Drets d’autor d’una cançó: com es cobren a la SGAE

Una cançó enregistrada genera diners per dos drets diferents: l’obra (lletra i música) i l’enregistrament (el màster). L’obra cobra drets d’autor quan es comunica al públic (ràdio, televisió, concerts, bars i botigues, plataformes de streaming), quan es reprodueix en un stream, una descàrrega o un disc (drets mecànics), quan se sincronitza amb imatges en una pel·lícula o un anunci, i quan s’edita en partitura. A Catalunya i a la resta de l’Estat, aquests drets els recapta i els reparteix la SGAE. L’enregistrament te’l paga la distribuïdora, i com a intèrpret també pots cobrar a l’AIE. Si signes amb una editorial, la seva part a la SGAE mai no pot passar del 50 %. Aquesta guia explica com funciona el setembre del 2026; no és assessorament legal.

Dret	D’on surt	Qui el recapta	Qui el cobra
Comunicació pública	Ràdio, TV, concerts, bars i botigues, streaming	SGAE	Autors i editorial
Reproducció mecànica	Streams, descàrregues, CD i vinil	SGAE	Autors i editorial
Sincronització	Cinema, sèries, anuncis, videojocs	Es negocia cas per cas	Segons la llicència
Edició gràfica	Partitures	L’editorial	Segons el contracte d’edició
Màster	Streams, vendes, ràdio	Distribuïdora o segell; AIE (artistes) i AGEDI (productors)	Artista, segell i músics

Els dos drets d’una cançó enregistrada

La guia per registrar una cançó explica per què l’obra i l’enregistrament són dos drets diferents, amb propietaris diferents. Aquí seguim els diners que genera cadascun.

L’exemple d’aquesta guia: la Clara escriu la lletra i en Pol la música de «Terrat de juliol». La Clara la canta, la grava a casa, la paga ella i la publica amb una distribuïdora, sense segell i sense editorial. Tots dos són socis de la SGAE. L’obra és de la Clara i d’en Pol; l’enregistrament, només de la Clara. Cada vegada que algú escolta «Terrat de juliol» en una plataforma es posen en marxa dos pagaments: un per l’enregistrament, que arriba a la Clara a través de la distribuïdora, i un altre per l’obra, que arriba a la Clara i a en Pol a través de la SGAE, sempre que l’hagin registrada.

Els quatre ingressos de l’obra

1. Comunicació pública. Cada vegada que l’obra arriba al públic: ràdio, televisió, concerts, bars, gimnasos, botigues i plataformes de streaming. La SGAE administra i reparteix el que generen la comunicació pública, la reproducció, la distribució, la transformació i la còpia privada de les obres dels seus socis.
2. Reproducció mecànica. Cada vegada que l’obra es fixa o es copia: CD, vinil, descàrregues i la còpia que implica cada stream. Els Estatuts de la SGAE inclouen la reproducció mecànica i la reproducció per a serveis en línia entre els drets que gestiona.
3. Sincronització. Posar la teva cançó sobre imatges necessita una autorització que es negocia cas per cas, amb l’editorial o amb tu, i una altra per al màster, amb qui en sigui el propietari. Els Estatuts de la SGAE també inclouen la «primera fixació» entre els drets que pot gestionar. Quan la pel·lícula o l’anunci s’emeten, generen a més drets de comunicació pública.
4. Edició gràfica. La venda de partitures, segons el contracte d’edició.

Per a un compositor independent, els dos primers són gairebé tots els diners, i tots dos depenen de tenir l’obra registrada a la SGAE.

