Com compondre una cançó amb piano: guia per a principiants

Per compondre una cançó amb piano, reparteix la feina entre les mans: la mà esquerra fa el baix, la nota que dona nom a cada acord, tocada al greu, i la mà dreta toca l’acord, amb les tres notes alhora o desgranades una a una. Comença per I–V–vi–IV en do major, Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F), que només fa servir tecles blanques. Repeteix-lo fins que les mans el toquin sense mirar, taral·leja una melodia al damunt i grava-la. Només llavors busca paraules que encaixin en el ritme de la teva millor frase. No cal llegir partitures: n’hi ha prou amb els noms de les notes i els acords.

1. Aprèn quatre acords (Do, Sol, Lam i Fa) en posicions que gairebé no es mouen.
2. Repeteix-los a poc a poc: l’esquerra a la fonamental, la dreta a l’acord.
3. Tria un patró segons l’ambient: placat, arpegiat, pols o octaves.
4. Taral·leja sobre el bucle, grava-ho i posa lletra a la millor frase.
5. Converteix el bucle en estrofa i tornada i grava la idea amb el mòbil.

Orienta’t al teclat en dos minuts

Les tecles negres van en grups de dues i de tres. La tecla blanca just a l’esquerra de cada grup de dues és un do; a partir d’aquí, les blanques segueixen do, re, mi, fa, sol, la, si i tornen a començar. El do central és el do més proper al centre: el quart comptant des de l’esquerra en un piano de 88 tecles i el tercer en un teclat de 61. La mà dreta toca al seu voltant; l’esquerra, per sota.

Tots els acords d’aquesta guia són tríades: tres notes que es formen saltant una tecla blanca sí i una no. Polze al do, saltes el re, dit del mig al mi, saltes el fa, dit petit al sol: això és Do major. La mateixa forma (tocar, saltar, tocar, saltar, tocar) des de re, mi, fa, sol o la et dona la resta d’acords de tecles blanques de do major: Rem, Mim, Fa, Sol i Lam.

Acords de piano per a principiants en do major (i com enllaçar-los)

Si toques cada acord en estat fonamental, amb la nota que li dona nom a baix, la mà dreta va fent salts. Els pianistes fan servir inversions: les mateixes tres notes en un altre ordre, triades perquè cada canvi mogui com menys dits millor. Amb aquestes quatre posicions, el polze es queda al do central en tres dels quatre acords:

Acord	Mà dreta (al voltant del do central)	Dits	Mà esquerra (per sota)
Do (C)	do–mi–sol	1–3–5	do
Sol (G)	si–re–sol (polze al si just per sota del do central)	1–2–5	sol
Lam (Am)	do–mi–la	1–2–5	la
Fa (F)	do–fa–la	1–3–5	fa

Els dits es numeren del polze (1) al dit petit (5). De Do a Sol, dos dits baixen una tecla i el dit petit es queda al sol. De Sol a Lam, tots pugen una tecla. De Lam a Fa només es mou el mi, que puja a fa. De Fa a Do, les dues notes de dalt baixen. L’esquerra toca només la fonamental, sostinguda tot el compàs: el do una octava per sota del central i, després, el sol, el la i el fa que queden just a sota.

Què has d’escoltar: després del compte (0:00–0:02), sonen Do a 0:02, Sol a 0:05, Lam a 0:07 i Fa a 0:10, i el bucle torna a començar a 0:12. El teclat repeteix cada acord a cada temps sobre una nota de baix, amb posicions properes com les de la taula: l’harmonia canvia, però el so es queda al mateix lloc. Aquest so lligat és el que et donen les inversions.

Ara toca-ho tu, més a poc a poc: obre el reproductor amb Do–Sol–Lam–Fa a 80 BPM i repeteix fins que canviïs d’acord sense mirar-te les mans. «Let It Be», dels Beatles, obre l’estrofa amb aquests quatre acords: les progressions són de tothom, i el que fa teva una cançó és la melodia i la lletra que hi poses al damunt. Tens més bucles a la guia de progressions d’acords per compondre i, si també toques la guitarra, mira com compondre una cançó amb guitarra.

Acords en la menor: les mateixes tecles blanques, un altre color

La menor comparteix les tecles blanques amb do major, així que serveixen les mateixes posicions; només canvia que ara la casa és Lam. El bucle i–♭VI–♭III–♭VII, Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G), és un clàssic de balades èpiques i bandes sonores, i al piano gairebé es toca sol:

Acord	Mà dreta	Què canvia	Mà esquerra
Lam	la–do–mi (polze al la per sota del do central)	Posició de partida	la
Fa	la–do–fa	El mi puja a fa	fa
Do	sol–do–mi	El la baixa a sol i el fa, a mi	do
Sol	sol–si–re	El do baixa a si i el mi, a re	sol

De Sol a Lam, els tres dits pugen una tecla. Per tornar a casa amb més força, prova i–iv–V, Lam–Rem–Mi (Am–Dm–E): Rem com a la–re–fa i Mi major com a sol♯–si–mi. El sol sostingut és la tecla negra just a l’esquerra del la, i empeny cap al la del Lam següent.

