Com compondre una cançó de rock: riffs, acords i lletra

Per compondre una cançó de rock, comença per un riff o per una frase que cridaries en un concert, no per una lletra acabada. Posa en bucle un riff de guitarra d’un o dos compassos fet amb acords de quinta (power chords: només la fonamental i la quinta, com Mi5 o La5), fixa un tempo amb el metrònom i busca una tornada que s’enlairi: un acord nou, una melodia més aguda i el títol repetit. Fes servir una forma senzilla (intro amb el riff, estrofa, tornada, estrofa, tornada, solo, un tall tranquil i tornada final). Escriu la lletra amb paraules concretes i una actitud clara. Toca-la amb la banda abans de polir res i grava una presa completa aquell mateix dia.

A continuació tens els trets del gènere, les posicions dels acords de quinta, cinc progressions per escoltar en bucle amb bateria de rock al reproductor de progressions, una forma amb els compassos comptats, una estrofa i una tornada escrites per a aquest article, i com portar-ho tot a l’assaig i a una primera maqueta.

Què fa que una cançó soni a rock

El rock no és un reglament, és un grapat de costums. Les obres de referència descriuen sempre els mateixos:

Tret	El que sol fer el rock	Prova això
Instruments	Guitarra elèctrica, baix, bateria i veu; de vegades orgue, piano o sintetitzador	Escriu el riff a la guitarra o al baix, no al piano
Ritme	Compàs de 4/4 amb la caixa als temps 2 i 4 (el backbeat)	Pica de mans al 2 i al 4 mentre cantes l’estrofa
Harmonia	Tríades i acords de quinta; els modes mixolidi i dòric al costat del major i el menor	Prova l’acord ♭VII: Sol (G) a la tonalitat de La
Forma	Estrofa i tornada heretades del blues i el folk, sovint amb intro de riff i solo	Un riff, una tornada, un solo
Lletres	Amor, rebel·lia, qüestions socials, maneres de viure	Una situació, una actitud

Cada subgènere estira aquests costums cap a un costat. El punk fa cançons més curtes i ràpides que la resta del rock, amb una o dues guitarres, baix, bateria i veu; un fanzín del 1976 en va resumir l’esperit amb el dibuix de tres acords i una invitació a formar un grup. Els Pixies van construir les seves cançons sobre canvis bruscos entre parts suaus i parts a tot volum, i Kurt Cobain va explicar que Nirvana els havia pres aquest sentit de la dinàmica. El hard rock i el metal es recolzen en riffs greus i afinacions més baixes. Tria una banda com a referència d’estil, com Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït o Els Pets, per agafar-ne l’energia i la formació, no les melodies.

Primer el riff o primer la lletra?

Tots dos camins funcionen, però el rock sol començar pel riff, perquè marca l’energia que la lletra haurà d’igualar. Un riff és una figura curta que es repeteix, sovint a la zona greu de la guitarra, que sosté la cançó i gairebé sempre l’obre.

Si comences pel riff:

1. Posa el metrònom a 120 BPM i fes sonar quatre temps en bucle.
2. Queda’t a les tres cordes més greus. Mou-te entre Mi5, Sol5, La5 i la sisena corda a l’aire.
3. Limita’l a un o dos compassos, amb un forat (un silenci) on puguin respondre la bateria o la veu.
4. Toca’l 20 vegades seguides. Si encara t’agrada, grava’l amb el mòbil. Si la mà se’n va cap a una variació millor, grava aquella.
5. Canta vocals i síl·labes sense sentit a sobre fins que s’hi quedi un ritme, i després converteix-les en paraules.

Què escoltar: després del compte d’entrada (0:00–0:02), la mateixa figura d’un compàs torna a cada compàs fins al 0:21 mentre els acords canvien per sota. L’exemple és sintetitzat i porta bateria pop, però el principi és el del rock: la repetició converteix una figura en un ganxo. Porta-la a la zona greu de la guitarra, toca-la amb més força i tindràs un riff.

Si comences per la lletra:

1. Escriu el títol com una cosa que cridaries en un concert: de dues a quatre paraules.
2. Digues-lo en veu alta a diferents velocitats i marca’n el ritme picant de mans. Assenyala les síl·labes tòniques.
3. Construeix un riff que copiï aquest ritme, perquè els accents de la guitarra i de les paraules caiguin junts.
4. Només llavors escriu l’estrofa, amb la història que porta fins al títol.

