Tipus d’acords: majors, menors, de sèptima i sus

Hi ha quatre tipus bàsics d’acords, les tríades: major (lluminós i estable), menor (més fosc), disminuït (tens) i augmentat (inestable, com si surés). Cadascun apila tres notes: fonamental, tercera i quinta. Si hi afegeixes una sèptima a sobre, tens les quatríades que més fan servir els compositors: la sèptima de dominant (Do7 o C7, amb gust de blues, que demana moure’s), la sèptima major (Domaj7, suau), la menor amb sèptima (Dom7, vellutada) i el semidisminuït (Dom7♭5). Els sus2 i sus4 canvien la tercera per una altra nota i sonen oberts, sense decidir-se. L’add9 hi afegeix brillantor sense sèptima. Un acord amb baix, com Do/Mi (C/E), només canvia la nota més greu. El nom de la nota diu l’altura; el tipus diu l’estat d’ànim.

A sota tens totes les fórmules en una taula, posicions de guitarra i piano, els acords que et regala cada to, una mateixa progressió escrita de quatre maneres sota una lletra original i un exercici d’oïda de 10 minuts amb l’identificador d’acords i el reproductor de progressions, gratuïts i al navegador.

Tots els tipus d’acords en una taula

Els semitons es compten des de la fonamental: al piano, totes les tecles compten, blanques o negres. Els noms van en xifrat llatí, amb l’americà entre parèntesis quan ajuda.

Tipus	Sobre Do	Notes (semitons)	Com sona i quan fer-lo servir
Major	Do (C)	Do Mi Sol (0–4–7)	Lluminós, estable. L’acord de casa de gairebé totes les cançons
Menor	Dom (Cm)	Do Mi♭ Sol (0–3–7)	Més fosc, íntim. Estrofes, cançons tristes, tons menors
Disminuït	Dodim, Do°	Do Mi♭ Sol♭ (0–3–6)	Tens. Acord de pas que empeny cap al següent
Augmentat	Doaug, Do+	Do Mi Sol♯ (0–4–8)	Flotant, de somni. Un graó entre dos acords
Sèptima de dominant	Do7 (C7)	Do Mi Sol Si♭ (0–4–7–10)	Amb gust de blues, inquiet. L’acord de V i tot el blues
Sèptima major	Domaj7 (Cmaj7)	Do Mi Sol Si (0–4–7–11)	Suau, càlid, una mica nostàlgic. Soul, R&B, balades
Menor amb sèptima	Dom7 (Cm7)	Do Mi♭ Sol Si♭ (0–3–7–10)	Vellutat, menys trist que el menor. R&B, funk, lo-fi
Semidisminuït	Dom7♭5, Doø	Do Mi♭ Sol♭ Si♭ (0–3–6–10)	Tens però suau. El ii dels tons menors
Sèptima disminuïda	Dodim7, Do°7	Do Mi♭ Sol♭ La (0–3–6–9)	Dramàtic, una mica antic. Acord de pas
Sus2	Dosus2	Do Re Sol (0–2–7)	Obert, airejat, ni major ni menor
Sus4	Dosus4	Do Fa Sol (0–5–7)	Suspès. Vol tornar a l’acord major
Add9	Doadd9	Do Mi Sol + Re (0–4–7–14)	Major amb espurna, sense sonar a jazz
Power chord	Do5 (C5)	Do Sol (0–7)	Neutre i contundent, fet per a la distorsió
Amb baix (slash)	Do/Mi (C/E)	Do Mi Sol amb Mi al baix	El mateix acord amb una altra línia de baix

Com es construeix un acord: fonamental, tercera, quinta (i sèptima)

Un tipus d’acord és una recepta de distàncies des de la fonamental. Tres distàncies ho decideixen gairebé tot:

• La tercera decideix l’estat d’ànim. Quatre semitons per sobre de la fonamental (tercera major) fan l’acord major; tres semitons (tercera menor), menor. Des de Do: Mi per a major i Mi♭ per a menor. Per sentir la diferència entre les dues terceres, repassa els intervals musicals.
• La quinta el sosté. Set semitons (Sol sobre Do) és la quinta justa. Baixa-la un semitò (Sol♭) i l’acord passa a disminuït; puja-la un semitò (Sol♯) sobre una tercera major i passa a augmentat.
• La sèptima hi afegeix una pregunta. Deu semitons (Si♭ sobre Do) és la sèptima menor de Do7 i Dom7. Onze semitons (Si) és la sèptima major de Domaj7.

