Com llegir el xifrat d’acords: símbols, baix i compassos

Per llegir un xifrat d’acords, llegeix cada acord en quatre parts i cada línia d’esquerra a dreta. El nom de la nota és la fonamental, en llatí (Do, Re, Mi) o en americà, amb lletres: A és La, B és Si, C és Do, D és Re, E és Mi, F és Fa i G és Sol. Una m enganxada el fa menor (Mim, Em); sense m, és major. Un número o una paraula afegeix o canvia una nota (Sol7, Solmaj7, Solsus4). El que va darrere d’una barra és el baix (Re/Fa#). A sobre de la lletra, l’acord canvia a la síl·laba que té a sota i dura fins al següent. En un xifrat per compassos, cada | Mim | és un compàs.

Aquí tens una taula per desxifrar qualsevol símbol, una estrofa i un xifrat per compassos llegits temps a temps, el xifrat llatí, l’americà i l’alemany cara a cara, i un exercici de 10 minuts amb el reproductor de progressions gratuït.

Com es llegeix un acord: les quatre parts

Tots els símbols d’acord, per llargs que semblin, es construeixen igual:

1. Fonamental: una nota, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si (o de la A a la G), amb # (sostingut) o b (bemoll) si cal. Fa# i Sib són la nota, no un afegit.
2. Tipus: si no hi ha res, és major. m, min o un guionet (–) volen dir menor. dim o ° és disminuït; aug o + és augmentat.
3. Afegits: els números i les paraules que venen després. 7, maj7, 6 i 9 sumen notes; sus2 i sus4 canvien la tercera per la segona o la quarta; add9 afegeix una nota sense setena; 5 és un power chord, sense tercera.
4. Baix: una barra i una nota. La/Do# és La major amb Do# com a nota més greu.

Així, Fa#m7/Mi es llegeix «fa sostingut menor setena amb mi al baix», i Sibmaj7, «si bemoll amb setena major». Si el llegeixes en aquest ordre, cap xifrat és illegible: com a molt, desconegut. Per sentir cada tipus i veure com es construeix, tens la guia de tipus d’acords.

Símbol (llatí)	En americà	Notes (en Do)	Encara no et surt? Toca
Do	C	Do Mi Sol	–
Dom	Cm, C–	Do Mi♭ Sol	–
Do7	C7	Do Mi Sol Si♭	Do
Domaj7 (Do7M, DoΔ)	Cmaj7	Do Mi Sol Si	Do
Dom7	Cm7	Do Mi♭ Sol Si♭	Dom
Dosus4 / Dosus2	Csus4 / Csus2	Do Fa Sol / Do Re Sol	Do, un moment
Doadd9	Cadd9	Do Mi Sol Re	Do
Do6	C6	Do Mi Sol La	Do
Do9	C9	Do Mi Sol Si♭ Re	Do7
Dodim (Do°)	Cdim	Do Mi♭ Sol♭	aprèn-lo
Dom7b5 (Doø)	Cm7b5	Do Mi♭ Sol♭ Si♭	Dodim
Doaug (Do+)	Caug	Do Mi Sol♯	aprèn-lo
Do5	C5	Do Sol	Do
Do/Mi	C/E	Do Mi Sol, amb Mi a baix	Do
N.C.	N.C.	–	no toquis

L’última columna és la teva xarxa de seguretat: treu els afegits i queda’t amb la nota, la m i, si pots, el baix. La cançó continua sonant com ella mateixa. Hi ha dues excepcions: els sus, que sovint són el ganxo de la cançó (si encara no els aguantes, resol-los de seguida cap a l’acord normal), i els dim i aug, posicions curtes que val la pena aprendre perquè res no les substitueix.

Dos símbols provoquen gairebé totes les notes falses. Do7 no és Domaj7: el 7 tot sol sempre és la setena menor, la del so de blues (Si♭ en Do); només maj7, 7M, M7 o Δ indiquen la setena major (Si). I Do9 porta setena (Do7 més Re), mentre que Doadd9 no en porta. Si vols sentir o comprovar qualsevol d’aquests acords, marca’n les notes a l’identificador d’acords: et diu el nom i el toca.

