← Tornar al blog

Com compondre una cançó amb guitarra: guia pas a pas

Publicat

Compon la teva primera cançó amb guitarra: quatre acords oberts, un rasgueig que marqui l’ànim, una melodia taral·lejada i la lletra, amb capodastre i exemple.

Pla proper d’una compositora tocant una guitarra acústica, amb els dits fent un acord i una llibreta sobre el genoll

Per compondre una cançó amb guitarra, tria tres o quatre acords que et sonin nets, per exemple Sol, Mim, Do i Re (G, Em, C i D), i repeteix-los en bucle amb un rasgueig o un arpegi que marqui l’ànim. Taral·leja a sobre fins que una frase se’t quedi, grava-la amb el mòbil i després encaixa-hi paraules seguint el ritme que has taral·lejat. Finalment, posa el capodastre al trast on la melodia et quedi còmoda: les posicions són les mateixes i el to canvia. Per a la primera cançó no et cal teoria ni acords amb barré. Et cal un bucle, un ànim i deu minuts taral·lejant.

  1. Els acords: tres o quatre posicions obertes que puguis canviar sense aturar-te.
  2. La mà dreta: un rasgueig o un arpegi que vagi amb el que vols explicar.
  3. El taral·leig: canta sense lletra sobre el bucle i grava cada intent.
  4. La lletra: encaixa paraules en el ritme del millor intent, amb el títol a la nota més forta.
  5. El capodastre: puja’l trast a trast fins que la nota més aguda de la tornada surti sense esforç.

Els cinc acords oberts de gairebé totes les primeres cançons

Sol, Do, Re, Mim i Lam (G, C, D, Em i Am) serveixen per a una quantitat enorme de cançons, perquè junts formen els acords principals de dos tons: Sol major (Sol, Do, Re, Mim i Lam) i Do major (Do, Lam, Sol, Mim i un Fa que pots simplificar). Els números són trasts, de la corda més greu (6a, Mi greu) a la més aguda (1a, Mi agut). x vol dir que la corda no sona i 0, que sona a l’aire.

AcordTrasts (6a → 1a corda)Consell
Sol (G)3 2 0 0 0 3O 3 2 0 0 3 3, que enllaça amb Do add9 i Mim7
Do (C)x 3 2 0 1 0Que no soni la 6a corda
Re (D)x x 0 2 3 2Rasgueja només les quatre cordes agudes
Mim (Em)0 2 2 0 0 0L’acord més fàcil: dos dits
Lam (Am)x 0 2 2 1 0La posició de Mi, desplaçada una corda cap a les agudes
Fa maj7 (Fa fàcil)x x 3 2 1 0Substitueix el Fa mentre el barré no et surti

Un truc de molts cantautors: toca el Sol com a 3 2 0 0 3 3 i deixa l’anular i el dit petit fixos al 3r trast de les dues cordes més agudes. Així, Do add9 (x 3 2 0 3 3), Re sus4 (x x 0 2 3 3) i Mim7 (0 2 2 0 3 3) només et fan moure dos dits. Els canvis s’acceleren, i aquestes dues notes agudes que no paren de sonar donen al bucle una brillantor molt de guitarra acústica.

Practica els canvis abans de compondre: repeteix cada parella (Sol a Mim, Mim a Do, Do a Re) durant un minut amb el metrònom en línia amb tap tempo a 60 BPM, un cop per pulsació, i puja el tempo només quan el canvi caigui a temps. Si un canvi se t’encalla igualment, deixa aquest acord fora de la teva primera cançó.

Progressions de quatre acords en Sol i en Do per començar

Una cançó no necessita acords originals, sinó acords que aguantin el que cantaràs. Aquests quatre bucles funcionen en gairebé qualsevol estil. Cada enllaç obre el reproductor de progressions gratuït amb el bucle ja preparat, per tocar-hi a sobre o cantar-hi.

