Com escriure una cançó punk: tres acords i alguna cosa a dir

Per escriure una cançó punk, comença per alguna cosa que necessitis dir (una queixa, una burla, una posició) i resumeix-la en un títol que es pugui cridar: de dues a quatre paraules. Posa’l sobre tres acords de quinta, per exemple Do5, Fa5 i Sol5 (C5, F5, G5), tocats amb la pua sempre cap avall i a un tempo ràpid: prova entre 160 i 180 BPM, la zona de molts temes del primer disc dels Ramones (1976). La tornada és el títol, corejat per tothom qui sigui al local. Estrofes curtes i concretes, res que no sumi energia, i a acabar en uns dos minuts. El mateix dia, grava-la amb el mòbil, amb les imperfeccions incloses.

A continuació tens què fa que una cançó soni a punk, una forma que cap en menys de dos minuts, cinc progressions per escoltar en bucle a velocitat punk al reproductor de progressions gratuït, com escriure una tornada perquè la sala la cridi, un exemple original complet, la variant pop punk i una maqueta feta per tu mateix amb el mòbil.

Què fa que una cançó soni a punk

El punk és rock despullat expressament. Les obres de referència repeteixen els mateixos costums:

Tret	El que acostuma a fer el punk	Prova això
Tempo	Ràpid: molts temes del primer disc dels Ramones passen de 160 BPM	Comença a 160 i puja fins que soni urgent, no descontrolat
Durada	Més curta que la resta del rock: aquell disc encabeix 14 cançons en 29 minuts	Apunta a entre 1:45 i 2:30
Instruments	Una o dues guitarres, baix, bateria i veu	Res de coixins de teclat per amagar-se
Guitarra	Acords de quinta o acords complets molt distorsionats, un mur «de serra»	Pua cap avall a cada corxera
Veu	Sovint cridada o rabiosa, gairebé mai polida	Canta com si t’ho creguessis, no com en un càsting
Lletra	Directa i de xoc, sovint social o política	Un blanc, una posició
Producció	Fes-t’ho tu mateix: barata, ràpida, sovint autoeditada	Grava a l’assaig i queda’t la presa amb més energia

A Catalunya hi ha escola pròpia. Basura (1978) i La Banda Trapera del Río van ser de les primeres bandes punk de Barcelona, i Último Resorte va arribar a principis dels vuitanta. A mitjan anys vuitanta, l’escena hardcore de la ciutat, amb Anti/Dogmatikss, GRB, L’Odi Social o Subterranean Kids, va créixer entre l’ideari anarcopunk, l’autogestió i les cases ocupades. Més enllà, el rock radical basc (La Polla Records, Eskorbuto, Kortatu) va unir punk i consciència política. Escolta’ls com a referència d’actitud, de tempo i de com sona una llengua cridada, no per copiar-ne els riffs.

Com fer una cançó punk: comença pel que vols dir

Una cançó punk és massa curta per fer voltes, així que decideix de què va abans d’agafar la guitarra. Escriu una frase: a qui parles i què li vols dir. Funcionen tres angles:

• Social: una cosa que veus cada setmana i que no va bé. Explica-la a peu de carrer (el pis turístic del replà, la persiana de la botiga del barri abaixada per sempre, el casal que van tancar), no com un titular.
• Personal: l’avorriment, una feina sense sortida, una ruptura, un poble que se’t fa petit. Digues en veu alta la part incòmoda.
• Humor: el costat absurd de les mateixes coses. El punk sempre ha tingut lloc per a la burla, i una cançó amb gràcia sovint pica més fort que un sermó.

Converteix la frase en un títol de dues a quatre paraules que soni bé cridat: «Ens fan fora», «No és el meu problema», «L’últim tren». Una vocal oberta a la síl·laba forta de l’última paraula (a, o) passa millor per sobre de guitarres fortes. Si no surt res, el generador de títols de cançons et dona material en brut per discutir-hi.

Tempo i forma: ràpid, curt i sense farciment

Posa el metrònom a 160 BPM i toca corxeres amb la pua cap avall sobre un sol acord durant un minut. Després prova a 170 i a 180. En algun punt d’aquest marge la cançó comença a sonar urgent. Si la mà dreta s’encarcara o el grup es descompassa, baixa cinc polsos: ràpid i junt guanya sempre a més ràpid i borrós.

La bateria pot ser senzilla. El ritme punk bàsic és un ritme de rock tocat de pressa: bombo a l’1 i al 3, caixa al 2 i al 4, corxeres al charles (hi-hat) o al ride. Per empènyer més, el bateria pot alternar bombo i caixa a cada corxera. Si no hi ha bateria, el metrònom fa de bateria.