Si acostumes a compondre amb guitarra acústica i acords oberts, la guia per compondre una cançó amb guitarra tracta els rasguejos, el capodastre i les primeres progressions.

Acords de quinta: el so de la guitarra de rock

Un acord de quinta (power chord) té dues notes, la fonamental i la quinta, sovint amb la fonamental repetida una octava amunt. S’escriu amb un 5: Mi5 (E5), La5 (A5), Do5 (C5). Sense la tercera no és ni major ni menor, així que encaixa en gairebé qualsevol riff. La distorsió n’és l’altra raó: la fonamental i la quinta vibren en una proporció propera a 3:2, de manera que els sons que afegeix la distorsió encaixen amb l’acord en lloc de xocar-hi. Un acord complet amb el mateix amplificador es converteix en una bola de soroll molt abans.

Posicions en afinació estàndard, de la 6a corda (la més greu) a la 1a; x vol dir que aquella corda no sona:

Acord	Trasts	Fonamental
Mi5 (E5)	0 2 2 x x x	6a corda a l’aire
La5 (A5)	x 0 2 2 x x	5a corda a l’aire
Re5 (D5)	x x 0 2 3 x	4a corda a l’aire
Sol5 (G5)	3 5 5 x x x	6a corda, trast 3
Do5 (C5)	x 3 5 5 x x	5a corda, trast 3

Les posicions tancades es desplacen: puja Sol5 dos trasts i tens La5 (5 7 7); dos més i és Si5 (7 9 9). Dues tècniques canvien el so sense comprar res:

• Apagat amb el palmell (palm mute). Recolza el cantell de la mà de la pua sobre les cordes, al costat del pont. L’acord sona curt i percussiu, perfecte per a una estrofa. Aixeca la mà a la tornada i fes sonar els acords: contrast immediat.
• Drop D. Abaixa només la 6a corda un to, de Mi a Re (Re La Re Sol Si Mi). Un dit sobre les tres cordes greus fa un acord de quinta a qualsevol trast. Bandes alternatives com Soundgarden o Melvins la van fer servir molt. La guia per afinar la guitarra ho detalla i l’afinador en línia t’hi porta en un minut.

Per a la resta de la família, de sus4 a add9, consulta els tipus d’acords.

Cinc progressions de rock per tocar en bucle

El reproductor sona amb tríades completes, no amb acords de quinta. Fes-lo servir per sentir el moviment i cantar-hi a sobre; a la guitarra, toca aquestes fonamentals com a acords de quinta.

Progressió	Exemple	Sensació	Escolta-la
I–IV–V–IV	La–Re–Mi–Re (A–D–E–D)	Clàssica, directa	A 126 BPM
I–♭VII–IV–I	La–Sol–Re–La (A–G–D–A)	Desafiadora, major amb aire de blues	A 128 BPM
IV–♭VI–♭VII–I	Re–Fa–Sol–La (D–F–G–A)	Una tornada que puja fins a casa	A 128 BPM
i–♭III–♭VII–iv	Mim–Sol–Re–Lam (Em–G–D–Am)	Fosca i amb empenta	A 136 BPM
i–♭VII–♭VI–♭VII	Lam–Sol–Fa–Sol (Am–G–F–G)	Pesada, circular	A 100 BPM

Què escoltar: després del compte d’entrada sonen Sol i Do amb bateria de rock, el Re entra cap al 0:06 i empeny endavant, i el Do que ve després afluixa la tensió abans que Sol torni cap al 0:11. Aquest anar i venir entre I, IV i V és el bucle més bàsic del rock.

Què escoltar: el rock va heretar del blues i del folk la forma d’estrofa i tornada, i aquesta és la forma de blues que hi ha al darrere. La7 durant quatre compassos, Re7 cap al 0:11, de nou La7, després Mi7 cap al 0:20 i Re7 just a continuació, fins al tancament. Toca-ho amb La5, Re5 i Mi5 i ja és rock and roll.

