Com escriure una cançó folk: història, arpegis i afinacions

Per escriure una cançó folk, explica una sola història amb paraules senzilles al llarg de diverses estrofes que comparteixen la mateixa melodia, i afegeix-hi una tornada breu, d’una o dues línies, que qui escolta pugui cantar a la segona volta. La melodia ha de ser fàcil: gairebé sempre per graus conjunts, dins d’una octava, que es pugui repetir després d’haver-la sentit una vegada. Toca dos, tres o quatre acords (Sol–Do–Re o Re–Sol–La) amb un arpegi de dits i baix altern, o prova una afinació oberta, com DADGAD o Re oberta, perquè les cordes a l’aire sonin sota la veu. Després fes el que el folk ha fet sempre: canta-la en veu alta, canvia el que ensopega i grava-la amb el mòbil el mateix dia.

Què fa que una cançó sigui folk: els trets en una taula

El folk tradicional és música que passa de boca en boca, gairebé sempre sense autor conegut, i per això cada cançó acumula versions. En català, aquest fil té dos noms propis. La Nova Cançó, amb arrels en la chanson francesa i el folk anglosaxó de Bob Dylan i Pete Seeger, va néixer amb «Al vent» de Raimon el 1959 i Els Setze Jutges el 1962, i va portar a primera fila Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach.

Entre el 1967 i el 1968, el Grup de Folk va obrir una altra porta: recuperar cançons populars catalanes i adaptar el folk nord-americà. Hi van passar Jaume Arnella, Xesco Boix, Pau Riba, Jaume Sisa o Ovidi Montllor, i el maig del 1968 van omplir el Parc de la Ciutadella amb un festival folk de set hores davant de 9.000 persones. D’aquell grup van sortir camins cap a la música tradicional i cap a l’experimentació.

Element	L’opció folk típica	Per què funciona
Lletra	Una història o un retrat, explicat amb senzillesa	Se segueixen persones, no consignes
Forma	Moltes estrofes amb una melodia i una tornada breu	La lletra porta la cançó
Melodia	Per graus, d’àmbit curt, repetida	Tothom la pot cantar, i així viatgen les cançons
Acords	I, IV i V; de vegades vi o un bVII modal	L’harmonia sosté la història
Guitarra	Arpegi amb els dits o rasgueig suau, sovint en afinació oberta	Les cordes a l’aire deixen lloc a la veu

Com a referències d’estil serveixen des de Maria del Mar Bonet i Jaume Arnella fins a Roger Mas o Sílvia Pérez Cruz: dir una cosa concreta, cantar-la sense ornaments i confiar en la història.

Pas 1: explica una història en estrofes

Abans d’agafar la guitarra, escriu una frase: qui, on i què canvia. «Una nena fa d’enxaneta per primer cop i, anys després, és ella qui aguanta» és una cançó. «Una cançó sobre la tradició» no ho és, perquè no hi ha ningú a dins.

La cançó popular funciona amb estrofes curtes i regulars. Quatre versos de set o vuit síl·labes, comptades fins a l’última tònica com es fa en la mètrica catalana, amb rima com a mínim al segon i al quart vers, caben en una respiració i sostenen un sol moment de la història. Per això una cançó folk pot tenir sis o vuit estrofes sense cansar.

Tres regles mantenen viva una cançó llarga:

1. Una estrofa, un pas. Cada estrofa canvia alguna cosa: el temps, el lloc o el que sap un personatge. Si dues estrofes es poden intercanviar, en sobra una.
2. Mostra, no resumeixis. «El pa encara era a la taula» diu més que «estava molt trista». Si una d’aquestes imatges torna fins a carregar tota la cançó, ja és una metàfora; la guia de metàfores en cançons explica com sostenir-la.
3. Una tornada breu en lloc d’una gran tornada pop. Repeteix una o dues línies després de cada estrofa i canvia una paraula a l’última volta perquè caigui diferent.

Si et falta una situació, prova el generador d’idees per a cançons o les 60 idees concretes. La guia per escriure una estrofa explica com fer avançar la segona, i el comptador de síl·labes amb la guia de síl·labes i accents et diu si els versos són tan regulars com creus.

Pas 2: arpegis amb els dits que deixen lloc a la lletra

La guitarra folk sovint punteja més que no rasgueja, perquè s’entengui cada paraula. La base és el baix altern de l’estil Travis, que pren el nom de Merle Travis: el polze manté un baix constant a les cordes greus mentre els dits pincen les agudes. La guia per compondre una cançó amb guitarra explica el patró bàsic; aquí en tens dues variants folk. p és el polze, i l’índex, m el del mig i a l’anular; els números són cordes (la 6 és la més greu).

Patró 1, baix altern amb pinça (4/4). Al temps 1, polze i dit del mig pincen alhora.

