Com escriure una balada: estructura, acords i un exemple complet

Per escriure una balada, tria un moment concret i fes que tota la cançó passi a dins. Posa un tempo lent, normalment entre 60 i 80 BPM, i acompanya’t amb piano o guitarra sobre una progressió senzilla com I–vi–IV–V (Do–Lam–Fa–Sol, C–Am–F–G). Canta l’estrofa greu i gairebé parlada, i puja la tornada amb notes llargues i silencis per respirar. Fes servir estrofa–tornada–estrofa–tornada–pont–tornada final, i fes que cada secció creixi una mica respecte de l’anterior. Per acabar, aixeca l’última tornada amb l’arranjament, amb una melodia més aguda o, amb compte, amb un canvi de to cap amunt. I grava una maqueta de veu i piano abans de polir res.

Més avall trobaràs dos exemples d’àudio, bucles per al reproductor de progressions gratuït, una balada original escrita per a aquest article des del primer vers fins al canvi de to i els errors que fan que una balada s’arrossegui.

Què fa que una cançó sigui una balada: els trets en una taula

Durant segles, una balada era una cançó que explicava una història en estrofes. A finals del segle XIX la paraula va passar a designar la cançó d’amor lenta, i avui serveix per a gairebé qualsevol cançó lenta i emotiva, del pop al rock o el soul. La seva cosina sorollosa és la power ballad del rock, que comença suau i esclata en una tornada amb bateria i guitarres elèctriques; va néixer a principis dels anys setanta.

Element	El que és típic d’una balada	Per què funciona
Tempo	60–80 BPM, de vegades menys	Hi ha lloc per a les notes llargues i per a cada paraula
Compàs	4/4, o 6/8 i 12/8 per a un gronxament de cançó de bressol	Lenta, però mai quieta
Forma	Estrofa–tornada–estrofa–tornada–pont–tornada final	La cançó creix per graons
Acords	I–vi–IV–V, I–V–vi–IV, un iv manllevat	Una harmonia coneguda deixa la melodia al davant
Melodia	Estrofa greu; tornada fins a una octava més amunt	El salt de registre és l’emoció
Lletra	Un moment i detalls concrets	Qui escolta entra a l’escena
Final	Una última tornada que s’enlaira: més plena, més aguda o en un altre to	La recompensa que ha preparat tota la cançó

Dues referències d’estil marquen els extrems. «Someone Like You», d’Adele (2011, escrita amb Dan Wilson), és la versió nua: veu i piano en La major a uns 67 BPM, amb una tornada que puja una octava per sobre de l’estrofa. La versió de Whitney Houston d’«I Will Always Love You» (1992), una cançó que Dolly Parton va escriure el 1973, és l’arc complet: uns 45 segons de veu sola al principi i, abans de l’última tornada, un salt de La major a Si major.

La balada en català

No cal anar gaire lluny per trobar un model. «Boig per tu», de Sau, publicada el 1990 al disc Quina nit, és una balada de rock català que es considera una de les cançons més reeixides de la música en català. Fixa-t’hi com a referència d’estil, no com a motlle: una melodia que respira, una tornada que s’obre i un final que creix.

La lliçó per a qui escriu en català és la mateixa que en qualsevol llengua: agafa la construcció de la balada (un moment, un creixement, una última tornada que s’enlaira) i escriu-la amb els teus llocs, la teva manera de parlar i els accents de la teva llengua.

Escolta l’aire de balada: dos exemples d’àudio

Són exemples didàctics curts i sintetitzats, no produccions acabades.

Després d’un compàs de claqueta, un teclat en arpegi i una bateria suau de balada toquen Do, Lam, Fa i Sol, un compàs cadascun, i el bucle torna a Do cap al 0:14. Fixa’t que l’arpegi no s’atura encara que l’acord no canviï: aquest moviment sota un acord lent és el que permet sostenir una nota llarga sense que la cançó quedi quieta. A 84 BPM és a la vora ràpida de la balada; baixa-ho a 70 al reproductor i sentiràs com s’obre l’espai.

