Intervals musicals: taula i com reconèixer-los d’oïda

Un interval musical és la distància entre dues notes, i es mesura en semitons (un trast a la guitarra o la tecla del costat al piano). Dins d’una octava n’hi ha dotze: segona menor (1 semitò), segona major (2), tercera menor (3), tercera major (4), quarta justa (5), tríton (6), quinta justa (7), sexta menor (8), sexta major (9), sèptima menor (10), sèptima major (11) i octava (12). Per reconèixer-los d’oïda, associa cadascun al començament d’una melodia que ja coneixes: «L’hora dels adéus» comença amb una quarta justa ascendent, el tema de «La guerra de les galàxies» amb una quinta justa ascendent i «Hey Jude» amb una tercera menor descendent. Quan compons, els intervals petits (segones) sostenen una estrofa que explica; els salts (quartes, quintes, sextes, octaves) fan que la tornada s’enlairi.

Aquí tens la taula completa amb la sensació de cada interval, dos exemples d’àudio, una cançó de referència per a cada interval amunt i avall, una estrofa i una tornada analitzades interval per interval, i un exercici de 10 minuts amb l’eina gratuïta quina nota estic cantant.

Què és un interval: número i qualificatiu

El nom de qualsevol interval té dues parts.

• El número compta els noms de nota, incloent-hi els dos extrems. De Do a Mi hi ha una tercera perquè passes per Do, Re i Mi. De Do a Sol hi ha una quinta: Do, Re, Mi, Fa, Sol.
• El qualificatiu depèn dels semitons exactes. Do–Mi (4 semitons) és una tercera major; Do–Mi♭ (3), una tercera menor. Les segones, terceres, sextes i sèptimes són majors o menors. L’uníson, la quarta, la quinta i l’octava es diuen justes.

Un mateix interval pot començar en qualsevol nota: Do–Mi, Sol–Si i La–Do♯ són terceres majors, perquè totes tres abasten quatre semitons. Per això una melodia conserva la forma quan la canvies de tonalitat.

Dues distincions més et serveixen per compondre. Un interval melòdic són dues notes seguides, com en una línia de veu; un d’harmònic, dues notes alhora, com dins d’un acord. I la direcció compta: de Do pujant a Sol hi ha una quinta justa, però de Do baixant a Sol hi ha una quarta justa. El número d’un interval i el de la seva inversió sempre sumen nou (5 + 4); el major passa a menor i el just continua sent just.

Per què l’octava i la quinta es fonen tan bé? Les seves freqüències guarden proporcions senzilles: 2:1 l’octava, 3:2 la quinta justa i 4:3 la quarta justa. La teoria clàssica anomena consonàncies perfectes la quarta, la quinta i l’octava justes, consonàncies imperfectes les terceres i les sextes, i dissonàncies les segones i les sèptimes.

Taula d’intervals musicals: semitons, nom i sensació

Semitons	Interval	Des de Do	Com sol sonar	On el fas servir quan compons
0	Uníson	Do–Do	Estàtic, insistent	Notes repetides en un ganxo
1	Segona menor	Do–Re♭	Tens, que s’inclina	El pas de Si a Do en tancar una frase
2	Segona major	Do–Re	Neutre, com parlar	Gairebé totes les estrofes
3	Tercera menor	Do–Mi♭	Suau, melangiós	Acords menors, cançons infantils
4	Tercera major	Do–Mi	Lluminós, estable	Acords majors, ganxos alegres
5	Quarta justa	Do–Fa	Obert, d’anunci	El salt d’entrada a una tornada
6	Tríton	Do–Fa♯	Inquiet, inestable	Dins de Sol7 (Si–Fa), riffs de metal
7	Quinta justa	Do–Sol	Fort, obert, una mica buit	Power chords, temes èpics
8	Sexta menor	Do–La♭	Nostàlgic, agredolç	Salts emotius en balades
9	Sexta major	Do–La	Càlid, ampli	Un salt que obre la frase
10	Sèptima menor	Do–Si♭	Amb regust de blues, obert	El «7» de Sol7 o Lam7
11	Sèptima major	Do–Si	Somiador, punyent	El «maj7» de Domaj7
12	Octava	Do–Do	La mateixa nota, més aguda: un gran impuls	El cim de la tornada, una frase repetida amunt

La columna de sensació és una tendència, no una llei. L’acord de sota, el tempo i la direcció canvien l’efecte: una segona menor que puja i resol a la tònica sona a arribada, i aquesta mateixa segona sostinguda contra un acord fa fricció.

