Tècniques de composició de cançons: 22 mètodes i quan fer-los servir

Les tècniques de composició són moviments petits i repetibles que resolen un problema concret d’una cançó. Qui compon sovint en fa servir cinc famílies. Les tècniques de lletra (escriptura d’objecte, capses, títol primer, detall concret, canvi de punt de vista) et donen paraules que val la pena cantar. Les de melodia i ritme (contrast entre estrofa i tornada, ritme melòdic que segueix la parla, repetició amb variació, un ganxo ben col·locat) fan que la melodia s’enganxi. Les d’harmonia (canviar un acord sota la mateixa melodia, un acord manllevat, una nota pedal) canvien el color sense reescriure. Les de procés (restriccions, escriure ràpid i corregir a poc a poc, gravar primer, regles per acabar) fan que les cançons s’acabin. I les de grup (rols, «sí, i…», torns, blocs de temps, gravar-ho tot, repartiment pactat abans) fan que una coescriptura rendeixi. Tria la tècnica pel problema que tens al davant, no per costum.

A sota tens les 22 en una taula, cadascuna amb un exemple original, i una guia per triar segons el problema. Els exercicis cronometrats són a exercicis de composició; si és la teva primera cançó, comença per la guia pas a pas.

Les 22 tècniques d’un cop d’ull

Tècnica	Quin problema resol	Prova-la en 5 minuts	Eina gratuïta que ajuda
1. Escriptura d’objecte	Versos que expliquen en lloc de mostrar	Escriu sense aturar-te sobre l’objecte més proper, només sentits	Idees per a cançons
2. Capses	La tornada sempre vol dir el mateix	Una frase amb el que afegeix cada estrofa	Planificador d’estructura
3. Títol primer	Cap idea clara	Apunta 10 títols i queda’t el que planteja una pregunta	Generador de títols
4. Detall concret	Lletra vaga i genèrica	Canvia una paraula abstracta per un objecte o un nom	Diccionari de rimes
5. Canvi de punt de vista	La lletra sembla un diari	Reescriu la primera estrofa amb «tu» i amb «ell»	Comptador de síl·labes
6. Contrast estrofa–tornada	La tornada no s’enlaira	Canta la tornada més aguda i amb notes llargues	Quina nota estic cantant
7. Ritme de la parla	La lletra no es deixa cantar	Digues el vers, pica’l de mans i canta’l amb aquest ritme	Comptador de síl·labes
8. Repetició amb variació	Melodia que s’oblida	Repeteix un compàs i canvia només el final	Metrònom amb tap tempo
9. On cau el ganxo	Ningú no recorda el títol	Posa el títol al primer o a l’últim vers de la tornada	Reproductor de progressions
10. Substituir un acord	Progressió massa vista	Canvia un acord per un altre que comparteixi dues notes	Reproductor de progressions
11. Acord manllevat	Secció plana o massa dolça	Passa el IV a menor o posa ♭VI–♭VII abans de la tornada	Reproductor de progressions
12. Nota pedal	Falta tensió	Mantén una nota al baix mentre canvien els acords	Identificador d’acords
13. Restriccions	Massa opcions	Tria tres límits: acords, lloc, llargada	Idees per a cançons
14. Ràpid i després a poc a poc	Corregir mata l’esborrany	Cinc minuts sense ratllar; corregeix demà	Comptador de síl·labes
15. Gravar primer	Idees perdudes	Grava cada idea i digues què és en començar	Detectar to i BPM
16. Regles per acabar	Cançons que no s’acaben mai	Escriu què vol dir «acabada»	Checklist de cançó inacabada
17. Rols a la sala	Tothom fa de tot	Qui toca, qui escriu, qui grava	Creador de lletres amb acords
18. «Sí, i…»	Idees que moren en néixer	Durant 10 minuts, només sumar	Idees per a cançons
19. Torns	Algú ho acapara tot	Passa la guitarra i el bolígraf amb temporitzador	Diccionari de rimes
20. Blocs de temps	La sessió es dispersa	25 minuts per secció i s’atura	Planificador d’estructura
21. Gravar tota la sessió	«Com era aquell vers?»	Comença a gravar quan tothom seu	Detectar to i BPM
22. Repartiment abans d’escriure	Baralles quan la cançó ja és bona	Pacta la regla abans del primer vers	Plantilla de split sheet

Tècniques de lletra

1. Escriptura d’objecte

Deu minuts escrivint sense parar sobre un objecte, amb els sentits i no amb opinions. Pat Pattison, professor d’escriptura de lletres a Berklee, en fa l’exercici diari de cada matí del seu curs Lyric Writing 1 i l’explica a Writing Better Lyrics (1995). Una variant de Berklee, l’escriptura de destinació (destination writing), parteix d’un lloc, una persona o un moment; Andrea Stolpe la proposa amb un temporitzador de sis minuts.