Moure un dit de Mi a Mi♭ converteix l’esperança en dubte. Escolta-ho: en aquest bucle, Fa major es converteix en Fa menor i només canvia una nota (La baixa a La♭).

Què has d’escoltar: després del compte (0:00–0:03), Do i Fa sonen oberts i càlids. Cap al 0:09 entra Fam i la llum baixa; el Do del 0:13 sona com tornar a casa després d’una mala notícia. La volta es repeteix des del 0:16, amb el Fam un altre cop cap al 0:22. Aquesta ombra d’una sola nota és tota la diferència entre un acord major i un de menor.

Les quatre tríades: major, menor, disminuïda i augmentada

Les posicions de guitarra es llegeixen de la 6a corda (Mi greu) a la 1a, i x vol dir que aquella corda no es toca. Als diagrames d’acords tens cada acord major, menor, 7, maj7, m7, sus i disminuït a les 12 notes, per a guitarra, ukulele i piano.

Major és l’acord per defecte: una nota sola (Do, Sol, Re) és major. A la guitarra, les posicions obertes són Do (x32010), Sol (320003) i Re (xx0232); al piano, toca una tecla blanca, salta’n una, toca, salta, toca: Do–Mi–Sol. Moltes tornades aterren en un acord major perquè sona resolt.

Menor porta una m petita: Lam (x02210), Mim (022000), Rem (xx0231). Al piano, baixa un semitò la nota del mig de l’acord major: Do–Mi♭–Sol. En un to major, els acords menors són els que fan que una estrofa soni pensativa sense sortir de casa.

Disminuït sona tens perquè les dues terceres són menors. Sidim és x2343x a la guitarra i Si–Re–Fa al piano. Gairebé ningú no s’hi atura: fes-lo servir de pont entre dos acords separats per un to. A Do → Do♯dim → Rem, el baix puja Do–Do♯–Re i el Do♯dim fa que el Rem sembli inevitable.

Augmentat apila dues terceres majors, i per això sona suspès a l’aire. Doaug és x32110 a la guitarra i Do–Mi–Sol♯ al piano. Un moviment clàssic és Do → Doaug → Fa: el Sol♯ puja cap al La, la tercera de Fa, i l’oïda nota l’empenta abans del canvi.

Posa en bucle les set tríades de Do al reproductor amb I–ii–iii–IV–V–vi–vii°. Algunes sonen a llocs on quedar-se (Do, Fa, Sol, Lam); el Sidim sona a porta.

Acords de sèptima: 7, maj7, m7 i m7♭5

Un acord de sèptima és una tríada amb una quarta nota a dalt, i aquesta nota en canvia el caràcter més del que el nom fa pensar.

• Sèptima de dominant (Do7, Sol7): tríada major més sèptima menor. Sol7 a la guitarra és 320001. Conté un interval tens (Si contra Fa) que vol resoldre, i per això Sol7 estira tant cap a Do. Aquest Sol7–Do és la cadència perfecta, el tancament més ferm de les cadències musicals. Posa un 7 a cada acord i tindràs el so del blues de 12 compassos.
• Sèptima major (Domaj7, Famaj7): tríada major més sèptima major. Domaj7 és x32000 i Famaj7 xx3210, dues de les posicions més fàcils de la guitarra. La nota de dalt queda a un semitò de la fonamental, i d’aquí ve el color suau i agredolç del soul, la bossa nova i les balades de matinada.
• Menor amb sèptima (Lam7, Rem7, Mim7): tríada menor més sèptima menor. Lam7 és x02010, Rem7 xx0211 i Mim7 022030. Sona com un acord menor amb les vores llimades: melangiós més que trist.
• Semidisminuït (Sim7♭5 o Siø): tríada disminuïda més sèptima menor, x2323x a la guitarra. És el ii dels tons menors: Sim7♭5 → Mi7 → Lam és la versió menor del ii–V–I del jazz.
• Sèptima disminuïda (Do°7): tres terceres menors apilades. Dramàtic, una mica antic, útil com a acord de pas.