BucleEn SolEn DoCaràcterEscolta’l
I–V–vi–IVSol–Re–Mim–DoDo–Sol–Lam–FaObert, d’himneSol · Do
I–vi–IV–VSol–Mim–Do–ReDo–Lam–Fa–SolCàlid, una mica nostàlgicSol · Do
vi–IV–I–VMim–Do–Sol–ReLam–Fa–Do–SolComença fosc i s’aixecaSol · Do
I–IV–V–IVSol–Do–Re–DoDo–Fa–Sol–FaDirecte, de folk i rockSol · Do

Sol és el to més còmode a la guitarra: els quatre bucles surten amb acords oberts. En Do, qualsevol bucle amb el IV demana un Fa; fes servir el Fa maj7 fins que arribi el barré.

I–IV–V–IV · Sol–Do–Re–Do (G–C–D–C) · 112 BPM

Què has d’escoltar: després del compte d’entrada (0:00–0:02), el Sol entra a 0:02, el Do cap a 0:04, el Re a 0:06 i un altre cop el Do cap a 0:09; el bucle torna a començar just abans de 0:11. No hi ha cap acord menor que l’estovi i, amb guitarra rasguejada i bateria de rock, sona directe i físic. Fixa’t en el Re de 0:06: en comptes de resoldre a Sol, torna al Do i el bucle continua rodant. Per això tres acords poden aguantar una cançó sencera.

I–V–vi–IV · Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F) · 96 BPM

Què has d’escoltar: després del compte d’entrada (0:00–0:02), cada acord dura un compàs d’uns 2,5 segons: Do a 0:02, Sol a 0:05, Lam cap a 0:07 i Fa a 0:10, i el bucle de nou des de 0:12, més o menys. El Lam és on el bucle es torna tendre; el Fa el torna a obrir. Aquí sona amb teclat; a la guitarra, en Sol, es converteix en Sol–Re–Mim–Do, sense cap barré.

vi–IV–I–V · Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G) · 100 BPM

Què has d’escoltar: els mateixos quatre acords de l’exemple anterior, en un altre ordre, començant pel Lam a 0:02, amb guitarra rasguejada i bateria de rock. El Fa arriba cap a 0:05, el Do a 0:07 i el Sol just abans de 0:10, i el bucle torna a començar cap a 0:12. Començar per l’acord menor fa el bucle més seriós, i després el Do i el Sol l’aixequen. Tens més bucles, amb la teoria de cadascun, a progressions d’acords per compondre.

Rasguejos i arpegis: la mà dreta decideix l’ànim

Toca el mateix bucle Sol–Mim–Do–Re amb quatre mans dretes diferents i tindràs quatre cançons diferents. Compta en veu alta «1 i 2 i 3 i 4 i» i mantén la mà en moviment: avall als números i amunt a les «i», encara que no toquis les cordes. ↓ és un cop avall, ↑ un cop amunt i · un moviment en què la mà passa sense tocar.

RasgueigCops a «1 i 2 i 3 i 4 i»ÀnimFes-lo servir per a
A. Tot avall↓ · ↓ · ↓ · ↓ ·Ferm, decidit; contundent si va ràpidUna estrofa que explica una història, punk o rock ràpid
B. Pop-folk↓ · ↓ ↑ · ↑ ↓ ↑Càlid, sempre endavantLa majoria de tornades de pop acústic
C. Balada amb aire↓ · · · ↓ ↑ · ·Íntim, deixa lloc a la veuEstrofes suaus, cançons tristes o tendres
D. Vals en 3/4 («1 i 2 i 3 i»)↓ · ↓ ↑ ↓ ↑Gronxat, nostàlgicCançons de bressol, folk, cançons que miren enrere

Una variant canvia l’ànim sense tocar els acords: al rasgueig B, substitueix els cops avall del 2 i del 4 per un cop apagat amb el cantell de la mà sobre les cordes (escriu-lo X): ↓ · X ↑ · ↑ X ↑. Sona percussiu, més a prop del funk o d’un pop amb aire de reggae.

