Com compondre un blues: estructura de 12 compassos i lletra AAB

Per compondre un blues, escriu la lletra sobre l’estructura de 12 compassos: quatre compassos de l’acord I, dos del IV, dos del I i després V, IV, I i V. En La són La7, Re7 i Mi7 (A7, D7 i E7). Cada estrofa té tres versos en forma AAB: un que explica el problema, el mateix vers una altra vegada i un tercer que hi respon i rima amb el primer. Canta cada vers durant uns dos compassos i deixa els altres dos perquè la guitarra contesti. Afegeix-hi el balanceig del shuffle, recolza la melodia en la pentatònica menor per sobre d’aquests acords majors i tanca cada estrofa amb un turnaround que torna al principi. Després, escriu tres estrofes sobre un sol problema concret.

Aquí trobaràs: l’estructura compàs a compàs amb dos exemples d’àudio (recte i amb shuffle), l’estrofa AAB explicada, la pregunta i resposta, les notes blue, els turnarounds, el blues menor i el de 8 compassos, una lletra de blues original amb una plantilla per copiar i bucles per cantar-hi a sobre al reproductor d’acords gratuït.

L’estructura del blues de 12 compassos, compàs a compàs

El blues de 12 compassos és una de les progressions més habituals de la música popular, i el rock and roll, l’R&B i el jazz la fan servir constantment. Es construeix amb tres acords, i cada bloc de quatre compassos porta un vers de la lletra:

Compassos	Acord	En La	En Mi	Lletra
1–4	I7	La7 (A7)	Mi7 (E7)	Vers A i la resposta
5–6	IV7	Re7 (D7)	La7 (A7)	Vers A una altra vegada
7–8	I7	La7 (A7)	Mi7 (E7)	Resposta
9–10	V7, IV7	Mi7, Re7 (E7, D7)	Si7, La7 (B7, A7)	Vers B
11	I7	La7 (A7)	Mi7 (E7)	Resposta
12	V7	Mi7 (E7)	Si7 (B7)	Turnaround de tornada al principi

Tots tres solen ser acords de setena de dominant (La7 són les notes La, Do♯, Mi i Sol). Aquesta setena no acaba mai de resoldre’s, i aquest color aspre i obert és el so del blues; els tipus d’acords expliquen com es forma. A la guitarra, La i Mi són les tonalitats més còmodes, perquè tots els acords es poden fer amb cordes a l’aire.

Què escoltar: és un exemple didàctic sintetitzat, amb guitarra rasguejada i bateria de rock. Després del compte d’entrada (0:00–0:02), La7 s’aguanta quatre compassos. Re7 arriba cap al 0:11 i la música s’aixeca, La7 torna cap al 0:16, Mi7 entra cap al 0:20 com l’empenta més forta, Re7 el segueix al 0:23, La7 al 0:25, i el Mi7 del 0:27 és el turnaround que et tornaria al compàs 1. Compta els compassos en veu alta mentre sona: quan notis que arriba el compàs 9 sense comptar, ja tens la forma. Fixa’t també en el charleston: sona just a mig camí entre els temps. Això és tocar recte, i és justament el que canvia el segon exemple.

Una variant molt habitual és el quick change («canvi ràpid al quart grau»): vas al IV al compàs 2 i tornes al I al 3 (La7, Re7, La7, La7, Re7, Re7…). Trenca la llarga entrada sobre un sol acord. Compara’ls al reproductor: els 12 compassos de sempre i el quick change. El reproductor també té la progressió «Blues de 12 compassos» per si prefereixes triar una altra tonalitat.

La lletra del blues: l’estrofa AAB

Una estrofa de blues són tres versos sobre els 12 compassos: un vers durant els quatre primers, el mateix vers durant els quatre següents i un vers final durant els quatre últims. Cadascun té la seva feina:

• El vers A explica el problema com una imatge, no com un sentiment. «S’ha encallat la persiana» diu més que «estic trist».
• El vers A repetit ho torna a dir, sovint amb un canvi petit: un «Sí,» al davant o una paraula diferent. La repetició dona temps a qui escolta per sentir-ho i, en la tradició d’improvisar, donava temps al cantant per pensar la resposta.
• El vers B és la resposta: el motiu, l’acudit, el gir o la decisió. Rima amb el vers A a l’última paraula i sol picar més fort.

