Com llegir el xifrat d’acords: símbols, baix i compassos

Per llegir un xifrat d’acords, llegeix cada acord en quatre parts i cada línia d’esquerra a dreta. El nom de la nota és la fonamental, en llatí (Do, Re, Mi) o en americà, amb lletres: A és La, B és Si, C és Do, D és Re, E és Mi, F és Fa i G és Sol. Una m enganxada el fa menor (Mim, Em); sense m, és major. Un número o una paraula afegeix o canvia una nota (Sol7, Solmaj7, Solsus4). El que va darrere d’una barra és el baix (Re/Fa#). A sobre de la lletra, l’acord canvia a la síl·laba que té a sota i dura fins al següent. En un xifrat per compassos, cada | Mim | és un compàs.

Aquí tens una taula per desxifrar qualsevol símbol, una estrofa i un xifrat per compassos llegits temps a temps, el xifrat llatí, l’americà i l’alemany cara a cara, i un exercici de 10 minuts amb el reproductor de progressions gratuït.

Com es llegeix un acord: les quatre parts

Tots els símbols d’acord, per llargs que semblin, es construeixen igual:

1. Fonamental: una nota, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si (o de la A a la G), amb # (sostingut) o b (bemoll) si cal. Fa# i Sib són la nota, no un afegit.
2. Tipus: si no hi ha res, és major. m, min o un guionet (–) volen dir menor. dim o ° és disminuït; aug o + és augmentat.
3. Afegits: els números i les paraules que venen després. 7, maj7, 6 i 9 sumen notes; sus2 i sus4 canvien la tercera per la segona o la quarta; add9 afegeix una nota sense setena; 5 és un power chord, sense tercera.
4. Baix: una barra i una nota. La/Do# és La major amb Do# com a nota més greu.

Així, Fa#m7/Mi es llegeix «fa sostingut menor setena amb mi al baix», i Sibmaj7, «si bemoll amb setena major». Si el llegeixes en aquest ordre, cap xifrat és illegible: com a molt, desconegut. Per sentir cada tipus i veure com es construeix, tens la guia de tipus d’acords.

Símbol (llatí)	En americà	Notes (en Do)	Encara no et surt? Toca
Do	C	Do Mi Sol	–
Dom	Cm, C–	Do Mi♭ Sol	–
Do7	C7	Do Mi Sol Si♭	Do
Domaj7 (Do7M, DoΔ)	Cmaj7	Do Mi Sol Si	Do
Dom7	Cm7	Do Mi♭ Sol Si♭	Dom
Dosus4 / Dosus2	Csus4 / Csus2	Do Fa Sol / Do Re Sol	Do, un moment
Doadd9	Cadd9	Do Mi Sol Re	Do
Do6	C6	Do Mi Sol La	Do
Do9	C9	Do Mi Sol Si♭ Re	Do7
Dodim (Do°)	Cdim	Do Mi♭ Sol♭	aprèn-lo
Dom7b5 (Doø)	Cm7b5	Do Mi♭ Sol♭ Si♭	Dodim
Doaug (Do+)	Caug	Do Mi Sol♯	aprèn-lo
Do5	C5	Do Sol	Do
Do/Mi	C/E	Do Mi Sol, amb Mi a baix	Do
N.C.	N.C.	–	no toquis

L’última columna és la teva xarxa de seguretat: treu els afegits i queda’t amb la nota, la m i, si pots, el baix. La cançó continua sonant com ella mateixa. Hi ha dues excepcions: els sus, que sovint són el ganxo de la cançó (si encara no els aguantes, resol-los de seguida cap a l’acord normal), i els dim i aug, posicions curtes que val la pena aprendre perquè res no les substitueix.

Dos símbols provoquen gairebé totes les notes falses. Do7 no és Domaj7: el 7 tot sol sempre és la setena menor, la del so de blues (Si♭ en Do); només maj7, 7M, M7 o Δ indiquen la setena major (Si). I Do9 porta setena (Do7 més Re), mentre que Doadd9 no en porta. Si vols sentir o comprovar qualsevol d’aquests acords, marca’n les notes a l’identificador d’acords: et diu el nom i el toca.

