Sincronització musical: com portar la teva cançó a sèries i anuncis

La sincronització musical és el permís per unir una música a imatges en moviment: una escena d’una sèrie, una pel·lícula, un anunci, un tràiler, un videojoc o un vídeo de marca. Fer servir una cançó ja enregistrada requereix dos permisos. La llicència de sincronització cobreix l’obra (lletra i música) i la dona l’editorial, o els autors si no hi ha editorial. La llicència del màster cobreix l’enregistrament i la dona qui n’és propietari: el segell, o tu si vas pagar l’enregistrament i el vas publicar pel teu compte. El preu es negocia cas per cas. La música arriba a la pantalla a través de supervisors musicals, llibreries de música, agències de sincronització i editorials, i les cançons que s’escullen són les fàcils de llicenciar: splits signats, una persona que pot dir que sí, instrumentals i stems a punt i metadades completes.

Aquesta guia segueix les fonts oficials consultades el setembre de 2026 i se centra a Catalunya i la resta de l’Estat, on la societat de gestió és la SGAE. No és assessorament legal: per a un contracte real, parla amb un advocat especialitzat en música.

Via cap a la pantalla	Qui és	Què necessita de tu
Supervisor musical	Tria la música d’una pel·lícula, sèrie, anunci o joc i en gestiona els drets	Una proposta curta i pertinent, un enllaç privat i drets que es puguin tancar ràpid
Llibreria de música	Un catàleg de peces pensades per a imatge que es llicencien a produccions	Instrumentals, stems, versions curtes, etiquetes i un contracte signat
Agència de sincronització o editorial	Proposa les teves cançons a supervisors i negocia per tu	El dret de representar la cançó, a canvi de la part que fixi el contracte
Tracte directe	Un cineasta independent, un estudi de videojocs o un creador que t’escriu	Una llicència per escrit: ús, durada, mitjans, territori, termini i preu

Les dues llicències de cada sincronització

L’exemple de tota la guia: la Neus va escriure la lletra i la melodia de «Carrer de la Lluna»; l’Arnau en va fer l’harmonia i la producció. El seu split sheet diu 50/50. La Neus va pagar l’enregistrament i el va publicar pel seu compte, així que el màster és seu. No hi ha segell ni editorial.

Una sèrie catalana vol 30 segons de la tornada per a una escena en què un personatge torna a casa de matinada pels carrers buits. Per fer-la servir, la productora necessita:

1. Una llicència de sincronització de l’obra, signada per la Neus i l’Arnau per les seves parts, o per una sola persona si l’altra l’ha autoritzada per escrit.
2. Una llicència del màster, signada per la Neus com a propietària de l’enregistrament.

Si aquella setmana ningú no localitza l’Arnau, el més normal és que l’escena es quedi sense la cançó: qui supervisa la música treballa amb terminis i passa a la següent de la llista. Per això agraden tant les cançons one-stop: una sola persona controla l’obra i el màster, o té autorització per a tots dos, i pot dir que sí el mateix dia.

Si la sèrie volgués un enregistrament nou, per exemple la protagonista cantant la tornada davant la càmera, només necessitaria la llicència de l’obra, perquè el màster nou seria de la productora.

Les dues llicències fixen el mateix: quina escena o quin anunci, quants segons, si la música sona de fons o en primer pla, els mitjans (televisió, plataformes, cinema, internet), el territori, el termini i el preu. No hi ha tarifa fixa: la SGAE explica que, en el repertori editat, és la mateixa editorial qui gestiona la llicència i que cada titular decideix lliurement el preu de cada obra. Quan la sèrie s’emet, l’obra genera a més drets de comunicació pública, a partir del programa musical que veuràs més avall.

Com gestiona la SGAE la sincronització

La SGAE anomena aquest dret «primera fixació»: la incorporació d’una obra musical a una obra audiovisual, un espot, un documental o una falca publicitària de ràdio. El seu Reglament, actualitzat el juny de 2026, fixa tres regles útils per a qui compon:

• El preu el decideixen els titulars. Si l’autorització es tramita a través de la SGAE, l’import és facultat exclusiva dels titulars i el cobren a través de la societat, amb el seu descompte d’administració.
• Una petició sense resposta és un no. Si la SGAE rep una sol·licitud de sincronització d’una obra el titular de la qual no es va reservar aquest dret en el contracte amb la societat, la trasllada al membre facultat per autoritzar-la; si no contesta en seixanta dies, s’entén denegada.
• Si llicencies tu, la SGAE ho ha de saber. Els membres que concedeixen aquestes llicències directament han d’enviar a la SGAE una còpia del contracte, que ha de deixar a banda els drets de reproducció i de comunicació pública que gestiona la societat.

