Tipus de rima a les cançons: consonant, assonant i exemples

En una cançó hi ha dos grans tipus de rima: la consonant, en què coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica (taula / paraula), i l’assonant, en què només coincideixen les vocals (blava / rentada). Segons l’accent de l’última paraula, la rima és masculina si acaba en mot agut (terrat / deixat) o femenina si acaba en mot pla (para / clara). Pot anar a final de vers o a dins (rima interna), i és fàcil o pobra quan es recolza en terminacions gramaticals com -ar, -at o -ment. L’esquema (AABB, ABAB, ABCB, AAAX) decideix quan torna la rima: com més aviat torna, més ràpida i previsible sona la secció. Guarda la rima més forta per al títol o per a l’últim vers de la tornada.

Totes les lletres d’aquest article s’han escrit per a ell. Al final, una mateixa estrofa es reescriu en tres esquemes i tries cantant.

Tipus	Exemple	Què coincideix	On funciona
Consonant	taula / paraula	Vocals i consonants des de la tònica	Títol, final de la tornada
Assonant	blava / rentada	Només les vocals	Estrofes, versos que sonen a parlar
Masculina (mot agut)	terrat / deixat	Acaba en síl·laba tònica	Finals que tanquen
Femenina (mot pla)	para / clara	Tònica i una àtona darrere	Finals que respiren
Interna	cada nit, al llit	Rima dins del vers	Ritme, rap, versos ràpids
Fàcil o pobra	estimar / oblidar	Una terminació gramatical	Gairebé mai com a rima principal

Rima consonant i rima assonant

La rima consonant repeteix totes les vocals i consonants a partir de l’última vocal tònica: taula / paraula, cançó / raó, terrat / ciutat. Sona a tancament, a peça que encaixa.

La rima assonant només repeteix les vocals des de la tònica, i les consonants canvien: blava / rentada, casa / cara, nit / camí. Cantada en una nota llarga, l’assonant s’acosta molt a la consonant, perquè el que se sosté és la vocal.

Compara dues versions del mateix rodolí:

Has deixat els llibres sobre la taula
i no m’has deixat ni una paraula.

Has deixat els llibres sobre la taula
i les claus penjades a l’entrada.

La primera encaixa perfecta (taula / paraula), però «no m’has deixat ni una paraula» és un vers que ja has sentit moltes vegades. La segona és assonant (taula / entrada), sona igual d’unida quan es canta i hi fa entrar un detall d’aquesta història: les claus que s’han quedat a casa. És l’intercanvi de sempre: la consonant dona un tancament més net; l’assonant, moltes més paraules per triar.

Un apunt d’oïda. El català central distingeix e i o obertes i tancades, i una orella exigent ho nota: mes (e oberta) i més (e tancada), o cor (o oberta) i amor (o tancada), no fan una rima consonant perfecta. En una nota curta sovint passen; en una nota llarga, la diferència se sent. I com que no tots els parlars reparteixen igual les vocals obertes i tancades, compta com sona a la teva veu.

Rima masculina i femenina: el pes dels mots aguts

L’última paraula del vers decideix el tipus de final:

• Masculina: acaba en mot agut, amb la rima a l’última síl·laba: terrat / deixat, cançó / raó, nit / camí. Cau de ple al temps fort i sona a punt final.
• Femenina: acaba en mot pla, amb una síl·laba àtona darrere la tònica: taula / paraula, para / clara. El vers sona obert, encara en moviment.
• Esdrúixola: rara i cridanera (música / única). Fes-la servir per a un cop d’efecte, no per a tota la cançó.

Només rimen mots amb l’accent al mateix lloc: camí i camina comparteixen la i tònica, però no rimen, perquè l’un és agut i l’altre pla.

Aquí el català té una particularitat de pes: té molts més mots aguts que el castellà, perquè al llarg de la seva història va perdre moltes vocals finals. Camí, cançó, amor, ciutat, nit, mar, pa. Per això la rima masculina hi és abundant i fàcil, i una cançó en català tendeix a acabar molts versos en síl·laba forta. Quatre finals aguts seguits sonen martellejats; alternar-los amb mots plans (blava, clara, taula) dona aire a l’estrofa.