On cau l’acord a la lletra

En un full amb lletra, la primera lletra de cada acord va a sobre de la síl·laba on canvia l’harmonia, que gairebé sempre és una síl·laba tònica. Aquell acord sona fins que n’apareix un altre. Aquesta estrofa és original i està escrita en xifrat americà, en Mi menor (Em) a 86 BPM, amb un acord per compàs:

To: Mim (Em) · 4/4 · 86 BPM

[Estrofa]
              Em                  D/F#
Plou sobre el moll i no passa cap tren,
  G           C
només la teva veu,
      Em                     D/F#
em prometo cada dia que me’n vaig
  C                            B7
i cada dia em quedo a peu

Com es llegeix, vers a vers:

• «Plou sobre el» no té cap acord a sobre. Les paraules d’abans del primer acord d’un vers són una anacrusi: les cantes just abans del temps fort. El Mim (Em) cau a «moll», i és aquí on entra la mà.
• El Mim dura «i no passa cap» i canvia a Re/Fa# (D/F#) a «tren». La línia d’acords no et diu que rasguegis a cada paraula; et diu quan es mou l’harmonia.
• El segon vers també comença amb anacrusi: «no-» va abans del Sol (G), que cau a «-més». El tercer, igual: «em pro-» abans del Mim, que cau a «-me-».
• El Si7 (B7) va després de l’última paraula. Un acord escrit més enllà de l’última síl·laba canvia mentre aguantes la nota: aquí, «peu» comença sobre el Do i el Si7 entra al compàs següent, amb la veu encara sonant.

La mateixa estrofa en format de claudàtors, a l’estil ChordPro, posa cada acord just davant de la seva síl·laba: Plou sobre el [Em]moll i no passa cap [D/F#]tren. La regla no canvia. Això sí: els acords a sobre de la lletra no diuen quants temps dura cadascun, així que, quan importi, comprova-ho amb la gravació o amb un xifrat per compassos.

Escolta-ho: obre el reproductor amb els acords d’aquesta estrofa a 86 BPM (Em–D–G–C–Em–D–C–B7; toca un Re normal en lloc de Re/Fa#) i recita l’estrofa per sobre del bucle. La mà s’ha de moure just a «moll», «tren», «-més», «veu», «-me-», «vaig», «ca-» i després de «peu». Si un xifrat que has baixat d’internet posa un acord una paraula abans o després, fia’t de l’orella i mou-lo: a les webs d’acords on tothom pot penjar cançons, l’alineació falla sovint.

Compassos, temps i repeticions: llegir un xifrat sense lletra

Les introduccions, els solos i molts fulls de banda prescindeixen de la lletra i van per compassos. Aquests són els signes que hi trobaràs:

• | Em | D |: un acord per compàs, quatre temps cadascun en 4/4.
• | Em D |: dos acords en un compàs, dos temps cadascun.
• | C / D / |: cada barra inclinada és un temps, així que Do dos temps i Re dos més.
• %: repeteix el compàs anterior.
• |: … :| o x2: torna a tocar la secció.
• 1. i 2. sobre els compassos: primera casella i, a la repetició, salta directament a la segona.
• D.S. al Coda: torna al signe i salta a la coda on digui «To Coda».
• N.C.: sense acord. El grup para i continuen sols la veu o el riff.

Un exemple complet amb la introducció, la tornada i el final de la mateixa cançó:

[Intro]
| Em      | %       | C       | D   B7  |

[Tornada] x2
| C       | G/B     | Am7     | Bsus4 B |
| C       | G/B     | Em  D   | Em      |

[Final]
| C / / / | C / D / | Em      | N.C.    |

Compta «1, 2, 3, 4» en veu alta a cada compàs. La introducció són dos compassos de Mim (el % repeteix el primer), un de Do i un de partit: Re dos temps i Si7 dos més. La tornada són vuit compassos que es toquen dues vegades, 16 en total abans del final. Al final, «C / / /» és un compàs sencer de Do escrit amb barres, «C / D /» parteix el següent, el Mim sona un compàs i N.C. vol dir que tothom para alhora. Per sentir el primer vers de la tornada, posa en bucle C–G–Am7–B en Mi menor; el reproductor toca Sol en lloc de Sol/Si i Si en lloc de Bsus4 B.

Xifrat llatí, americà i alemany: taula d’equivalències

A Catalunya conviuen dues maneres d’escriure els acords. El xifrat llatí fa servir el nom de les notes (Do, Re, Mi…) i és el que s’aprèn a l’escola de música i el que surt a molts cançoners. L’americà fa servir lletres i és el de gairebé totes les webs d’acords, les apps i els cançoners en anglès. Si toques amb algú que ha estudiat a Alemanya o Àustria, en trobaràs un tercer: lletres amb una H, on la B alemanya és Si bemoll.