El sufix s’escriu igual en xifrat llatí i americà: Domaj7 és Cmaj7 i Lam7 és Am7. Quan en parles, Do7 és «Do sèptima» i Domaj7 «Do sèptima major»: no els confonguis, perquè el primer porta Si♭ i el segon, Si. La guia per llegir xifrat d’acords recull totes les maneres d’escriure cada símbol, també l’alemanya, amb H per al Si.

Què has d’escoltar: tres tipus de sèptima en un sol bucle. Després del compte (0:00–0:02), el Rem7 sona vellutat, el Sol7 cap al 0:06 s’inclina endavant i el Domaj7 des del 0:09 es posa amb suavitat en lloc de tancar de cop. La volta torna a començar cap al 0:14, amb Sol7 cap al 0:17 i Domaj7 des del 0:20. Després compara tríades i sèptimes sense trampes: Do–Fa–Sol–Do i després Domaj7–Famaj7–Sol7–Domaj7. Les mateixes fonamentals, el mateix ordre, una altra habitació.

Sus2, sus4, add9 i power chords

Aquests acords treuen la tercera o hi afegeixen una nota al costat: acoloreixen l’acord sense canviar cap on va.

• Sus4 canvia la tercera per la quarta. Resus4 (xx0233) vol tornar a Re (xx0232): aixeca el dit petit i sentiràs com es resol. Si poses un sus4 a l’últim acord d’un vers i el resols a la paraula següent, la música dubta just on dubta la lletra.
• Sus2 canvia la tercera per la segona. Resus2 (xx0230) i Lasus2 (x02200) sonen oberts sense demanar moviment. Van bé en intros, coixins de teclat i estrofes que encara no volen decidir si són alegres o tristes.
• Add9 conserva la tercera i hi afegeix la novena (la segona, una octava més amunt). Doadd9 (x32033) sona com un Do amb una espurna, i a la guitarra és un canvi fàcil pel Do de sempre. No és Do9: l’acord de novena també porta la sèptima.
• Els power chords (5) només tenen fonamental i quinta, així que no són ni majors ni menors. Sol5 és 355xxx i Mi5 022xxx. Amb un amplificador distorsionat sonen enormes, per això sostenen tants riffs de rock; nets i fluixos, sonen buits.

El reproductor també toca acords sus: posa en bucle Re – Resus4 – Re – Resus2 i escolta com el sus4 torna a recolzar-se en Re mentre el sus2 es queda surant. No toca add9 ni power chords, així que escolta’ls a l’identificador d’acords: marca els trasts, prem el botó per escoltar-los i compara’ls amb l’acord normal.

Acords amb baix i inversions: el mateix acord, un altre baix

Un acord amb barra diu primer l’acord i després el baix. Do/Mi és Do major amb Mi com a nota més greu (032010 a la guitarra). Si el baix forma part de l’acord, és una inversió: Do/Mi és la primera inversió i Do/Sol, la segona. Si no en forma part, la barra crea un altre color: Fa/Sol (un Fa sobre un baix de Sol) funciona com un Sol suspès i més suau que igualment porta cap a Do.

Els compositors els fan servir sobretot perquè el baix camini. Compara Do → Sol → Lam amb Do → Sol/Si → Lam. Els acords són gairebé els mateixos, però ara el baix baixa Do–Si–La i la progressió sona com baixar una escala. Sol/Si és x20033 a la guitarra; al piano, Si amb la mà esquerra i Sol–Si–Re amb la dreta. El mateix truc dona Sol → Re/Fa♯ (200232) → Mim.

