Com escriure una estrofa d’una cançó (i la segona)
Publicat
L’estrofa aporta escena, detalls i tensió perquè la tornada impacti. Escolta el contrast i segueix un exemple complet de primera i segona estrofa.
Una estrofa dona a qui escolta l’escena, els detalls i la tensió que fan que la tornada caigui amb força. La tornada diu la idea de la cançó i la repeteix; l’estrofa mostra què està passant: qui, on, quan i què fa algú. En la part musical sol anar més greu que la tornada, hi caben més síl·labes per compàs i es repeteix menys. La segona estrofa fa servir la mateixa melodia que la primera, però mai no en repeteix la informació: salta en el temps, mostra una conseqüència o canvia d’angle, perquè la mateixa tornada signifiqui més la segona vegada.
Per escriure-la, tria un sol moment, apunta cinc detalls concrets i escriu quatre versos que acabin empenyent cap a la tornada. Més avall pots escoltar el contrast, seguir una cançó des de l’esborrany fluix fins a la segona estrofa i escriure la teva sobre un bucle d’acords gratuït.
Una nota de vocabulari: en mètrica, un vers és una línia i l’estrofa és el bloc, però a l’estudi molta gent diu «vers» a la secció sencera, calcat de l’anglès verse. Aquí, estrofa és la secció i vers, cada línia.
Estrofa i tornada: què fa cadascuna
| Estrofa | Tornada | |
|---|---|---|
| Funció | Mostra la situació | Diu la idea |
| Lletra | Escena, temps, lloc, acció, punt de vista | El títol i la frase que tothom repeteix |
| Al llarg de la cançó | Lletra nova cada vegada | La mateixa lletra cada vegada |
| Melodia | Més greu, notes curtes | Més aguda, notes llargues |
| Densitat | Més síl·labes per compàs | Menys síl·labes per compàs |
| Durada típica (pop) | 8 o 16 compassos | Sovint 8 compassos |
L’estrofa aporta les proves; la tornada dicta el veredicte. Si la teva estrofa ja dicta el veredicte («sense tu estic perdut»), a la tornada no li queda res a dir. El ganxo sol viure a la tornada, com explica com escriure un ganxo musical; com escriure una tornada cobreix l’altra meitat del contrast, i la guia d’estructura d’una cançó mostra on va cada secció.
Escolta com l’estrofa prepara la tornada
Són esbossos didàctics sintetitzats al teu navegador, no produccions acabades. Cadascun comença amb un compàs de claqueta.
De l’estrofa a la tornada
- 0:02–0:12, l’estrofa. Acords suaus, sense bateria: La m–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G). La melodia es queda a baix, entre el la per sota del do central i el fa, en notes curtes i regulars: 22 notes en quatre compassos, repartides en dues frases d’11 que acaben cadascuna en una nota llarga (cap al 0:06 i el 0:11).
- 0:12–0:22, la tornada. Entra la bateria i la melodia salta del sol a un mi agut cap al 0:14. Només vuit notes en quatre compassos, gairebé totes de dos temps, i la nota més greu de la tornada és més alta que la més aguda de l’estrofa. El la final s’aguanta des del 0:20.
La tornada fa servir els mateixos quatre acords, només que comença per Do en lloc de La m. L’impuls ve del registre, de la durada de les notes i de la bateria, no d’una harmonia nova.
Mateixos acords, energia de tornada
La progressió de l’estrofa amb guitarra rasguejada i bateria de rock des del 0:02 (acords al 0:02, 0:05, 0:07 i 0:10; el bucle torna a començar al 0:12) ja sona a tornada. Els acords sols no fan una estrofa: la fan el registre, la densitat i l’arranjament.