Arpegi amb els dits (fingerpicking). Per a un ambient més suau, pinça les cordes en comptes de rasguejar. El patró bàsic de baix altern, de la família del Travis picking, posa el polze (p) al baix a cada pulsació, alternant entre dues cordes, mentre l’índex (i) i el mitjà (m) toquen la 3a i la 2a corda entremig:

Compte:   1   i   2   i   3   i   4   i
Dit:      p   i   p   m   p   i   p   m
Sol, Mim: 6   3   4   2   6   3   4   2
Do, Lam:  5   3   4   2   5   3   4   2
Re:       4   3   4   2   4   3   4   2

Els números són cordes. Comença a 70 BPM i, quan et surti sense pensar, taral·leja a sobre. L’arpegi deixa sentir la lletra, així que va bé a les estrofes, a les lletres confessionals i a les cançons amb molt a explicar. John Lennon va compondre «Dear Prudence» amb una tècnica de fingerpicking que li va ensenyar Donovan.

Una opció segura per a la primera cançó: arpegi o rasgueig C a l’estrofa i rasgueig B a la tornada. El canvi de mà dreta fa créixer la cançó encara que els acords gairebé no canviïn.

El capodastre: posa la cançó en el teu to sense aprendre posicions noves

El capodastre és la pinça que es fixa al mànec i fa com si el mànec comencés en aquell trast: cada trast que el puges, tot sona un semitò més agut i tu continues amb les mateixes posicions. Així un guitarrista canta en el seu to amb només acords oberts. George Harrison va posar el capodastre al 7è trast per a «Here Comes the Sun», i la cançó va quedar en La major. Per veure totes les posicions i trasts d’un cop d’ull, mira la taula de capodastre.

CapodastrePosicions de Sol sonen enPosicions de Do sonen enPosicions de Re sonen en
SenseSolDoRe
1La♭Re♭Mi♭
2LaReMi
3Si♭Mi♭Fa
4SiMiFa♯
5DoFaSol
7ReSolLa

Com trobar el teu trast: canta la tornada sobre el bucle sense capodastre. Si la nota més aguda et costa, el to és alt; si les greus se’t queden en un murmuri, és baix. El capodastre només puja, així que, si en Sol et queda alta, necessites una família de posicions més greu: les de Re amb el capodastre al 3r trast sonen en Fa, un to per sota de Sol. Posa la teva tessitura i la nota més greu i la més aguda de la melodia a en quin to cantar: et diu els tons que van bé a la teva veu i a quin trast posar el capodastre en cadascun. Per sobre del 7è trast la guitarra comença a sonar prima, i sol ser el senyal que toca canviar de posicions.

Riffs i cordes a l’aire per arrencar una cançó

No totes les cançons de guitarra comencen amb acords. De vegades comencen amb alguna cosa que fan els dits.

  • Deixa sonar cordes a l’aire. Mantén a l’aire la 3a, la 2a i la 1a (Sol, Si i Mi) i passeja una posició senzilla pel mànec a les cordes greus. Les cordes a l’aire fan de coixí i gairebé qualsevol posició sona plena; grava el moment en què una et soni nova.
  • Fes caminar el baix. Toca Sol (3 2 0 0 3 3), després Sol/Fa♯ (2 x 0 0 3 3) i després Mim7 (0 2 2 0 3 3). El baix baixa Sol–Fa♯–Mi mentre a dalt no es mou res. Repeteix-ho i ja tens l’inici d’una estrofa.
  • Escriu un riff d’un compàs. De quatre a sis notes a les dues cordes més greus, al voltant de la posició de Mim, repetides. Canta sobre el riff en comptes de sobre acords; si torna entre frase i frase, funciona com a ganxo.