L’acord ♭VII de la segona fila (Sol a la tonalitat de La) ve del mode mixolidi, habitual en el rock; «Wild Thing», de The Troggs, se sol citar com a exemple d’aquest so. La guia de modes grecs per compondre ensenya a construir-hi un riff sencer. I quan el ♭VII va directe al I (Sol–La), tanca la frase sense passar pel V: és la cadència ♭VII–I, que explica la guia de cadències musicals.

La forma: estrofa, tornada i solo

A la majoria de cançons de rock els sobren la pretornada i el pont. Necessiten un riff que torni, una tornada que piqui més fort que l’estrofa i un moment de contrast. Una forma que funciona, a 128 BPM:

Secció	Compassos	Què hi passa
Intro	4	El riff sol i després amb bateria
Estrofa 1	16	Riff sota la veu, apagat amb el palmell; el baix enganxat al bombo
Tornada	8	Acords oberts que sonen, la melodia puja, el títol es repeteix
Estrofa 2	16	El mateix riff, detalls nous a la lletra, una capa més
Tornada	8	Com abans
Solo	8	Sobre els acords de l’estrofa o de la tornada
Tall	8	Només baix i bateria, o veu i una guitarra: la part tranquil·la
Tornada final ×2	16	El punt més fort de la cançó
Final	4	Un altre cop el riff, acabant amb un cop sec

Són 88 compassos. A 128 BPM un compàs de 4/4 dura 1,875 segons, així que la cançó dura uns 2:45. El tall és la dinàmica suau–fort en petit: ho treus gairebé tot perquè l’última tornada sembli més gran sense que ningú toqui més notes.

Dins d’una cançó, un solo és una secció, no una exhibició: 8 compassos i una idea que es desenvolupa, sovint la melodia de la tornada torçada i portada més amunt. Si ningú de la banda fa solos, el riff dues vegades amb un altre patró de bateria fa la mateixa feina. Per a altres formes i noms de seccions, mira l’estructura d’una cançó, i per a la tornada en si, com escriure una tornada.

Tempo i empenta

El tempo decideix l’actitud abans que la lletra. Posa el riff en bucle amb el metrònom a 100, 125 i 160 BPM, un minut cada vegada: sense canviar cap nota, el riff passa de pesat a trepidant i a frenètic. Si una cançó de referència té l’energia que busques, marca’n el pols amb el botó de tap tempo i comença des d’aquell número.

Dues decisions per prendre amb qui toca la bateria:

• Mig temps (half-time) per al contrast. Al tall, la caixa passa dels temps 2 i 4 només al 3. Mateix tempo, el doble de pes. La guia sobre què és el BPM ho aclareix.
• Metrònom a l’assaig. Les cançons s’acceleren quan la banda s’engresca. Assaja amb metrònom i apunta el tempo final a dalt de la lletra.

Lletres de rock amb actitud

El rock parla d’amor, de rebel·lia, de qüestions socials i de maneres de viure. El que fa que una lletra soni a rock és la postura. Cinc regles:

1. Tria una actitud i escriu-la a dalt de la lletra: desafiadora, inquieta, ferida, burleta.
2. Fes servir paraules que es poden tocar: una persiana, un cartell, l’últim bus, un amplificador manllevat. Evita «llibertat», «destí», nits cremant i cadenes trencades; si ho has sentit en deu cançons, ningú no ho sentirà a la teva.
3. Versos curts i verbs amb força. Parlar a algú («tu») dona a la lletra un destinatari.
4. Deixa aire. Un riff necessita forats; no omplis cada temps de síl·labes.
5. Un títol per cridar: dues o tres paraules amb una vocal oberta a la nota llarga («ara», «fora», «tramuntana»).

Et falta una rima? El diccionari de rimes et dona opcions pel so; queda’t amb la que diries de debò.

Exemple treballat: «Tramuntana»

Escrita per a aquest article en La (A) a 128 BPM. El riff: apaga amb el palmell la 5a corda a l’aire (La) en corxeres als temps 1 i 2, toca Sol5 (3 5 5, a la 6a corda) al temps 3 i Re5 (x 5 7 7) a la «i» del 3, i fes-lo sonar fins al temps 4. Sona sota tota l’estrofa.

