Com escriure sobre un beat: comptar compassos, flow i rimes

Per escriure sobre un beat, primer va el ritme i després les paraules. Troba el tempo i compta els compassos: cada compàs té quatre temps, així que compta «1, 2, 3, 4» amb la bateria. Sent on cau la caixa: al 2 i al 4 en el boom bap, al 3 en el trap a mig temps. Escriu el ritme abans que la lletra, mussitant síl·labes sense sentit o picant la taula durant quatre compassos. Després encaixa paraules i rimes en aquest motlle, amb les síl·labes tòniques i les rimes sobre els temps. Finalment, grava una presa i retalla tot el que et faci córrer o et deixi sense aire.

Escolta els beats: boom bap, trap i dembow

Són bucles didàctics sintetitzats al teu navegador, no beats produïts. Tots comencen amb un compte d’entrada d’un compàs (quatre clics, el primer accentuat).

Boom bap: 90 BPM, caixa al 2 i al 4

Després del compte d’entrada (0:00–0:02), el bucle arrenca cap al 0:03 en Rem7; la primera caixa esclata just després, al temps 2, i després cada 1,3 segons. Els hi-hats a contratemps arriben un pèl tard: aquest lleuger swing convida a rapejar una mica per darrere del beat. Rem7 dura dos compassos (0:03–0:08), Solm7 dos més (0:08–0:13) i el bucle es repeteix fins al 0:24. Un cicle Rem7 + Solm7 són exactament quatre compassos: una frase.

Trap: 140 BPM, caixa a mig temps al 3

Quatre clics ràpids (0:00–0:01) i entra Lam cap al 0:02, Fa al 0:05, Lam un altre cop al 0:09 i Fa al 0:12. La caixa sona un cop per compàs, al 3; la primera, cap al 0:03. El tempo diu 140, però com que la caixa arriba la meitat de vegades que en el boom bap, se sent a 70: això és el mig temps (half-time). Els hi-hats van en semicorxeres, i un redoble ràpid tanca un compàs de cada dos (cap al 0:05, 0:08, 0:12 i 0:15).

Dembow: reggaeton a 92 BPM

Després del compte d’entrada (0:00–0:02): Lam cap al 0:03, Fa al 0:05, Do al 0:08 i Sol al 0:10, i es repeteix del 0:13 al 0:23. El bombo i el teclat marquen tots els temps, així que comptar és fàcil. La caixa toca la figura del dembow: just abans del 2 i a la «i» del 2; just abans del 4 i a la «i» del 4. Les frases de reggaeton solen muntar-se sobre aquest «bum… txa-bum-txa», així que prova de posar les tòniques en aquests cops de caixa.

Com comptar compassos en un beat

Un compàs són quatre temps. En el rap, als compassos també se’ls diu barres, perquè una línia de lletra sol ocupar un compàs. Compta «1, 2, 3, 4» amb la bateria i fes servir la caixa com a àncora: en el boom bap, bombo–caixa–bombo–caixa és un compàs; en el trap a 140, bombo… caixa és un compàs.

Per comptar compassos en lloc de temps, canvia l’«1» pel número de compàs: «U-2-3-4, DOS-2-3-4, TRES-2-3-4, QUATRE-2-3-4». Digues-ho en veu alta sobre el boom bap: el QUATRE s’acaba just quan acaba Solm7, i la U torna amb Rem7 al 0:13. Quatre compassos formen una frase.

No saps el tempo d’un beat? Toca seguint el bombo al metrònom i tap tempo per treure’n el BPM; també et dona un clic a aquest tempo si vols practicar un flow sense el beat.

Frases de 4, 8 i 16 compassos

Els beats es construeixen en blocs de 4 i 8 compassos: el productor canvia alguna cosa quan comença un bloc, i qui escolta espera que les línies segueixin aquests blocs. Segons per compàs = 240 ÷ BPM:

Secció	Compassos	A 90 BPM	A 140 BPM
Frase	4	10,7 s	6,9 s
Tornada	8	21,3 s	13,7 s
Estrofa	16	42,7 s	27,4 s

Una estrofa de rap sol tenir 16 barres («un 16»): quatre frases de 4, gairebé sempre una línia per compàs. La tornada (el hook) sol durar 8 compassos, sovint una idea de 2 o 4 repetida. Un esquema habitual és intro, tornada, estrofa, tornada, estrofa, tornada: la tornada arriba aviat i torna després de cada estrofa. La guia d’estructura d’una cançó mostra les mateixes seccions en cançons cantades, i com escriure un ganxo musical tracta aquests 8 compassos que tothom repeteix.