Les afinacions alternatives et donen sons nous amb els mateixos dits. Dues per provar:

  • Drop D (Re a la 6a): baixa només la 6a corda un to, de Mi a Re (Re La Re Sol Si Mi). Els acords de Re i Rem guanyen un baix profund, i les tres cordes greus al mateix trast fan un power chord amb un sol dit. «Dear Prudence» és en Re major, amb la 6a corda baixada a Re.
  • DADGAD: baixa un to la 6a, la 2a i la 1a (Re La Re Sol La Re). A l’aire sona un Re suspès que vibra sota tot el que toquis. Jimmy Page la va fer servir a «Kashmir», de Led Zeppelin.

Amb una altra afinació canvien les teves posicions de sempre, així que apunta-la a dalt del full d’acords. D’aquí a sis mesos no te’n recordaràs.

Exemple complet: d’un bucle Sol–Mim–Do–Re a una estrofa i una tornada

El bucle i l’ànim. Sol–Mim–Do–Re (I–vi–IV–V) a 92 BPM: obre’l al reproductor. El rasgueig C a l’estrofa el deixa tranquil; el B a la tornada l’empeny.

El taral·leig (10 minuts). Taral·leja «na-na» sobre quatre voltes del bucle, tres vegades, amb la gravadora en marxa. Al segon intent apareix una frase que comença greu, repeteix una nota i cau sobre el Re: aquesta serà l’estrofa. A la tornada, la melodia salta més amunt sobre el Do i s’atura en notes llargues. Començar la tornada en Do (IV–V–I–vi: Do–Re–Sol–Mim) fa que la pujada es noti, encara que qui escolta no sàpiga el nom dels acords.

La idea. L’última nit de la festa major. S’apaguen els llums, la plaça queda plena de gots i algú encara no vol que s’acabi. Si encara no tens idea, a sobre què escriure una cançó hi ha maneres de trobar-ne una en cinc minuts.

La lletra. Digues el ritme del taral·leig amb síl·labes inventades sobre el bucle, compta-les (unes vuit o nou per vers a l’estrofa, set o vuit a la tornada) i canvia-les per paraules amb els mateixos accents. El títol, «Una cançó més», obre i tanca la tornada. Aquest és el resultat en un full amb els acords a sobre de la lletra:

Una cançó més
To: Sol · Sense capodastre · 92 BPM · Estrofa: rasgueig C · Tornada: rasgueig B

[Estrofa 1]
Sol           Mim
S’apaguen els llums de la plaça,
Do                    Re
hi ha gots de plàstic per terra,
Sol         Mim
algú encara balla descalça
Do                   Re
i el fum se’n va cap a la serra.

[Tornada]
Do             Re
Queda’t una cançó més,
Sol               Mim
que la nit encara és nostra,
Do        Re
ja recollirem després,
Do             Re Sol
queda’t una cançó més.

Per què funciona:

  • Un acord per compàs a l’estrofa i el mateix ritme a cada vers. Qui escolta aprèn el patró i segueix la lletra.
  • Imatges que una càmera podria filmar: els llums que s’apaguen, els gots per terra, algú descalç, el fum dels coets cap a la serra. Ningú no necessita sentir «que trist que s’acabi la festa».
  • Rimes que lliguen cada part: plaça i descalça, terra i serra a l’estrofa; més i després a la tornada, amb el títol repetit al final.
  • L’últim vers encabeix Do i Re en dues pulsacions cadascun i cau en Sol: la cançó sona acabada al final de la tornada. Comprova la mida dels teus versos al comptador de síl·labes.

El to. Si la tornada et queda greu, posa el capodastre al 2n trast i toca el mateix full: sonarà en La. Enganxa les seccions, des d’[Estrofa 1] cap avall, al creador de lletres amb acords gratuït per transportar-la, passar del do-re-mi a les lletres o imprimir-la. Si la transportes a un to ple de barrés, et suggereix a quin trast posar el capodastre per recuperar les posicions obertes.

Per continuar, la guia de com escriure una cançó et porta a la segona estrofa i a l’estructura, i la de com escriure una melodia t’ajuda si el taral·leig no acaba de fer-se melodia. És una cançó d’amor? La guia per escriure una cançó d’amor funciona sobre aquest mateix bucle. També toques el piano? La guia per compondre una cançó amb piano segueix el mateix mètode, començant pel bucle.