De l’estrofa a la pre-tornada i a la tornada
Només acords i arranjament, perquè sentis com canvia cada secció. L’estrofa (0:02–0:12) són acords suaus sense bateria. Al 0:12 la pre-tornada passa a arpegis i bateria lleugera sobre Re m–Fa–Sol (Dm–F–G), i el Sol que arriba cap al 0:17 s’aguanta dos compassos. Aquesta espera és la tensió. Al 0:21 la tornada resol en Do, amb guitarra rasguejada i bateria plena.
Amb pre-tornada, l’estrofa no ha de pujar sola: pot quedar-se en to de conversa i acabar amb un vers que obre una pregunta. La pre-tornada estreny i la tornada respon.
El paper musical de l’estrofa: més greu, més densa, menys repetitiva
- Registre més greu. Comença a la zona mitjana-greu de la teva veu, o la tornada no tindrà cap on pujar. A l’exemple, l’estrofa no passa mai del fa i la tornada no baixa mai del sol.
- Més síl·labes per compàs. Notes curtes i frases que avancen com la parla: a un tempo mitjà, un vers de set a dotze síl·labes en dos compassos és l’habitual.
- Menys repetició. La tornada repeteix paraules; l’estrofa repeteix un dibuix melòdic mentre la lletra canvia. Les dues frases de l’exemple comparteixen ritme i 11 notes, a punt per a dos versos diferents.
Guarda el ganxo per a la tornada: un vers d’estrofa més enganxós que la tornada porta l’atenció al lloc equivocat. La guia de melodia explica com construir la melodia.
El paper de la lletra: escena, temps, lloc, acció i punt de vista
La tornada es pot permetre ser general perquè l’estrofa ha estat concreta. Abans d’escriure, respon cinc preguntes:
| Element | Pregunta | Exemple |
|---|---|---|
| Escena | Què veuria una càmera? | Un castell a punt de començar |
| Temps | Quan, exactament? | Migdia, dia de diada |
| Lloc | On, amb precisió? | La plaça plena, al peu del castell |
| Acció | Què fa algú? | Et lliguen la faixa ben fort |
| Punt de vista | Qui parla, a qui, en quin temps? | L’enxaneta, en primera persona i en present |
Una estrofa sense cap dels cinc és una pàgina de diari. Dona a cada vers alguna cosa concreta i acaba amb tensió: una pregunta sense resposta, una acció a mitges. La tornada és l’alliberament; l’estrofa en crea la necessitat.
Exemple complet: primera estrofa, vers de la tornada i segona estrofa
La idea: una criatura que fa d’enxaneta per primera vegada, el dia de la diada. El vers de la tornada, que també és el títol: «No miris avall». Les estrofes són en heptasíl·labs, el vers més habitual de la cançó popular catalana, amb rima als parells.
Primera estrofa, primer esborrany
Estic nerviós, tinc molta por,
avui és un dia important,
el cor em batega molt fort,
vull fer-ho bé, ho vull tant.
Rima i s’entén, però cada vers anomena un sentiment en lloc de mostrar una situació: ni hora, ni lloc, res que una càmera pugui filmar, i «el cor em batega molt fort» s’ha escrit milers de vegades. A més, ja diu el que hauria de dir la tornada, i «No miris avall» arribaria sense preparació. I les mides ballen d’un vers a l’altre.
Primera estrofa, revisada
Migdia a la plaça plena,
sonen les gralles, el toc,
em lligues ben fort la faixa
i em dius baixet: «Poc a poc.»
- Escena, temps, lloc i acció a cada vers, i un punt de vista fix: l’enxaneta parla a qui li lliga la faixa, en present.
- Cap sentiment anomenat. La faixa lligada «ben fort» i el consell en veu baixa ja diuen la por i la confiança.
- Tensió al final. Encara no ha començat a pujar. La tornada dona l’única instrucció que importa: No miris avall.
- Mida i rima: quatre heptasíl·labs amb rima als parells (toc / poc).
Segona estrofa, la repetició
Migdia a la plaça plena,
les gralles tornen a sonar,
estic nerviós i tinc por,
no sé si ho podré aguantar.