A:  S’ha encallat la persiana i fa tres dies que és de nit
A:  Sí, s’ha encallat la persiana i fa tres dies que és de nit
B:  Esmorzo amb una espelma i el gat ja no surt del llit

Quatre regles perquè funcioni:

1. Acaba el vers A amb una paraula que tingui rimes que diries de veritat. «Nit» obre llit, dit, crit, petit; el diccionari de rimes te’n dona més pel so, i com rimar en una cançó parla de la rima assonant.
2. Que el vers B porti informació nova. Si només repeteix l’estat d’ànim, l’estrofa no té cop final.
3. Versos que es puguin dir: entre 10 i 15 síl·labes, per cantar-los en dos compassos sense córrer.
4. Una estrofa, una imatge. Tres estrofes expliquen una història: el problema, empitjora, un gir.

Pregunta i resposta: deixa lloc a la guitarra

Al blues, la veu i l’instrument conversen. El cantant llança la pregunta durant més o menys els dos primers compassos de cada vers de quatre, i la guitarra, l’harmònica o el piano responen al forat amb una frase curta, un farciment. Aquesta forma de pregunta i resposta ve de les tradicions musicals africanes i afroamericanes, i per això una lletra de blues necessita menys paraules de les que et penses.

Escriu els forats dins de la lletra:

1. Acaba cada vers aviat. Si les paraules es fiquen al compàs 3, treu-ne una.
2. Marca la resposta: escriu «(guitarra)» o «(resposta)» al final de cada vers per recordar que has de deixar l’espai.
3. Si toques, respon amb dues a cinc notes de l’escala de la secció següent i para. Si no toques, taral·leja la resposta, pica de mans o deixa el silenci: algú de la banda l’omplirà després.
4. Grava una passada amb les respostes taral·lejades a la gravadora de veu en línia gratuïta. En sentir els forats sabràs si els versos són massa llargs.

Les notes blue i la pentatònica menor sobre acords majors

La melodia d’un blues fa servir sovint notes que xoquen amb els acords expressament. La pentatònica menor de La (La, Do, Re, Mi, Sol) n’és la font clàssica, cantada i tocada sobre acords de so major com La7. El Do de l’escala frega amb el Do♯ de l’acord, i els cantants i guitarristes de blues no en trien cap: estiren o fan lliscar el Do cap al Do♯ i deixen la nota al mig. Aquesta nota doblegada, «amoïnada», és una nota blue. Les tres clàssiques són la tercera, la cinquena i la setena rebaixades, i si afegeixes la cinquena disminuïda (Mi♭ en La) a la pentatònica menor tens l’escala de blues de La.

Què fa sobre cada acord:

Acord	Notes de l’acord	Què fa la pentatònica menor de La
La7 (A7)	La, Do♯, Mi, Sol	El Do xoca amb el Do♯: estira’l, és la tercera blue
Re7 (D7)	Re, Fa♯, La, Do	El Do és la setena de l’acord: sona a casa
Mi7 (E7)	Mi, Sol♯, Si, Re	El Sol xoca amb el Sol♯: la tensió abans del turnaround

No et cal teoria per fer-ho servir. Canta la melodia en un registre petit, unes cinc notes, a prop de com diries el vers. Entra a les notes llargues des d’una mica més avall i deixa que la tercera llisqui en comptes de clavar-la. La pàgina de la pentatònica menor de La fa sonar l’escala, i les escales musicals per compondre ensenyen a construir una melodia amb cinc notes.

El shuffle: el balanceig llarg-curt del blues

Molts blues no es toquen rectes, sinó amb shuffle: cada temps es divideix en tres i les corxeres van llarg-curt, «taa-ra, taa-ra». Toca els mateixos 12 compassos amb shuffle i la cançó es gronxa sense canviar ni un acord.

Què escoltar: la mateixa forma, més lenta i amb swing, en un exemple didàctic sintetitzat. Després del compte d’entrada (0:00–0:02), la guitarra greu es gronxa des del 0:02 entre dues posicions a cada compàs, fonamental i cinquena i després fonamental i sisena (La–Mi, La–Fa♯ sobre La7): la figura clàssica del boogie. Re7 entra al 0:12, La7 torna al 0:17, Mi7 al 0:22, Re7 al 0:25, La7 al 0:27, i el Mi7 del 0:30 és el turnaround. Ara escolta el charleston: ja no sona a mig camí entre els temps, sinó més tard, a l’últim terç de cada temps. Marca el peu i digues «u-tres-set, dos-tres-set»: la guitarra i el charleston cauen a l’«u» i al «set». Posa’l just després de l’exemple recte i sentiràs què hi afegeix el shuffle.

Per practicar-lo, posa el metrònom en 6/8 al tempo de la teva cançó: sonaran tres clics per temps. Canta la síl·laba llarga al primer clic i la curta al tercer, i salta’t el del mig. Aquesta és la graella del shuffle. Després prova la cançó a 70, 96 i 120 BPM: les mateixes paraules passen de pesades a relaxades i a urgents. Què és el BPM explica les xifres.