Per a obres sense editorial, la mateixa SGAE convida a contactar-hi per orientar la llicència. Si la teva cançó té editorial, rellegeix el contracte: diu qui pot autoritzar una sincronització i en quines condicions.

Com arriba la música a sèries, anuncis i videojocs

Supervisors musicals. La Guild of Music Supervisors, l’associació professional del sector als Estats Units, defineix l’ofici com la supervisió de tots els aspectes musicals del cinema, la televisió, la publicitat, els videojocs i altres mitjans audiovisuals. A la pràctica, el supervisor llegeix el guió o mira el muntatge, prepara una llista curta amb la direcció o l’agència i després tanca els drets: localitza els titulars, negocia i aconsegueix les dues llicències signades. Rep molta més música de la que pot escoltar, i per això sol treballar sobretot amb fonts de confiança: editorials, agències, segells i llibreries.

Llibreries de música. Tenen catàlegs fets per a imatge: peces etiquetades per ambient, tempo i gènere, gairebé sempre amb instrumentals, versions curtes i stems, i amb drets que la llibreria pot llicenciar de pressa. Els contractes amb qui compon varien: unes volen l’exclusiva de la peça i d’altres no. Abans de signar, llegeix l’exclusiva, el termini, si poden editar la peça o canviar-ne el títol i com es reparteixen el preu de la llicència i els drets de comunicació pública.

Agències de sincronització i editorials. Una agència proposa el teu catàleg a supervisors i negocia quan una escena hi encaixa. Una editorial fa això i més: registres, cobraments, versions. Totes dues es queden una part del que aconsegueixen, segons el contracte. La guia del contracte editorial detalla què cal revisar. Si el que vols és que altres artistes gravin les teves cançons, la guia per escriure cançons per a altres artistes explica aquest altre camí.

Tracte directe. Curtmetratges, documentals petits, pòdcasts, estudis de videojocs independents, creadors de vídeo. Sol haver-hi menys diners i decisions ràpides, i per això són una bona pràctica. Posa cada llicència per escrit, encara que sigui gratuïta.

Què fa fàcil llicenciar una cançó

Qui supervisa tria la cançó que encaixa amb l’escena, però entre les que encaixen passa la que es llicencia sense fricció:

• Drets que es tanquen en un dia. Split sheet signat, tots els autors localitzables i el propietari del màster clar.
• Sense samples ni interpolacions sense llicència. Un sample afegeix com a mínim dos titulars més a la conversa.
• Una lletra que deixa espai a la imatge. Marxar, tornar, esperar, començar de nou. Pocs noms propis, marques o dates que lliguin la cançó a una sola història.
• Entrada ràpida i punts de tall nets. L’ambient arriba en els primers compassos, la tornada pot obrir un tall i la cançó té un final de veritat, no un fos.
• Versions a punt. Com a mínim una instrumental, i una versió neta si la lletra té paraulotes.
• So acabat. Un enregistrament casolà funciona si sona acabat al costat d’una mescla professional. Una maqueta gravada amb el mòbil serveix per compondre, no per proposar; la guia de la maqueta musical n’aclareix la diferència.

Stems, instrumentals i versions alternatives

Al muntatge es talla la música a la imatge. Com més versions lliuris, més moments pot ocupar la teva cançó.

Fitxer	Què és	Per a què el volen
Mescla principal	La cançó completa, màster final	La versió que han triat
Instrumental	La mescla sense la veu principal	Que el diàleg pugui anar sobre la tornada
A cappella	Només les veus	Tràilers, remescles, un moment vocal
Mescla TV	Instrumental amb els cors	Manté la textura del ganxo sota el diàleg
Versions curtes	Per exemple de 60, 30 i 15 segons, cadascuna amb el seu final	Anuncis i promocions
Stems	Bateria, baix, instruments harmònics, veu principal, cors i efectes per separat	Muntar un tall propi o treure’n una part

Unes regles perquè els stems serveixin:

• Tots comencen al mateix punt (0:00, compàs 1) i duren el mateix, perquè quadrin quan es deixen anar a la línia de temps.
• Mateixa freqüència de mostratge i profunditat de bits que el màster. Pregunta a la llibreria o al supervisor l’especificació exacta: cadascú fixa la seva.
• Noms clars amb la cançó, la part, el tempo i la tonalitat, com ara CarrerLluna_Stem_Bateria_90bpm_Re-major.wav. El generador de noms de fitxers manté el mateix patró en totes les versions.
• Exporta’ls des del teu DAW i guarda la sessió: si et diuen «el mateix sense la pandereta», voldràs respondre en una hora.