Xifrat llatí	Xifrat americà	Xifrat alemany
Do	C	C
Do# / Reb	C# / Db	Cis / Des
Re	D	D
Mib	Eb	Es
Mi	E	E
Fa	F	F
Fa#	F#	Fis
Sol	G	G
Lab	Ab	As
La	A	A
Sib	Bb	B
Si	B	H
Lam (menor)	Am	Am, o a en alguns cançoners

Quatre paranys quan un xifrat ve de fora:

• La B alemanya és Si bemoll. Un xifrat alemany que diu «B – F – g – Es» és Sib–Fa–Solm–Mib, és a dir, Bb–F–Gm–Eb. «H7» és Si7, el B7 americà.
• La minúscula pot voler dir menor. Alguns cançoners alemanys escriuen a per a La menor i A per a La major.
• Al Brasil els números canvien de sentit. C7M és Domaj7, C4 és Dosus4 i, a l’estàndard de Cifra Club, molt estès, C9 és Doadd9 (sense setena), mentre que en un xifrat americà C9 sí que la porta. Allà, C° és l’acord disminuït de quatre notes.
• En llatí els afegits no canvien: Lam7 és Am7 i Sol/Si és G/B.

No cal passar-ho a mà. Enganxa el xifrat al transpositor d’acords: llegeix lletres, alemany amb H i Do Re Mi, i escriu el resultat en qualsevol dels tres; si no canvies el to, només canvien els noms. El creador de lletres amb acords també llegeix el xifrat brasiler, com C7M o Am7(9), i et mostra tot el full en el xifrat que triïs.

Del xifrat a l’instrument: guitarra i piano

Abans de tocar res, repassa tot el xifrat i apunta’n tots els acords diferents. L’estrofa i la tornada d’aquí dalt en fan servir deu: Mim, Re/Fa#, Sol, Do, Si7, Re, Sol/Si, Lam7, Sisus4 i Si. Aprèn primer les posicions que no coneixes i després toca-ho tot seguit.

A la guitarra:

• Llegeix primer el capodastre. «Capo al 2» vol dir que els noms són posicions: fas un Re i sona Mi. La taula de capodastre et diu com sona cada posició a cada trast.
• Acords amb baix: fes l’acord i posa el baix a la corda més greu que toquis. Re/Fa# es toca sovint amb el polze al segon trast de la sisena corda (2x0232), i Sol/Si, x20033. Si encara no hi arribes, toca l’acord sense la barra.
• Comprova una posició dubtosa posant-ne els trastos a l’identificador d’acords. Amb x21202 et respon Si7, el B7 de l’estrofa.
• T’és massa agut per cantar? Mou tot el xifrat amb el transpositor o amb el capodastre, mai acord per acord.

Al piano:

• La mà dreta toca l’acord a partir de la fonamental: fonamental, tercera i quinta, més la setena si el símbol la demana. Domaj7 és Do–Mi–Sol–Si; Do7, Do–Mi–Sol–Si♭.
• L’esquerra toca la fonamental, o la nota que va després de la barra. Re/Fa# és esquerra a Fa#, dreta Re–Fa#–La.
• No saltis amb la mà: passa a la versió més propera del següent acord en lloc de tornar sempre a l’estat fonamental.

Exercici de 10 minuts per llegir xifrat

1. Minuts 0–3, digues-ho abans de tocar-ho. Obre el reproductor amb Am7–Dm7–F–E7 a 76 BPM. Abans de cada canvi, digues el nom en veu alta («La menor setena, Re menor setena, Fa, Mi setena») i les notes amb la taula.
2. Minuts 3–5, toca-hi a sobre. Canvia al primer temps de cada compàs. La primera volta, en versió senzilla (Lam, Rem, Fa, Mi); després, la de debò.
3. Minuts 5–8, canvia de xifrat. Posa els noms del reproductor en Do-re-mi i llegeix el mateix bucle en llatí: Lam7, Rem7, Fa, Mi7. Després canvia la tonalitat a Mi menor: el bucle passa a ser Mim7, Lam7, Do, Si7, és a dir, Em7–Am7–C–B7 en americà. Escriu-lo en paper a l’alemanya, on el B7 es converteix en H7.
4. Minuts 8–10, afegeix-hi la lletra. Carrega el bucle de l’estrofa, recita «Plou sobre el moll i no passa cap tren» per sobre i grava una passada amb el mòbil. En escoltar-la, apunta els canvis que han arribat tard.

Repeteix-ho cada dia de la setmana amb un xifrat nou. Les 11 progressions d’acords més usades et donen material de sobres, la guia per cantar i tocar la guitarra alhora continua on acaba aquest exercici i la del full de lletra i acords t’ensenya a escriure el teu propi xifrat.