Un pad sostingut toca Do cap al 0:03, Fa al 0:06, Fa menor cap al 0:09 i Do un altre cop al 0:13. Entre Fa i Fam només canvia una nota (el La baixa a La♭), i tot i així l’ànim s’enfosqueix un instant abans de tornar a casa. Les balades reserven aquest iv manllevat per al vers en què l’esperança s’esquerda.

Pas 1: queda’t dins d’un sol moment

Una balada alenteix el temps, i qui escolta es fixa en tot. Per això funciona millor dins d’un moment que no pas resumint tota una relació. Abans de seure al piano, respon en una nota cinc preguntes: on ets, quina hora és, què tens a la mà, què acaba de passar i què no t’atreveixes a dir.

Resum (explica)	Moment (mostra)
Ens hem anat allunyant amb els anys	Ja no et corregeixo quan plegues malament el mapa
Et trobo a faltar cada dia	El teu número continua sent el primer dels meus preferits
Gràcies per tot	Em portaves a cada audició i m’esperaves a la porta

L’emoció viu a la distància entre el detall petit i allò gran que assenyala. Si un sol detall acaba sostenint tota la cançó, ja és una metàfora, i la guia de metàfores en cançons t’ensenya a mantenir-la sense barrejar-la. El generador d’idees per a cançons et dona una situació de partida, la guia de com escriure una cançó d’amor ensenya a canviar tòpics per detalls i la de com escriure una cançó trista treballa la contenció.

Pas 2: tempo, compàs i instrument

A 70 BPM, un compàs de 4/4 dura uns 3,4 segons, de manera que una frase de dos compassos demana gairebé set segons d’aire. És molt, i per això els versos d’una balada són curts i plens de silencis. Marca al metrònom en línia amb tap tempo el tempo que sents al cap: si les paraules queden estirades, puja’l quatre pulsacions per minut; si van amb pressa, abaixa’l.

En 6/8 o 12/8 cada temps es divideix en tres, i això dona el gronxament de moltes balades de soul i de rock. El reproductor toca en 4/4, així que esbossa aquestes idees amb el teu instrument comptant «u-i-a, dos-i-a».

Al piano, mantén un acord per compàs a l’estrofa (el baix a l’esquerra, l’acord a la dreta) i passa a acords trencats o repetits a la tornada. Amb guitarra, arpegia l’estrofa deixant sonar les cordes i rasgueja suau a la tornada. En tots dos casos, afegeix una capa per secció, no tres. La guia de com compondre una cançó amb piano té quatre patrons d’acompanyament amb àudio, i la de com compondre una cançó amb guitarra repassa arpegis i rasguejos.

Pas 3: progressions d’acords per a balada (en bucle)

L’harmonia d’una balada és coneguda a propòsit: així la melodia i la lletra carreguen l’emoció. Cada enllaç obre la progressió al reproductor gratuït a tempo de balada.

Progressió	En Do	Sensació	Prova-la
I–vi–IV–V	Do–Lam–Fa–Sol (C–Am–F–G)	Clàssica, tendra	En bucle a 72 BPM
I–V–vi–IV	Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F)	Balada pop actual	En bucle a 70 BPM
I–V–vi–iii–IV–I–IV–V	Do–Sol–Lam–Mim–Fa–Do–Fa–Sol	La del Cànon de Pachelbel, un descens lent	En bucle a 66 BPM
IV–V–iii–vi	Fa–Sol–Mim–Lam (F–G–Em–Am)	Una tornada que puja i fa mal	En bucle a 70 BPM
I–IV–iv–I	Do–Fa–Fam–Do (C–F–Fm–C)	Esperança amb ombra	En bucle a 64 BPM
i–♭VI–♭III–♭VII	Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G)	Menor i cinematogràfica	En bucle a 76 BPM

Una regla que funciona: repeteix una progressió a l’estrofa i comença la tornada amb un altre acord, sovint el IV. Una estrofa que arrenca en Do i una tornada que arrenca en Fa ja sonen com una porta que s’obre. Per tancar la tornada, V–I sona a punt final i IV–I a comiat suau; pots sentir-les totes dues a la guia de cadències musicals, i a progressions d’acords tristes hi ha sis colors més foscos.