El turnaround: com cada estrofa torna al principi

Un turnaround és el passatge del final d’una secció que porta a la següent. En un blues de 12 compassos viu als últims compassos i acaba en l’acord V (Mi7 en La), que estira l’orella de nou cap a La7 per a l’estrofa següent. A l’exemple amb shuffle el sents al 0:30.

Tres maneres de fer-lo servir a la cançó:

• Acaba el vers B cap al compàs 11 i deixa el 12 a l’instrument: el cantant respira mentre el Mi7 prepara l’estrofa següent.
• Comença el següent vers A ja al compàs 12 amb una paraula d’entrada, «Doncs» o «Ai», perquè l’estrofa arribi ja en marxa.
• A l’última estrofa, queda’t en La7 al compàs 12 en comptes d’anar a Mi7. Sense el V, la cançó s’atura i qui escolta entén que s’ha acabat.

El blues menor i el blues de 8 compassos

No tots els blues són 12 compassos d’acords majors. Val la pena conèixer dues formes més abans de triar:

Forma	Acords en La	Caràcter	Escolta-ho
12 compassos en menor	Lam7 ×4, Rem7 ×2, Lam7 ×2, Fa7, Mi7, Lam7, Mi7	Més fosc, lent i pesant	A 72 BPM
8 compassos	La7, Mi7, Re7, Re7, La7, Mi7, La7, Mi7	Més curt, a prop de la balada o el gòspel	A 92 BPM

El blues menor canvia el I i el IV per acords menors amb setena i fa servir ♭VI7 i V7 (Fa7 i Mi7 en La menor) als compassos 9 i 10. «The Thrill Is Gone», escrita per Roy Hawkins i Rick Darnell el 1951 i convertida en èxit per B.B. King el 1969, és un blues lent en tonalitat menor molt conegut. En aquest bucle el reproductor toca un Fa sense setena en lloc de Fa7, que n’hi ha prou per cantar-hi a sobre.

El blues de 8 compassos va a l’acord V de seguida, al compàs 2. «Key to the Highway» segueix l’esquema de la taula. Amb només vuit compassos, la lletra sol tenir dos versos de quatre compassos, o un vers i una tornada curta.

Temes per a un blues més enllà dels tòpics

El blues no és només tristesa. Les lletres sempre han parlat de feina, viatges, diners i amors que surten malament, i també podien ser divertides i picants. El que enfonsa un blues nou és la frase manllevada: qui escolta l’ha sentida tantes vegades que ja no li porta cap imatge.

Tòpic	Per què falla	Prova això
«Aquest matí m’he llevat…»	Milers de cançons comencen així	L’hora exacta i un objecte: «Les sis i quart, el cafè fred»
«La meva noia m’ha deixat»	Ni detall ni persona	Què va deixar quan va marxar?
La cruïlla, el diable, el whisky	És el Mississipí d’un altre, als anys trenta	La teva pròpia cruïlla: una estació d’autobusos, una oferta de feina, un grup de xat
«Tinc el blues»	Anomena el gènere, no el problema	Anomena el problema: el lloguer, el torn de nit, el mòbil a l’1 %

L’humor funciona especialment bé. Un blues que es queixa molt seriosament d’una cosa petita es guanya la sala. Si prefereixes escriure sobre una pèrdua de debò, com escriure una cançó trista aprofundeix en aquest to.

Exemple de lletra de blues: «Blues de la persiana»

Escrit per a aquest article en La, amb shuffle a 96 BPM, sobre els 12 compassos de sempre. Els acords van a sobre de les paraules on canvien; «(resposta)» marca el forat per a la guitarra.

Estrofa 1
La7
S’ha encallat la persiana i fa tres dies que és de nit   (resposta)
Re7                                                 La7
Sí, s’ha encallat la persiana i fa tres dies que és de nit   (resposta)
Mi7                       Re7                  La7   Mi7
Esmorzo amb una espelma i el gat ja no surt del llit

Estrofa 2
He trucat al de les persianes, m’ha dit que vindria dilluns   (resposta)
He trucat al de les persianes: «sense falta, dilluns»   (resposta)
Però dilluns ja ha passat i a la porta no hi truca ningú

Solo: 12 compassos per a la guitarra, una harmònica o taral·lejats

Estrofa 3
Ara els veïns m’obren la porta i dinem plegats al replà   (resposta)
Cada dia els veïns m’obren la porta i dinem plegats al replà   (resposta)
Si m’arreglen la persiana, potser no l’aixecaré demà

Per què funciona:

• Cada estrofa és una imatge que es veu: l’espelma a l’esmorzar, el gat al llit, el dinar al replà.
• El segon vers A sempre canvia una mica («Sí», «m’ha dit que vindria» passa a «sense falta», «Ara» passa a «Cada dia»), i la repetició no sona morta.
• El vers B porta el cop i la rima: nit/llit, dilluns/ningú, replà/demà.
• La història gira. L’estrofa 3 ja no es queixa: la persiana encallada ha ajuntat el replà, i l’últim vers és un acudit.
• El títol anomena la situació, com molts títols de blues, i no cal cantar-lo.