Part d’autor i part editorial: per què no sempre és 50/50

A internet llegiràs que els drets es reparteixen «50/50 entre compositor i editorial». És la convenció de les societats dels Estats Units, on l’execució pública es divideix en una part de l’autor («writer’s share») i una altra de l’editorial («publisher’s share»). A la SGAE, les regles són unes altres:

• Obra sense editorial. En registrar-la, els autors fixen el percentatge de cadascun en cada modalitat d’explotació. Si no pacten una altra cosa, una cançó amb lletra es reparteix al 50 % entre música i lletra, i cap de les dues parts no pot quedar per sota del 10 % (Reglament, art. 53). Sense editorial, tot és dels autors.
• Obra editada. El contracte d’edició ha d’incloure la clàusula segons la qual la part editorial no pot excedir el 50 % de cap classe de drets d’autor que administri la SGAE (art. 56). Només en la música simfònica el límit és del 33,33 %, i únicament per a la comunicació pública.

Per a «Terrat de juliol», sense editorial, la Clara i en Pol declaren el 50/50 del seu split sheet i cobren tot el que generi l’obra. Si un dia la Clara signa amb una editorial, en cedeix una part segons el contracte, mai més de la meitat, i a canvi l’editorial treballa la cançó: la proposa per a sincronitzacions i versions, la gestiona i la cobra a l’estranger. Si les parts no són clares, per exemple quan l’han escrita tres persones, fixa-les abans en un split sheet.

Qui cobra què: el mapa dels diners

El camí d’una escolta de «Terrat de juliol» en una plataforma:

1. L’enregistrament: la plataforma paga la distribuïdora, que ho paga a la Clara segons el seu contracte.
2. Els drets d’artista: com a intèrpret, la Clara pot cobrar a l’AIE, que recapta per als artistes per la comunicació pública a la ràdio i la televisió, l’execució en locals, la còpia privada i la posada a disposició a les plataformes de streaming. Com a productora del seu enregistrament, li correspon AGEDI.
3. L’obra: la plataforma informa de les escoltes, la SGAE reparteix el que ha recaptat entre les obres registrades i paga la Clara i en Pol segons els seus percentatges.

Ús de «Terrat de juliol»	Obra	Enregistrament
Escolta en una plataforma	SGAE: comunicació pública i reproducció	Distribuïdora; AIE per la posada a disposició
Ràdio	SGAE	AIE (artistes) i AGEDI (productors)
La Clara la toca en directe	SGAE, si es notifica el concert	Res: no s’hi fa servir cap enregistrament
Un curtmetratge la vol fer servir	Sincronització acordada amb la Clara i en Pol	Llicència del màster acordada amb la Clara

L’AIE no recapta pels concerts en directe: la llei exigeix que la interpretació estigui fixada en un suport. El cost de l’alta i els passos per registrar una obra a la SGAE són a la guia per registrar una cançó.

Què cobra la distribuïdora i què no

Una distribuïdora (DistroKid, TuneCore, CD Baby i les altres) lliura el teu enregistrament a les plataformes i et paga la part del màster. No registra l’obra a la SGAE i, per defecte, no cobra els teus drets d’autor. El centre d’ajuda de DistroKid ho diu clar: només pot recaptar els drets de composició si contractes el seu servei a part, DistroKid Publishing, perquè aquests drets només els poden cobrar editorials, administradores d’edició o el mateix autor. La guia de distribució musical explica com triar-ne una.

Entre tu i la SGAE hi pot haver dues figures:

• L’editorial passa a ser cotitular de la teva part de l’obra segons el contracte, cobra la part editorial i, a canvi, explota la cançó.
• L’administradora d’edició no se’n queda la propietat: fa la feina administrativa d’una editorial (registres, seguiment de cobraments, sobretot a l’estranger) a canvi d’una comissió fixada al contracte. Songtrust, per exemple, es presenta com un servei d’administració d’edició que permet cobrar a tot el món sense cedir els teus drets. Si ets soci de la SGAE, comprova abans de signar com encaixa aquest contracte amb els drets que ja li has encarregat gestionar.

Cap de les dues no és obligatòria. Com a soci de la SGAE cobres els teus drets, també els de l’estranger, que arriben a través dels contractes de reciprocitat entre societats.

