o en IV) o deixa els acords més espaiats, perquè el vers soni a camí cap a alguna banda.
• Pre-tornada: ves a ii o IV i acaba en V; un V sense resoldre acumula pressió. Mira com escriure una pre-tornada.
• Tornada: comença en I, al primer temps. Després d’un vers que evita la tònica, arribar a C sona a arribada.
• Pont: porta un acord que encara no hagis fet servir, com iii, ♭VI o ♭VII. Mira com escriure un pont musical.

Un exemple resolt en Do, fet només amb progressions d’aquesta pàgina:

Secció	Graus	Acords en Do	Per què funciona
Vers	vi–IV–I–V	Am–F–C–G	Comença en menor, inquiet
Pre-tornada	ii–IV–V–V	Dm–F–G–G	Puja i es queda suspesa en V
Tornada	I–V–vi–IV	C–G–Am–F	Els acords del vers, ara des de la tònica
Pont	♭VI–♭VII–IV–V	A♭–B♭–F–G	Dos acords manllevats de Do menor i tornada a V

El vers i la tornada comparteixen els quatre acords; el contrast surt del punt de partida i del que canviïs en la melodia, el registre i l’arranjament. La guia d’estructura d’una cançó mostra com encaixen les seccions, i el planificador d’estructura t’ajuda a dibuixar la teva.

Sis maneres de fer teva una progressió comuna

1. Canvia un acord. Substitueix-ne un per un altre de menys esperat. El clàssic és el iv manllevat: C–F–Fm–C, on el Fm enfosqueix el bucle un instant abans de tornar a casa (prova I–IV–iv–I). També pots canviar el IV pel ii (C–G–Am–Dm) o el V pel iii (C–Em–Am–F).
2. Canvia el ritme dels canvis. Posa dos acords en un compàs, allarga’n un durant dos compassos o avança un canvi una corxera.
3. Fes girar l’inici. C–G–Am–F, Am–F–C–G i F–C–G–Am són el mateix cicle. Cada començament dona una altra casa i un altre estat d’ànim, com mostren els dos primers exemples.
4. Fes servir inversions i baixos diferents. Posa una altra nota de l’acord al baix: C–G/B–Am–F fa baixar el baix Do–Si–La, i C/E o F/A suavitzen els salts grans. Els acords es queden; la línia de sota passa a ser teva.
5. Canvia el patró i la bateria. Arpegi, rasguejat, pad sostingut o pulsació a cada temps; ritme de balada, rock o dembow. El bucle menor èpic i l’exemple de reggaeton comparteixen acords; al reproductor, els selectors d’estil i de bateria fan aquest canvi amb un clic.
6. Afegeix-hi una setena o un sus. Cmaj7, Am7, Fmaj7 o un Gsus4 que resol en G afegeixen color sense canviar la funció de cada acord. Prova Imaj7–V–vi–IVmaj7 i toca els acords sus amb el teu instrument.

Pots fer servir els mateixos acords que una altra cançó?

En general, sí. Les progressions comunes com I–V–vi–IV o el blues de 12 compassos són peces compartides que apareixen en cançons innombrables, i una progressió així no sol ser, per si sola, el que fa que una cançó sigui protegible. El que normalment la fa original és la melodia i la lletra. Agafar un bucle conegut és el més habitual; copiar la melodia o la lletra d’una altra persona és una altra cosa. Això és informació general, no assessorament legal: si tens un cas concret, consulta-ho amb un advocat especialitzat en música.

Exercici: dos bucles, una frase de lletra

Quinze minuts. L’harmonia tria l’estat d’ànim abans que escriguis la resta.