On cau l’acord a la lletra

En un full amb lletra, la primera lletra de cada acord va a sobre de la síl·laba on canvia l’harmonia, que gairebé sempre és una síl·laba tònica. Aquell acord sona fins que n’apareix un altre. Aquesta estrofa és original i està escrita en xifrat americà, en Mi menor (Em) a 86 BPM, amb un acord per compàs:

To: Mim (Em) · 4/4 · 86 BPM

[Estrofa]
              Em                  D/F#
Plou sobre el moll i no passa cap tren,
  G           C
només la teva veu,
      Em                     D/F#
em prometo cada dia que me’n vaig
  C                            B7
i cada dia em quedo a peu

Com es llegeix, vers a vers:

• «Plou sobre el» no té cap acord a sobre. Les paraules d’abans del primer acord d’un vers són una anacrusi: les cantes just abans del temps fort. El Mim (Em) cau a «moll», i és aquí on entra la mà.
• El Mim dura «i no passa cap» i canvia a Re/Fa# (D/F#) a «tren». La línia d’acords no et diu que rasguegis a cada paraula; et diu quan es mou l’harmonia.
• El segon vers també comença amb anacrusi: «no-» va abans del Sol (G), que cau a «-més». El tercer, igual: «em pro-» abans del Mim, que cau a «-me-».
• El Si7 (B7) va després de l’última paraula. Un acord escrit més enllà de l’última síl·laba canvia mentre aguantes la nota: aquí, «peu» comença sobre el Do i el Si7 entra al compàs següent, amb la veu encara sonant.

La mateixa estrofa en format de claudàtors, a l’estil ChordPro, posa cada acord just davant de la seva síl·laba: Plou sobre el [Em]moll i no passa cap [D/F#]tren. La regla no canvia. Això sí: els acords a sobre de la lletra no diuen quants temps dura cadascun, així que, quan importi, comprova-ho amb la gravació o amb un xifrat per compassos.

Escolta-ho: obre el reproductor amb els acords d’aquesta estrofa a 86 BPM (Em–D–G–C–Em–D–C–B7; toca un Re normal en lloc de Re/Fa#) i recita l’estrofa per sobre del bucle. La mà s’ha de moure just a «moll», «tren», «-més», «veu», «-me-», «vaig», «ca-» i després de «peu». Si un xifrat que has baixat d’internet posa un acord una paraula abans o després, fia’t de l’orella i mou-lo: a les webs d’acords on tothom pot penjar cançons, l’alineació falla sovint.

Compassos, temps i repeticions: llegir un xifrat sense lletra

Les introduccions, els solos i molts fulls de banda prescindeixen de la lletra i van per compassos. Aquests són els signes que hi trobaràs:

• | Em | D |: un acord per compàs, quatre temps cadascun en 4/4.
• | Em D |: dos acords en un compàs, dos temps cadascun.
• | C / D / |: cada barra inclinada és un temps, així que Do dos temps i Re dos més.
• %: repeteix el compàs anterior.
• |: … :| o x2: torna a tocar la secció.
• 1. i 2. sobre els compassos: primera casella i, a la repetició, salta directament a la segona.
• D.S. al Coda: torna al signe i salta a la coda on digui «To Coda».
• N.C.: sense acord. El grup para i continuen sols la veu o el riff.

Un exemple complet amb la introducció, la tornada i el final de la mateixa cançó:

[Intro]
| Em      | %       | C       | D   B7  |

[Tornada] x2
| C       | G/B     | Am7     | Bsus4 B |
| C       | G/B     | Em  D   | Em      |

[Final]
| C / / / | C / D / | Em      | N.C.    |

Compta «1, 2, 3, 4» en veu alta a cada compàs. La introducció són dos compassos de Mim (el % repeteix el primer), un de Do i un de partit: Re dos temps i Si7 dos més. La tornada són vuit compassos que es toquen dues vegades, 16 en total abans del final. Al final, «C / / /» és un compàs sencer de Do escrit amb barres, «C / D /» parteix el següent, el Mim sona un compàs i N.C. vol dir que tothom para alhora. Per sentir el primer vers de la tornada, posa en bucle C–G–Am7–B en Mi menor; el reproductor toca Sol en lloc de Sol/Si i Si en lloc de Bsus4 B.

Xifrat llatí, americà i alemany: taula d’equivalències

A Catalunya conviuen dues maneres d’escriure els acords. El xifrat llatí fa servir el nom de les notes (Do, Re, Mi…) i és el que s’aprèn a l’escola de música i el que surt a molts cançoners. L’americà fa servir lletres i és el de gairebé totes les webs d’acords, les apps i els cançoners en anglès. Si toques amb algú que ha estudiat a Alemanya o Àustria, en trobaràs un tercer: lletres amb una H, on la B alemanya és Si bemoll.