Estrofa, I–♭VII–IV–I (La–Sol–Re–La, A–G–D–A), un acord per vers:

La5
Les persianes piquen com un bombo mal tocat,
Sol5
el cartell de «Tancat per vacances» ha volat,
Re5
la padrina diu que el vent torna boja la gent
La5
i jo dic que per fi el poble sona diferent

Tornada, IV–♭VI–♭VII–I (Re–Fa–Sol–La, D–F–G–A), amb acords oberts que sonen:

Re             Fa
Tramuntana, tramuntana,
Sol                             La
emporta’t tot el que no ens fa falta,
Re                   Fa
obre les finestres del local,
Sol                          La
que avui el vent també toca a la banda

Escolta la tornada en bucle a 128 BPM i canta-la a sobre.

Per què funciona:

• L’estrofa està feta d’objectes (les persianes, el cartell, la padrina, el poble), així que es veu el carrer abans de sentir cap queixa. Les rimes són consonants i planeres (tocat/volat, gent/diferent), com si es diguessin parlant.
• El títol és una sola paraula amb la «a» oberta a la síl·laba forta, i surt dues vegades al primer vers. El públic la pot cridar a la segona.
• Els acords pugen Re–Fa–Sol i cauen a La just a «banda»: l’harmonia i la frase arriben a casa alhora, i «banda» fa assonància amb «tramuntana» i «falta».
• L’actitud és desafiadora però amb humor. Cap sermó: un poble que fa soroll perquè el vent li dona permís.

Canta l’estrofa greu, a prop de la teva veu parlada, i comença la tornada unes quantes notes més amunt: el salt de registre fa la meitat de l’enlairament.

Porta-la a l’assaig

Presenta la cançó de manera que la banda l’aprengui en deu minuts: una gravació amb el mòbil del riff i la tornada, la tonalitat, el tempo i la taula de la forma. Després:

1. Que tothom afini amb la mateixa referència; l’afinador en línia funciona en qualsevol mòbil.
2. Primera passada: tothom toca el riff sobre un backbeat senzill. Que estigui encaixat abans de guarnir-lo.
3. Reparteix els papers: el baix en fonamentals en corxeres amb el bombo a l’estrofa; charles a l’estrofa, ride o crash a la tornada, mig temps al tall.
4. Toca la forma completa tres vegades amb la banda i grava cada passada amb un mòbil al centre de la sala. Escolta les preses amb tota la banda abans de discutir.
5. Apunta el tempo, la tonalitat i la forma definitius. Quan la cançó entri al repertori, afegeix-la amb el creador de setlist.

Si la cançó encara és a mig fer i tothom hi escriu, la guia per compondre una cançó en grup tracta els papers, les improvisacions amb límits i com decidir entre versions.

Grava la primera maqueta

La primera maqueta només ha de respondre una pregunta: la cançó funciona de principi a final? Posa un mòbil allà on et posaries a escoltar, lluny de la bateria, i grava una presa completa al volum de l’assaig. Prova primer la tornada més forta; si la gravació satura, allunya el mòbil. Afegeix a casa una veu guia sobre aquesta presa perquè s’entengui la lletra i posa al fitxer el nom de la cançó, el tempo, la tonalitat i la data. Per a la sala, els nivells i l’equip barat, segueix la guia per gravar una maqueta a casa sense equip car.

Errors freqüents i com arreglar-los

• Un riff que ningú pot taral·lejar. Si no el pots cantar, treu-hi notes fins que puguis.
• Una tornada amb la mateixa energia que l’estrofa. Canvia com a mínim dues coses: acords, registre, patró de bateria, guitarres apagades o obertes.
• Acords complets amb molta distorsió. Passa a acords de quinta o toca menys cordes.
• Una lletra feta de frases fetes. Canvia cada paraula abstracta per un objecte o una acció.
• Una tonalitat còmoda per a la guitarra però no per a qui canta. Prova la nota més aguda de la tornada abans del primer assaig i mou tota la cançó si costa.