Què has d’escoltar: després d’un compte una mica més llarg (0:00–0:03), Lam entra a 0:03, Fa a 0:06, Do a 0:09 i Sol a 0:12, i el bucle es repeteix cap a 0:16. El teclat toca les quatre posicions de la taula desgranades en notes soltes que pugen i baixen sobre un ritme suau de balada: canvia el color, la mà gairebé no es mou. Fes-lo sonar al reproductor en la menor i prova després Lam–Rem–Mi–Lam per sentir com estira l’acord de Mi.

Quatre patrons d’acompanyament i l’ambient de cadascun

Mateixos acords, un altre patró, una altra cançó. Al piano, el patró canvia l’ambient més que un acord nou.

Patró	Mà esquerra	Mà dreta	Ambient	Prova’l
Acords placats	Fonamental sostinguda	Acord sencer al temps 1, sostingut	Calma; deixa lloc a la lletra	Sostingut
Arpegi	Fonamental sostinguda	Notes de l’acord una a una, amunt i avall	Fluid, tendre, íntim	Arpegi
Pols pop	Fonamental als temps 1 i 3	Acord sencer a cada corxera	Empenta, seguretat	Pols
Octaves de balada	Fonamental en octaves	Acord sostingut o arpegiat	Gran, càlid, de pel·lícula	Balada

• Acords placats: les dues mans alhora al temps 1, sostingudes quatre temps; si vols més moviment, repeteix l’acord de la dreta al 3. És la manera més fàcil d’aprendre els canvis i de provar una melodia, perquè res no hi competeix.
• Arpegi: compta «1 i 2 i 3 i 4 i» i toca una nota de la dreta a cada síl·laba, do–mi–sol–mi, do–mi–sol–mi, sobre la fonamental sostinguda. És el so de l’exemple en la menor.
• Pols pop: repeteix l’acord sencer a cada síl·laba de «1 i 2 i 3 i 4 i», una mica més fort als números. L’estil de pols del reproductor fa un cop per temps, com a l’exemple en do major; doblar-lo a corxeres és feina de les teves mans. Arpegi a l’estrofa i pols a la tornada pugen l’energia sense canviar ni un acord.
• Octaves de balada: dit petit i polze en dos do separats per vuit tecles blanques, alhora al temps 1. Omplen els greus com ho faria un baixista. Guarda-les per a la tornada, perquè tingui cap on créixer.

Una regla per a l’esquerra: res d’acords complets a la zona greu. Tres notes juntes per sota del do que queda una octava sota el central es converteixen en un retruny; allà baix, notes soltes o octaves.

Escriu la melodia amb la mà dreta i amb la veu

El piano t’ajuda a trobar notes, però una melodia es canta, així que deixa que mani la veu:

1. Repeteix els acords placats, o deixa que el reproductor els repeteixi per tu.
2. Taral·leja cinc minuts sense lletra i grava-ho tot.
3. Busca les notes taral·lejades amb un dit de la dreta. Comença per les notes de l’acord que sona: sobre Do, prova do, mi o sol. Als temps forts hi solen caure notes de l’acord.
4. Canta tot el que toquis. Als dits els encanten els salts amples i les escales ràpides; a la veu, no. Una frase que no cantes còmodament és una part de piano, no una melodia. Guarda-la igualment: potser et servirà d’introducció.
5. Ajunta-ho: la dreta a la melodia, l’esquerra a les fonamentals.

Què has d’escoltar: després del compte (0:00–0:02), sona una melodia sobre Do–Do–Sol–Mim–Lam–Fa–Sol–Do (C–C–G–Em–Am–F–G–C), un acord per compàs, en quatre frases de dos compassos que comencen cap a 0:02, 0:07, 0:12 i 0:17. Les notes llargues són notes de l’acord: sol sobre Do cap a 0:05, mi sobre Mim cap a 0:10, la sobre Fa cap a 0:15 i un do final a 0:20. Tota la melodia cap entre el do central i el la de sobre, sis tecles blanques, còmoda per a gairebé qualsevol veu. La guia per escriure una melodia l’analitza compàs a compàs.