Els acords també estan fets d’intervals. Un acord major és una tercera major amb una tercera menor a sobre (Do–Mi–Sol); el menor gira l’ordre (Do–Mi♭–Sol), i tots dos abasten una quinta justa de la fonamental a la nota de dalt. Comprova-ho a l’identificador d’acords: marca Do i Sol i et mostrarà un power chord, Do5 (C5); afegeix-hi Mi i tindràs Do major; abaixa aquest Mi a Mi♭ i es converteix en Do menor. Un sol semitò canvia el caràcter de l’acord. La guia de tipus d’acords construeix així tots els acords habituals.

Escolta els intervals dins d’una melodia

Els dos exemples són esbossos sintetitzats amb compte enrere, no gravacions de cançons reals. Fixa’t en la distància entre cada nota i la següent.

Cap al 0:03 la línia salta de Mi a Sol (tercera menor) i de Sol a Do (quarta justa), i arriba a un Do agut al 0:04. Des del 0:05 baixa per graus, Do–Si (segona menor) i Si–La (segona major), i al 0:07 cau de La a Mi, una quarta justa descendent. Al 0:08 torna a pujar: Mi–Fa (segona menor), Fa–La (tercera major) i La–Re (quarta justa), fins a un Re agut al 0:09. Després cau Re–Si (tercera menor) al 0:11 i Si–Sol (tercera major) al 0:12, i el bucle torna a començar al 0:14. Para atenció a les quartes: aixequen la línia, i els passos petits que venen després la tornen a terra.

Un ganxo de dos compassos que sona quatre vegades. Al 0:02 repeteix un Do agut (uníson), puja a Re al 0:03 (segona major) i al 0:04 cau una quinta justa, de Re a Sol. Al 0:05 puja una tercera major, Sol–Si, repeteix el Si i s’enfila per semitò i to, Si–Do–Re, fins al 0:07. La quinta del 0:04 és l’únic interval gran enmig de passos curts, i és just el que la teva orella reté.

Com reconèixer intervals d’oïda: una cançó per a cadascun

El mètode clàssic és senzill: molts professors ensenyen a associar cada interval amb el primer interval d’una cançó popular. Quan sents dues notes, et preguntes a quin començament s’assemblen. La taula recull cançons de les llistes d’entrenament auditiu més habituals; queda’t amb la que puguis cantar sense pensar i oblida la resta.

Interval	Ascendent	Descendent
Segona menor	Tema de «Tauró»	«Per a Elisa» (Beethoven)
Segona major	«Santa nit»	«Yesterday» (The Beatles)
Tercera menor	«Greensleeves», el riff de «Smoke on the Water»	«Hey Jude» (The Beatles)
Tercera major	«When the Saints Go Marching In»	La Cinquena simfonia de Beethoven (després de les tres notes repetides)
Quarta justa	«L’hora dels adéus» (la melodia d’«Auld Lang Syne»), «Amazing Grace»	«Adeste fideles»
Tríton	«Maria» (West Side Story), la sintonia d’«Els Simpson»	«Black Sabbath» (Black Sabbath)
Quinta justa	Tema principal de «La guerra de les galàxies»	Sintonia d’«Els Picapedra»
Sexta menor	«The Entertainer» (el primer salt gran)	Tema de «Love Story»
Sexta major	«My Way»	Tornada de «Man in the Mirror»
Sèptima menor	«Somewhere» (West Side Story), tema de «Star Trek»	«Watermelon Man»
Sèptima major	Tornada de «Take On Me»	Poc habitual: pensa en una octava menys un semitò
Octava	«Over the Rainbow»	«Willow Weep for Me»

«Per molts anys» també et serveix: després de la nota repetida del principi, puja una segona major.