El final també compta a l’hora de mesurar. En català els versos es compten fins a l’última síl·laba tònica, i per això un octosíl·lab castellà equival a un heptasíl·lab català. A la cançó, però, la síl·laba àtona d’un mot pla no compta per a la mètrica i sí que necessita nota. Ho expliquem a fons a síl·labes i accents.

Rima interna

La rima interna va dins del vers, o uneix una paraula del mig amb el final:

Cada nit, al llit, compto les hores.

Nit / llit sona abans que acabi el vers, i el vers avança a cops. És el motor de molt de rap i de les estrofes ràpides. El rap la porta més lluny amb rimes multisíl·labes, que repeteixen dues o més síl·labes seguides: la meva pena / la teva escena rimen en -eva i en -ena alhora.

Posa-la en síl·labes tòniques, que caiguin al pols; si no, no se sent. A com escriure lletra sobre un beat veuràs com es reparteixen les rimes dins del compàs.

Rima fàcil: -ar, -at, -ment, -ció

Una rima és fàcil (o pobra) quan es recolza en una terminació gramatical que comparteixen milers de paraules: infinitius (estimar, somiar, oblidar, plorar), participis (passat, oblidat, estimat), imperfets (esperava, plorava), adverbis en -ment o noms en -ció (emoció, il·lusió). Amb tants mots aguts, en català aquestes rimes són a tocar de la mà, i justament per això l’oient les endevina abans que arribin. A més, empenyen la lletra cap a l’abstracte: tots aquests verbs expliquen sentiments, no escenes.

No són prohibides. Però un participi que rima amb un nom concret sorprèn més que dos participis:

Deies que ja m’havies oblidat
i encara estens la roba al meu terrat.

Oblidat / terrat continua sent una rima en -at, però uneix un verb amb un lloc, i el lloc desmenteix el verb. Aquesta és la rima rica: paraules de categories diferents, menys previsibles.

Encara més pobra és la rima idèntica, amb la mateixa paraula o amb una que la conté (nit / mitjanit). L’oïda espera una paraula nova amb un so semblant i rep el mateix so sense paraula nova. Repetir el títol a posta és una altra cosa: això és una tornada, no una rima.

Esquemes de rima per a cançons: AABB, ABAB, ABCB i AAAX

L’esquema dona una lletra a cada final de vers. Els versos que rimen comparteixen lletra, i la X marca un vers que no rima a posta.

Esquema	Rimen	Com sona	On encaixa
AABB (apariada)	1-2 i 3-4	Ràpid, previsible, pot sonar a cantarella	Pretornada, tornada amb empenta
ABAB (encreuada)	1-3 i 2-4	Trenat, la resposta es fa esperar	Estrofes que expliquen una història
ABCB	Només 2-4	Natural, a prop de la parla	Estrofes
AAAX	1-2-3 i un vers lliure	Acumula i allibera la tensió en el títol	Tornada amb el títol al final

Hi ha també la rima abraçada (ABBA), en què el primer vers i l’últim es donen la mà i tanquen l’estrofa com un marc.

Una regla explica tota la taula: com més aviat torna la rima, més ràpida i previsible sona la secció. En AABB la resposta arriba un vers després; en ABCB cal esperar al quart. Per això les estrofes solen rimar més solt i les tornades, més estret. L’estrofa explica la història i necessita espai per a les paraules; la tornada es repeteix i ha de tancar. Què ha de portar cada estrofa, ho tens a com escriure una estrofa.

Una estrofa, tres esquemes

Aquesta és una estrofa original en ABCB, quatre heptasíl·labs:

Encara penja al terrat
la teva camisa blava;
no goso ni despenjar-la,
la pluja ja l’ha rentada.

Només rimen els parells, en assonant (blava / rentada), i els senars queden lliures: un acaba en mot agut (terrat) i l’altre en mot pla (despenjar-la). És l’esquema de molts romanços tradicionals i la versió que més sona a algú que parla. L’últim vers diu el temps sense dir-lo: si la pluja ja l’ha rentada, fa dies que penja.

La mateixa idea en AABB:

Encara penja al terrat
la camisa que has deixat;
i la pluja, que no para,
la destenyeix, la fa clara.