1. Escriu una frase que digui la idea de la teva cançó. Exemple: «Encara guardo el teu jersei».
2. Bucle A: obre I–V–vi–IV en Do. Taral·leja una melodia durant quatre voltes, sense paraules, i després canta-hi la frase. Grava una presa al reproductor, que grava directament al teu navegador.
3. Bucle B: obre el bucle menor èpic en La menor. Taral·leja a sobre, canta la mateixa frase i grava-la també.
4. Compara. Escolta les dues preses una vegada. Amb quin bucle diuen les paraules el que vols? Sobre quin s’ha mogut més la teva melodia?
5. Queda’t amb un i escriu-hi la frase següent. Quan tinguis una estrofa, passa-la amb els acords a sobre de la lletra al creador de lletres amb acords i transposa-la al teu to.

Amb la frase de l’exemple, I–V–vi–IV converteix «Encara guardo el teu jersei» en una promesa tendra: el jersei espera que el tornis a portar. Sobre el bucle menor, les mateixes paraules sonen a l’únic que queda d’algú que ja no hi és. Si la teva cançó parla d’esperança, queda’t amb el bucle A; si parla d’absència, amb el B. Si t’agraden tots dos, fes servir el menor al vers i el major a la tornada.

Després, posa música a la resta amb com posar música a una lletra, dona forma a la línia melòdica amb la guia de melodia i converteix la frase que no pares de cantar en el centre de la tornada amb com escriure un ganxo musical.

Prefereixes provar progressions al mòbil? Hem comparat les apps de progressions d’acords, gratuïtes i de pagament, a l’iPhone i a l’Android.

On encaixa Zoundroom

Una idea d’aquest exercici té dues meitats que se separen amb facilitat: el bucle i el que taral·leges. A Zoundroom, crea un projecte per a la cançó i escriu el xifrat en una nota: graus, acords en el teu to, BPM i l’enllaç del reproductor. Després posa el bucle al portàtil i grava dins d’aquesta mateixa nota amb el mòbil mentre taral·leges, perquè una sola presa reculli totes dues coses; l’àudio s’insereix allà on tens el cursor, just a sota del xifrat. Si has gravat al reproductor, descarrega la presa, importa-la al projecte i insereix-la a la nota. La setmana vinent, el xifrat i totes les preses continuaran al mateix lloc. Aquí pots veure com funcionen les notes i lletres amb àudio.

Preguntes freqüents

Quina és la progressió d’acords més usada?

Ningú no ha comptat totes les cançons, però I–V–vi–IV (C–G–Am–F en Do) i les seves rotacions, sobretot vi–IV–I–V, són de les més habituals del pop. I–IV–V domina el rock clàssic, el folk i el blues.

Com puc crear la meva pròpia progressió d’acords?

Tria un to, comença en I, afegeix-hi dos o tres acords més de la tonalitat i acaba en un que porti de tornada, normalment V o IV. Posa-la en bucle, taral·leja a sobre i canvia una sola cosa cada vegada amb les sis maneres d’abans. Si la melodia surt sola i el bucle encara sona fresc al cap d’un minut, queda-te’l.

Quants acords necessita una cançó?

Menys dels que et penses. Hi ha cançons sobre un o dos acords, el blues de 12 compassos en fa servir tres i la majoria de cançons pop en fan servir de tres a cinc. El que manté l’interès és com canvien la melodia, la lletra i l’arranjament, no el nombre d’acords.

Per què les progressions majors sonen alegres i les menors, tristes?

La qualitat de l’acord de tònica tenyeix tot el que l’envolta: una tònica major sona lluminosa, i una de menor, més fosca. És una tendència, no una llei. El tempo, el ritme i la melodia poden fer que un bucle major soni trist o que un de menor soni a festa, com demostra l’exemple amb dembow. Les progressions d’acords tristes ho desenvolupen a fons.

Canvien les progressions entre la guitarra i el piano?

Els graus són els mateixos; només canvien els tons còmodes. A la guitarra, G, C, D, A i E tenen posicions obertes fàcils, i el capo les porta a qualsevol altura. Al piano, C, G i F són els més senzills per començar. El selector de to del reproductor toca qualsevol progressió en el to que necessitis.