Mantén-la en el teu registre. Busca al piano la nota més greu i la més aguda de la teva melodia. Que càpiga més o menys en una octava, i reserva la més aguda per a una paraula important, normalment de la tornada. Si la forma t’agrada però queda alta o baixa, canvia el to, no la melodia: introdueix la teva extensió i les notes extremes de la melodia a en quin to cantar.

Què has d’escoltar: la mateixa melodia amb els acords tres semitons més greu, en la major (La–La–Mi–Do♯m–Fa♯m–Re–Mi–La), després del mateix compte (0:00–0:02). La nota més aguda baixa de la a fa♯ i la melodia sona més tranquil·la i propera. Al piano, la major porta tres tecles negres (fa♯, do♯ i sol♯); molts pianos digitals i teclats tenen funció de transposició, de manera que pots mantenir les posicions de tecles blanques i sentir el to nou.

Exemple complet: d’un bucle de quatre acords a l’estrofa i la tornada

1. El bucle. Do–Sol–Lam–Fa a 80 BPM, fonamentals soltes a l’esquerra i acords placats a la dreta. Taral·leges i graves. Hi ha una frase que torna una vegada i una altra: un salt amunt i després notes llargues. Aquesta és la tornada.

2. La lletra. La idea: el piano vell del fons de l’ateneu del poble, que fa anys que ningú no afina. La frase taral·lejada té quatre síl·labes, amb l’accent a l’última: «de-sa-fi-NAT». El títol hi encaixa, així que obre i tanca la tornada.

3. L’estrofa: els mateixos acords, un altre punt de partida. Comença el bucle a Lam: Lam–Fa–Do–Sol. Les mans ja coneixen cada posició; només canvia l’ordre. Començar a l’acord menor deixa alguna cosa pendent, i per això arribar a Do a la tornada és com obrir una finestra. Canta l’estrofa més greu, una nota per síl·laba, gairebé parlada.

[Estrofa]
[Lam]Al fons de l’ateneu hi ha un [Fa]piano vell
[Do]que ningú no afina des de [Sol]fa deu anys;
[Lam]t’hi asseus un dimarts, [Fa]busques un do
[Do]i et contesta amb un [Sol]so estrany.

[Tornada]
[Do]Desafinat,
[Sol]però encara canta,
[Lam]cada nota torta
[Fa]és una nota nostra,
[Do]desafinat.

4. Què toca cada mà:

Secció	Acords	Mà esquerra	Mà dreta	Veu
Estrofa	Lam–Fa–Do–Sol	Fonamentals soltes, sostingudes	Arpegi suau: la–do–mi, la–do–fa, sol–do–mi, sol–si–re	Greu, al voltant del do central
Tornada	Do–Sol–Lam–Fa	Octaves a les fonamentals	Pols en corxeres: do–mi–sol, si–re–sol, do–mi–la, do–fa–la	Més aguda, notes llargues a «de-» i «-nat»

Per què funciona:

• Dos versos llargs i dos de curts a l’estrofa, amb rima als parells (anys/estrany); a la tornada, versos de 4 a 7 síl·labes i assonància en o-a (torta/nostra), amb espai per sostenir notes. Comprova els teus al comptador de síl·labes.
• La tornada explica el títol: l’estrofa mostra el piano oblidat; la tornada diu per què val la pena tocar-lo igualment: les notes tortes també són nostres.
• Les mateixes quatre posicions serveixen per a les dues seccions. El contrast surt de l’ordre, del registre i del patró, no d’acords nous.

Què has d’escoltar: no és la melodia d’aquesta cançó, però sí el mateix contrast. L’estrofa (0:02–0:12) va sobre Lam–Fa–Do–Sol amb una melodia greu, una nota per síl·laba i sense bateria. A 0:12, la tornada passa a Do–Sol–Lam–Fa: la melodia salta amunt, sosté notes llargues i entra la bateria.

Fes sonar les dues seccions al reproductor a 80 BPM i enganxa la lletra al creador de lletres amb acords per tenir un full net al faristol. La guia com escriure una cançó pas a pas et porta des d’aquí fins a la segona estrofa i el pont. Et falta tema? Prova amb sobre què escriure una cançó, o amb la guia per escriure una cançó d’amor si vols una balada de piano dedicada a algú.

Grava la teva idea de piano amb el mòbil

Grava el bucle tan bon punt t’agradi: les idees de piano s’esvaeixen quan les mans se’n van a una altra cosa.