Compte amb el trap: si l’exemple et sona a «bombo, caixa, bombo, caixa», estàs comptant a 70 BPM i cada compàs teu en són dos a 140 (un 16 dura llavors uns 55 segons en lloc de 27). Poseu-vos d’acord amb qui produeix. Aquí, i al reproductor, un compàs a 140 té una sola caixa.

Flow i mètrica: on cauen les teves síl·labes

El flow és el ritme de les teves síl·labes; la mètrica (el pocket, en anglès) és com encaixa aquest ritme amb la bateria, i depèn d’on cauen les síl·labes tòniques. En aquests dos exemples, uns xiulets curts fan de síl·labes.

Flow recte: síl·labes en corxeres

Després del compte d’entrada (0:00–0:02), sonen quatre compassos, del 0:03 al 0:13. Cada compàs té sis síl·labes en corxeres: la primera just després del bombo, a la «i» de l’1, i l’última al 4, amb la caixa. La «i» del 4 i l’1 següent queden buits: aquí es respira. Acompanya’l dient «i-DOS-i-TRES-i-QUA».

Flow en tresets: tres síl·labes per temps

Després del compte d’entrada (0:00–0:01), quatre compassos del 0:02 al 0:09. Els temps 1, 2 i 3 porten tres síl·labes cadascun, i el tercer grup comença just amb la caixa. El 4 queda lliure per respirar; als compassos 2 i 4 l’omple el redoble de hi-hat (cap al 0:05 i el 0:08). En català, les esdrúixoles encaixen soles en aquest patró: «MÚ-si-ca», «PÀ-gi-na», «MÀ-qui-na» són un treset amb l’accent al davant.

Entrades i densitat

On comences la línia canvia com se sent. A l’1, amb el bombo, sona contundent. Una anacrusi a la «i» del 4 del compàs anterior t’estira cap a dins del compàs. Una entrada a contratemps, a la «i» de l’1 com el flow recte, deixa sonar el bombo sol. Una entrada tardana, després de la caixa del 2, sona relaxada i demana menys paraules. Mantén una entrada per bloc de 4 compassos.

Figura	Síl·labes per compàs	Per segon a 90 BPM	Per segon a 140 BPM
Negres	4	1,5	2,3
Corxeres	8	3	4,7
Tresets	12	4,5	7
Semicorxeres	16	6	9,3

Els compassos reals barregen figures. En boom bap a 90 BPM, entre 8 i 12 síl·labes per compàs és un bon punt de partida; l’exemple de tresets en fa servir 9 a 140. Canvia la densitat expressament, no per accident. Les sinalefes («que_he», «la_a») t’estalvien espais, i el comptador de síl·labes compta cada línia per tu.

On cauen les rimes

• Al final del compàs, amb la caixa. En el boom bap, una rima al 4 sona a punt final. En el trap, la caixa del 3 és el lloc fort i el 4 queda per respirar o per a un ad-lib. El català té moltes paraules agudes i monosíl·labs acabats en tònica («nit», «pa», «foc», «cançó»), que cauen perfectes sobre la caixa.
• Dins del compàs, al 3. Una rima interna al 3 parteix el compàs en dos i dobla el cop. En tots dos casos, la síl·laba tònica de la rima ha de caure sobre el temps. Tipus de rima a les cançons explica la consonant, l’assonant i les multisil·làbiques, i síl·labes i accents t’ensenya a sentir on és la tònica.

Respiracions i variació cada 4 compassos

Deixa almenys mig temps buit cada un o dos compassos, gairebé sempre al final. I canvia alguna cosa cada quatre perquè el 16 avanci: els compassos 1–4 fixen el flow, 5–8 mantenen el ritme amb una altra rima, 9–12 el trenquen amb una altra entrada o amb tresets, i 13–16 es tornen més densos i guarden la millor línia per a l’última caixa.

El mètode del mussitat: primer el ritme

Escriu el ritme abans que les paraules i les paraules encaixaran.