Compte:  1    i   2   i   3   i   4   i
Dit:     p+m  i   p   m   p   i   p   m
Sol:     6+2  3   4   2   6   3   4   2
Do:      5+2  3   4   2   5   3   4   2
Re:      4+1  2   3   1   4   2   3   1

Patró 2, el vals folk (3/4). Un baix i després pujar i baixar per les cordes agudes.

Compte:  1   i   2   i   3   i
Dit:     p   i   m   a   m   i
Sol:     6   3   2   1   2   3
Do:      5   3   2   1   2   3
Re:      4   3   2   1   2   3

Comença a 60 BPM amb el metrònom en línia, que també marca 3/4, i accelera només quan el polze vagi sol. Si cantar-hi a sobre et sembla impossible, la guia per cantar i tocar la guitarra alhora té un pla de set dies. Escolta què fa un arpegi amb una progressió:

Després del compte d’entrada (0:00–0:03), cada acord ocupa un compàs de notes soltes, sense bateria: Re a 0:03, La cap a 0:07, Sim a 0:10 i així fins al La de 0:27, que deixa la frase oberta. Fixa’t com les notes d’un acord continuen sonant sota les del següent: aquest halo és el que fa íntima la guitarra puntejada. És un exemple didàctic sintetitzat, no una gravació de guitarra.

Pas 3: afinacions obertes i notes pedal

Una afinació oberta canvia algunes cordes perquè la guitarra a l’aire soni com un acord, o com un acord sense tercera. Les cordes a l’aire ressonen més que les trepitjades, apareixen notes pedal sense buscar-les i un sol dit basta per fer un acord sencer. Joni Mitchell va construir així bona part de la seva obra: el seu web oficial en cataloga més de 60 a les seves cançons. A tu, sovint, n’hi ha prou amb una de nova per desencallar una cançó.

Afinació	Cordes, de greu a aguda	Què et dona	Primer moviment
DADGAD	Re La Re Sol La Re	Un Resus4, ni major ni menor	3a corda al trast 2: un Re5 que ressona
Re oberta	Re La Re Fa♯ La Re	Un Re major amb les cordes a l’aire	Barré d’un dit: Sol al trast 5, La al 7
Sol oberta	Re Sol Re Sol Si Re	Un Sol major amb les cordes a l’aire	El mateix barré: Do al 5, Re al 7

El guitarrista britànic Davey Graham va idear DADGAD a finals dels anys cinquanta, i encara és la preferida del folk i la música celta. L’afinador en línia gratuït porta DADGAD, Sol oberta i Re oberta, i la guia per afinar la guitarra explica com anar-hi i tornar sense trencar cap corda.

Per sentir aquest color suspès abans de canviar d’afinació, posa en bucle Re–Resus4–Re–Resus2 en arpegi i taral·leja-hi a sobre: els acords sus no s’acaben de resoldre, i això lliga amb cançons d’espera o de distància. Apunta sempre l’afinació i el trast del capodastre a dalt de la lletra, o d’aquí a un mes no sabràs tornar-la a tocar.

Pas 4: una melodia que tothom pugui repetir

En el folk, la melodia porta la lletra estrofa rere estrofa, així que s’ha de recordar fàcilment i cansar poc. Escolta una melodia que avança gairebé sempre per graus:

Després del compte d’entrada (0:00–0:02), la melodia es mou entre notes veïnes i no surt de cinc, de Do a Sol. Reposa en Do cap a 0:07, torna a pujar i es queda suspesa en un Re cap a 0:11, que demana una altra estrofa; la forma es repeteix des de 0:14. Aquesta és la recepta folk: àmbit curt, una petita pujada i un final de frase que deixa la porta oberta.

• Àmbit estret. Una octava o menys, perquè tothom s’hi pugui afegir i la vuitena estrofa no et forci la veu. Troba el teu to amb en quin to cantar (canvia el rang d’exemple, Do3–Sol4, pel teu).
• Segueix la parla. Digues cada vers en veu alta i deixa que la melodia pugi on puja la teva veu.
• Repeteix i contesta. Els versos 1 i 3 poden compartir melodia; el 4 contesta i torna a casa.
• Agafa en préstec amb compte. El folk sempre ha reaprofitat melodies, però si n’adaptes una d’antiga, comprova que sigui tradicional de veritat i no l’arranjament recent d’algú.

Progressions d’acords folk per posar en bucle

Dos acords sostenen una cançó narrativa; quatre ja són molts. Cada enllaç obre el reproductor sense bateria, com sonarien una guitarra i una veu.