Pas 4: una melodia que respira

La melodia d’una balada viu del contrast. Deixa l’estrofa greu, a prop de la teva veu parlada i gairebé sempre per graus conjunts. Porta la tornada més amunt, d’una quarta a una octava, amb menys paraules i notes més llargues. Aquest salt se sent abans d’entendre cap paraula.

• Versos curts, silencis de debò. Acaba cada vers de la tornada amb almenys un temps de silenci: és on respira qui canta i on es posa la paraula.
• Marca les respiracions. Posa una barra a la lletra allà on respiraràs; si un vers no té on fer-ho, treu paraules. Els exercicis de respiració per cantar inclouen una pràctica per a això.
• Notes llargues a la síl·laba tònica. Posa-les on cau l’accent de la paraula, que en català sovint és l’última o la penúltima síl·laba. A molta gent li costa menys sostenir a dalt una «a» o una «o» obertes que una «i» tancada: canta la tornada de les dues maneres i queda’t amb la que s’obre.
• Deixa lloc a dalt. Si penses pujar de to al final, cada nota pujarà un o dos semitons més.

Per triar el to, escriu la teva nota més greu i la més aguda còmodes a en quin to cantar (el registre d’exemple és Do3–Sol4, C3–G4; canvia’l pel teu) i fes l’escalfament vocal abans de gravar. Si encara no saps quina zona de la teva veu sona més a tu, la guia per trobar la teva veu cantant t’ajuda a decidir-ho amb tres preses.

Pas 5: estructura d’una balada i el creixement

La majoria de balades segueixen estrofa–tornada–estrofa–tornada–pont–tornada final. El que la fa balada no és l’ordre sinó el creixement: cada secció hi suma una cosa, i així l’última tornada encara té on anar.

Secció	Compassos	Arranjament	Funció
Intro	2–4	Piano o guitarra sols	Posar el clima i el tempo
Estrofa 1	8	Veu i un instrument	Posar-nos dins del moment
Tornada 1	8	Entra el baix o un pad, encara sense bateria	El títol, la primera vegada
Estrofa 2	8	Entra una bateria suau	Avançar minuts, no anys
Tornada 2	8	Més plena, amb segones veus	El títol, ja amb més pes
Pont	4–8	Acords nous, o tot es buida	El que la cançó encara no ha dit
Tornada final	8–12	La secció més gran, o de cop la més nua	El desenllaç

A 70 BPM, aquest mapa amb un final curt dura una mica més de tres minuts. Dibuixa el teu al planificador d’estructura. La power ballad fa servir el mateix mapa amb més contrast: primera meitat tranquil·la, bateria i guitarres distorsionades a partir de la segona tornada, sovint un solo de guitarra i l’última tornada a tot volum. La guia del pont musical té set maneres d’escriure la secció central, i si la cançó se t’accelera, la de com escriure una cançó pop cobreix l’altra banda.

El canvi de to final: quan i com

Pujar de to abans de l’última tornada és el truc més famós de la balada i també el més parodiat. En anglès en diuen «truck driver’s gear change», el canvi de marxa del camioner: un salt directe a una altra tonalitat a prop del final, sense transició. Ben fet, sembla que la veu trobi una marxa més. Fet per costum, sona a canvi de vestuari.

1. Tria la distància. Pujar un to (de Do a Re) és un bon punt de partida. Mig to és més subtil; més d’un to costa molt de cantar.
2. Tria la porta. Pots saltar directament; pots fer servir un acord comú (Sol és V en Do i IV en Re, així que un pont que acaba en Sol entra sol en una tornada en Re que comença en Sol), o pots preparar l’arribada amb un compàs del V del to nou (La abans de Re).
3. Comprova el registre. Canta l’última tornada més amunt abans de decidir-ho.
4. Guanya-te’l amb la lletra. Canvia un vers. Si les paraules no es mouen, el canvi de to no té res a portar.

Posa en bucle la tornada en Do i després la mateixa tornada en Re, i canta la mateixa melodia a sobre. Si la pujada et força la veu, aixeca el final d’una altra manera: només veu i piano la meitat de la tornada, la nota del títol més llarga o l’últim vers repetit com a coda.