És la síndrome de la segona estrofa: la mateixa plaça, les mateixes gralles, la por que la tornada ja dona per suposada. No ha passat res, així que la tornada torna amb el mateix sentit. I, a part del primer vers, la mida ja no quadra amb la de la primera estrofa.
Segona estrofa, revisada
Jo faig de baix i no et veig,
de tu només sento el pes,
compto les notes del toc,
no respiro fins després.
- El punt de vista d’un altre personatge: ara parla qui fa de baix, qui li lligava la faixa, que des de sota no veu res.
- Informació nova: a baix només es nota el pes i se sent la música.
- Zoom en un detall: comptar les notes del toc, l’única manera de saber que allà dalt tot va bé.
- Eco deliberat: «toc» torna, però ara és un rellotge, no una música de festa.
- Mateixa forma: quatre heptasíl·labs amb rima als parells (pes / després), i la melodia de la primera estrofa hi encaixa.
Després de la primera estrofa, «No miris avall» és un consell per a l’enxaneta. Després de la segona, és també una súplica de qui aguanta a baix: no miris avall, que no vegis com costa.
Esquemes de rima i síl·labes que es corresponen
| Esquema | Rimen | Efecte | Va bé per a |
|---|---|---|---|
| ABCB | 2 i 4 | Solt, proper a la parla | Estrofes que expliquen una història, com l’exemple |
| ABAB (encreuada) | 1–3 i 2–4 | Més travat, més treballat | Versos curts, un acabat polit |
| AABB (apariada) | 1–2 i 3–4 | Directe, cops ràpids | Cançons animades, rap, una estrofa que accelera |
Mantén a la segona estrofa l’esquema de la primera, perquè les rimes caiguin a les mateixes notes; canviar d’esquema a la tornada aporta contrast. La rima assonant sovint sona més natural en una estrofa que una consonant forçada: el que cal evitar és triar una paraula només perquè rima. Tipus de rima a les cançons explica la consonant, l’assonant i la interna.
El primer vers de la segona estrofa es canta amb les mateixes notes que el primer vers de la primera, així que dona’ls la mateixa mida i, si pots, els accents en llocs semblants. En català es compta fins a l’última síl·laba tònica, i les vocals que es troben entre paraules s’uneixen en una sola síl·laba (sinalefa: «Migdia‿a la plaça»). «Migdia a la plaça plena» i «Jo faig de baix i no et veig» fan set síl·labes. Enganxa les dues estrofes al comptador de síl·labes per comparar-les vers a vers, i llegeix síl·labes i accents quan un vers té la mida justa i tot i així no encaixa.
La síndrome de la segona estrofa: cinc solucions
És aquella segona estrofa que sembla la primera amb una altra samarreta, perquè la primera ha gastat tota la informació. Intercanvia les dues estrofes: si la cançó continua tenint sentit, la segona no fa cap feina nova. Escriu a partir d’una d’aquestes solucions:
- Salt en el temps. Mou el rellotge: una hora, una estació, deu anys. «Deu anys després, soc a la pinya.»
- El punt de vista d’un altre personatge. Dona l’estrofa a l’altra persona. «Jo faig de baix i no et veig.»
- Conseqüència. Mostra què ha provocat la primera estrofa. «Tota la plaça crida el teu nom.»
- Zoom en un detall. Agafa alguna cosa de la primera estrofa i acosta-t’hi. «La faixa encara em marca les costelles.»
- Contradicció. Fes que algú actuï contra el que diu. «Et dic que no tinc gens de por i em tremolen els genolls.»
N’hi ha prou amb una si aporta un fet realment nou. Després llegeix la tornada darrere de cada estrofa i comprova que les mateixes paraules ara volen dir una mica més.
Quants compassos té una estrofa? 8 o 16
En pop, una estrofa sol tenir 8 o 16 compassos. A 96 BPM, vuit compassos duren uns 20 segons: quatre versos de dos compassos, com a l’exemple. Setze compassos van bé per a cançons narratives i tempos lents. Amb pre-tornada, sovint n’hi ha prou amb una estrofa de vuit compassos.