1. Posa quatre compassos en bucle i marca la caixa amb el cap. Encara no escriguis.
2. Mussita o pica un patró amb síl·labes sense sentit fins que una forma es repeteixi dos compassos. Grava-la; amb 20 segons n’hi ha prou.
3. Apunta la forma amb majúscules als accents: TA ta ta TA ta ta TA ta TA |. Marca on has respirat.
4. Passa-la a paraules. Respecta el nombre de síl·labes i tria paraules amb la tònica on hi ha les majúscules.
5. Col·loca les rimes als llocs forts: el final del compàs i el temps 3.
6. Grava i retalla. Rapeja-ho sobre el bucle, escolta-ho i treu el farciment («doncs», «o sigui», «és que») i qualsevol síl·laba que et faci córrer.

El patró del pas 3 es converteix en «SIS del ma-TÍ, no he to-CAT el LLIT», la primera línia de l’exemple.

Exemple treballat: 4 barres sobre el boom bap

La idea: tornes a casa a les sis del matí després d’una nit escrivint, quan el forn del barri obre. El beat: l’exemple de boom bap, 90 BPM, caixa al 2 i al 4. Cada cel·la comença en el seu temps: la primera síl·laba cau sobre aquest temps i la resta omple l’espai fins al següent. Un punt (·) és un temps en silenci. Les rimes van en negreta.

Primer esborrany

Compàs	1	2 (caixa)	3	4 (caixa)
1	Són les sis del	ma-tí i_en-ca-	ra no_he dor-	mit
2	he pas-sat es-	cri-vint can-çons	to-ta la	nit
3	i la ciu-tat	es co-men-ça_a	des-per-tar al	meu vol-tant
4	i jo sé que_al-	gun di-a se-	ré un ar-tis-	ta_im-por-tant

• Massa dens: de 12 a 15 síl·labes per compàs en semicorxeres, sis per segon a 90 BPM, sense cap respiració als compassos 3 i 4.
• La caixa cau en àtones: el cop del 2 s’emporta «ma» de «matí», «cri» d’«escrivint» i «es»; al compàs 3, el del 4 cau a «meu». Les tòniques queden entre temps.
• Les rimes arriben tard: voltant / important cauen després de la caixa del 4 i empenyen el compàs següent.
• Frases fetes: «seré un artista important» diu l’ambició en lloc de mostrar-la.

Corregit per a la mètrica

Compàs	1	2 (caixa)	3	4 (caixa)
1	Sis del ma-	tí, no_he to-	cat el	llit, o-
2	lor de	pa, i re-	pas-so_el que_he_es-	crit.
3	· i la ciu-	tat es des-	per-ta_a poc a	poc,
4	set-ze	bar-res, i per	fi tinc un	lloc.

Sis del matí, no he tocat el llit,
olor de pa, i repasso el que he escrit.
I la ciutat es desperta a poc a poc,
setze barres, i per fi tinc un lloc.

• Una tònica per temps: SIS a l’1, ma-TÍ a la caixa, to-CAT al 3, LLIT a la caixa. Cada compàs té la mateixa forma i l’orella s’hi enganxa.
• Rimes amb monosíl·labs al 4: llit / escrit i poc / lloc cauen soles sobre la caixa. Als compassos 1–2 hi ha, a més, una rima interna assonant al 3 (tocat / repasso).
• De 9 a 11 síl·labes per compàs, amb una anacrusi («o-») que enllaça el compàs 1 amb el 2, i aire després d’«escrit» i «lloc».
• Variació al compàs 3: entra a contratemps, deixa sol el bombo de l’1 i la rima interna desapareix; tot el pes va al final.
• Imatges concretes: les sis del matí, el llit sense desfer, l’olor de pa, la ciutat que es desperta. S’entén l’ambició sense dir «seré un artista important».

Si cantes sobre el beat: la topline

Si cantes en lloc de rapejar, es compta igual però baixa la densitat: una tornada cantada sol tenir de 4 a 8 síl·labes per compàs, amb notes llargues sobre la caixa. Taral·leja primer sobre el bucle (sobre l’exemple de trap, les tecles blanques del piano, la menor, sempre són dins la tonalitat), busca una idea de 2 compassos que puguis repetir quatre vegades per a una tornada de 8 i després posa-hi paraules. Com escriure una melodia explica la forma i el registre, i com escriure una estrofa mostra com treballa una estrofa cantada. El mètode complet, de la pista del productor a la veu de referència, és a què és un topline i com s’escriu.