Exemple treballat: «Fins al setembre»

Una balada escrita per a aquest article, en La major a 74 BPM, amb guitarra o piano. El moment: l’últim vespre d’agost en una platja que es buida, amb la persona estimada que demà torna amb tren a una altra ciutat. Posa l’estrofa en bucle mentre llegeixes.

Estrofa 1 (La–Do♯m–Fa♯m–Re ×2, A–C♯m–F♯m–D)

L’últim vespre d’agost, ja no queda ningú a la platja,
tens a la butxaca el bitllet de tren del teu viatge,
el socorrista plega la cadira i la bandera,
i el mar va i ve com si fos una sala d’espera.

Tornada (Re–Mi–La–Fa♯m–Re–Mi–La–La, D–E–A–F♯m–D–E–A–A)

Fins al setembre,
dius mig rient,
com si setembre
no arribés tan lent.

Estrofa 2

Ens eixuguem els peus amb la mateixa tovallola,
em deixes la jaqueta, que fa fresca a aquesta hora,
al passeig s’encenen els fanals, primer un i després cent,
i jo els compto en silenci, i tu parles del vent.

Pont (Fa♯m–Re–La–Mi ×2)

Demà a les set
surt el teu tren,
i aquesta nit
no la vull acabar.

Tornada final (mig to amunt, en Si♭: Mi♭–Fa–Si♭–Solm–Mi♭–Fa–Si♭–Si♭)

Fins al setembre,
t’ho dic jo, rient,
com si setembre
no arribés tan lent.

Què fa cada part:

• Un sol moment: la cançó no surt de la platja; l’estrofa 2 avança uns minuts, no anys.
• Detalls, no sentiments: el bitllet a la butxaca, la bandera del socorrista, la tovallola compartida, els fanals. La lletra no diu mai «t’estimo» ni «no te’n vagis».
• Aire per respirar: versos curts a la tornada, cadascun amb el seu silenci; les notes llargues cauen a «-tem-», «-ent» i «lent», just on cau l’accent.
• El salt directe: aquí el canvi de to no es prepara. El pont acaba en Mi i la tornada final entra de cop en Mi♭, el IV de Si♭: el baix baixa mig to mentre la tonalitat en puja mig, i l’orella nota l’empenta sense cap sotrac.
• El gir de la lletra: només canvia una paraula i qui la diu. A la primera tornada és l’altra persona qui fa broma amb el setembre; a la final és qui canta qui ho diu rient, per deixar-la marxar.

Amb dos compassos d’intro i de final, seccions de 8 compassos i una coda de 4, la cançó fa uns 56 compassos: 3:02 a 74 BPM.

Errors habituals en escriure una balada (i com arreglar-los)

Símptoma	Causa probable	Solució
S’arrossega	Compassos buits entre versos o un tempo massa lent per a la lletra	Treu compassos instrumentals, prova 4 BPM més, arriba a la tornada abans del minut
Estrofa i tornada sonen iguals	Mateix registre i mateix primer acord	Comença la tornada en el IV i canta-la més amunt
És vaga	La lletra anomena sentiments	Un lloc, una hora, tres objectes
Et quedes sense aire	Versos llargs sense silencis	Una respiració per vers i un temps de silenci després
El canvi de to sona a pastitx	La lletra no canvia res	Canvia un vers o puja amb l’arranjament
Tot és gran des del primer compàs	Tots els instruments entren alhora	Comença amb un i afegeix-ne un per secció

Grava avui la teva primera maqueta de balada

N’hi ha prou amb piano o guitarra, veu i mòbil. La maqueta ha de demostrar que la melodia respira i que l’última tornada s’enlaira.

1. Tria el to amb l’eina en quin to cantar, deixant un o dos semitons de marge si has de pujar al final, i escalfa la veu cinc minuts.
2. Grava la cançó sencera una vegada, amb el mòbil quiet i una mica apartat de l’instrument perquè la veu no quedi colgada. Si no toques, canta sobre el bucle del reproductor amb auriculars.
3. Grava la tornada final dues vegades, en el to original i pujant. Escolta-les l’endemà i queda’t amb la que soni inevitable.

Quan vulguis una presa més neta, la guia per gravar veus a casa repassa l’habitació, la distància al micròfon i els nivells.

