Com fer un setlist per a un concert: ordre i exemples

Per fer un bon setlist, parteix del temps que tens, no de les cançons que més t’agraden. Pregunta si la teva franja inclou el muntatge i calcula quantes cançons hi caben sumant-hi el temps entre temes. Obre amb una cançó forta que la banda toqui amb tota la seguretat. Agrupa les cançons per energia, to i afinació perquè el concert flueixi i ningú no hagi de reafinar dues vegades. Deixa un respir una mica després de la meitat i torna a pujar. Guarda la cançó més coneguda per al final, o per a la penúltima si esperes un bis. Planifica cada transició i el que diràs, i imprimeix la llista amb lletra grossa, una còpia per músic.

Quantes cançons caben al teu concert

Abans de comptar cançons, pregunta a l’organitzador si el temps que et donen és temps d’escenari o inclou el canvi de grup i la prova de línia, i si hi ha hora límit. Passar-te’n sol treure minuts al grup següent o acabar amb el so tallat, així que tracta la durada com un límit, no com un objectiu.

Després aplica una fórmula: cançons = temps d’escenari ÷ (durada mitjana + temps entre cançons). El temps entre cançons és tot el que passa entre l’última nota d’un tema i el compte del següent: aplaudiments, una frase, un glop d’aigua, moure el capodastre. Una banda que ha assajat les transicions s’hi està entre 20 i 30 segons; amb canvis d’afinació, històries i canvis d’instrument, s’acosta al minut.

Aquests són els números amb cançons de 3:45 de mitjana i 30 segons entre elles. Després de l’última no es compta cap buit.

Concert	Màxim de cançons	Durada total	Quantes planificar
30 minuts	7	29:15	6 o 7
45 minuts	10	42:00	10
60 minuts	14	59:00	13 (54:45)
90 minuts	21	88:45	20 (84:30), amb bis

Dues coses canvien aquestes xifres de seguida. Si les teves cançons duren 4:30 de mitjana en lloc de 3:45, en 45 minuts n’hi caben 8 amb marge (39:30) i 9 molt justes (44:30). I si el temps entre cançons puja a un minut, les mateixes deu que duraven 42:00 passen a 46:30 i ja no hi caben.

Fes servir la durada en directe, no la del disc: els finals s’allarguen i els nervis acceleren. Cronometra un passi sencer a l’assaig, o marca el pols sobre una gravació de l’assaig amb el metrònom amb tap tempo i apunta els BPM al costat de cada títol.

L’eina gratuïta per crear un setlist fa aquests càlculs per tu. Afegeix cada cançó amb el to, el tempo i la durada, indica els segons entre cançons i la durada del concert, i et mostra la durada total, el temps que et sobra o que et passes i el minut en què comença cada tema. Funciona al navegador i no desa res, així que copia, descarrega o imprimeix el resultat.

Finalment, posa entre claudàtors una o dues cançons que es puguin treure i deixa una cançó curta de reserva al final. Si es comença deu minuts tard, ningú no ha de negociar a dalt de l’escenari.

Dibuixa el mapa d’energia abans d’ordenar

Un setlist és un recorregut, no un rànquing. Construeix-lo en quatre passos.

1. Apunta totes les cançons que podries tocar, amb el to, el tempo, l’afinació o el capodastre, la durada i qui canta.
2. Posa a cadascuna una nota d’energia de l’1 (tranquil·la, lenta, pocs instruments) al 5 (forta, ràpida, la sala es mou). Puntua com funciona en directe, no com sona a la gravació.
3. Marca les que el públic coneix: els senzills publicats, la que ha sonat a la ràdio local, la versió que tothom canta.
4. Dibuixa la corba: dues o tres cançons fortes al principi, un centre variat, un respir clar, una pujada i el punt més alt a les dues últimes.

Després repassa l’ordre amb aquestes regles.