Xifrat llatí	Xifrat americà	Xifrat alemany
Do	C	C
Do# / Reb	C# / Db	Cis / Des
Re	D	D
Mib	Eb	Es
Mi	E	E
Fa	F	F
Fa#	F#	Fis
Sol	G	G
Lab	Ab	As
La	A	A
Sib	Bb	B
Si	B	H
Lam (menor)	Am	Am, o a en alguns cançoners

Quatre paranys quan un xifrat ve de fora:

• La B alemanya és Si bemoll. Un xifrat alemany que diu «B – F – g – Es» és Sib–Fa–Solm–Mib, és a dir, Bb–F–Gm–Eb. «H7» és Si7, el B7 americà.
• La minúscula pot voler dir menor. Alguns cançoners alemanys escriuen a per a La menor i A per a La major.
• Al Brasil els números canvien de sentit. C7M és Domaj7, C4 és Dosus4 i, a l’estàndard de Cifra Club, molt estès, C9 és Doadd9 (sense setena), mentre que en un xifrat americà C9 sí que la porta. Allà, C° és l’acord disminuït de quatre notes.
• En llatí els afegits no canvien: Lam7 és Am7 i Sol/Si és G/B.

No cal passar-ho a mà. Enganxa el xifrat al transpositor d’acords: llegeix lletres, alemany amb H i Do Re Mi, i escriu el resultat en qualsevol dels tres; si no canvies el to, només canvien els noms. El creador de lletres amb acords també llegeix el xifrat brasiler, com C7M o Am7(9), i et mostra tot el full en el xifrat que triïs. Si treballes amb una app d’acords, les apps d’acords més útils per compondre es comparen també pel que exporta cadascuna.

Del xifrat a l’instrument: guitarra i piano

Abans de tocar res, repassa tot el xifrat i apunta’n tots els acords diferents. L’estrofa i la tornada d’aquí dalt en fan servir deu: Mim, Re/Fa#, Sol, Do, Si7, Re, Sol/Si, Lam7, Sisus4 i Si. Aprèn primer les posicions que no coneixes i després toca-ho tot seguit.

A la guitarra:

• Llegeix primer el capodastre. «Capo al 2» vol dir que els noms són posicions: fas un Re i sona Mi. La taula de capodastre et diu com sona cada posició a cada trast.
• Acords amb baix: fes l’acord i posa el baix a la corda més greu que toquis. Re/Fa# es toca sovint amb el polze al segon trast de la sisena corda (2x0232), i Sol/Si, x20033. Si encara no hi arribes, toca l’acord sense la barra.
• Comprova una posició dubtosa posant-ne els trastos a l’identificador d’acords. Amb x21202 et respon Si7, el B7 de l’estrofa.
• T’és massa agut per cantar? Mou tot el xifrat amb el transpositor o amb el capodastre, mai acord per acord.

Al piano:

• La mà dreta toca l’acord a partir de la fonamental: fonamental, tercera i quinta, més la setena si el símbol la demana. Domaj7 és Do–Mi–Sol–Si; Do7, Do–Mi–Sol–Si♭.
• L’esquerra toca la fonamental, o la nota que va després de la barra. Re/Fa# és esquerra a Fa#, dreta Re–Fa#–La.
• No saltis amb la mà: passa a la versió més propera del següent acord en lloc de tornar sempre a l’estat fonamental.

Exercici de 10 minuts per llegir xifrat

1. Minuts 0–3, digues-ho abans de tocar-ho. Obre el reproductor amb Am7–Dm7–F–E7 a 76 BPM. Abans de cada canvi, digues el nom en veu alta («La menor setena, Re menor setena, Fa, Mi setena») i les notes amb la taula.
2. Minuts 3–5, toca-hi a sobre. Canvia al primer temps de cada compàs. La primera volta, en versió senzilla (Lam, Rem, Fa, Mi); després, la de debò.
3. Minuts 5–8, canvia de xifrat. Posa els noms del reproductor en Do-re-mi i llegeix el mateix bucle en llatí: Lam7, Rem7, Fa, Mi7. Després canvia la tonalitat a Mi menor: el bucle passa a ser Mim7, Lam7, Do, Si7, és a dir, Em7–Am7–C–B7 en americà. Escriu-lo en paper a l’alemanya, on el B7 es converteix en H7.
4. Minuts 8–10, afegeix-hi la lletra. Carrega el bucle de l’estrofa, recita «Plou sobre el moll i no passa cap tren» per sobre i grava una passada amb el mòbil. En escoltar-la, apunta els canvis que han arribat tard.

Repeteix-ho cada dia de la setmana amb un xifrat nou. Les 11 progressions d’acords més usades et donen material de sobres, la guia per cantar i tocar la guitarra alhora continua on acaba aquest exercici i la del full de lletra i acords t’ensenya a escriure el teu propi xifrat.