Per què ningú no et pot donar un preu «per stream»

Trobaràs per tot arreu taules de «X cèntims per reproducció». Valen poc, per una raó senzilla: les plataformes no paguen per escolta. Spotify explica que no paga els artistes segons una tarifa per reproducció: descomptats impostos i comissions, la part de cada titular depèn del «streamshare», és a dir, de la proporció de les escoltes del mes que corresponen a la seva música, amb un pot diferent per a cada mercat. Des de l’abril del 2024, a més, una cançó necessita com a mínim 1.000 escoltes en els últims dotze mesos per entrar en el càlcul de les regalies d’enregistrament; Spotify aclareix que aquest llindar no afecta els drets d’edició.

El que cobri «Terrat de juliol» per 1.000 escoltes depèn de:

• El país on s’escolta i el preu de la subscripció allà.
• La modalitat: gratuïta amb anuncis o de pagament.
• La teva part del total d’escoltes de la plataforma aquell mes.
• Els teus contractes: el de la distribuïdora, pel costat del màster, i pel costat de l’obra, les regles de repartiment de la SGAE i els percentatges registrats.

L’única xifra fiable és la teva: agafa una liquidació i divideix l’import entre les escoltes, plataforma per plataforma i país per país. És la teva mitjana d’aquell període, i canviarà a la següent. Compara-la amb les teves liquidacions, no amb les dels altres.

Com començar a cobrar els teus drets d’autor

1. Signa un split sheet amb els teus coautors el mateix dia que escriviu: noms legals, què ha fet cadascú (lletra, música) i percentatges. La plantilla de split sheet comprova que el total sigui 100 %.
2. Fes-te soci de la SGAE. L’alta costa 15 € un sol cop, sense quotes.
3. Registra cada obra abans de publicar-la, amb tots els titulars i els mateixos percentatges del split sheet. Registrar obres és gratuït per als socis.
4. Dona a la distribuïdora les dades correctes: els noms legals dels autors i l’ISRC de cada cançó.
5. Notifica els teus concerts. Si toques les teves cançons en directe, la SGAE et permet notificar els concerts des de la seva Seu Electrònica; la llista de cançons la prepares en un minut amb el creador de setlists.
6. Pel costat de l’enregistrament, si ets l’intèrpret, dona’t d’alta a l’AIE: és gratuït i no hi ha quotes. Si també produeixes els teus enregistraments, informa-te’n a AGEDI.
7. Revisa cada liquidació: que hi surti cada cançó, amb els seus percentatges, i reclama aviat si hi falta res.

ISRC i ISWC: els dos codis que connecten els diners

• L’ISRC (International Standard Recording Code) identifica un enregistrament: segons l’agència internacional de l’ISRC, permet identificar de manera única i permanent enregistraments sonors i videoclips. Té 12 caràcters, el pot assignar qualsevol productor d’enregistraments i moltes distribuïdores l’assignen quan puges la cançó. Un remix, una versió acústica i el videoclip porten cadascun el seu.
• L’ISWC (International Standard Musical Work Code) identifica l’obra, amb un número del tipus T-034.524.680-1. No l’has de demanar: s’assigna automàticament quan l’obra es registra en una agència de registre, que sol ser una societat d’autors com la SGAE, si el registre inclou els números IPI i els papers de tots els titulars.

Darrere d’un mateix ISWC hi pot haver deu ISRC: la versió d’estudi, l’acústica, el remix, la versió d’un altre grup. Quan els dos codis estan vinculats a les bases de dades, els diners de cada enregistrament troben l’obra i els autors correctes.