Els acords que et regala cada to

No tries els tipus d’acord del no-res. Un to major et regala set acords fets amb les seves pròpies notes:

Grau	Tríada en Do	Quatríada en Do
I	Do (major)	Domaj7
ii	Rem (menor)	Rem7
iii	Mim (menor)	Mim7
IV	Fa (major)	Famaj7
V	Sol (major)	Sol7
vi	Lam (menor)	Lam7
vii°	Sidim (disminuït)	Sim7♭5

Qualsevol to major et dona, doncs, tres acords majors, tres de menors i un de disminuït; amb sèptimes, dos maj7, tres m7, una sèptima de dominant i un semidisminuït. L’augmentat i la sèptima disminuïda no formen part del to: són acords de pas que manlleves expressament. La menor fa servir aquests mateixos set acords començant per Lam, i moltes cançons en menor canvien el v per un V major o V7 (Mi o Mi7) per tornar a casa amb més força; la guia d’escales musicals explica d’on surten aquestes notes. Per veure el mateix patró en qualsevol to, fes girar el cercle de quintes; per moure una cançó sencera, enganxa-la al transpositor d’acords.

Una progressió, quatre colors: exemple complet

Aquí tens dos versos originals. A sota, la progressió és sempre I–vi–IV–V en Do; només canvia el tipus d’acord.

El llum del replà s’ha apagat,
i encara no sé si marxaré

1. Tríades: Do – Lam – Fa – Sol. Senzill i directe. Posa-ho en bucle. La lletra sona a constatació.
2. Sèptimes: Domaj7 – Lam – Famaj7 – Sol7. Més suau i més de matinada; el Sol7 et torna al principi del bucle. Posa-ho en bucle. El replà sembla a les fosques des de fa hores.
3. Un sus abans del gir: Do – Lam – Fa – Solsus4 Sol. Posa-ho en bucle. Canta «encara no sé si» sobre el Solsus4 i «marxaré» sobre el Sol: l’acord dubta a les mateixes paraules que la veu.
4. Un menor manllevat: Do – Lam – Fa – Fam. Posa-ho en bucle. El Fam converteix «no sé si marxaré» en «ja sé que no marxaré». La mateixa lletra sona a penediment.

Cap no és la correcta sobre el paper. La bona és la que encaixa amb el que diuen les paraules, i només la trobes cantant el vers sobre cadascuna. Si vols més bucles per provar-ho, tens les 11 progressions d’acords més usades i les progressions d’acords tristes.

Exercici de 10 minuts: sentir el tipus abans de posar-li nom

1. Minuts 0–3, construeix les tríades. A l’identificador d’acords, marca Do, Mi i Sol al teclat i escolta-ho. Baixa el Mi a Mi♭ (Dom), després el Sol a Sol♭ (Dodim), i torna al Mi i puja el Sol a Sol♯ (Doaug). Escolta cada acord i descriu-lo amb una paraula.
2. Minuts 3–5, afegeix sèptimes. Sobre Do–Mi–Sol, afegeix Si♭ (Do7) i canvia’l per Si (Domaj7). Passa a Do–Mi♭–Sol i afegeix Si♭ (Dom7). Decideix quin posaries sota un vers alegre i quin sota un de ple de dubtes.
3. Minuts 5–8, posa a prova l’oïda. Fes sonar el bucle de tríades i després sèptimes amb els ulls tancats i digues «tríada» o «sèptima» a cada canvi.
4. Minuts 8–10, canvia un acord de la teva cançó. Tria un acord d’una cançó que estiguis escrivint, canvia’n només el tipus (major per maj7, un V per un sus4 que resol en V, IV per iv) i grava les dues versions amb el mòbil. Escolta-les demà i queda’t amb la que diu millor la lletra.

Errors freqüents amb els tipus d’acords

• Escriure 7 quan vols dir maj7. Do7 porta Si♭ i Domaj7 porta Si. En un xifrat, l’equivocat sona a nota falsa. El mateix passa amb m7♭5 (Si♭ a dalt) i dim7 (La a dalt).
• Acolorir tots els acords. Quatre maj7 o add9 seguits acaben sonant a música d’ascensor. Un sol acord amb color per vers destaca.
• Cantar la tercera sobre un sus. Si la melodia es queda en Mi sobre Dosus4, frega amb el Fa. Resol l’acord o mou la melodia.
• Creure que disminuït vol dir trist. El menor és trist; el disminuït és tens. Fes-lo servir per moure’t, no per aterrar.