Progressió	Acords	Caràcter	Prova-la
I–IV–I–V	Sol–Do–Sol–Re (G–C–G–D)	Planera i oberta, l’estrofa clàssica	En bucle a 100 BPM
I–IV–V–I	Re–Sol–La–Re (D–G–A–D)	Resolta, com el final d’una rondalla	En bucle a 84 BPM
I–bVII–IV–I	Re–Do–Sol–Re (D–C–G–D)	Modal, amb aire celta	En bucle a 96 BPM
i–bVII–i–v	Mim–Re–Mim–Sim (Em–D–Em–Bm)	Menor antic, de romanç	En bucle a 72 BPM
I–IVsus2–I–Vsus4–V–I	Re–Solsus2–Re–Lasus4–La–Re	Aèria, a prop de DADGAD	En bucle a 80 BPM

El bVII (Do en to de Re) ve del mode mixolidi; la guia de modes grecs per compondre explica per què sona més antic que un major normal. Si el to no et va bé, conserva les posicions i mou el capodastre amb la taula de capodastre. El reproductor sona en 4/4; per a un vals, deixa que la mà dreta toqui en tres.

Exemple complet: «L’enxaneta»

Un esborrany escrit per a aquest article en Sol major, a 92 BPM, amb versos de vuit síl·labes i rima al segon i al quart. Cada vers ocupa dos compassos: l’estrofa va sobre Sol–Dosus2–Sol–Re, Sol–Dosus2–Resus4–Re, i la tornada sobre Mim–Do–Sol. Posa l’estrofa en bucle mentre llegeixes i toca-la amb el patró 1 en afinació estàndard.

Estrofa 1

Tenia set anys la Martina
quan va pujar per primer cop
sobre les espatlles del poble,
va fer l’aleta a dalt de tot.

Tornada (després de les estrofes 1 a 3)

Mil braços a baix, una a dalt:
ningú no cau si tots aguanten.

Estrofa 2

A baix, el seu pare a la pinya,
la mare al tronc, fent de segon,
i cent mans que no coneixia
li feien d’escala i de pont.

Estrofa 3

Va créixer i se’n va anar lluny,
la feina, un pis, una ciutat,
i els castells, d’una festa a l’altra,
els mirava des d’un terrat.

Estrofa 4

Ara és ella qui fa de pinya
i aguanta un altre primer cop:
la filla seva, de set anys,
va fer l’aleta a dalt de tot.

Última tornada

Mil braços a baix, una a dalt:
ara els meus braços també aguanten.

Què fa cada part:

• Un pas per estrofa: la primera pujada, la gent de sota, la distància, el retorn.
• Imatges, no sentiments: l’aleta, les espatlles del poble, les mans que fan d’escala, el terrat de ciutat. La cançó no diu mai «estimo el meu poble».
• Mètrica i rima: vuit síl·labes per vers i rima al segon i al quart (cop/tot, segon/pont, ciutat/terrat, cop/tot). L’últim vers de l’estrofa 4 repeteix el de la primera: el cercle es tanca.
• La tornada gira: «ningú no cau si tots aguanten» és una norma de colla; a l’última volta es converteix en «ara els meus braços també aguanten», perquè qui canta ja és a baix.

Amb una introducció curta, quatre estrofes, una tornada després de cada una i un final, la cançó dura poc més de dos minuts. Si hi afegeixes estrofes, ordena-les al planificador d’estructura.

Errors habituals en escriure folk (i com arreglar-los)

Símptoma	Causa probable	Solució
Sona a disfressa	Decorat manllevat: camins de pols, paraules d’un altre segle	Explica una història del teu carrer, amb paraules d’avui
Qui escolta es perd a l’estrofa 4	Les estrofes repeteixen la situació	Una estrofa, un pas: mou el temps, el lloc o el que se sap
Ningú no la pot cantar	Àmbit massa ample, versos de llargades desiguals	Queda’t dins d’una octava i iguala les síl·labes
La cançó sermoneja	Opinions en lloc d’escenes	Posa el missatge en el que fa un personatge

Quan una rima soni forçada, busca alternatives al diccionari de rimes: en folk, una rima assonant que diu el que vols val més que una de consonant que torça el sentit.

Grava avui la teva primera maqueta folk

Una maqueta folk és una veu i una guitarra en una sola presa. La seva feina és demostrar que la història s’entén i que la melodia aguanta totes les estrofes.

1. Afina primer, en l’afinació amb què has compost, amb l’afinador en línia.
2. Escriu afinació, capodastre i tempo a dalt de la lletra: «estàndard, capo al 2, 92 BPM».
3. Grava la cançó sencera una vegada, amb errors i tot, amb el mòbil una mica apartat de la guitarra.
4. Grava l’última tornada dues vegades més: una més lenta i una altra amb una pausa abans del vers que canvia.
5. Canta-la a una persona l’endemà i digues-li que t’expliqui la història. L’estrofa que se salti és la que cal reescriure: el procés folk en petit.