Una forma que cap en menys de dos minuts a 180 BPM, on un compàs de 4/4 dura 1,33 segons:

Secció	Compassos	Què passa
Intro	4	Guitarra sola amb els acords de l’estrofa; el grup entra de cop al compàs 5
Estrofa 1	16	Acords de quinta apagats amb el palmell, veu gairebé parlada
Tornada	8	Els acords sonen oberts i tothom crida el títol
Estrofa 2	16	Detalls nous sobre els mateixos acords
Tornada	8	Com abans
Aturada	8	Bateria i un crit col·lectiu, o el baix sol
Tornada ×2	16	El punt més fort; l’últim cop talla en sec

Són 76 compassos, uns 1:41. Si la cançó ja ho ha dit tot, està acabada. No cal solo; si algú el vol, n’hi ha prou amb vuit compassos sobre els acords de l’estrofa. La guia sobre quant dura una cançó té temps per a formes més llargues.

Acords de quinta i pua cap avall

Un acord de quinta (power chord) és la fonamental i la quinta, sense tercera, i s’escriu amb un 5: Do5, Fa5, Sol5 (C5, F5, G5). Sona clar amb distorsió i encaixa amb gairebé qualsevol melodia. La guia per compondre una cançó de rock explica les posicions a fons; per al punk en tens prou amb una forma que es desplaça i les cordes greus a l’aire:

Acord	Trasts, de la 6a a la 1a corda (x = no sona)	Fonamental
Fa5 (F5)	1 3 3 x x x	6a corda, trast 1
Sol5 (G5)	3 5 5 x x x	6a corda, trast 3
Do5 (C5)	x 3 5 5 x x	5a corda, trast 3
Mi5 (E5)	0 2 2 x x x	6a corda a l’aire
La5 (A5)	x 0 2 2 x x	5a corda a l’aire

Amb els tres primers toques tot l’exemple de més avall gairebé sense moure la mà: de Fa5 a Sol5 hi ha dos trasts, i el Do5 és la mateixa forma desplaçada a la 5a corda.

La mà dreta compta tant com l’esquerra. Johnny Ramone tocava gairebé només cap avall, cançons senceres, sovint amb acords complets de sis cordes, i aquest moviment implacable és bona part del so punk. Per construir-lo, toca corxeres cap avall a 140 BPM durant dos minuts, després a 150 i a 160, amb el canell solt i cops petits. A l’estrofa, apaga amb el palmell (recolza el cantell de la mà de la pua sobre les cordes, al costat del pont) i aixeca’l a la tornada: contrast immediat amb els mateixos acords.

I afina abans de cada presa. Una cançó ràpida desafinada sona a accident; l’afinador en línia també serveix per al baix i per al drop D. Si el drop D et porta cap a riffs més greus i més lents, el pas següent és com escriure una cançó de metal.

Cinc progressions per tocar en bucle a velocitat punk

El reproductor sona amb acords complets, no amb acords de quinta, i arriba fins a 180 BPM: prou per sentir el moviment i cridar-hi a sobre. A la guitarra, toca les mateixes fonamentals com a acords de quinta.

Progressió	Exemple	Per a què	Escolta-la
I–IV	Do–Fa (C–F)	Una estrofa de dos acords que empeny	A 180 BPM
I–IV–V–IV	Do–Fa–Sol–Fa (C–F–G–F)	El bucle clàssic de tres acords	A 176 BPM
IV–V–I	Fa–Sol–Do (F–G–C)	Una tornada que aterra en el títol	A 176 BPM
I–V–vi–IV	Sol–Re–Mim–Do (G–D–Em–C)	Pop punk, lluminós i cantable	A 168 BPM
i–♭VI–♭VII	Lam–Fa–Sol (Am–F–G)	Més fosc i rabiós	A 180 BPM

Què escoltar: després d’un compàs de compte d’entrada (0:00–0:01), el Re entra al 0:01, el Sol al 0:03, el La al 0:04 i un altre cop el Sol al 0:05; llavors el bucle torna a començar en Re al 0:07 (Sol al 0:08, La al 0:10, Sol al 0:11) i es talla cap al 0:13. Els quatre acords passen en menys de sis segons, i per això una cançó punk s’acaba tan aviat. A diferència del reproductor, aquí sonen acords de quinta apagats amb el palmell, en corxeres i sempre cap avall, i la bateria fa el ritme punk que empeny més, el de l’apartat del tempo: bombo a cada temps i caixa a cada contratemps. És un exemple sintetitzat, de manera que els acords de quinta sonen nets i puntejats, sense distorsió; fixa’t en la velocitat i en una mà dreta que no s’atura mai. És el mateix I–IV–V–IV de l’estrofa de l’exemple complet de més avall, que allà va en Do.