Rodolins consonants: terrat / deixat (masculina) i para / clara (femenina). L’estrofa corre més i sona més a cançó, i alterna un final agut i un de pla. La rima va portar una imatge nova i bona, el blau que s’esvaeix; en canvi, «la camisa que has deixat» diu una cosa que ja sabíem.

I en ABAB:

Encara penja al terrat
la teva camisa blava;
fa un mes que te n’has anat
i la pluja l’ha rentada.

Rima encreuada: terrat / anat i blava / rentada. L’estrofa queda ben travada i la rima hi va afegir una data (fa un mes), però ha desaparegut el «no goso», que era el que deia com està qui canta. Aquesta mena de canvi només es decideix cantant.

Cap de les tres no és la correcta. La bona és la que sona millor cantada, i per això hi ha l’exercici del final.

On ha d’anar la rima més forta

La rima més forta, la consonant que cau en una nota llarga i en temps fort, va allà on la cançó ha d’aterrar: al títol o a l’últim vers de la tornada. Envolta-la d’assonants, perquè la consonant soni a arribada.

Dos costums hi ajuden. Escriu primer el títol i fes la llista de les seves rimes abans d’escriure els versos que hi porten: així construeixes la tornada des del final cap enrere. O fes servir l’esquema AAAX, en què el trencament és la gràcia:

No espero cap trucada,
no busco cap mirada,
tinc la porta tancada…
i la camisa encara penja.

Tres rimes en -ada creen una expectativa, i el quart vers la trenca. Aquí la rima fàcil fa de recurs: s’amunteguen a posta perquè el trencament se senti. El canvi de so posa el focus en el títol, i el títol torna a la imatge de l’estrofa: estrofa i tornada queden cosides. Més formes de tornada a com escriure una tornada.

Com evitar les rimes forçades

Una rima és forçada quan decideix el que diu el vers. Els senyals:

• un ordre de paraules que ningú no diria en veu alta («La camisa blava al terrat penja»);
• falques, paraules de farciment posades per quadrar síl·labes o arribar a la rima (ben bé, tan trist, doncs);
• una imatge triada perquè rima, no perquè pertanyi a la història;
• parelles gastades que l’oient acaba abans que tu: cor / amor, cançó / il·lusió.

Abans:

Penja al terrat la camisa blava,
i jo, trist, a casa t’esperava;
el meu cor, pobre, plorava
i la pena no s’acabava.

Tres imperfets en -ava fan de rima (fàcil i previsible), trist i pobre són falques i el cor que plora explica el que l’escena hauria de mostrar. Hi ha tres sortides sense perdre la idea.

1. Passa a l’assonant.

Penja al terrat la camisa blava,
la pluja de tot un mes l’ha rentada.

N’hi ha prou que coincideixin les vocals (blava / rentada), i en comptes de dir «t’esperava» el vers ensenya l’espera: un mes de pluja.

2. Conserva la idea i canvia l’esquema. En ABCB els senars no necessiten parella, i tota l’estrofa respira: és la versió ABCB de més amunt. No diu «em fa mal»; diu que no gosa despenjar la camisa.

3. Posa la rima dins del vers.

Plou al terrat, i el passat no s’eixuga.

Terrat / passat sonen dins del mateix vers, i el final queda lliure per dir la imatge.

És el pas 7 de la nostra guia per escriure lletres de cançons portat a la pràctica: si una rima t’obliga a una idea feble, conserva la idea i canvia l’esquema.

Equilibra les síl·labes entre els versos que rimen

Una rima funciona quan arriba on l’oïda l’espera, i això depèn que els versos que rimen durin semblant. Dos versos que rimen haurien de tenir els mateixos accents principals, un nombre de síl·labes semblant (una o dues de diferència com a molt) i el mateix tipus de final.