On encaixa Zoundroom: el xifrat corregit i les preses en una nota

Zoundroom no llegeix xifrats per tu, no detecta acords en una gravació i no té afinador: per posar nom a una posició tens l’identificador d’acords, i per canviar noms o to, el transpositor. El que fa és mantenir junta la teva versió de la cançó. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers, així que, quan hagis arreglat un xifrat baixat d’internet (acords a la síl·laba correcta, noms en el teu sistema, capodastre indicat), enganxa’l en una nota d’aquest projecte i afegeix-hi els teus apunts de lectura, com ara «Sisus4 = x24452, cap al Si al tercer temps». Després grava una passada dins d’aquesta nota amb l’app del mòbil: l’àudio queda al cursor, just a sota de la secció que acabes de tocar, i la setmana vinent sentiràs la presa mentre llegeixes el xifrat que la va fer possible. Convida qui compon amb tu o el teu grup al projecte i tothom obrirà el mateix xifrat a iOS, Android o el web. El pas següent: enganxa el xifrat d’avui en una nota i grava-hi a sota la primera passada.

Preguntes freqüents

Què vol dir la barra en un acord?

Indica el baix. Do/Mi és un Do major amb Mi com a nota més greu, i Re/Fa# és un Re major amb Fa# al baix. A la guitarra, posa aquesta nota a la corda més greu que toquis; al piano, toca-la amb la mà esquerra. Si no et surt, l’acord d’abans de la barra és un bon substitut.

Quina diferència hi ha entre Do7 i Domaj7?

Tots dos són un Do major amb setena, però no la mateixa. Do7 afegeix Si♭, la setena menor, que sona a blues i demana moure’s. Domaj7 afegeix Si, la setena major, que sona suau i en repòs. En un xifrat, el 7 tot sol sempre és el primer; només maj7, 7M, M7 o Δ indiquen el segon.

Què vol dir N.C. en un xifrat?

«No chord», sense acord. El grup deixa de tocar i continuen la veu, un riff o el silenci fins al símbol següent. Sovint marca un tall abans de l’última tornada, així que tothom ha de parar al mateix temps.

És millor el xifrat americà o el llatí?

Cap no sona diferent: són dos noms per als mateixos acords. L’americà és més curt i és el que trobaràs a les webs, les apps i els cançoners en anglès; el llatí és el que es fa servir a l’escola de música i en molts cançoners en català. Aprèn a llegir tots dos i, als teus fulls, tria’n un i no els barregis.

Què vol dir el % en un xifrat?

Repeteix el compàs anterior, amb el mateix acord. Tres % seguits després d’un Mim són quatre compassos de Mim. Compta els compassos en veu alta: és on més fàcilment es perd tothom.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Sistemes de notació musical»: equivalència entre lletres i notes (A = la, B = si, C = do…) i el sistema alemany, amb H per al si, B per al si bemoll i els sufixos -is i -es. wikipedia.org
• Enciclopèdia.cat, «xifrat»: al xifrat americà, les lletres indiquen la fonamental de l’acord i els números i altres signes, si és major, menor, augmentat o disminuït. enciclopedia.cat
• Viquipèdia (anglès), «Chord names and symbols (popular music)»: menor (m, min, –), setena major (M7, maj7, Δ), C7 = Do–Mi–Sol–Si♭, semidisminuït (ø), sus2 i sus4, add9 sense setena, C9 amb setena, sexta, power chord, acords amb barra i N.C. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Chord chart»: barres de compàs, barres inclinades per als temps i acords a sobre de les síl·labes de la lletra. wikipedia.org
• Online Guitar Books, «How to Read Repeats»: signe de repetició de compàs, barres de repetició, primera i segona casella, D.S. al Coda i D.C. al Fine. onlineguitarbooks.com
• ChordPro, «Introduction to the ChordPro file format»: els acords entre claudàtors es col·loquen davant de la síl·laba a què pertanyen i s’imprimeixen a sobre. chordpro.org
• Viquipèdia (alemany), «Akkordsymbol»: la H alemanya és la B internacional i la B alemanya és el si bemoll; maj7, j7 o Δ. wikipedia.org
• Jo Oliver, «Akkord-Symbole lesen lernen» (alemany): alguns xifrats alemanys escriuen els acords menors amb minúscula (a per a La menor). jooliver.net
• Suport de Cifra Club, «Conheça o padrão de cifragem de acordes do Cifra Club»: C7M, C4, C9 com a tríada major amb novena afegida i sense setena, C° com a acord disminuït amb setena disminuïda. cifraclub.com.br