Tres acords no són un límit, són una decisió: com menys canvis, més carreguen el ritme i la lletra amb la cançó. Si vols la teoria de cada bucle, mira les progressions d’acords més usades.

Com escriure una tornada per cridar en grup

Una tornada punk s’assembla més a un crit col·lectiu que a una melodia. Funciona quan algú que ha sentit la cançó una sola vegada s’hi afegeix a la segona tornada.

1. Posa el títol a la primera frase i repeteix-lo. Tres vegades en vuit compassos no és massa.
2. Mantén la melodia dins d’unes cinc notes, a la zona mitjana de la majoria de veus. Cridar notes agudes durant dos minuts és la manera més ràpida de quedar-se afònic.
3. Fes servir pregunta i resposta: el cantant llança una frase i el grup, o el públic, respon amb el títol o amb una paraula. Són les veus en grup (gang vocals): diverses persones que criden el mateix, una mica a destemps. L’Oi! britànic va construir les seves tornades per corejar a partir del so dels càntics de les graderies de futbol.
4. Deixa espai per a un «hey!» o un «oh-oh»: sons que tothom canta sense saber-se la lletra.
5. Canvia les guitarres en lloc de la tonalitat: estrofa apagada amb el palmell, tornada oberta. La textura fa la pujada que al pop fa una melodia més aguda.

Per gravar les veus en grup, reuneix tothom al voltant d’un mòbil, a dos passos: tres tornades cridades alhora n’hi ha prou. Crida amb l’aire, no amb la gola: fes un escalfament vocal curt abans de l’assaig i para per avui si et fa mal. La guia per escriure una tornada té vuit tècniques més.

Lletra amb actitud: digues una cosa i digues-la de debò

• Tria un blanc i parla-li. Un «tu» (el propietari, la teva ex, el cap, tu mateix) dona direcció a cada vers.
• Objectes, no consignes. «La carta del propietari a la bústia» val més que «el sistema és injust»: qui escolta arriba tot sol a la ràbia.
• Versos curts. De set a nou síl·labes deixen espai per respirar a 176 BPM.
• Rima fluixa. La rima perfecta pot sonar a cançoneta; l’assonant sona a algú que parla. El diccionari de rimes et dona opcions per terminació.
• Guanya’t la ràbia. Si l’estrofa ensenya una situació concreta, la tornada cridada sona merescuda; si tot són consignes, sona a samarreta.
• Deixa entrar l’humor. Riure’s d’un mateix i els detalls absurds també són punk, i eviten que una cançó política soni a sermó.

Exemple complet: «Ens fan fora»

Escrita per a aquest article, en Do (C) a 176 BPM. L’estrofa va sobre I–IV–V–IV (Do5–Fa5–Sol5–Fa5) amb corxeres apagades amb el palmell, un acord per compàs. La tornada va sobre IV–V–I (Fa5–Sol5–Do5) amb els acords oberts.

Estrofa 1:

Do5                         Fa5
Al replà, soroll de maletes
Sol5                          Fa5
el veí d’abans ja no hi és
Do5                            Fa5
ara hi dorm gent amb gorra i mapa
Sol5                              Fa5
que em dona els bons dies en anglès

Tornada, amb la resposta del grup entre parèntesis:

Fa5     Sol5       Do5
Ens fan fora! (Ens fan fora!)
Fa5              Sol5                  Do5
el forn, la ferreteria, el bar: ens fan fora
Fa5     Sol5       Do5
Ens fan fora! (Ens fan fora!)
Fa5              Sol5             Do5
el lloguer s’enfila i jo, cap a fora

Estrofa 2:

Do5                          Fa5
La mare diu «torna a casa»
Sol5                         Fa5
el banc diu «no ets solvent»
Do5                             Fa5
el cap diu «treballa més hores»
Sol5                                Fa5
i jo dic «i quan visc, exactament?»

Aturada: vuit compassos de bateria i picades de mans, amb tot el grup cridant «Fora!» al primer temps de cada compàs. Després, la tornada dues vegades, i l’últim «fora» acaba amb un sol cop de Do5 i silenci.

Posa l’estrofa en bucle a 176 BPM i la tornada, i crida-hi les frases a sobre.