Fes-la servir quan els teus versos anomenen sentiments («em sento tan sol») en lloc de mostrar-los, o com a escalfament.

Exemple, objecte: la persiana de la botiga del barri.

mig abaixada des del juliol, amb un cartell que ja no es llegeix fa olor de pols i de ferro calent a la tarda quan bufa el vent, truca com algú que no gosa entrar

Una persiana que «truca com algú que no gosa entrar» ja és una estrofa sobre un barri que es buida.

2. Capses: estrofes que avancen i una tornada que canvia de sentit

El model de capses de Pattison tracta cada estrofa amb la seva tornada com una capsa. Cada estrofa hi afegeix alguna cosa nova, i per això les mateixes paraules de la tornada pesen més cada vegada. Al seu web aconsella decidir el punt de vista abans de muntar les capses, perquè és el punt de vista el que decideix cap on pot anar cada estrofa.

Fes-la servir quan la segona estrofa repeteix la primera o l’última tornada sona més fluixa que la primera.

Exemple, títol de la tornada: «Torna quan vulguis».

• Capsa 1, passat: una mare ho diu al fill que marxa d’Erasmus. El títol vol dir «confio en tu».
• Capsa 2, present: ho diu a la parella, que se’n va a viure sola. El títol vol dir «et deixo anar».
• Capsa 3, futur: ho escriu en una nota que deixa a la casa del poble que acaba de vendre. El títol vol dir «adeu».

Les mateixes tres paraules, tres sentits.

3. Títol primer

Tria el títol abans que res i escriu la cançó per complir-lo. Busca tensió: una pregunta, una contradicció, una frase que la gent diu de debò.

Fes-la servir davant la pàgina en blanc o quan l’esborrany es dispersa.

Exemple: «Paraigua oblidat» obre preguntes de seguida: de qui és, per què ningú no l’ha vingut a buscar, què passa el dia que plou. Cada resposta és una secció, i l’última és el pont. Més punts de partida a idees de títols per a cançons.

4. Detall concret en lloc d’abstracció

Canvia les paraules abstractes (amor, dolor, llibertat, sempre) per coses que una càmera podria filmar. L’abstracte diu a qui escolta què ha de sentir; el detall li ho fa sentir.

Fes-la servir quan un vers podria anar en qualsevol cançó.

• Abstracte: «Et trobo a faltar cada dia»
• Concret: «Encara hi ha la teva tassa al rentaplats, / amb una marca de pintallavis»

Regla pràctica: un substantiu concret per vers a les estrofes. Guarda la paraula abstracta per a la tornada, quan les estrofes ja se l’han guanyada.

5. Canvi de punt de vista

Reescriu la lletra des d’un altre punt de vista. Pattison en fa servir quatre: primera persona, segona persona, tercera persona i apel·lació directa (jo et parlo a tu), i recomana provar-los tots abans de donar una cançó per acabada.

Fes-la servir quan la lletra sona a queixa de diari o quan un tema personal necessita distància.

• Primera persona: «Encara passo pel teu carrer»
• Apel·lació directa: «Riuries si em veiessis fer la volta llarga per passar pel teu carrer»
• Tercera persona: «Cada dissabte ell compra el diari que llegia ella»

La tercera persona deixa mirar qui escolta. L’apel·lació directa crea una conversa, i així una estrofa pot demanar alguna cosa: queda’t, vés-te’n, truca.

Tècniques de melodia i ritme

6. Contrast entre estrofa i tornada

Fes que la tornada es diferenciï de l’estrofa en almenys dues de tres coses: registre, durada de les notes i ritme. El més habitual és una estrofa més greu i carregada de síl·labes, a prop de la parla, i una tornada més aguda amb notes llargues.

Fes-la servir quan arriba la tornada i no passa res.