Errors freqüents i com arreglar-los

Símptoma	Causa probable	Solució
T’ofegues al compàs 3	No hi ha silencis	Deixa lliure la «i» del 4 cada dos compassos
Et menges el compàs següent	Les síl·labes canvien massa d’una línia a l’altra	Mantén els compassos a dues síl·labes de diferència
Sona a destemps tot i anar a temps	Les tòniques cauen entre temps	Reordena o canvia paraules perquè la tònica caigui al temps
La rima no pica	No cau amb la caixa	Porta-la al 4 en boom bap i al 3 en trap
El 16 es fa pla	El mateix patró durant 16 compassos	Canvia l’entrada o la densitat als compassos 5, 9 i 13

Exercici: escriu 8 barres amb la bateria del reproductor

El reproductor de progressions repeteix un beat al navegador, té un quadre per a la lletra i grava una presa sobre el bucle que pots descarregar. Fes servir auriculars perquè el beat no s’escoli al micròfon.

• Bucle de boom bap: Rem7–Rem7–Solm7–Solm7 a 90 BPM.
• Bucle de trap: Lam–Lam–Fa–Fa a 140 BPM.

1. Obre el bucle de boom bap i compta «U-2-3-4» fins a VUIT: dues voltes del bucle de 4 compassos.
2. Mussita els compassos 1–4 fins que es repeteixi un patró i apunta’l amb majúscules als accents.
3. Passa’l a paraules al quadre de lletra, una línia per compàs: un moment concret, de 8 a 12 síl·labes per compàs, rimes al 4 i almenys una rima interna al 3.
4. Escriu els compassos 5–8 amb un canvi: una altra rima, una entrada a contratemps o dos compassos finals més densos.
5. Grava una presa al reproductor i descarrega-la.
6. Comprova on cau cada rima. Reprodueix la presa amb els acords i apunta al costat de cada rima el temps on cau: 3, 4 o «tard». Totes haurien de caure al 3 o al 4, amb una respiració cada dos compassos.
7. Porta les mateixes 8 barres al bucle de trap. A 140 BPM segurament necessitaràs tresets o menys paraules, amb les rimes a la caixa del 3.

Per construir un tema sencer a partir d’aquí, la guia de com escriure un rap va de la idea a l’estrofa i la tornada, amb un exemple complet.

On encaixa Zoundroom

Un beat, setze barres i deu preses es dispersen de seguida entre carpetes i aplicacions. A Zoundroom, crea un projecte per al tema i importa-hi el beat, juntament amb les preses que has descarregat del reproductor. Escriu les barres en una nota, insereix-hi el beat i reprodueix-lo mentre escrius. Grava les preses dins la mateixa nota, just a sota de les barres a què pertanyen (l’àudio s’insereix on tens el cursor), perquè cada versió del compàs 9 quedi al costat de la seva gravació. Treballes amb un productor? Convida’l al projecte perquè comenti quina presa encaixa millor. Mira com funcionen les notes i lletres amb àudio.

Preguntes freqüents

Quantes barres té una estrofa de rap?

Normalment 16, uns 43 segons a 90 BPM. També són habituals les estrofes curtes de 8 o 12 barres, i la tornada entre estrofes sol tenir-ne 8.

Com trobo els BPM d’un beat?

Mira primer el nom de l’arxiu o la descripció: els productors hi solen posar els BPM i la tonalitat. Si no, marca tots els temps (no només la caixa) en una eina de tap tempo, o compta els temps durant 15 segons i multiplica per 4. Compte amb la meitat i el doble: un trap pot sortir a 70 o a 140.

És millor escriure o fer freestyle?

Totes dues coses. El freestyle entrena la mètrica i els reflexos; escriure et deixa corregir i donar forma a un 16. El mètode del mussitat queda al mig: improvises el ritme i després escrius les paraules.

Com deixo de sonar a destemps?

Posa les síl·labes tòniques sobre els temps, sobretot a la caixa, i respira cada un o dos compassos. Compta els compassos en veu alta, fes servir menys síl·labes de les que creus que necessites i grava’t: una línia a destemps se sent molt millor quan l’escoltes després. Practica 10 BPM més lent al reproductor i després puja.