On encaixa Zoundroom: el moment, els acords i cada presa de l’última tornada

Zoundroom no escriu ni produeix la balada per tu. No és un DAW (no mescla, no aplica efectes, no corregeix l’afinació ni grava multipista; per a això, GarageBand o un altre DAW) i no té afinador ni professor de cant a dins, així que escalfa la veu i busca el teu to amb les eines web gratuïtes. El que sí que manté junt és el que acostuma a escampar-se: la lletra amb les respiracions marcades, els acords, el tempo i les preses de l’última tornada en dos tons. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers, així que crea un projecte que es digui «Fins al setembre», escriu la lletra en una nota amb els acords i «La, 74 BPM, tornada final en Si♭» a dalt, i grava la primera passada de veu i guitarra dins d’aquesta nota amb el mòbil: l’àudio s’insereix al cursor, just a sota de la seva secció. Després ho obres a iOS, Android o el web. Amb Free comparteixes un projecte amb fins a dos artistes; Pro hi afegeix comentaris amb marca de temps, perquè qui escriu amb tu assenyali el segon exacte en què entra el canvi de to. Auralis, l’assistent de l’app, proposa rimes, versos o estructura en text, mai àudio. El pas següent: crea avui el projecte i grava en aquesta nota l’última tornada en tots dos tons.

Preguntes freqüents

Com s’escriu una balada pas a pas?

Tria un moment i apunta cinc detalls concrets. Posa en bucle Do–Lam–Fa–Sol a uns 70 BPM, taral·leja fins que surtin una estrofa greu i una tornada més aguda, i col·loca el títol a la nota més llarga de la tornada. Escriu la primera estrofa com una escena amb versos curts i silencis, afegeix un pont que digui el que la cançó callava i grava una maqueta aquell mateix dia.

Quina estructura té una balada?

La més habitual és estrofa, tornada, estrofa, tornada, pont i tornada final. Més que l’ordre, compta el creixement: cada secció hi suma una capa i l’última tornada és la més gran o, per sorpresa, la més íntima.

A quin tempo va una balada?

Normalment entre 60 i 80 BPM, de vegades menys; «Someone Like You» va a uns 67. Comença cap a 70 i ajusta d’oïda: més ràpid si les paraules s’estiren, més lent si no hi ha temps de respirar entre versos.

Cal pujar de to al final?

No. Pujar abans de l’última tornada dona empenta si la veu hi arriba còmoda i la lletra també canvia. Moltes balades aixequen el final amb l’arranjament: només veu i piano, una nota del títol més llarga o l’últim vers repetit.

Es pot escriure una balada en català sense que soni a traducció?

Sí, si els detalls són teus. En lloc de copiar imatges d’altres idiomes, fes servir els teus llocs i objectes, cuida on cau l’accent de cada paraula i deixa que la melodia respiri amb la llengua. «Boig per tu» és la prova que una balada en català pot arribar a tothom.

Fonts

Pàgines consultades el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia, «Boig per tu (cançó)»: cançó de Sau, del 1990, del disc Quina nit; balada de rock català; considerada una de les cançons més reeixides de la música en català. wikipedia.org
• Wikipedia, «Ballad»: a finals del segle XIX el terme va passar a designar la cançó d’amor popular lenta; avui s’aplica al pop, el rock, l’R&B i les power ballads. wikipedia.org
• Wikipedia, «Power ballad»: cançons lentes que creixen fins a una tornada intensa amb bateria, guitarres elèctriques i de vegades cors; apareixen a principis dels anys setanta. wikipedia.org
• Wikipedia, «Someone like You (Adele song)»: escrita per Adele i Dan Wilson, publicada el 2011; La major, 67,5 BPM; veu i piano; la veu puja una octava a la tornada. wikipedia.org
• Wikipedia, «I Will Always Love You»: escrita i enregistrada primer per Dolly Parton el 1973. wikipedia.org
• Wikipedia, «I Will Always Love You (Whitney Houston song)»: enregistrament del 1992; uns 45 segons a cappella; La major, 66–68 BPM; passa a Si major abans de l’última tornada. wikipedia.org
• Wikipedia, «Truck driver’s gear change»: modulació en què una frase acaba en el to original i la següent comença en el nou sense transició, normalment a prop del final. wikipedia.org