Per què funciona:

• La primera estrofa és una llista de fets petits i reals (les maletes, el veí que ja no hi és, els bons dies en anglès). No cal explicar què passa amb els pisos del barri.
• El títol té quatre síl·labes, carrega l’accent a la «o» oberta de «fora» i torna quatre vegades a cada tornada amb la resposta, així que la sala s’hi afegeix a la segona.
• La segona estrofa gira la burla cap al mateix cantant: social i personal alhora, amb prou gràcia per no fer sermons. Les rimes són senzilles (és/anglès, solvent/exactament), com en una conversa.
• Els acords no es compliquen. Començar la tornada en Fa en lloc de Do dona sensació de pujada sense afegir un quart acord.

Pop punk: la mateixa velocitat, més melodia

El pop punk ajunta la velocitat i les textures del punk amb l’ofici clàssic del pop: melodies que es canten, ganxos i els canvis d’acords del power pop. Les lletres acostumen a parlar de l’adolescència: desamor, avorriment, la vida als afores i rebel·lia. Dookie, de Green Day (1994), el va portar al gran públic; Enema of the State, de Blink-182 (1999), va obrir una nova onada, i el 2021 «Good 4 U», d’Olivia Rodrigo, va arribar al número u del Billboard Hot 100.

	Punk	Pop punk
Acords	Tres acords de quinta, I–IV–V	I–V–vi–IV o vi–IV–I–V, també com a acords de quinta
Melodia	Cridada, poc registre	Cantada, més registre, un ganxo a la tornada
Lletra	Social, rabiosa, directa	Personal, autoparòdica, molt concreta
Forma	Estrofa i tornada, sovint sense pont	Sovint amb pretornada i una aturada abans de l’última tornada
So	Cru, d’una sola presa	Més ajustat, amb veus i guitarres doblades

Què escoltar: després del compte d’entrada, el Lam comença al 0:02, el Fa entra cap al 0:04, el Do cap al 0:07 i el Sol cap al 0:09, i el bucle torna a començar cap al 0:12. Arrencar en l’acord menor dona aquell color agredolç de tantes tornades pop punk. A 100 BPM gairebé és una balada; dona-li la velocitat i les corxeres apagades de l’exemple en Re de més amunt i ja ets en terreny pop punk.

Una tornada pop punk escrita per a aquest article, sobre I–V–vi–IV en Do (Do–Sol–Lam–Fa, un acord per vers):

Do
Estic de conya, gràcies per preguntar
Sol
només he escoltat aquella cançó vint vegades
Lam
la teva jaqueta, ja la vaig llençar
Fa
bé, ara la porto posada, però són detalls

La gràcia és als detalls: la cançó repetida, la jaqueta, el «bé» que ho desmunta tot. El cantant diu que està de conya i els fets diuen el contrari, i aquesta és tota la cançó. Per a pretornades i ganxos, la guia per escriure una cançó pop va més lluny.

Grava-la tu mateix, amb el mòbil

El punk es va fer amb discos barats. El gener del 1977, els Buzzcocks van publicar el seu primer EP, Spiral Scratch, al seu propi segell, pagat amb unes 750 lliures que els van deixar amics i família; la sessió de gravació va durar tres hores. La teva primera maqueta pot sortir encara més barata:

1. Posa el mòbil on et posaries tu per escoltar, lluny de la bateria, amb el micròfon mirant al grup.
2. Grava una prova de la tornada més forta. Si satura, allunya el mòbil o gira’l perquè no apunti a la bateria.
3. Grava tres preses senceres seguides i queda’t la que tingui més energia, no la més neta.
4. A casa, canta una veu guia sobre la millor presa perquè s’entengui la lletra. Per a una lletra o una melodia que se t’acaba d’acudir, la gravadora de veu en línia gratuïta grava al navegador, sense compte, i l’àudio no surt del teu dispositiu.
5. Posa al fitxer el nom de la cançó, el tempo, la tonalitat i la data: ens-fan-fora_176bpm_Do_2026-10-02.

La guia per gravar una cançó amb el mòbil explica nivells, col·locació i apps amb més detall.

Errors freqüents i com arreglar-los

• Ràpid però borrós. Si la pua s’emborrona, baixa 10 BPM. Tocar junt a 160 guanya a tocar descontrolat a 190.
• Una tornada que ningú pot cridar. Massa paraules, o el títol amagat a mig vers. Retalla fins que el títol sigui la tornada.
• Consignes en lloc d’escenes. Canvia cada paraula abstracta per un objecte, un lloc o una acció.
• Copiar les notes en lloc de l’energia. Fes servir un grup com a referència de tempo i d’actitud, però no en copiïs mai el riff ni la melodia.
• Una cançó que no s’acaba. Si la segona estrofa no diu res de nou, treu-la i ves directament a l’aturada.