On encaixa Zoundroom: els acords que has triat i cada versió que has provat

Zoundroom no identifica acords, no els toca i no analitza les teves gravacions: això ho fan l’identificador i el reproductor al navegador. Tampoc no és un DAW, així que no mescla, no aplica efectes ni grava en multipista. On ajuda és just després de triar. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers, així que escriu en una nota, sota la lletra, la progressió que t’ha convençut (per exemple Domaj7–Lam–Famaj7–Solsus4–Sol) amb les posicions que has fet servir, i grava dins d’aquesta nota la versió amb tríades i la versió amb sèptimes des de l’app al mòbil. Cada presa queda al cursor, sota els acords als quals pertany. La setmana que ve, a iOS, Android o el web, escoltes les dues preses i encara saps quin acord va marcar la diferència. Auralis, l’assistent de l’app, et pot proposar acords o alternatives en text, mai en àudio. El teu pas següent: escriu avui les quatre versions d’un vers en una nota i grava-les abans d’oblidar quina et va posar la pell de gallina.

Preguntes freqüents

Quants tipus d’acords hi ha?

Hi ha quatre tipus de tríades (major, menor, disminuïda i augmentada) i cinc quatríades o acords de sèptima habituals (sèptima de dominant, sèptima major, menor amb sèptima, semidisminuït i sèptima disminuïda). Tota la resta, del sus4 a l’add9 o als acords amb baix, són variacions: una nota canviada, afegida o portada al baix. El jazz hi suma novenes, onzenes i tretzenes.

Quina diferència hi ha entre un acord major i un de menor?

Una sola nota: la tercera. El major té la nota que queda quatre semitons per sobre de la fonamental (Do–Mi–Sol); el menor, la que queda a tres (Do–Mi♭–Sol). La fonamental i la quinta no canvien, i per això passar de Do a Dom al piano és moure un dit.

Què és un acord de sèptima?

Una tríada amb una quarta nota a distància de sèptima de la fonamental. Si és la sèptima menor (Si♭ sobre Do) damunt d’un acord major, és una sèptima de dominant: Do7. Si és la sèptima major (Si), és Domaj7. Sobre un acord menor amb sèptima menor, és Dom7.

Quins tipus d’acords s’han d’aprendre primer a la guitarra?

Primer els majors i menors oberts (Do, Sol, Re, La, Mi, Lam, Mim, Rem); després les sèptimes més fàcils (Sol7, Lam7, Domaj7, Famaj7) i una parella de sus (Resus2 i Resus4). Amb això toques la majoria de cançons i pots provar tots els colors d’aquest article.

Els tipus d’acords són iguals a la guitarra i al piano?

Sí. Les fórmules són idèntiques; només canvien les posicions. Un Domaj7 és Do–Mi–Sol–Si als dos instruments. A la guitarra, moltes posicions dupliquen notes o se salten la quinta, i continuen sent el mateix acord mentre hi hagi la tercera i la sèptima.

Fonts

Totes les pàgines consultades el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Acord (música)»: acord major, acord menor, acord de quinta augmentada i de quinta disminuïda, acord suspès, acords de sèptima major, de sèptima menor, de sèptima de dominant i de sèptima disminuïda. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Triad (music)»: fonamental, tercera i quinta; tríades diatòniques I, ii, iii, IV, V, vi, vii° en to major; la tríada augmentada no és diatònica en major; disminuïdes i augmentades com a acords de pas. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Seventh chord»: Do7 = Do–Mi–Sol–Si♭, Domaj7 = Do–Mi–Sol–Si, menor amb sèptima, semidisminuït (m7♭5, ø7) i sèptima disminuïda; quatríades de cada grau de l’escala major. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Suspended chord»: sus2 i sus4 substitueixen la tercera; Dosus4 = Do–Fa–Sol, Dosus2 = Do–Re–Sol; so obert i ambigu, sovint sense resoldre en la música popular. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Added tone chord»: add9 = Do–Mi–Sol–Re sense sèptima; l’acord de novena inclou la sèptima. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Power chord»: fonamental i quinta, escrit C5, ni major ni menor; habitual en el rock amb distorsió. wikipedia.org
• Wikipedia (anglès), «Slash chord»: el baix s’indica després de la barra; inversions i baixos aliens a l’acord; baixos descendents com Sol–Re/Fa♯–Mim. wikipedia.org