Metadades que viatgen amb la cançó

Supervisors i llibreries busquen per ambient, tempo i tema, i llicencien per noms i codis. Posa aquestes dades als camps de metadades del fitxer quan l’exportació ho permeti, i en un full d’una pàgina que acompanyi cada proposta:

• Títol i versió: principal, instrumental, a cappella, mescla TV, versió de 30 segons.
• Autors: nom legal, paper, percentatge, societat de gestió i número IPI de cadascú.
• Edició: l’editorial, o «sense editorial», i l’administradora si n’hi ha.
• Màster: propietari i contacte.
• Codis: l’ISRC de cada enregistrament i l’ISWC de l’obra quan el tingui; la guia dels drets d’autor aclareix tots dos.
• Contacte one-stop: nom, correu, telèfon i qui signa per cada part.
• Dades de cerca: tempo, tonalitat, durada, ambient, gènere i temes de la lletra, amb la lletra completa en text i la marca de neta o explícita.

Per omplir tempo i tonalitat sense endevinar, passa la mescla final pel detector de to i BPM: analitza el fitxer d’àudio al navegador i el fitxer no surt del teu dispositiu.

Splits, signatures i qui pot dir que sí

Abans de proposar la cançó, tots els autors han d’estar d’acord a proposar-la i en qui signa. Deixa-ho per escrit. La guia del split sheet detalla què hi ha d’haver, i la plantilla de split sheet gratuïta comprova que els percentatges sumin el 100 %.

Separa tres coses:

• Els percentatges de l’obra: qui va escriure què, segons el split sheet.
• La propietat del màster: qui va pagar l’enregistrament i n’és propietari. Pot ser una sola persona encara que la cançó tingui quatre autors.
• L’autorització per signar: qui pot donar preu i signar una llicència, i amb quins límits. Hi ha autors que exclouen usos per endavant, com ara campanyes polítiques o determinats productes; acordeu-ho abans que arribi una oferta, no després.

Un «sí, endavant» per missatge no és una llicència. I si l’obra està registrada a la SGAE, comprova que els percentatges registrats coincideixen amb el split sheet: les diferències retarden els pagaments. La guia per registrar una cançó detalla el Registre de Catalunya i la SGAE.

Després de la sincronització: el programa musical (cue sheet)

La llicència es paga una vegada. L’emissió torna a pagar, com a drets de comunicació pública, i això depèn del programa musical o cue sheet.

A la SGAE, la declaració d’una obra audiovisual va acompanyada del seu programa musical (cue sheet), amb la durada de tota la música original, els títols de les obres alienes, els seus titulars i la durada de cadascuna. El Reglament afegeix que figurar en aquest programa no pressuposa que la productora hagi sol·licitat permís: les autoritzacions de sincronització s’hi han d’adjuntar.

Per tant, després d’una sincronització:

1. Registra l’obra a la SGAE abans de l’emissió, amb els mateixos percentatges del split sheet.
2. Sol·licita a la productora una còpia del programa musical, o com a mínim la confirmació que s’ha presentat.
3. Comprova que el títol i els noms dels autors coincideixen amb el teu registre.
4. Vigila les liquidacions a les dates d’emissió.

Exemple pràctic: el paquet de sincronització de «Carrer de la Lluna»

La Neus i l’Arnau decideixen oferir la cançó a una agència de sincronització i a dues supervisores que van conèixer en un festival de curtmetratges. Una tarda de feina:

1. Drets (20 minuts). Signen el split sheet: obra 50/50, màster de la Neus. Hi afegeixen una línia: la Neus és el contacte one-stop, autoritzada a donar preu i signar llicències per tots dos, excepte publicitat política.
2. Versions (1 hora). Des de la sessió de la Neus: mescla principal, instrumental, a cappella, mescla TV i versions de 60, 30 i 15 segons, totes acabant en l’últim acord de la tornada.
3. Stems (30 minuts). Sis stems des de 0:00, tots de la mateixa durada: bateria, baix, teclats, guitarres, veu principal i cors.
4. Noms i metadades (20 minuts). Un sol patró de noms per als 13 fitxers i un full: autors, SGAE, números IPI, ISRC, «sense editorial», 90 BPM, Re major, ambient «matinada, calma, tendresa», temes «tornar a casa, ciutat adormida, llum de fanal».
5. Enllaç privat (10 minuts). Una pàgina amb la mescla principal i la instrumental per escoltar, i el paquet complet si el volen. La guia per compartir cançons inèdites detalla com evitar filtracions.
6. Proposta (10 minuts). Quatre línies, escrites per a cada destinatària:

Hola, Laia: soc la Neus, compositora de Girona. «Carrer de la Lluna» és una cançó tranquil·la sobre tornar a casa de matinada, a 90 BPM i amb lletra neta. És one-stop: el màster és meu i tinc autorització per a l’obra. La pots escoltar aquí [enllaç]; tinc instrumental, mescla TV, versions curtes i stems si hi encaixa.

La mateixa lògica de proposta curta surt a la guia per enviar una maqueta a un segell: una cançó, un enllaç, sense adjunts.

Errors freqüents

• Proposar una cançó que no pots llicenciar. Un coautor desaparegut o un sample sense permís.
• Adjunts que ningú no ha sol·licitat. Un WAV pesat al primer correu acaba a la paperera; envia un enllaç d’escolta.
• No tenir instrumental. Moltes escenes tenen diàleg; sense instrumental, perds aquestes escenes.
• Stems que no quadren. Si comencen en punts diferents o duren diferent, no serveixen al muntatge.
• Metadades que no coincideixen. Noms o percentatges diferents al fitxer, al full i a la societat frenen la llicència i el cobrament.
• Signar amb una llibreria sense llegir. L’exclusiva i el termini decideixen durant anys què més pots fer amb aquella peça.
• Registrar l’obra després de l’emissió. Registra-la abans, perquè el programa musical tingui amb què creuar-se.

On encaixa Zoundroom: la cançó a punt per proposar en un projecte

Una petició de sincronització sol arribar quan menys t’ho esperes i vol resposta el mateix dia, així que tot el que té a veure amb la cançó ha d’aparèixer en minuts. A Zoundroom, cada cançó és un projecte amb els seus enregistraments, lletres, notes i fitxers, amb el mateix compte a iOS, Android i web. Per a «Carrer de la Lluna», la Neus importa la mescla principal, la instrumental i la versió a cappella que va exportar del seu DAW, guarda la lletra i una nota de crèdits amb els splits, els números IPI, l’ISRC i el contacte one-stop, i hi afegeix el split sheet signat com a fitxer. Comparteix el projecte amb l’Arnau (Free permet fins a 2 artistes i Pro fins a 5) i, amb Pro, deixen comentaris amb marca de temps a la mescla, com ara «0:35: tall net per a la versió de 30 segons». Zoundroom no exporta stems, no proposa ni llicencia música, no registra obres i no cobra drets: se n’ocupen el teu DAW, la teva societat de gestió i els teus socis. El pas següent: crea el projecte de la primera cançó que proposaries i escriu avui la seva nota de crèdits. Mira com organitzar els teus projectes musicals a Zoundroom.

Preguntes freqüents

Quant es cobra per una llicència de sincronització?

No hi ha tarifa fixa per a cançons comercials. Cada llicència es negocia, i el preu varia segons l’ús (de fons o en primer pla), la durada, els mitjans, el territori, el termini i com de coneguda és la cançó. La SGAE recorda que cada titular decideix lliurement el preu de cada obra. Pregunta pel pressupost abans de donar una xifra i sol·licita l’oferta per escrit.

Quina diferència hi ha entre la llicència de sincronització i la del màster?

La de sincronització autoritza a fer servir l’obra (lletra i música) i la donen l’editorial o els autors. La del màster autoritza a fer servir un enregistrament concret i la dona qui n’és propietari. Una cançó ja enregistrada necessita totes dues; una versió nova enregistrada per la productora, només la de l’obra.

Necessito una editorial o una agència per aconseguir sincronitzacions?

No. Si controles les teves cançons, les pots llicenciar tu, i moltes sincronitzacions petites es tanquen així. Una editorial o una agència aporten contactes i negociació a canvi d’una part dels ingressos que fixa el contracte. Llegeix el termini, el territori i l’exclusiva abans de signar.

Cobro drets quan la meva cançó surt a la televisió?

La llicència es cobra una vegada, en signar-la. Quan el programa o l’anunci s’emet, l’obra pot generar a més drets de comunicació pública a través de la SGAE, sempre que estigui registrada i surti al programa musical de la producció.

Puc proposar una maqueta per a una sincronització?

Només si sona acabada. Es sincronitzen enregistraments, i la cançó ha d’aguantar al costat de mescles professionals. Amb una maqueta, l’obra pot interessar a una editorial o a una llibreria, però per al tracte directe proposa el màster final.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• SGAE (en castellà): llicència de sincronització (repertori editat, preu lliure de cada titular, obres sense editorial) i Reglament actualitzat a 23 de juny de 2026 (art. 70, programa musical o cue sheet; art. 164 bis, primera fixació; art. 218, primes de primera fixació).
• Guild of Music Supervisors (en anglès): què és un supervisor musical.