Què cal escoltar: l’estrofa (0:02–0:12) va sobre Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G), amb melodia greu, una nota per síl·laba i sense bateria. A 0:12 entra la tornada en Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F), més aguda, amb notes llargues i bateria. És un exemple didàctic sintetitzat. Per comprovar la teva cançó, canta la nota més alta de l’estrofa i la de la tornada a quina nota estic cantant. És la mateixa? Puja la tornada.

7. Ritme melòdic que segueix la parla (prosòdia)

Pattison defineix la prosòdia com la relació adequada entre tots els elements de la cançó per donar suport al missatge central. Vers a vers, comença pel ritme: les síl·labes tòniques cauen en temps forts o en notes llargues, com quan dius la frase.

Fes-la servir quan la lletra «no es deixa cantar» o una paraula sona estranya, com «cançó» cantada «CAN-çó».

Exemple: «Mai no t’he dit que me’n volia anar». Parlat, els accents són MAI no t’he DIT que me’n vo-LI-a a-NAR. Posa aquestes quatre síl·labes als temps 1 i 3 o en notes llargues; si «que» cau en temps fort, el vers sona a traducció. Com que acaba en aguda, allarga «-nar». Pica’l de mans, canta’l en una sola nota i després afegeix-hi l’altura. El mètode complet és a síl·labes i accents.

8. Repetició amb variació

Presenta una idea melòdica curta, repeteix-la i canvia una sola cosa: el final, l’altura o el ritme. La repetició ensenya la melodia; el canvi manté l’atenció.

Què cal escoltar: una idea d’un compàs a 0:02. A 0:05 comença igual però puja en lloc de baixar. A 0:07 el mateix ritme es desplaça cap amunt. A 0:10 hi respon una cosa nova, i a 0:13 tot torna a començar. A la teva lletra: mantén el ritme «ta-ta-TAM, ta-ta-TAM» tres versos i trenca’l al quart.

9. On cau el ganxo

El ganxo, gairebé sempre el títol, funciona millor on l’oïda espera una cosa important: primer o últim vers de la tornada, en temps fort, en una nota llarga o aguda, i repetit.

Què cal escoltar: la mateixa frase de dos compassos quatre vegades, cap a 0:02, 0:07, 0:12 i 0:17. A la tercera ja la cantes. Ara escriu una tornada que obri i tanqui amb «Torna quan vulguis», amb «VUL» a la nota més llarga, sobre el reproductor de progressions. La guia del ganxo musical hi aprofundeix.

Tècniques d’harmonia

10. Substituir un acord sota la mateixa melodia

Mantén la melodia i canvia un acord per un altre que comparteixi dues notes amb ell. Do (do–mi–sol) i Lam (la–do–mi) comparteixen do i mi; Sol (sol–si–re) i Mim (mi–sol–si), sol i si; Fa (fa–la–do) i Rem (re–fa–la), fa i la. La melodia continua encaixant; el color canvia.

Fes-la servir quan la progressió sona com totes les altres o l’última tornada demana un altre matís.

Exemple: posa en bucle Do–Sol–Lam–Fa i després Do–Mim–Lam–Fa (C–Em–Am–F). Si la teva melodia és en sol o en si sobre el segon acord, Mim hi encaixa i sona més tendre.

11. Un acord manllevat

Manlleva un acord de la tonalitat menor paral·lela: Do menor quan ets a Do major. Els convidats habituals són el iv (Fam), el ♭VI (La♭) i el ♭VII (Si♭).

Què cal escoltar: cap a 0:09 el Fa es torna Fam; baixa una sola nota (la a la♭) i la llum s’apaga una mica. Torna a passar cap a 0:22. Si busques empenta en lloc d’ombra, acaba una estrofa amb Do–Lam–La♭–Si♭ i deixa que la tornada caigui en Do. Més idees a progressions d’acords per compondre.

12. Nota pedal o baix pedal

Una nota pedal es queda quieta mentre els acords canvien al seu voltant, gairebé sempre al baix. El frec crea tensió; moure el baix l’allibera.

Fes-la servir en una introducció o una pre-tornada que ha de créixer.

Exemple: en Do, deixa do al baix quatre compassos sota Do, Fa/Do, Sol/Do, Fa/Do, i baixa a la amb Lam quan entra la tornada. A la guitarra, prova un pedal agut: deixa sonar la primera corda a l’aire (mi) a Do, Lam, Famaj7 (xx3210) i Sol6 (320000). Tots contenen aquest mi; l’identificador d’acords et dona el nom d’aquestes posicions a partir de les notes.