On encaixa Zoundroom: el xifrat corregit i les preses en una nota

Zoundroom no llegeix xifrats per tu i no detecta acords en una gravació: per posar nom a una posició tens l’identificador d’acords, i per canviar noms o to, el transpositor. El que fa és mantenir junta la teva versió de la cançó. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers, així que, quan hagis arreglat un xifrat baixat d’internet (acords a la síl·laba correcta, noms en el teu sistema, capodastre indicat), enganxa’l en una nota d’aquest projecte i afegeix-hi els teus apunts de lectura, com ara «Sisus4 = x24452, cap al Si al tercer temps». Després grava una passada dins d’aquesta nota amb l’app del mòbil: l’àudio queda al cursor, just a sota de la secció que acabes de tocar, i la setmana vinent sentiràs la presa mentre llegeixes el xifrat que la va fer possible. Convida qui compon amb tu o el teu grup al projecte i tothom obrirà el mateix xifrat a iOS, Android o el web. El pas següent: enganxa el xifrat d’avui en una nota i grava-hi a sota la primera passada.

Preguntes freqüents

Què vol dir la barra en un acord?

Indica el baix. Do/Mi és un Do major amb Mi com a nota més greu, i Re/Fa# és un Re major amb Fa# al baix. A la guitarra, posa aquesta nota a la corda més greu que toquis; al piano, toca-la amb la mà esquerra. Si no et surt, l’acord d’abans de la barra és un bon substitut.

Quina diferència hi ha entre Do7 i Domaj7?

Tots dos són un Do major amb setena, però no la mateixa. Do7 afegeix Si♭, la setena menor, que sona a blues i demana moure’s. Domaj7 afegeix Si, la setena major, que sona suau i en repòs. En un xifrat, el 7 tot sol sempre és el primer; només maj7, 7M, M7 o Δ indiquen el segon.

Què vol dir N.C. en un xifrat?

«No chord», sense acord. El grup deixa de tocar i continuen la veu, un riff o el silenci fins al símbol següent. Sovint marca un tall abans de l’última tornada, així que tothom ha de parar al mateix temps.

És millor el xifrat americà o el llatí?

Cap no sona diferent: són dos noms per als mateixos acords. L’americà és més curt i és el que trobaràs a les webs, les apps i els cançoners en anglès; el llatí és el que es fa servir a l’escola de música i en molts cançoners en català. Aprèn a llegir tots dos i, als teus fulls, tria’n un i no els barregis.

Què vol dir el % en un xifrat?

Repeteix el compàs anterior, amb el mateix acord. Tres % seguits després d’un Mim són quatre compassos de Mim. Compta els compassos en veu alta: és on més fàcilment es perd tothom.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Sistemes de notació musical»: equivalència entre lletres i notes (A = la, B = si, C = do…) i el sistema alemany, amb H per al si, B per al si bemoll i els sufixos -is i -es. wikipedia.org
• Enciclopèdia.cat, «xifrat»: al xifrat americà, les lletres indiquen la fonamental de l’acord i els números i altres signes, si és major, menor, augmentat o disminuït. enciclopedia.cat
• Viquipèdia (anglès), «Chord names and symbols (popular music)»: menor (m, min, –), setena major (M7, maj7, Δ), C7 = Do–Mi–Sol–Si♭, semidisminuït (ø), sus2 i sus4, add9 sense setena, C9 amb setena, sexta, power chord, acords amb barra i N.C. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Chord chart»: barres de compàs, barres inclinades per als temps i acords a sobre de les síl·labes de la lletra. wikipedia.org
• Online Guitar Books, «How to Read Repeats»: signe de repetició de compàs, barres de repetició, primera i segona casella, D.S. al Coda i D.C. al Fine. onlineguitarbooks.com
• ChordPro, «Introduction to the ChordPro file format»: els acords entre claudàtors es col·loquen davant de la síl·laba a què pertanyen i s’imprimeixen a sobre. chordpro.org
• Viquipèdia (alemany), «Akkordsymbol»: la H alemanya és la B internacional i la B alemanya és el si bemoll; maj7, j7 o Δ. wikipedia.org
• Jo Oliver, «Akkord-Symbole lesen lernen» (alemany): alguns xifrats alemanys escriuen els acords menors amb minúscula (a per a La menor). jooliver.net
• Suport de Cifra Club, «Conheça o padrão de cifragem de acordes do Cifra Club»: C7M, C4, C9 com a tríada major amb novena afegida i sense setena, C° com a acord disminuït amb setena disminuïda. cifraclub.com.br