• Obre amb seguretat. La primera cançó també és la prova de so de la sala: tria’n una d’ajustada, directa i que aguanti uns retorns mal equalitzats.
• Varia to i tempo. Tres cançons seguides en el mateix to i amb un tempo semblant sonen com una sola cançó llarga. Pujar una quarta o una quinta (de Mi a La, de Re a La) o passar al relatiu menor sona natural; una baixada gran de tempo necessita una frase o un silenci.
• Amaga les noves entre cançons fortes. Una cançó desconeguda a la quarta posició, entre dues que la banda toca de meravella, rep una escolta justa.
• Agrupa afinacions i capodastres. Cada canvi s’hauria de fer un sol cop, i millor si és mentre algú parla.
• Posa el respir després de la meitat. Cap al 55–65 % del concert, mai al primer quart. Després, puja el tempo per graons.
• Cuida la veu. Col·loca les cançons més agudes quan la veu ja és calenta i abans que es cansi. Si una cançó et queda incòmoda, comprova el to amb l’eina en quin to cantar abans d’assajar-la al setlist.
• Acaba amb la cançó que la gent ha vingut a sentir. Si és probable que hi hagi bis, toca-la la penúltima i guarda per al bis una cançó forta o una sorpresa.

Exemple: un setlist de 45 minuts per a una banda

Una banda de pop-rock de quatre (veu, guitarra, baix i bateria) toca 45 minuts de teloners. Els títols són inventats.

#	Cançó	To · BPM	Durada	Energia	Transició i notes
1	Llums de posició	Mi (E) · 130	3:20	5	Compta la bateria, sense parlar
2	Terrat	La (A) · 124	3:45	4	La guitarra sosté un La fins a la intro
3	Rodalies	La (A) · 118	3:55	4	Parlar 1: nom, ciutat, gràcies al cap de cartell
4	Paper de vidre (nova)	Re (D) · 102	3:40	3	Dir el títol abans
5	Garbí	Sol (G) · 96	4:05	3	El baix comença sol
6	Boira baixa	Re, drop D · 78	4:20	2	Reafinar mentre la cantant explica la història
7	Fil de pescar	Re, drop D · 112	3:50	3	Enllaçada, mateixa afinació
8	Ronda de Dalt	Si menor (Bm) · 120	3:35	4	Tornar a l’afinació estàndard durant Parlar 2: marxandatge i una xarxa
9	Correfoc	Mi (E) · 138	3:30	5	La més ràpida, sense pausa després
10	Ningú no marxa	Mi (E) · 128	4:35	5	La més coneguda: «aquesta és l’última»

La música suma 38:35. Amb nou buits de 30 segons, el concert dura 43:05 i queden 1:55 de marge en una franja de 45 minuts. El La sostingut entre la 1 i la 2 estalvia uns segons; els dos canvis d’afinació en costen uns quants més. És un equilibri raonable.

Per què funciona aquest ordre:

• Les dues primeres pugen una quarta, de Mi a La, i el La sostingut permet que «Terrat» comenci abans que s’acabin els aplaudiments.
• L’energia baixa i torna a pujar: 5, 4, 4, 3, 3, 2 i després 3, 4, 5, 5. El tempo l’acompanya, de 130 a 78 i fins a 138, i el respir cau a la cançó 6 de 10.
• Les dues cançons en drop D van juntes: es reafina un cop avall i un altre amunt, i totes dues vegades algú parla.
• La 9 i la 10 comparteixen to, així que no hi ha canvi d’afinació ni silenci abans del final.

Exemple: un setlist acústic de 30 minuts

Un duet (veu principal i guitarra, i una segona veu) toca en un cafè. Parlen més que una banda, així que calculen 40 segons entre cançons.

#	Cançó	To (capodastre) · BPM	Durada	Energia	Notes
1	Tallat	La (capodastre al 2, posicions de Sol) · 112	3:05	3	Obertura lluminosa, no la més forta
2	Cartes a Menorca	Mi (capodastre al 2, posicions de Re) · 98	3:35	3	Mateix capodastre; salutació i noms després
3	Persianes verdes	Re (sense capodastre) · 90	3:15	3	Treure el capodastre mentre parla la segona veu
4	Tramuntana	Mi menor · 70	4:05	1	El respir, després d’una frase sobre la cançó
5	Festa major	Sol · 126	2:55	4	La pujada: demanar picar de mans al 2 i al 4
6	L’hort del darrere	Do (capodastre al 5, posicions de Sol) · 102	3:45	3	Posar el capodastre durant els aplaudiments
7	Tornarem a l’estiu	Do (capodastre al 5, posicions de Sol) · 106	3:50	4	La més coneguda, tornada per cantar tots junts

La música dura 24:30; amb sis buits de 40 segons, el concert dura 28:30 i en sobra 1:30.