Quatre hàbits perquè la taula se’t quedi:

1. Canta-ho, no et limitis a escoltar. Toca o canta la nota greu i entona des d’aquesta el començament de la cançó de referència. Si caus a la nota correcta, has reproduït l’interval. Si hi quedes a prop però no hi arribes, practica amb els exercicis per afinar la veu en cantar.
2. Aprèn les dues direccions. Una quinta que puja i una que baixa semblen intervals diferents. El tema de «La guerra de les galàxies» i la sintonia d’«Els Picapedra» són totes dues quintes.
3. Comença per quatre. La segona major, la tercera major, la quarta justa i la quinta justa són les més fàcils de sentir i surten constantment en melodies cantables. Afegeix-hi les altres d’una en una.
4. Escolta els intervals harmònics com a color. Dues notes alhora costen més d’anomenar. Fixa’t en el caràcter: la tercera major brilla, la menor enfosqueix, la quinta sona buida i la segona frega.

Per a què serveixen els intervals quan compons

No cal que posis nom a cada interval mentre escrius. Sí que ajuda saber què provoca cada mida en qui escolta.

• Els graus expliquen, els salts anuncien. Una línia feta de segones sona a conversa, i per això les estrofes s’hi recolzen. Un salt de quarta o més fa aixecar el cap a qui escolta, i per això les tornades i els ganxos en fan servir.
• Posa el salt més gran a la paraula que importa. «Over the Rainbow» obre la seva melodia més coneguda amb un salt d’octava, i tota la cançó creix a partir d’aquí.
• Després d’un salt, torna. Una melodia que salta amunt i després baixa per graus sona equilibrada. Dos o tres salts grans seguits sonen a exercici. La guia de com escriure una melodia aprofundeix en aquest contorn.
• Fes servir el semitò per tancar. En to major, el pas del 7 a l’1 (Si–Do en Do major) és una segona menor i sona a tornar a casa. Acaba la tornada amb aquest pas i el final queda tancat.
• El color menor viu a les terceres i les sextes. Una melodia que es recolza en la tercera menor i la sexta menor sobre la tònica sona més fosca; les terceres i sextes majors sonen més lluminoses. La guia d’escales musicals per compondre mostra com aquestes notes defineixen els tons majors i menors. Puja només la sexta de l’escala menor i tindràs el dòric, un dels modes grecs.
• La teva tessitura també és un interval. Si la teva zona còmoda abasta una octava i una quarta, una melodia de dues octaves no et funcionarà en cap to. Mesura la teva amb el test de rang vocal.

Exemple pas a pas: una estrofa per graus i una tornada amb salts

L’esbós és en Do major a 84 BPM. L’estrofa gira sobre Do–Lam–Fa–Sol (C–Am–F–G) i la tornada sobre Do–Lam–Sol–Do, un acord per compàs. Els acords van damunt de la síl·laba on canvien, la línia de sota indica l’interval des de la nota anterior (↑ puja, ↓ baixa; U és uníson, 2M segona major, 3m tercera menor, 4J quarta justa…) i el signe ‿ uneix dues vocals que es canten en una sola nota.