Per llegir més sobre harmonia i col·laboració, Tunesmith: Inside the Art of Songwriting (1998), de Jimmy Webb, recorre la construcció de cançons, la rima, les progressions i la coescriptura des de l’ofici.

Tècniques de procés

13. Restriccions

Limita les teves opcions a propòsit: tres acords, un sol lloc, 12 versos, menys de dos minuts i mig, paraules d’una síl·laba a la tornada. Fes-les servir quan tens massa idees, o cap.

Exemple: «Només Do, Lam i Fa; tot passa en una platja a l’hivern; prohibida la paraula “cor”». Els límits t’obliguen a triar detalls: les gandules apilades, el xiringuito tancat, un gos que corre sol. El generador d’idees per a cançons et reparteix una combinació a l’atzar.

14. Escriure ràpid, corregir a poc a poc

Separa crear de jutjar. Escriu una secció sencera de cop sense ratllar res i corregeix després en passades separades, millor l’endemà, cadascuna amb una pregunta: cada vers aporta alguna cosa? Cada síl·laba tònica cau en temps fort? Hi ha alguna rima forçada?

Fes-la servir quan dediques una hora a polir el primer vers i no arribes mai al segon. Revisa el so amb el comptador de síl·labes i busca només la rima forçada al diccionari de rimes.

15. Gravar primer amb una nota de veu

Grava cada idea al mòbil tan bon punt apareix, abans de millorar-la, i digues què és en començar: «Idea d’estrofa, Torna quan vulguis, capodastre al 2, lent». Millorar abans de gravar és la manera de perdre la versió que era bona.

Després, l’eina detectar to i BPM et dona la tonalitat i el tempo de la nota de veu analitzant el fitxer al navegador. La guia per organitzar notes de veu explica com anomenar-les i ordenar-les.

16. Regles per acabar

Condicions que fixes abans i que diuen quan una cançó està acabada. Exemple: «Acabada vol dir títol, dues estrofes, tornada, cap vers de farciment i una gravació de principi a fi». O bé: «Una setmana per cançó; després, acabada o aparcada».

Fes-les servir si tens una carpeta plena de primeres estrofes boníssimes. Passa un esborrany encallat per la checklist de cançó inacabada i llegeix com acabar una cançó quan estàs encallat.

Tècniques de grup i dinàmica de grup

Compondre amb altres persones afegeix un segon problema: els torns i la confiança. La recerca dona pistes:

• Com funciona la coescriptura. Joe Bennett (Journal on the Art of Record Production, 2011) va entrevistar artistes que componen i va descriure la coescriptura amb sis processos: estímul, aprovació, adaptació, negociació, veto i consens. Veu el veto com un avantatge: qui escriu amb tu és un primer públic.
• Per què s’encalla la pluja d’idees. Diehl i Stroebe (1987) van veure que el bloqueig de producció, haver d’esperar el torn per parlar, explicava la major part de la pèrdua de productivitat dels grups de pluja d’idees davant del mateix nombre de persones treballant per separat.
• Per què importa sentir-se segur. Amy Edmondson (1999) va estudiar 51 equips d’una empresa industrial i va relacionar la seguretat psicològica, la creença compartida que en l’equip es poden assumir riscos interpersonals, amb les conductes d’aprenentatge. No és un estudi sobre cançons, però una coescriptura també és un equip que s’arrisca.
• Per què l’estructura pesa més que la bona voluntat. En musicoteràpia, Felicity Baker (2013) va entrevistar 45 professionals i investigadors, que van assenyalar que la mida, la cohesió, els conflictes i la composició del grup poden afavorir o frenar la composició en grup. Un estudi petit anterior de Tania Cordobés (1997), amb adults amb VIH i depressió, no va trobar més cohesió amb la composició en grup que amb jocs, tot i que els participants van fer servir més paraules d’emoció.

La conclusió: compondre junts no uneix un grup per si sol. Les sis tècniques següents preparen la sala. Per a una sessió completa, llegeix com preparar i dirigir una sessió de coescriptura; per a una banda, com compondre una cançó en grup.

17. Rols a la sala

Dona a cada persona un paper per a la sessió: qui toca, qui porta el bolígraf i rellegeix els versos, qui grava i vigila el rellotge, i qui desempata, normalment l’artista de la cançó. Els rols poden rotar; el que no poden és ser difusos.