• El capodastre només es mou dues vegades, es treu abans de la 3 i es posa abans de la 6, sempre mentre algú parla o la gent aplaudeix.
• De Mi menor a Sol es passa al relatiu major, així que la pujada després de la cançó més tranquil·la sona natural.
• El contrast ve del caràcter, no del volum: la més lenta arriba després de tres de tempo mitjà i tot seguit entra la més ràpida.
• La primera és lluminosa, no xiuxiuejada, perquè en un cafè la gent encara està demanant.

Transicions: enllaços, compte, afinació i què dir

Els concerts perden energia entre cançons, no durant les cançons. Assaja les transicions com si formessin part dels temes.

Enllaçar cançons

Tres maneres fiables d’unir dues cançons:

• Sosté un acord o una nota pedal i comença la següent a sobre. Funciona si els tons són iguals o estan a una quarta o una quinta.
• Deixa que la bateria porti el ritme fins al tempo nou i fes entrar la banda amb un senyal.
• Fes servir un pont ambiental curt: un coixí de teclat, un pedal de volum, de vuit a setze segons com a màxim.

Escriu «→» al setlist entre dues cançons que van seguides.

El compte

Una sola persona compta totes les cançons, normalment qui toca la bateria, amb els BPM apuntats al costat de cada títol; si fa servir clic, que hi carregui els tempos en l’ordre del concert. Quan una cançó comença amb un sol instrument, aquest músic compta mentalment i la banda entra amb el seu senyal.

Canvis d’afinació i capodastre

Agrupa les cançons per afinació, reafina mentre una altra persona parla i fes servir un afinador de pedal en silenci. Una segona guitarra ja afinada en l’altra afinació estalvia entre 30 i 60 segons. Posa el capodastre durant els aplaudiments i apunta el trast al setlist.

Canvis d’instrument

Decideix qui es mou i cap a on, deixa suports i cables a punt i desa els sons del teclat en l’ordre del concert. Calcula entre 45 i 60 segons i avisa el tècnic de so d’on passa.

Què dir entre cançons

Planifica dos o tres moments per parlar, no deu.

• Després de la segona o la tercera: nom de la banda, ciutat d’origen i gràcies a la sala i als altres grups. Repeteix el nom abans de l’última.
• Abans d’una nova o de la tranquil·la: una frase sobre de què va. Ningú no necessita la història sencera.
• Abans d’una de les dues últimes: on es pot trobar la banda, un sol cop: marxandatge, una xarxa social o un codi QR.
• Cada moment ha de durar entre 20 i 40 segons; apunta les paraules clau al setlist («PARLAR: nom + gràcies»).
• Pacta amb la banda un pla per als imprevistos. Si es trenca una corda, baix i bateria mantenen un ritme i qui canta explica què passa.

Setlists per a cada tipus de concert

Concert	Objectiu	Què canvia al setlist
Teloners	Guanyar-te gent que ha vingut per un altre grup	Intros curtes, el més fort aviat, el nom dues vegades, acabar a l’hora
Concert propi	Donar al teu públic una nit sencera	Més dinàmica, cançons antigues al centre, bis planificat
Bar de versions	Mantenir la pista plena	Diversos passis amb la seva corba, blocs per tempo o dècada, llista de reserva
Cafè acústic	Captar l’atenció en una sala que parla	Obertura lluminosa, més conversa, capodastres i afinacions agrupats
Festival	Atrapar qui passa, amb un canvi de grup estricte	Cançons directes al principi i al final, sense intros lentes, llista de retallades

Teloners. Consulta els setlists recents del cap de cartell a setlist.fm, una wiki pública de setlists, per veure què espera el seu públic. No toquis versions de les seves cançons i considera l’hora d’acabar part del tracte.