[Estrofa] només segones i terceres, àmbit Do4–Sol4 (una quinta justa)

Do                          Lam
Les  te-  ves  claus  són   al   ca-  laix,
Mi4  Mi4  Re4  Mi4    Sol4  Mi4  Re4  Do4
     U    2M↓  2M↑    3m↑   3m↓  2M↓  2M↓

                 Fa                   Sol
i‿en-  ca-  ra   no   sé   què  fer-  ne
Do4    Re4  Mi4  Fa4  Mi4  Re4  Do4   Re4
       2M↑  2M↑  2m↑  2m↓  2M↓  2M↓   2M↑

[Tornada] dos salts al títol, àmbit Sol4–Mi5 (una sexta major)

Do          Lam        Sol             Do
A-    mor,  a-   mor,  no   tar-  dis  més
Sol4  Do5   La4  Mi5   Re5  Do5   Si4  Do5
      4J↑   3m↓  5J↑   2M↓  2M↓   2m↓  2m↑

Què fa cada decisió:

• L’estrofa no salta mai. El seu interval més gran és una tercera menor i el seu àmbit, una quinta: de Do4 a Sol4. Sona a algú que parla en veu baixa, gairebé per a si mateix, just el que necessita una estrofa que presenta l’escena.
• L’estrofa acaba amb una pregunta. «Fer-ne» s’atura en Re sobre Sol, un grau per sobre de la tònica, i la frase queda oberta.
• El títol és un salt, dues vegades. La síl·laba forta del primer «amor» puja una quarta justa; la del segon, una quinta justa fins a Mi5, la nota més aguda de la cançó. La repetició creix en lloc de copiar-se.
• Després dels salts, graus. La línia baixa Mi–Re–Do–Si, i el darrer moviment, de Si a Do, és el semitò que torna a casa, just a «més».
• La cançó sencera abasta una desena. De Do4 a Mi5 hi ha una octava més una tercera major. Posa en bucle els acords de l’estrofa i la tornada en Do a 84 BPM, canta l’estrofa sobre els quatre primers compassos i la tornada sobre els quatre últims. Si el Mi5 et costa, canvia el to al reproductor: els intervals no canvien, així que la melodia conserva la forma. Les veus greus la poden cantar una octava més avall.

Exercici de 10 minuts: canta cada interval sobre una nota pedal

Necessites el reproductor, l’eina quina nota estic cantant en una altra pestanya i auriculars, perquè l’eina només senti la teva veu.

1. Minuts 0–2, la nota pedal. Obre un acord de Do sostingut al reproductor i deixa’l en bucle. Canta un Do còmode i comprova’l a l’eina: Do4 per a la majoria de veus agudes, Do3 per a les greus.
2. Minuts 2–4, les notes de l’acord. Des de Do, puja a Mi (tercera major), Sol (quinta justa) i el Do de dalt (octava). Aguanta cada nota fins que l’eina la mostri. Són notes de l’acord, així que es fonen amb la nota pedal.
3. Minuts 4–6, les cançons de referència. Comença en Do i taral·leja el començament de «L’hora dels adéus»: la segona nota hauria de marcar Fa. Prova després el tema de «La guerra de les galàxies» (Sol) i «Greensleeves» (Mi♭). Si l’eina marca la nota veïna, la teva referència interior va desviada un semitò; repeteix-la fins que hi caiguis.
4. Minuts 6–8, els tensos. Sobre la nota pedal, canta de Do a Re♭ (segona menor) i de Do a Fa♯ (tríton). Escolta com freguen i resol-los: Re♭ baixa a Do, Fa♯ puja a Sol.
5. Minuts 8–10, escriu una línia. Canta de quatre a sis notes amb un sol salt i graus al voltant, i grava-la amb el mòbil. Copia la llista de notes de l’eina i escriu-hi a sota el nom de cada interval, com a l’exemple.

Errors freqüents amb els intervals

• Comptar trasts i oblidar els noms. Do–Mi i Do–Fa♭ sonen igual (quatre semitons) però es diuen diferent. Per compondre, n’hi ha prou amb els semitons i un nom coherent; la partitura sí que es fixa en com s’escriu.
• Oblidar la direcció. De Do pujant a Sol hi ha una quinta; baixant, una quarta. Escriu sempre «puja» o «baixa» quan anotis intervals al costat d’una lletra.
• Saltar fora de la teva tessitura. Un salt d’octava brillant que acaba en una nota forçada perd tota la força. Comprova la nota més aguda abans de construir-hi una tornada a sobre.
• Encadenar salts. Tres salts grans seguits costen de cantar i de recordar. Després d’un salt, fes un pas en la direcció contrària.
• Aprendre referències que no coneixes bé. Una cançó que recordes a mitges t’enganya. Una referència segura per interval val més que tres de dubtoses.