Exemple: la Martina toca la guitarra, en Pol escriu al creador de lletres amb acords i rellegeix, en Jan grava i controla el temps. La cançó és per a l’EP de la Martina, així que desempata ella. Per als rols més enllà d’una sessió, mira rols en un grup de música.

18. «Sí, i…» abans de jutjar

Una regla del teatre d’improvisació: durant un temps fixat, respons a cada idea afegint-hi alguna cosa en lloc de jutjar-la. La valoració arriba després, en un bloc a part d’escolta.

Exemple, als deu minuts de sessió:

• A: «I si la tornada la canta l’última cabina de telèfon del barri?»
• B: «Sí, i ningú no hi truca des de fa deu anys.»
• C: «Sí, i el títol és “Sense línia”.»

Potser la cabina desapareix després. «Sense línia» segurament es queda.

19. Torns amb l’instrument i amb el bolígraf

Qui té la guitarra mana en els acords i el tempo; qui té el bolígraf, en les paraules. Totes dues coses canvien de mans amb temporitzador. Abans de discutir una secció, cada persona escriu cinc minuts pel seu compte: així s’esquiva el bloqueig de producció.

Exemple: cadascú escriu en silenci tres versos candidats per a la segona estrofa i els llegeix en veu alta; el grup es queda el millor de cada persona i els fa rimar entre tots.

20. Blocs de temps

Dona a cada tasca un temps fix i atura’t quan s’acaba: 25 minuts per a la tornada, 25 per a la primera estrofa, 10 per triar entre dos ponts i 5 per tancar amb qui grava la maqueta i què ve després. Un bloc de temps converteix un debat etern en una decisió. Traça abans les seccions al planificador d’estructura perquè tothom sàpiga en quin bloc és la sessió.

21. Gravar tota la sessió

Comença una gravació contínua només d’arrencar la sessió i digues el minut en veu alta quan passi alguna cosa bona: «vers al minut 14». Ningú no se n’ha de recordar, i el dubte de qui va proposar què té resposta. L’endemà, escolta només els moments marcats.

22. Pactar el repartiment abans d’escriure

Decideix amb la resta com es repartirà l’autoria abans del primer vers, quan ningú no té encara res a defensar. Hi ha sales que reparteixen a parts iguals entre qui hi és i d’altres que ho fan segons l’aportació. Totes dues maneres funcionen si es pacten abans i es posen per escrit el mateix dia.

Exemple: «Tres autors, un terç cadascun, passi el que passi avui». En acabar, omple la plantilla de split sheet i que hi signi tothom. La guia què és un split sheet explica què hi ha d’anar; és informació general, no assessorament legal.

Com triar quina tècnica fer servir

Parteix del símptoma, no de la teva tècnica preferida. Prova’n una cada vegada i grava un abans i un després per sentir si ha servit.

Problema	Prova primer	Després
Pàgina en blanc	Títol primer o escriptura d’objecte	Restriccions
Tornada avorrida	Contrast estrofa–tornada, lloc del ganxo	Acord manllevat just abans de la tornada
Lletra que no es deixa cantar	Ritme de la parla	Detall concret amb menys síl·labes
Pont encallat	Una capsa nova: un altre temps, un altre lloc o un altre punt de vista	Baix pedal o acord manllevat per canviar el color
La segona estrofa repeteix la primera	Capses	Canvi de punt de vista
Grup que discuteix	Repartiment pactat, «sí, i…», blocs de temps	Rols, amb algú que desempata
Massa cançons per acabar	Regles per acabar	Gravar primer, blocs de temps

Per anar més enllà: la guia de la tornada, la guia del pont i, si no aconsegueixes ni començar, bloqueig creatiu. Cap d’aquestes tècniques no necessita IA: si busques una app per aplicar-les, aquesta comparativa d’apps per compondre separa les que funcionen sense.