Així era el quart vers de l’estrofa abans d’ajustar-lo:

la teva camisa blava
i la pluja de tots aquests mesos que has estat fora l’ha rentada

El primer vers té 7 síl·labes; el segon, unes 17. La rima de rentada arriba tan tard que l’oient ja no l’espera, i qui canta ha d’encabir-hi més del doble de síl·labes en el mateix espai. La versió final equilibra els dos versos:

Vers	Síl·labes	Accents	Final
la TE-va ca-MI-sa BLA-va	7	2a, 5a i 7a	Pla
la PLU-ja JA l’ha ren-TA-da	7	2a, 4a i 7a	Pla

Recorda que es compta fins a l’última tònica: blava i rentada compten 7, però totes dues tenen una síl·laba més per cantar. El comptador de síl·labes gratuït et dona el recompte vers a vers; les sinalefes i els accents, comprova’ls dient el vers en veu alta.

Exercici: una estrofa, tres esquemes, triada cantant

Et portarà uns 20 minuts. Fes servir una estrofa teva o la de la camisa blava.

1. Reescriu l’estrofa en ABCB, AABB i ABAB. Conserva la història i deixa que les paraules es moguin: canvia l’ordre, substitueix una imatge, talla el vers per un altre lloc. Marca cada assonant amb una ~ per veure quantes en fas servir.
2. Revisa l’equilibri. Passa les tres versions pel comptador de síl·labes. Els versos que rimen no s’haurien de separar més d’una o dues síl·labes i haurien de tenir els mateixos accents principals.
3. Canta cada versió amb la mateixa melodia. Obre la pràctica de melodia de la guia de lletres, tria una melodia (o fes servir una gravació teva) i canta-hi les tres versions. Grava-les totes.
4. Escolta-les com a oient, no com a autor. Quina sona més a algú que parla? Quina s’atropella? En quina cau la rima en una nota llarga i no en una de pas?
5. Tria i apunta per què. Molts compositors acaben amb ABCB a l’estrofa i un esquema més estret a la tornada. Si és el teu cas, escriu una tornada de quatre versos en AAAX amb el títol al quart.

On encaixa Zoundroom

L’exercici et deixa tres versions i tres preses, i per triar les has de tenir juntes. A Zoundroom, guarda la cançó com a projecte i posa les tres versions en una nota, l’una sota l’altra. Grava cada versió cantada dins d’aquesta nota, just sota el seu text: l’àudio s’insereix on tens el cursor, i així cada presa queda al costat dels versos que posa a prova. Si t’encalles en una paraula, Auralis, la IA de Zoundroom, et pot suggerir rimes consonants i assonants com a text dins de la nota. Quina encaixa amb la història, o si aquell vers ha de rimar, ho continues decidint tu. Aquí tens com funcionen les notes i lletres amb àudio i què pot fer Auralis.

Preguntes freqüents

Les cançons han de rimar per força?

No. Moltes cançons deixen versos sense rima, i un vers que trenca el patró pot colpejar més fort que un que el segueix. El que sí que necessita una cançó és un patró que l’oïda pugui seguir, i la rima és la manera més habitual de crear-lo, juntament amb la repetició i una mida de vers estable. Un bon costum: rima allà on vulguis que l’oient senti que una secció es tanca, i deixa lliure la resta.

Què és millor en una cançó, rima consonant o assonant?

Cap de les dues no és millor en general. L’assonant sona més natural i et deixa moltes més paraules, per això funciona tan bé a les estrofes; cantada en una nota llarga, es distingeix poc de la consonant. La consonant tanca amb més netedat: reserva-la per al títol o el final de la tornada, on aquest tancament fa falta.

Quin esquema de rima va millor per a una tornada?

Un d’estret, com AABB, AAAA o AAAX, perquè la rima torni aviat i la tornada soni resolta. Posa el títol a la rima més forta, gairebé sempre a l’últim vers; en AAAX, el mateix vers sense rima ja posa el focus en el títol. Deixa les estrofes més soltes (ABCB o ABAB), i la tornada sonarà més estreta per contrast.

Com trobar rimes que no sonin forçades?

Parteix del so, no de l’ortografia. Localitza la vocal tònica de la paraula i les que la segueixen, apunta totes les paraules que se t’acudeixin amb aquestes vocals i separa-les en consonants i assonants. Un diccionari de rimes ajuda amb les consonants; les paraules menys gastades solen ser entre les assonants. Tria pel sentit i, si no n’hi ha cap que encaixi, conserva el vers que diu el que vols i reescriu l’altre.