Errors freqüents

• No registrar l’obra. Sense registre, la SGAE no et pot pagar encara que la cançó soni.
• Confondre distribuïdora i editorial. La distribuïdora paga el màster; els drets d’autor arriben per la SGAE, o per una editorial o una administradora.
• Percentatges diferents a cada lloc. 60/40 al split sheet i 50/50 al registre frenen el pagament. Copia sempre els números del split sheet signat.
• Oblidar un coautor. Cada titular hi ha de figurar, amb el seu paper, encara que sigui d’una altra societat.
• No vincular ISRC i ISWC. Sense vincle, les escoltes d’un enregistrament poden no assignar-se a l’obra.
• No notificar els concerts. Si ningú no informa del que vas tocar, aquests drets poden no arribar-te.
• Signar un contracte d’edició sense llegir-lo. Fixa la part editorial, la durada i el territori; si tens dubtes, fes-lo revisar per un advocat especialitzat.

On encaixa Zoundroom: les dades de cada cançó en un sol projecte

Per registrar una obra, omplir el formulari d’una distribuïdora o respondre una editorial et demanen sempre les mateixes dades. A Zoundroom, cada cançó és un projecte que reuneix els seus enregistraments, lletres, notes i fitxers, amb el mateix compte a iOS, Android i web. Per a «Terrat de juliol», la Clara desa al projecte el màster final i la lletra definitiva, una nota amb els crèdits (qui ha escrit què, els números de soci i els IPI, l’ISRC del senzill i l’ISWC tan bon punt la SGAE l’assigni), el split sheet signat amb en Pol i la confirmació del registre com a fitxers. En Pol, convidat al projecte, veu les mateixes versions i els mateixos números. Si una liquidació sembla incompleta, tot el que cal per reclamar ja hi és. Zoundroom no cobra drets: no és una societat de gestió, ni una editorial, ni una distribuïdora, i no registra obres per tu. Mira com organitzar els teus projectes musicals a Zoundroom.

Preguntes freqüents

Quant paga un stream a un compositor?

No hi ha una tarifa fixa. Les plataformes reparteixen una part dels seus ingressos segons el streamshare, mercat per mercat, i la part de l’obra es divideix després entre comunicació pública i reproducció, i entre autors i editorial. Per saber la teva xifra, divideix el que et paguen les liquidacions entre les escoltes, plataforma per plataforma.

Necessito una editorial per cobrar drets d’autor?

No. Com a soci de la SGAE i amb les obres registrades, cobres els teus drets. Sense editorial, la part de l’obra és tota dels autors. Una editorial es guanya la seva part treballant la cançó: sincronitzacions, versions, cobraments a l’estranger.

Quina diferència hi ha entre la SGAE i una distribuïdora?

La distribuïdora porta el teu enregistrament a les plataformes i botigues i et paga el màster. La SGAE autoritza l’ús de l’obra a emissores, locals i plataformes, cobra els drets d’autor i els reparteix entre autors i editorials. Et calen totes dues.

Quant triguen a arribar els diners?

Depèn de l’ús. La SGAE liquida l’última setmana de cada mes: cada mes el que ve de plataformes digitals i grans concerts, i cada trimestre (març, juny, setembre i desembre) el directe, la ràdio i la televisió, la còpia privada i la venda de discos. A l’AIE, el que genera la teva música ara es reparteix, com a la majoria de societats, amb uns nou mesos de decalatge, en quatre repartiments l’any.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 27 de setembre de 2026.

• SGAE: qui som, quan perceps els teus drets (calendari de liquidació i registre gratuït), alta en línia, Reglament actualitzat a 23 de juny de 2026 (arts. 53 i 56) i Estatuts (art. 14), en castellà.
• AIE: preguntes freqüents (en castellà). AGEDI: web oficial.
• Spotify for Artists (en anglès): regalies i requisits de monetització de les cançons.
• Centre d’ajuda de DistroKid (en anglès): DistroKid cobra els meus drets de composició?. Songtrust: pàgina principal.
• ISRC: agència internacional de l’ISRC i preguntes freqüents. ISWC: què és l’ISWC, l’ISWC per a creadors i editors i agències.