• Només piano: el mòbil en un suport o sobre una pila de llibres, a un braç de distància, a l’altura del teclat i apuntant al centre, perquè greus i aguts arribin igualats. En un piano digital, apunta als altaveus.
• Veu i piano: el mòbil a l’altura del cap, a 40–60 cm de la boca, pel costat dret, lluny dels greus, que taparien la lletra. Toca més fluix del que cantes, sobretot amb l’esquerra; en un piano digital, comença amb el volum a la meitat.
• Prova abans: grava deu segons, escolta amb auriculars, mou el mòbil un cop i compara.
• Digues-ho en veu alta: comença cada gravació amb el to, el tempo i els acords: «Do major, 80, estrofa Lam–Fa–Do–Sol». No saps el tempo? Marca’l al metrònom amb tap tempo.

La guia per gravar una maqueta amb el mòbil explica apps, habitació i formats d’exportació.

Tres errors en compondre amb piano (i com arreglar-los)

• Les dues mans ocupades tota l’estona. Si l’esquerra camina i la dreta corre, la veu no té lloc. Mentre cantes, simplifica una mà.
• Un pedal que ho embruta tot. Mantenir el pedal de ressonància durant els canvis barreja els acords. Aixeca’l i torna’l a trepitjar just després que soni cada acord nou.
• Una melodia escrita per als dits. Salts i escales que resulten còmodes al teclat forcen la veu. Canta-la abans de quedar-te-la.

On encaixa Zoundroom: el bucle, la lletra i cada presa de piano

Una cançó de piano sol començar a trossos: un bucle al mòbil, una tornada taral·lejada, una lletra a l’app de notes i les posicions dels acords en un pòsit al costat del faristol. Si fas servir Zoundroom, crea un projecte per a la cançó, obre una nota i escriu-hi els acords i la lletra. Quan arribi la melodia, grava-la dins d’aquesta nota: l’àudio s’insereix on tens el cursor, just a sota dels seus versos. Ja vas gravar el bucle a Notes de veu o a GarageBand? Importa el fitxer al projecte i insereix-lo a la nota. És el mateix compte a iOS, Android i el web, així que pots escriure a l’ordinador i gravar al piano amb el mòbil. Zoundroom no és un DAW: no mescla, no aplica efectes ni grava multipista, així que per a una maqueta produïda fes servir GarageBand o un altre DAW. Quan un vers no surt, Auralis, l’assistent d’IA de Zoundroom, et pot suggerir rimes, versos alternatius o acords escrits; treballa amb text i no toca ni analitza àudio. Mira com funcionen les notes i lletres amb gravacions.

Preguntes freqüents

Cal saber llegir partitures per compondre amb piano?

No. Amb els noms de les notes, els acords i l’orella n’hi ha prou per escriure una cançó i recordar-la. La majoria de compositors treballa amb fulls de lletra i acords, amb els acords damunt de les paraules, com a l’exemple; el creador de lletres amb acords te’n prepara un. Llegir música ajuda si vols escriure una part de piano exacta per a una altra persona.

Quin és el millor to per començar a compondre amb piano?

Do major i la menor, perquè els seus acords bàsics només fan servir tecles blanques (el Mi major opcional de la menor hi afegeix el sol♯). Després, sol major, amb una tecla negra (fa♯), i fa major, amb una altra (si♭). El to més fàcil de tocar no sempre és el millor per cantar: si la melodia et queda alta o baixa, comprova-ho a en quin to cantar i transporta-la.

Com componc una cançó trista amb piano?

Comença en la menor amb un bucle lent, com Lam–Fa–Do–Sol o Lam–Rem–Lam–Mi, entre 65 i 80 BPM. Fes arpegis amb la dreta i fonamentals greus sostingudes amb l’esquerra, deixa silencis entre frases i guarda la zona aguda del teclat per a la tornada. La guia de progressions d’acords tristes té sis bucles amb àudio, i la de com escriure una cançó trista s’ocupa de la lletra.

Puc compondre amb una app de teclat?

Sí, sobretot melodies i idees d’acords. GarageBand és gratuït per a iPhone i iPad; el seu instrument tàctil de teclat inclou piano de cua i altres sons, botons per pujar i baixar d’octava, un control de sosteniment i tires d’acords que toquen acords sencers amb un sol toc. A Android, BandLab és gratuïta i, segons la seva fitxa de Google Play, inclou instruments virtuals, entre els quals pianos. La pantalla d’un mòbil només mostra unes quantes tecles alhora, així que per als patrons a dues mans, com les octaves de l’esquerra, va millor un teclat de 61 tecles.

Fonts

Consultades el 27 de setembre de 2026:

• Suport d’Apple, «Play the Keyboard in GarageBand for iPhone» (piano de cua i altres sons de teclat, botons d’octava, control de sosteniment i tires d’acords)
• App Store, «GarageBand», d’Apple (gratuït; iPhone i iPad)
• Google Play, «BandLab: Music Maker & Studio» (app gratuïta; instruments virtuals, entre els quals pianos)