On encaixa Zoundroom: els acords, el crit i la presa de l’assaig

Zoundroom no genera àudio ni té instruments virtuals ni bases, de manera que el reproductor i el metrònom d’aquest web són els que marquen el tempo mentre escrius, i tampoc no és on es mescla i es masteritza la versió final: això es fa en un DAW com GarageBand o BandLab. Tampoc no porta afinador: per a la guitarra, el baix o el drop D, fes servir el que tens en línia. On ajuda és a tenir en un sol lloc una cançó que canvia de pressa. Cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers: obre una nota que es digui «Ens fan fora», escriu a dalt «Do, 176 BPM, estrofa Do5–Fa5–Sol5–Fa5, tornada Fa5–Sol5–Do5» i grava el riff i la tornada cridada dins d’aquesta nota, perquè l’àudio quedi al cursor, just sota els acords. És el mateix compte a iOS, Android i web, i l’app web també grava al navegador. Després de l’assaig, importa les tres preses del mòbil al projecte i comparteix-lo amb el grup: Free permet compartir amb fins a 2 artistes; Pro, amb fins a 4 i hi afegeix comentaris amb marca de temps, perquè el bateria, si també té Pro, assenyali el segon exacte en què l’aturada s’arrossega, i el pla Band cobreix fins a 7 membres. Auralis, l’assistent de l’app, et pot suggerir vocabulari o una segona estrofa en text, mai àudio. El teu pas següent: crea aquesta nit el projecte amb el teu títol i grava el crit de la tornada a la seva nota abans del pròxim assaig.

Preguntes freqüents

Com es fa una cançó punk amb guitarra?

Tria tres acords de quinta que siguin a prop al mànec, com Do5, Fa5 i Sol5 (C5, F5, G5), i toca’ls en corxeres amb la pua cap avall, entre 160 i 180 BPM. Apaga amb el palmell a l’estrofa, deixa sonar la tornada i crida una melodia sobre el bucle abans d’escriure la lletra.

Com es fa una cançó pop punk?

Mantén el tempo i els acords de quinta del punk, però fes servir una progressió com I–V–vi–IV, canta una melodia de debò amb un ganxo a la tornada i escriu una lletra personal, concreta i amb una mica d’humor. Moltes cançons pop punk hi afegeixen una pretornada i una aturada abans de l’última tornada.

Com s’escriu la lletra d’una cançó punk?

Tria un blanc i una posició, i parla directament a algú: el cap, el propietari, la teva ex, tu mateix. Ensenya situacions concretes en lloc de consignes, fes versos curts, rima amb assonàncies i deixa que el títol sigui el crit de la tornada.

Quant ha de durar una cançó punk?

No hi ha cap regla, però el punk és més curt que gairebé tot el rock. La forma d’aquest article dura uns 1:41 a 180 BPM, i al primer disc dels Ramones les cançons van d’1:32 a 2:40.

Cal tocar bé per fer punk?

No. Tres acords, la pua constant i alguna cosa a dir n’hi ha prou. Toca junt abans que vistós: una part senzilla tocada amb tota la convicció és el so del punk.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 2 d’octubre de 2026.

• Wikipedia (en anglès), «Punk rock»: cançons més curtes i ràpides, instrumentació reduïda a una o dues guitarres, baix, bateria i veu; acords de quinta o acords complets amb distorsió; veus cridades; lletres directes i de xoc, sovint polítiques; gravacions autoeditades i segells independents. wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Ramones (album)»: publicat l’abril del 1976; 14 temes en 29:04, d’1:32 a 2:40; molts temes per sobre de 160 BPM; gravat en set dies. wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Johnny Ramone»: gairebé exclusivament pua cap avall en cançons senceres; acords complets de sis cordes i algun acord de quinta. wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Pop-punk»: tempos i textures del punk amb l’ofici del pop i les melodies i els canvis d’acords del power pop; temes adolescents; Dookie (1994), Enema of the State (1999) i «Good 4 U» (2021) al número u. wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Oi!»: tornades per corejar i veus en grup que recorden els càntics de les graderies de futbol. wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Spiral Scratch»: EP dels Buzzcocks publicat el 28 de gener de 1977 al seu propi segell, New Hormones, finançat amb unes 750 lliures que els van deixar amics i família; gravat en una sessió de tres hores. wikipedia.org
• Wikipedia (en castellà), «Punk en España»: Basura (Barcelona, 1978) i La Banda Trapera del Río (Barcelona) entre els pioners; Último Resorte a principis dels vuitanta; l’escena hardcore barcelonina de mitjan anys vuitanta (Anti/Dogmatikss, GRB, L’Odi Social, Subterranean Kids), anarcopunk, autogestió i okupació; el rock radical basc. wikipedia.org