Plantilla: escriu el teu blues en 20 minuts

Copia això, omple els buits i canta-ho sobre el bucle de sota.

Títol: Blues de __________     Tonalitat: La    Tempo: 90–100 BPM, shuffle

El problema (una sola cosa concreta): __________________

Estrofa 1 – el problema
A  (compassos 1–4, La7):        ______________________________ (resposta)
A  (compassos 5–8, Re7 → La7):  el mateix vers, una paraula diferent ___ (resposta)
B  (compassos 9–12, Mi7 → Re7 → La7 → Mi7): el gir, rima amb A ____

Estrofa 2 – empitjora (un detall nou, una rima nova)
Solo – 12 compassos, instrument o taral·leig
Estrofa 3 – el gir (un acudit, una decisió, una sortida)
Últim compàs: queda’t en La7 per acabar

Passos:

1. Tria el problema en dos minuts. Petit i concret guanya a gran i vague.
2. Escriu primer el vers B de l’estrofa 1 i després el vers A al qual respon. El cop final decideix el plantejament.
3. Comprova que el vers A acaba amb una paraula amb rimes fàcils.
4. Posa el bucle, canta el vers A durant dos compassos i taral·leja la resposta durant dos més. Ajusta les paraules fins que encaixin.
5. Escriu les estrofes 2 i 3 igual i grava una presa completa.

El reproductor toca corxeres rectes, no shuffle. Canta igualment amb el balanceig llarg-curt, o posa el metrònom en 6/8 al costat. Per a la cançó sencera, el planificador d’estructura té una forma «Blues de 12 compassos»: intro, estrofes, una estrofa de solo i un final, amb la durada al teu tempo. A 96 BPM cada estrofa de 12 compassos dura 30 segons, així que quatre estrofes amb una intro i un final curts fan uns 2:20.

Quan acabis la plantilla, enganxa-la en una nota de Zoundroom i grava cada resposta de guitarra amb el micròfon de la nota, just darrere del vers al qual contesta.

On escoltar blues: del Mississipí a Catalunya

Escolta la forma, els forats i els turnarounds, mai per agafar versos manllevats. El blues del Delta, amb Robert Johnson com a nom més conegut, és una veu i una guitarra acústica, sovint tocada amb slide. El blues de Chicago, associat a Muddy Waters, va passar a l’elèctric amb una banda sencera. A Catalunya, el guitarrista i cantant barceloní Amadeu Casas (1954–2020) va fundar grups com Blues Reunion i Slide Company, va publicar discos amb peces en català i treballava sovint amb Big Mama Montse, Dani Nel·lo i Txell Sust. I el Festival de Blues de Cerdanyola ha arribat el 2026 a la 35a edició, del 2 a l’11 d’octubre. Tria un enregistrament, compta’n els compassos i marca on l’instrument respon a la veu. Després escriu les teves paraules amb la mateixa forma. Si el blues t’empeny cap a guitarres més fortes, com compondre una cançó de rock continua on s’acaben els 12 compassos, i com compondre una cançó amb guitarra parla de rasguejos i primers acords.

Errors freqüents i com arreglar-los

• Tres versos amb les mateixes paraules. El vers B ha de ser nou: la resposta, no l’eco.
• Sense lloc per a la resposta. Si cantes els quatre compassos sencers, treu paraules fins a deixar-ne dos de lliures.
• Perdre’s als 12 compassos. Compta en veu alta amb el reproductor o escriu els números de compàs a sobre de la lletra.
• Una lletra feta de frases fetes. Canvia cadascuna per un objecte, una hora o un lloc.
• Cantar l’escala rígida. Estira i fes lliscar la tercera: la nota blue viu entre les tecles.
• Acabar en el turnaround. A l’última estrofa, queda’t en l’acord I perquè la cançó s’acabi.