On encaixa Zoundroom: intervals, lletra i preses en una nota

Zoundroom no detecta l’afinació, no anomena intervals i no analitza les teves gravacions; per a això tens l’eina quina nota estic cantant i, per al bucle, el reproductor. El que fa és mantenir juntes les peces de la cançó, perquè la feina amb els intervals no acabi repartida entre una llibreta, una pestanya del navegador i una nota de veu. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers. Obre una nota al projecte, escriu la línia de lletra amb els intervals a sota («Amor: puja una 4a justa i després una 5a justa fins a Mi5»), enganxa-hi la llista de l’eina i l’enllaç del reproductor que has fet servir, i grava la línia cantada dins de la nota amb l’app del mòbil: la presa s’insereix al cursor, sota la línia a la qual pertany. Després pots obrir el mateix projecte al web i escoltar les preses. El teu pas següent: crea un projecte per a la línia que has escrit a l’exercici i grava-hi a sota dues versions, una només per graus i una altra amb un salt a la paraula clau.

Preguntes freqüents

Què són els intervals musicals?

Un interval és la distància d’altura entre dues notes, tant si sonen l’una darrere l’altra (melòdic) com alhora (harmònic). S’anomena comptant els noms de nota (segona, tercera, quarta…) i es qualifica segons la mida exacta en semitons (major, menor, just). Una tercera major, per exemple, sempre fa quatre semitons.

Quants intervals musicals hi ha?

Dins d’una octava n’hi ha dotze, de la segona menor (1 semitò) a l’octava (12), més l’uníson (0). Per sobre de l’octava hi ha els intervals compostos: una novena és una octava més una segona, i d’aquí surten noms d’acord com add9.

Quina és la manera més fàcil d’aprendre els intervals d’oïda?

Associa cada interval al començament d’una cançó que coneguis bé i canta’l, pujant i baixant, sobre una nota sostinguda. Comença per la segona major, la tercera major, la quarta justa i la quinta justa, i comprova’t amb un detector de notes. Uns quants minuts al dia funcionen millor que una sessió llarga de tant en tant.

Quins intervals sonen tristos?

En la música occidental, la tercera menor i la sexta menor sobre la tònica són les que enfosqueixen els tons menors, i una segona menor descendent pot sonar a sospir. Però mana el context: el tempo, el ritme i els acords de sota poden fer que el mateix interval soni esperançat o feixuc.

Quina diferència hi ha entre un interval just i un de major?

L’uníson, la quarta, la quinta i l’octava són justos; les segones, terceres, sextes i sèptimes tenen versió major i menor. Quan inverteixes un interval, el just continua sent just (una quinta passa a quarta) i el major passa a menor (una tercera major passa a sexta menor).

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Interval (música)»: noms dels intervals en català (uníson, segona, tercera, quarta, quinta, sexta, sèptima, octava), qualificatius just, major i menor, i consonàncies perfectes, imperfectes i dissonàncies. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Interval (music)»: semitons de cada interval, inversió (els números sumen nou, el major passa a menor, el just continua just), intervals melòdics i harmònics, intervals compostos i proporcions 2:1, 3:2 i 4:3. wikipedia.org
• Wikipedia en anglès, «Interval recognition»: el mètode d’associar cada interval al primer interval d’una cançó popular i cançons de referència ascendents i descendents, entre elles «Auld Lang Syne» (quarta justa) i «Silent Night» (segona major). wikipedia.org
• Musicca, «Canciones para reconocer intervalos»: referències ascendents i descendents, entre elles la Cinquena simfonia de Beethoven i «Adeste fideles» (en la versió anglesa, «O Come, All Ye Faithful»). musicca.com