En rap, l’estrofa estàndard és de 16 compassos, les famoses 16 barres, normalment un vers per compàs, amb una tornada més curta entre estrofes. Com escriure lletra sobre un beat ho explica amb detall. En tots dos casos, la segona estrofa sol durar el mateix que la primera; si l’escurces, treu versos de dos en dos perquè les rimes continuïn al seu lloc.
Exercici: escriu les dues estrofes sobre el mateix bucle
Obre el reproductor amb el bucle d’estrofa carregat: vi–IV–I–V en Do major, és a dir, La m–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G), a 96 BPM, amb acords en pulsació i sense bateria, els mateixos acords i el mateix tempo que l’estrofa del primer exemple.
- Tria un moment, escriu a dalt de tot el vers de la tornada i apunta cinc detalls: escena, temps, lloc, acció i punt de vista.
- Digues els versos en veu alta sobre el bucle, un vers cada dos acords. Dues voltes (8 compassos) donen per a quatre heptasíl·labs.
- Escriu la primera estrofa en ABCB i acaba amb alguna cosa sense resoldre que el vers de la tornada respongui.
- Grava una presa. Posa’t auriculars perquè el bucle no s’escoli al micròfon, grava l’estrofa al navegador i canta o digues el vers de la tornada al final.
- Escriu la segona estrofa amb un detall nou tret de les cinc solucions. Mantén cada vers a una síl·laba com a màxim de la seva parella de la primera estrofa i comprova-ho al comptador de síl·labes.
- Grava la segona estrofa sobre el mateix bucle i escolta les dues preses seguides. Si la segona podria anar primer, dona-li un fet més nou.
Si abans vols practicar com encaixar paraules en una melodia que ja existeix, la guia per escriure lletres en té una per escriure-hi i gravar-hi a sobre.
On encaixa Zoundroom
Dues estrofes i un vers de tornada es perden fàcilment entre una llibreta, una pestanya del navegador i el mòbil. A Zoundroom, converteix la cançó en un projecte i escriu la primera estrofa, el vers de la tornada i la segona estrofa en una mateixa nota. Grava cada presa cantada dins d’aquesta nota, just a sota de la seva estrofa (l’àudio s’insereix on tens el cursor), i podràs llegir i escoltar les dues estrofes l’una al costat de l’altra. Les preses del reproductor es poden importar al projecte i inserir a la mateixa nota. Compons amb algú? Convida’l al projecte i demana-li que comenti quina segona estrofa funciona millor. Aquí tens com funcionen les notes i lletres amb àudio.
Preguntes freqüents
Quants versos té una estrofa?
La majoria d’estrofes de pop tenen 4 o 8 versos, que ocupen 8 o 16 compassos a raó de dos compassos per vers; en rap solen ser 16 compassos, uns 16 versos. El més important és que la segona estrofa tingui tants versos com la primera, perquè càpiga a la mateixa música.
La primera i la segona estrofa porten la mateixa melodia?
Normalment sí, amb petits ajustos: una anacrusi de més o una nota llarga partida en dues perquè hi entri una paraula. Una melodia completament nova fa la cançó més difícil d’aprendre; si busques varietat, canvia l’últim vers o l’arranjament.
Quina diferència hi ha entre estrofa i tornada?
L’estrofa canvia de lletra cada vegada i explica la història; la tornada repeteix la mateixa lletra i diu la idea principal, gairebé sempre amb el títol. L’estrofa sol ser més greu i amb més paraules; la tornada, més aguda, amb notes més llargues i més energia.
Com començo una estrofa?
Al mig d’una escena, amb una hora, un lloc o una acció: «Migdia a la plaça plena» et situa en cinc paraules. Si t’encalles, pregunta’t què ha passat just abans que algú digui el vers de la teva tornada: aquest moment és la teva primera estrofa.