Zoundroom: la millor per tenir cada estrofa AAB amb la resposta de guitarra gravada al costat

A Zoundroom, un blues passa d’un vers solt a una cançó sense sortir del seu projecte. Obre una nota que es digui «Blues de la persiana», escriu-hi la tonalitat, el tempo i els tres versos AAB, i toca el micròfon de la nota (al web, «Gravar») per gravar la resposta de guitarra o una melodia taral·lejada: l’àudio queda al cursor, just darrere del vers al qual respon. Porta la presa de l’assaig al mateix projecte amb «Afegir» → «Importar». Si vols provar el shuffle més lent, obre-la amb «Editar l’àudio» i baixa la «Velocitat» sense canviar-ne el to; a «Pistes», hi pots gravar la segona guitarra a sobre. Comparteix el projecte des de «Compartir projecte» amb qui toqui amb tu. Quan et falti el vers B, Auralis et proposa vocabulari amb «Camp semàntic» o una tercera estrofa en text, a la mateixa nota.

Amb Pro comparteixes cada projecte amb fins a 4 persones (amb Free, 2) i deixes comentaris al segon exacte, per exemple on el turnaround s’arrossega; qui comenta també necessita Pro. Si sou un grup, el pla Band hi posa tota la banda, fins a 7 persones, amb una sola subscripció. Pots provar Pro 7 dies gratis a l’iPhone i al web.

Per afinar en obert per al slide, fes servir l’afinador en línia gratuït; la mescla final es fa en un DAW com GarageBand o BandLab.

Preguntes freqüents

Quina és l’estructura de la lletra d’un blues?

La forma AAB: un vers que planteja el problema, el mateix vers una altra vegada (sovint amb un canvi petit) i un tercer que respon i rima amb el primer. Cada vers ocupa quatre dels 12 compassos, amb uns dos compassos cantats i dos per a l’instrument.

Quins acords té un blues de 12 compassos?

Tres acords de setena de dominant: I7, IV7 i V7. En La són La7, Re7 i Mi7 (A7, D7, E7); en Mi, Mi7, La7 i Si7 (E7, A7, B7). L’ordre és I durant quatre compassos, IV durant dos, I durant dos i després V, IV, I i V.

Puc compondre un blues si no toco la guitarra?

Sí. Posa els 12 compassos en bucle al reproductor d’acords, escriu una estrofa AAB sobre un problema concret, canta-la a sobre i taral·leja les respostes als forats. Grava aquesta presa: un guitarrista pot aprendre la cançó amb ella.

Quina diferència hi ha entre el blues de 12 i el de 8 compassos?

El de 12 compassos té tres versos de quatre compassos (AAB). El de 8 és més curt i va a l’acord V al compàs 2, així que sol portar dos versos per estrofa. Tots dos fan servir els mateixos tres acords.

Un blues ha de ser trist?

No. Les lletres de blues parlen de feina, diners, viatges i amor, i moltes són divertides. Un problema petit cantat molt seriosament sol funcionar millor que una gran tragèdia.

Fonts

Pàgines consultades el 2 d’octubre de 2026.

• Viquipèdia (anglès), «Twelve-bar blues»: la progressió I–I–I–I / IV–IV / I–I / V–IV–I–V, el quick change (IV al compàs 2), el blues menor amb ♭VI7–V7 i les variants de 8 i 16 compassos. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Blues»: la lletra AAB en tres versos de quatre compassos, la pregunta i resposta d’arrel africana i afroamericana, les notes blue, el shuffle i el walking bass, lletres humorístiques i picants, l’origen al sud profund dels Estats Units cap a la dècada de 1860, el blues del Delta (Robert Johnson) i de Chicago (Muddy Waters). wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Blue note»: tercera, cinquena i setena rebaixades; notes estirades o intermèdies; escales de blues sobre progressions majors. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Shuffle rhythm»: parells llarg-curt sobre una base de tresets, lligats al blues i al boogie-woogie. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Turnaround (music)»: passatge al final d’una secció que porta a la següent; al blues acaba en el V7. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Eight-bar blues»: l’esquema I7–V7–IV7–IV7–I7–V7–I7–V7 de «Key to the Highway» i el pas al V al compàs 2. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «The Thrill Is Gone»: blues lent en tonalitat menor de Roy Hawkins i Rick Darnell (1951), enregistrat per B.B. King el 1969. wikipedia.org
• Viquipèdia, «Amadeu Casas»: músic barceloní (1954–2020), fundador de Blues Reunion i Slide Company, amb peces en català, col·laborador habitual de Big Mama, Dani Nel·lo i Txell Sust. wikipedia.org
• Tot Cerdanyola, «La 35a edició del Blues de Cerdanyola ja comença a sonar» (5 de setembre de 2026): el festival, del 2 a l’11 d’octubre de 2026, amb Big Mama Montse al programa. totcerdanyola.cat