Grava la idea amb el mòbil abans que se t’escapi

El primer taral·leig sol ser el millor, i una hora després ningú no se’n recorda. Grava des del primer intent:

  1. Obre la gravadora abans de tocar, no quan la idea ja ha arribat.
  2. Digues el més important al principi de la presa: «Sol, capodastre al 2, Sol–Mim–Do–Re, rasgueig B, uns 92».
  3. Col·loca el mòbil a 40–60 cm, a l’altura del pit, apuntant entre la boca i el punt on el mànec s’uneix al cos. Si apunta a la boca de la guitarra, retrunyeix i tapa la veu.
  4. Grava passades senceres, bucle i melodia junts, no trossos de deu segons.
  5. Posa nom a l’arxiu amb el títol provisional i la data.

La guia per gravar maquetes amb el mòbil explica les apps, l’habitació i com exportar, i la de com fer un full de lletra i acords ensenya a escriure el full perquè la banda pugui tocar la cançó amb ell.

On encaixa Zoundroom: el full d’acords i cada presa a la mateixa cançó

Una cançó de guitarra sol acabar escampada: el riff a les notes de veu, els acords en un pòsit i la lletra en una altra app. Si fas servir Zoundroom, crea un projecte per a la cançó i enganxa el full d’acords en una nota. Quan la toquis sencera, grava dins d’aquesta mateixa nota: l’àudio s’insereix on tens el cursor, així que la presa de la tornada queda just a sota dels seus acords. Les notes de veu que ja tinguis es poden importar al projecte i inserir a la nota. És el mateix compte a iOS, Android i web, així que pots endreçar el full a l’ordinador i gravar amb el mòbil. Quan un vers no surt, Auralis, l’assistent d’IA de Zoundroom, et pot proposar rimes o altres maneres de dir-ho, en text; no escolta la teva guitarra, així que els acords i la melodia continuen sent teus. Tampoc no és un DAW: guarda la cançó junta, i la mescla es fa en un altre lloc. Mira com funciona gravar i importar idees musicals.

Preguntes freqüents

Quants acords necessito per compondre una cançó amb guitarra?

Tres o quatre. Amb tres acords com Sol, Do i Re formes el I–IV–V, la base del blues i de molt folk i rock. Si hi afegeixes Mim, pots tocar els quatre bucles de la taula. Més acords no fan millor una cançó; el que la millora és una melodia i una lletra que encaixin.

Puc compondre una cançó si només sé tres acords?

Sí. Amb Sol, Do i Re ja pots fer l’estrofa en Sol–Do–Sol–Re i la tornada en Do–Re–Sol, i el canvi de rasgueig entre l’una i l’altra fa la resta. El temps que dedicaries a aprendre acords nous, dedica’l a la melodia i a la lletra, que és on més ajuda necessiten gairebé totes les primeres cançons.

Què va primer, la lletra o la música?

Amb la guitarra, el natural és començar pel bucle i taral·lejar fins que surtin les paraules, com a l’exemple. Si ja tens la lletra, recita-la amb ritme sobre un bucle i deixa que els accents et suggereixin la melodia; la guia per posar música a una lletra mostra aquest camí pas a pas. Tots dos ordres funcionen. L’important és gravar cada intent.

Quin capodastre faig servir i a quin trast el poso?

Qualsevol que premi igual les sis cordes sense desafinar-les cap amunt. Els de molla (tipus pinça) es canvien de trast en un segon; els de cargol et deixen ajustar la pressió justa. Col·loca’l arran del trast, no a sobre, i revisa l’afinació després de posar-lo. Per al trast, canta la tornada i puja’l d’un en un fins que la nota més aguda surti fàcil, o deixa que en quin to cantar el calculi a partir de la teva tessitura.

Fonts

Consultades el 27 de setembre de 2026: