Contracte editorial musical: què fa una editorial i què cal revisar

Un contracte editorial musical (o contracte d’edició musical) és l’acord pel qual cedeixes a una editorial drets d’explotació sobre les teves obres, és a dir, sobre la lletra i la música, no sobre l’enregistrament. A canvi, l’editorial registra les cançons, en cobra els drets aquí i a l’estranger, les ofereix a artistes, productores i agències i, de vegades, t’avança diners (una bestreta). Hi ha tres models bàsics: l’edició o cessió, en què l’editorial passa a ser titular de la part editorial; la coedició, en què aquesta part es reparteix entre editorials, de vegades amb la teva; i l’administració, en què en continues sent titular i pagues una comissió perquè registrin i cobrin per tu. A la SGAE, la part editorial no pot superar mai el 50 %. Abans de signar, revisa el termini, el territori, quines obres hi entren, com es recupera la bestreta i quan tornen a tu les cançons. Aquesta guia segueix fonts oficials consultades el 28 de setembre de 2026 i no és assessorament legal: fes que un advocat especialitzat llegeixi el contracte abans de signar-lo.

Model	Qui és titular de la part editorial	Què fa l’editorial	Té sentit si…
Edició (cessió)	L’editorial, durant el termini del contracte	Registra, cobra, promociona, llicencia i de vegades avança diners	Vols algú que treballi les teves cançons i acceptes cedir aquesta part
Coedició	Dues editorials o més, en el percentatge pactat	Una administra i les altres hi participen	Tens la teva pròpia editorial o una altra editorial vol entrar en una obra
Administració	Tu, o la teva editorial	Registra i cobra a canvi d’una comissió; promociona poc o gens	Ja col·loques les teves cançons i necessites que algú cobri fora

Què fa una editorial musical (i què no fa)

Una cançó enregistrada té dos drets diferents: el de l’obra (lletra i música) i el de l’enregistrament (el màster). El màster és de qui el va pagar, un segell o tu, i la distribuïdora et paga el que genera a les plataformes. L’editorial treballa l’obra:

• Registrar. Declara cada cançó a la SGAE amb els percentatges i, a través de subeditorials, a les societats d’altres països.
• Cobrar. Rep la part editorial i, segons el contracte, altres ingressos com les sincronitzacions o les partitures, i et liquida el que et toca.
• Promocionar. Ofereix les teves cançons a intèrprets, productors i supervisors musicals, i organitza sessions de coescriptura.
• Llicenciar. Negocia les sincronitzacions amb sèries, anuncis i videojocs, i autoritza versions, traduccions o arranjaments si el contracte ho permet.
• Avançar diners. Molts contractes inclouen una bestreta a compte dels teus drets futurs.

Una editorial no és un segell (no paga ni publica enregistraments), ni una distribuïdora, ni la SGAE. Si escrius per a altres veus, sovint és qui hi porta les teves cançons: la guia per escriure cançons per a altres artistes detalla com preparar la proposta, i la de sincronització musical, com arriba una cançó a una sèrie o a un anunci.

Quant es queda una editorial: què diu la SGAE

El Reglament de la SGAE, actualitzat a 23 de juny de 2026, fixa uns límits que cap contracte no pot saltar-se:

• Tope del 50 %. Tot contracte d’edició original ha d’incloure la clàusula segons la qual la part editorial no pot excedir el 50 % de cap classe de drets d’autor que administri la SGAE (art. 56). Només en la música simfònica, i només per a la comunicació pública, el tope baixa al 33,33 %.
• Els coautors que no signen no hi perden res. Un contracte editorial no pot modificar els percentatges d’obres ja registrades si els seus autors no en són part (art. 54). Si l’editorial només signa amb un dels autors, declara l’obra amb els noms i els percentatges dels altres.
• Sense editorial, tot és dels autors. Registres tu l’obra com a obra no editada, amb el percentatge de cada titular en cada modalitat d’explotació (art. 53).

La guia sobre com es cobren els drets d’autor d’una cançó segueix el recorregut sencer dels diners.

Tipus de contracte editorial

Contracte d’edició (cessió). Cedeixes a l’editorial els drets exclusius d’explotació de les obres que figuren al contracte, a canvi d’una compensació econòmica. És el que el Reglament de la SGAE anomena «edició original».

Coedició. Compte amb la paraula. Al Reglament de la SGAE (art. 57), la coedició és un contracte entre l’editorial original i una o més editorials per explotar millor una obra, i l’editorial original necessita el teu consentiment per signar-lo, llevat que el contracte ja ho prevegi. En el mercat anglosaxó, «co-publishing» vol dir sovint una altra cosa: tu, amb la teva pròpia editorial, comparteixes la part editorial amb una editorial gran. Si la paraula surt a la teva oferta, pregunta de quin model es tracta.

Subedició. És el contracte entre editorials de països diferents per representar una obra en un territori. No el signes tu, però pesa en el que cobres de fora.

Administració. Una empresa registra i cobra les teves obres en diversos països sense quedar-se’n la titularitat, a canvi d’una comissió que fixa el contracte. Sol durar menys i promocionar poc.

Per obra o en exclusiva. Un contracte pot cobrir només les cançons que enumera o tot el que escriguis durant un termini, sovint amb un mínim d’obres per lliurar.

El que diu la llei de qualsevol cessió

A Catalunya s’aplica la Llei de propietat intel·lectual estatal (text refós de 1996, text consolidat al BOE). Protegeix l’autor en qualsevol cessió de drets, també en un contracte editorial:

• La cessió s’ha de fer per escrit (art. 45).
• Queda limitada a les modalitats d’explotació, al temps i al territori que es pactin. Si el contracte no diu el termini, la cessió es limita a cinc anys; si no diu el territori, al país on es firma (art. 43).
• És nul·la la cessió del conjunt de les obres que puguis crear en el futur, i també el compromís de no crear alguna obra (art. 43).

El Reglament de la SGAE hi afegeix què ha de contenir un contracte d’edició original per registrar-lo (art. 56): la data i la durada, els títols de les obres, els drets cedits i reservats amb les condicions econòmiques, si la cessió és en exclusiva, el territori, la clàusula del 50 % i l’import de la bestreta, si n’hi ha. El termini mínim pel qual la SGAE admet registrar un contracte d’edició original és d’un any, sigui quina sigui la durada pactada.

Exemple: l’Aina i una cançó escrita a mitges

L’Aina compon a Manresa i és sòcia de la SGAE. «Terrat de juliol» la va escriure a mitges amb en Pau: el repartiment registrat és 50/50 i l’ha gravada una banda de Girona. Una editorial ofereix a l’Aina un contracte per a aquesta cançó i nou més, amb una bestreta i una exclusiva de dos anys. En Pau no hi signa. L’oferta és inventada per a l’exemple; els límits venen del Reglament de la SGAE. Per cada 100 € que genera «Terrat de juliol» a la SGAE, abans dels descomptes de gestió, i suposant que l’oferta fixa la part editorial en el màxim del 50 %:

	Sense editorial	Amb l’editorial de l’Aina
En Pau	50 €	50 € (el contracte no toca la seva part)
L’Aina	50 €	25 €
L’editorial	0 €	25 €

La bestreta és un pagament anticipat: mentre no es recupera, el que l’editorial hauria de liquidar a l’Aina serveix primer per tornar-la. La SGAE demana declarar l’import net de la bestreta a compte dels drets de reproducció i distribució, però és el contracte el que ha de dir de quins drets es descompta.

El que decideix si l’oferta compensa no és el 25 €, sinó què farà l’editorial amb les altres nou cançons i quant de temps se les queda. L’Aina prepara tres preguntes per a l’advocat: què passa amb «Terrat de juliol» si en Pau signa amb una altra editorial, quan torna cada obra si no s’explota i de quins drets es recupera la bestreta.

Què cal revisar abans de signar

Les clàusules que més diners mouen solen ser a les definicions, no al percentatge del titular:

Clàusula	Què cal mirar
Termini i pròrrogues	Quant dura l’exclusiva i qui decideix si es prorroga
Obres incloses	Només les noves o també el teu catàleg; una llista amb els títols
Mínim de lliurament	Quantes obres i què compta: escrita, gravada o publicada; sencera o el teu percentatge
Durada de la cessió	Si les obres es queden a l’editorial quan acaba l’exclusiva, i fins quan
Reversió	Si les cançons que no es graven ni s’exploten en un termini tornen a tu
Territori	Tot el món o països concrets
Bestreta	De quins drets es recupera i si mai s’ha de retornar en diners
Ingressos de l’estranger	Si la teva part es calcula sobre el que es cobra a l’origen o sobre el que arriba després de la subeditorial
Autoritzacions	Canvis de lletra, traduccions, mostres (samples), anuncis o usos polítics
Liquidacions i auditoria	Cada quant et paga, quant de temps tens per reclamar i si pots revisar els comptes
Cessió del contracte	Què passa amb les teves cançons si l’editorial es ven

El contracte també inclourà garanties: declares que les obres són originals i teves. Si una part d’una cançó l’ha generada una IA, llegeix abans la guia sobre drets d’autor de cançons amb IA.