Per a una versió més neta, la guia per gravar una maqueta a casa sense equip car parla de l’habitació i dels nivells. Si el teu folk tira cap a la història amb gir final, continua amb com escriure una cançó country. I si vols la mateixa història petita sobre acords amb més color, prova com escriure una cançó indie.

On encaixa Zoundroom: les estrofes, l’afinació i les preses juntes

Una cançó folk s’escampa fàcilment: estrofes en una llibreta, l’afinació al cap i tres notes de veu amb finals diferents. Zoundroom ajunta aquestes peces. Cada cançó és un projecte amb els seus enregistraments, lletres, notes i fitxers, així que crea un projecte anomenat «L’enxaneta», escriu les estrofes en una nota amb «estàndard, capo al 2, 92 BPM» a la primera línia i grava la primera presa completa dins d’aquesta nota amb el mòbil: l’àudio s’insereix al cursor, just sota l’estrofa a què pertany. Importa les notes de veu antigues al mateix projecte i obre-ho tot després a iOS, Android o el web. Amb Free pots compartir un projecte amb fins a dos artistes; Pro hi afegeix comentaris amb marca de temps, perquè qui coescriu, si també té Pro, assenyali el segon exacte en què una estrofa s’allarga. Auralis, l’assistent de l’app, pot suggerir vocabulari, versos alternatius o un ordre d’estrofes en text, mai en àudio. Zoundroom no és un DAW complet ni corregeix l’afinació, i no porta afinador dins l’app (per a DADGAD o Re oberta, fes servir l’afinador en línia gratuït); el seu editor multipista, això sí, et deixa gravar una segona veu a sobre de la presa i equilibrar-les. El teu pas següent: crea el projecte, escriu l’afinació a la primera línia i grava avui la cançó sencera una vegada.

Preguntes freqüents

Com s’escriu una cançó folk si començo?

Escriu una frase amb una història petita i divideix-la en quatre escenes, una per estrofa. Fes servir quartets de set o vuit síl·labes amb rima al segon i al quart vers, toca Sol–Do–Sol–Re o Re–Sol–La–Re i taral·leja fins que una melodia encaixi amb la primera estrofa. Canta les altres amb la mateixa melodia i afegeix-hi una tornada d’una o dues línies.

Quins acords es fan servir en la música folk?

Sobretot el I, el IV i el V d’una tonalitat major: Sol, Do i Re en Sol, o Re, Sol i La en Re. Moltes cançons hi afegeixen el vi (Mim en Sol), i el folk modal fa servir el bVII (Do en Re) o tons menors com Mim–Re–Mim–Sim. Els acords sus2 i sus4 aporten el color obert de les afinacions obertes.

Quina estructura té una cançó folk?

Moltes són estròfiques: diverses estrofes amb la mateixa melodia, sovint amb una tornada breu després de cada una. El folk actual també fa servir estrofa i tornada. En tots dos casos, les estrofes fan avançar la història i la melodia es manté perquè mani la lletra.

Quina afinació és millor per a guitarra folk?

L’estàndard amb capodastre serveix per a la majoria de cançons. Per a un so modal amb notes pedal, prova DADGAD (Re La Re Sol La Re); per a acords majors amb un sol dit, Re oberta (Re La Re Fa♯ La Re) o Sol oberta (Re Sol Re Sol Si Re). L’afinador en línia gratuït té les tres.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Folk music» (en anglès): música tradicional transmesa oralment, sense compositors coneguts, i aparició de variants per aquesta transmissió. wikipedia.org
• Viquipèdia, «Nova Cançó»: moviment de la cançó en català durant el franquisme, amb arrels en la chanson francesa i el folk anglosaxó; «Al vent» de Raimon (1959); fundació d’Els Setze Jutges (1962); Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach. wikipedia.org
• Viquipèdia, «Grup de Folk»: agrupació activa entre el 1967 i el 1968 que combinava cançons populars catalanes i folk nord-americà; Jaume Arnella, Xesco Boix, Pau Riba, Jaume Sisa i Ovidi Montllor; Festival Folk del Parc de la Ciutadella (maig del 1968, 9.000 persones, 7 hores de música). wikipedia.org
• Viquipèdia, «Travis picking» (en anglès): tècnica de baix altern amb el polze que pren el nom de Merle Travis. wikipedia.org
• Viquipèdia, «List of guitar tunings» (en anglès): notes de DADGAD, Re oberta i Sol oberta; DADGAD, ideada per Davey Graham a finals dels anys cinquanta. wikipedia.org
• Web oficial de Joni Mitchell, «Tuning Patterns»: més de 60 afinacions aparentment diferents a les seves cançons. jonimitchell.com