On encaixa Zoundroom: el riff, la lletra i cada presa de l’assaig

Zoundroom no toca acords, no marca el tempo ni afina la guitarra; això ho fan al navegador el reproductor, el metrònom i l’afinador d’aquest web. Tampoc no és un DAW, així que la mescla i els efectes van en una eina com GarageBand o BandLab. On ajuda és a mantenir la cançó en un sol lloc mentre canvia de forma. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers: obre una nota anomenada «Tramuntana», escriu-hi la tonalitat, el tempo i la forma, i grava el riff dins de la nota amb l’app al mòbil, de manera que l’àudio queda al cursor, just sota els acords. Enganxa-hi la lletra a sota, importa les preses de l’assaig al mateix projecte i comparteix-lo amb la banda (Free permet compartir amb fins a 2 artistes, Pro amb fins a 5 i el pla Band cobreix fins a 7 membres). Amb Pro, la resta de la banda pot deixar comentaris amb marca de temps en una presa; Auralis, l’assistent de l’app, pot proposar rimes o una segona estrofa en text, mai en àudio. El teu pas següent: grava aquesta nit el riff en una nota perquè tothom arribi a l’assaig havent sentit la mateixa versió.

Preguntes freqüents

Com es compon una cançó de rock amb guitarra?

Comença amb un riff d’un o dos compassos a les tres cordes greus, amb acords de quinta (Mi5, La5, Sol5). Posa’l en bucle amb el metrònom, busca una tornada amb acords oberts que sonin i taral·leja una melodia sobre les dues parts abans d’escriure la lletra.

Com s’escriu una lletra de rock?

Tria una actitud (desafiadora, inquieta, ferida) i una situació concreta. Versos curts, paraules que es poden tocar i un títol de dues o tres paraules per cridar, repetit a la tornada. Evita les frases fetes del rock: un detall precís sona més rebel que qualsevol eslògan.

Quins acords es fan servir en el rock?

Sobretot acords de quinta i tríades majors i menors. Moviments típics: I–IV–V (La–Re–Mi), el mixolidi I–♭VII–IV (La–Sol–Re) i, en menor, i–♭VII–♭VI (Lam–Sol–Fa). Moltes cançons de rock també surten del blues de 12 compassos.

Quant ha de durar una cançó de rock?

No hi ha cap regla. La forma d’aquest article dura uns 2:45 a 128 BPM, i les cançons de punk solen ser més curtes que les de la resta del rock. Treu el que es repeteixi sense sumar energia. La guia sobre quant dura una cançó dona temps per secció.

Puc compondre rock sense banda?

Sí. Escriu tu sol el riff, els acords i la lletra, posa la progressió en bucle amb bateria de rock al reproductor i canta-hi a sobre. Amb això sabràs si la cançó funciona; la banda hi posarà l’energia després.

Fonts

Totes les pàgines consultades el 28 de setembre de 2026.

• Viquipèdia (anglès), «Rock music»: guitarra elèctrica, baix, bateria i veus; 4/4 amb backbeat de caixa als temps 2 i 4; forma d’estrofa i tornada derivada del blues i el folk; modes dòric i mixolidi; temes com l’amor, la rebel·lia, les qüestions socials i els estils de vida. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Power chord»: fonamental i quinta, xifrat C5, ni major ni menor; habitual amb distorsió en el rock, el heavy metal i el punk; la proporció propera a 3:2 que el manté net amb distorsió. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Riff»: figura curta i repetida; en el rock, sovint greu a la guitarra i usada com a ganxo principal que obre la cançó. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Backbeat (music)»: accent als temps 2 i 4 del 4/4, normalment a la caixa. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Mixolydian mode»: mode habitual en el rock; I–♭VII–IV–V com a progressió mixolídia clàssica; «Wild Thing», de The Troggs, com a exemple. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Drop D tuning»: Re La Re Sol Si Mi; les tres cordes greus a l’aire formen Re5 i un dit fent cella dona altres acords de quinta; ús intensiu per part de King’s X, Soundgarden i Melvins. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Pixies (band)»: canvis dinàmics «loud-quiet-loud»; Kurt Cobain sobre el sentit de la dinàmica que Nirvana en va prendre. wikipedia.org
• Viquipèdia (anglès), «Punk rock»: cançons més curtes i a tempos ràpids, formació reduïda a una o dues guitarres, baix, bateria i veu; la il·lustració de tres acords d’un fanzín del 1976. wikipedia.org
• Viquipèdia, «Rock català»: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït, Lax’n’Busto i Els Pets com els grups més populars del moviment a finals dels anys vuitanta i als noranta. wikipedia.org