Necessites una editorial?

Per cobrar, no. Si ets soci de la SGAE, registres les teves obres i cobres com a autor tot el que generen. També et pots autoeditar: per entrar-hi com a editor, la SGAE requereix, entre altres documents, un contracte d’edició d’almenys una obra i l’alta a l’IAE en l’epígraf d’edició musical. Un contracte d’administració és el punt intermedi quan cobrar en molts països se’t fa massa gran.

Una editorial val la seva part quan fa el que tu no pots fer: col·locar cançons en altres veus i en sincronitzacions, obrir-te sessions de coescriptura o finançar el teu temps amb una bestreta. Desconfia de qui:

• et cobra per «editar-te»;
• vol totes les teves cançons per tot el temps de protecció, sense bestreta i sense compromís de treballar-les;
• no vol parlar d’una clàusula de reversió.

Prepara el teu catàleg abans de parlar amb una editorial

Una editorial només pot registrar bé allò que està documentat. Abans de la primera reunió:

1. Un repartiment signat per cançó. Omple un split sheet per a cada coautoria, també les antigues; la plantilla de split sheet gratuïta et dona un full net per imprimir.
2. Registres al dia. Quines obres estan registrades i on; la guia per registrar una cançó detalla el Registre de Catalunya i la SGAE.
3. Lletra i acords de cada cançó. El creador de lletres amb acords et deixa un full que un productor llegeix a la primera.
4. La millor maqueta i, si en tens, una versió instrumental.
5. Què s’ha publicat i què no. Marca quines cançons han sortit amb una distribuïdora (la guia de distribució musical en detalla aquesta part), quines són inèdites i quines són coautories.

On encaixa Zoundroom: el dossier de cada cançó que ofereixes

Una editorial demana el mateix de cada cançó: la lletra definitiva, la millor maqueta, qui va escriure què i què ja està registrat. A Zoundroom, cada cançó és un projecte amb els seus enregistraments, lletres, notes i fitxers, amb el mateix compte a iOS, Android i el web. Per a «Terrat de juliol», l’Aina guarda per ordre les versions de la maqueta, la lletra final, el split sheet signat amb en Pau com a fitxer i una nota amb les dates del contracte: quan acaba l’exclusiva, fins quan dura la cessió i quan podria tornar una cançó que no s’ha gravat. Comparteix el projecte amb en Pau (fins a 2 artistes amb Free i fins a 5 amb Pro), i amb Pro o Band poden deixar comentaris al segon exacte de la maqueta. Zoundroom no registra obres, no és una editorial, no llicencia música, no cobra drets i no revisa contractes: això continua sent cosa de la SGAE, la teva editorial i el teu advocat. Un primer pas per avui: crea un projecte per cada cançó que posaries a la llista d’un contracte i adjunta-hi el split sheet.

Preguntes freqüents

Què fa una editorial musical?

Registra les teves cançons, cobra la part editorial dels drets aquí i fora, les ofereix a intèrprets, productors i supervisors musicals, negocia sincronitzacions i, de vegades, t’avança diners. Treballa l’obra (lletra i música), no l’enregistrament.

Quin percentatge es queda una editorial?

El que digui el contracte, dins dels límits de la SGAE: la part editorial no pot superar el 50 % de cap tipus de dret que administri (el 33,33 % en la comunicació pública de la música simfònica). I només pot sortir de la part dels autors que signen.

Quant dura un contracte editorial?

Mira dos terminis: l’exclusiva (el temps en què lliures cançons) i la durada de la cessió de cada obra, que pot ser molt més llarga. Si el contracte no diu el termini, la llei limita la cessió a cinc anys.

Puc recuperar les meves cançons d’una editorial?

Depèn del contracte: quan acaba la cessió o gràcies a una clàusula de reversió per a les cançons que no s’han explotat. Negocia-la abans de signar, perquè després és molt més difícil.

Necessito un advocat per signar amb una editorial?

Sí. Busca un advocat especialitzat en propietat intel·lectual i música abans de signar res, també un precontracte. Les definicions d’obra lliurada, d’ingressos compartits i de reversió decideixen el que cobraràs durant anys.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.

• SGAE: Reglament actualitzat a 23 de juny de 2026 (en castellà; art. 53, registre d’obres no editades; arts. 54 a 57, dades i contingut mínim dels contractes d’edició original i de coedició, tope del 50 % i termini mínim de registre; documents per a l’ingrés d’editors).
• BOE: Reial decret legislatiu 1/1996, text refós de la Llei de propietat intel·lectual, text consolidat (en castellà; arts. 43 i 45).