On encaixa Zoundroom: un projecte per cançó, sigui quina sigui la tècnica

Cada tècnica deixa material: una pàgina d’escriptura d’objecte, una nota de veu amb el ganxo, la mateixa tornada sobre tres progressions, dues hores d’àudio d’una coescriptura, un split sheet signat. A Zoundroom cada cançó és un projecte que reuneix les gravacions, lletres, notes i fitxers, amb el mateix compte a iOS, Android i web. Escriu el pla de capses en una nota i, a l’app del mòbil, grava la melodia dins d’aquesta nota: l’àudio s’insereix al cursor, sota el vers al qual pertany. Importa al projecte la gravació de la sessió i les notes de veu antigues, i afegeix-hi el split sheet en PDF (importar PDF és de Pro). Les persones amb qui comparteixes el projecte (fins a 2 artistes a Free i 4 a Pro) escolten les mateixes preses, i a Pro i Band poden deixar comentaris amb marca de temps com «el ganxo entra tard a 0:42». Auralis, l’assistent de l’app, suggereix versos alternatius, acords i estructura en forma de text; no escriu melodies ni escolta les teves gravacions. Zoundroom tampoc no és un DAW complet: amb l’editor multipista pots gravar preses a sobre de la sessió i equilibrar-les, però per produir i mesclar la versió final, fes servir GarageBand o un altre DAW. Pas següent: crea un projecte per a la cançó que tens entre mans, enganxa el títol i les tres capses en una nota i grava-hi dins la idea d’avui.

Preguntes freqüents

Quines són les principals tècniques de composició de cançons?

S’agrupen en cinc famílies: lletra (escriptura d’objecte, capses, títol primer, detall concret, punt de vista), melodia i ritme (contrast entre estrofa i tornada, prosòdia, repetició amb variació, lloc del ganxo), harmonia (substitució d’acords, acords manllevats, notes pedal), procés (restriccions, escriure i corregir per separat, gravar les idees, regles per acabar) i tècniques de grup per coescriure.

Quina tècnica de composició convé aprendre primer?

Títol primer i gravar primer: el títol dona una feina a la cançó i gravar cada idea evita perdre res. Afegeix-hi l’escriptura d’objecte com a hàbit diari de deu minuts i, quan comencis a posar lletra a melodies, la prosòdia.

Com es compon en grup sense discutir?

Pacta el repartiment abans d’escriure, dona un rol a cada persona, suma a les idees amb «sí, i…» abans de jutjar-les i posa un temps a cada secció. Deixa uns minuts per escriure per separat abans de debatre i nomena algú que desempati.

Què és l’escriptura d’objecte?

Un exercici cronometrat, normalment de deu minuts, en què escrius sense parar sobre un objecte a través dels sentits. Pat Pattison, de Berklee, l’ensenya com a escalfament diari; la seva variant, l’escriptura de destinació, parteix d’un lloc, una persona o un moment.

Com es fa encaixar la lletra a la melodia?

Digues el vers en veu alta, marca les síl·labes tòniques i col·loca-les en temps forts o notes llargues. Els versos que es corresponen necessiten un nombre de síl·labes i uns accents semblants.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 29 de setembre de 2026.

• Berklee College of Music: Pat Pattison, fitxa de professor (professor; l’escriptura d’objecte com a exercici diari de deu minuts a Lyric Writing 1; els seus llibres).
• Pat Pattison: Point of view and verse development (decidir el punt de vista abans de muntar les capses; provar els quatre punts de vista) i Developing verse ideas (les estrofes porten el títol d’un sentit a un altre).
• Pat Pattison, Prosody in Music and Songwriting, Berklee Online Take Note, 28 de maig de 2022 (definició de prosòdia).
• Andrea Stolpe, Songwriting Techniques Using Destination and Object Writing, Berklee Online Take Note, 25 de gener de 2019 (escriptura de destinació; atribueix l’escriptura d’objecte a Writing Better Lyrics, de Pattison, Writer’s Digest Books, 1995).
• Jimmy Webb, Tunesmith: Inside the Art of Songwriting, Hyperion, 1998 (fitxa de biblioteca).
• Joe Bennett, Collaborative songwriting: the ontology of negotiated creativity in popular music studio practice, Journal on the Art of Record Production, núm. 5, 2011.
• Michael Diehl i Wolfgang Stroebe, Productivity loss in brainstorming groups: toward the solution of a riddle, Journal of Personality and Social Psychology 53, 1987, p. 497–509.
• Amy Edmondson, Psychological Safety and Learning Behavior in Work Teams, Administrative Science Quarterly 44(2), 1999.
• Felicity A. Baker, Music Therapists’ Perceptions of the Impact of Group Factors on the Therapeutic Songwriting Process, Music Therapy Perspectives 31(2), 2013, p. 137–143.
• Tania K. Cordobés, Group Songwriting as a Method for Developing Group Cohesion for HIV-Seropositive Adult Patients with Depression, Journal of Music Therapy 34(1), 1997.