Concert propi. Pots arriscar un cop al centre: una cançó antiga, una versió despullada, una de nova. Planifica el bis: la banda surt, espera un minut més o menys i torna. Si no tens clar que n’hi hagi, deixa la més coneguda per al final.

Bar de versions. Cada passi té la seva corba: més fluix mentre la gent sopa, per ballar al final. Porta una llista de reserva de cinc a deu cançons agrupades per tempo per reaccionar a la sala o a una petició.

Festival. L’organització pot tallar-te el so quan s’acaba el temps. Obre amb la teva cançó més directa, toca alguna cosa reconeixible als últims deu minuts i decideix abans amb la banda quines cançons cauen si es comença tard.

El setlist de l’assaig no és el del concert

El setlist del concert té un ordre fix. El de l’assaig és un pla de treball: primer les cançons amb problemes, quan tothom està fresc; després les transicions, i al final un passi sencer en l’ordre del concert amb cronòmetre. Fes el concert sencer, amb parlaments i canvis d’afinació, almenys dues vegades abans de la data, i grava’l amb el mòbil per comprovar-ne la durada real.

Decideix també amb la banda qui porta el setlist: una persona el proposa, la banda l’accepta i la versió final queda on tothom la pugui veure. La guia per eliminar el coll d’ampolla de l’organitzador explica com compartir aquesta mena de decisions, i la d’apps per a bandes compara eines per a assajos i concerts.

Imprimeix-lo per a l’escenari

• Una pàgina i una còpia per músic, i una altra per al tècnic de so. Enganxa-la a terra o a sobre d’un ampli amb cinta americana (gaffer), i porta’n una de recanvi.
• Lletra grossa: majúscules en negreta de 28 punts com a mínim, i 36 o més si va a terra. Amb més de 12 cançons, fes servir dues columnes o noms curts («CORREFOC», «RONDA»).
• Una línia per cançó: número, títol curt, to, capodastre o afinació, BPM i una indicació: «→» si va seguida, «PARLAR», «AFINAR», «CANVI». Posa entre claudàtors les que es poden treure i el bis sota una ratlla.
• Una versió per a cada paper: la bateria necessita BPM i comptes, el teclat els números de so, i qui canta pot afegir la primera paraula de les cançons que comencen amb veu.
• Notes d’escenari per al tècnic: el setlist no és un rider ni un plànol d’escenari, però la seva còpia hauria de dir quines cançons porten guitarra acústica, qui canta cadascuna, on hi ha canvis d’instrument, on sonen pistes pregravades i quines cançons comencen amb un sol instrument.
• El mòbil o la tauleta serveixen amb el bloqueig automàtic desactivat i la brillantor alta, però el paper no es queda sense bateria ni reflecteix els focus.

L’eina de setlist té un botó «Imprimeix per a l’escenari». Per als acords de cada cançó, la guia per fer un full de lletra i acords i el creador de lletres amb acords resolen la pàgina que cada músic té al faristol.

Després del concert: notifica el setlist

Si toques cançons teves, el setlist també és la manera com la teva entitat de gestió sap què s’ha interpretat. La SGAE demana als seus socis de l’àmbit musical que notifiquin els concerts en directe on s’han interpretat les seves obres, i el tràmit es fa només per via electrònica, des de la Seu Electrònica, a l’apartat de notificacions. La guia sobre com es cobren els drets d’autor d’una cançó explica la resta. Guarda el setlist final, la data i la sala de cada concert.

On encaixa Zoundroom: les mateixes versions darrere del setlist

Un setlist és tan fiable com les versions que té al darrere. A Zoundroom cada cançó és un projecte amb la seva última gravació, la lletra i els acords, i la banda treballa sobre els mateixos projectes. Quan el setlist diu «Garbí, Sol, 96», tothom obre la mateixa maqueta i la mateixa lletra, no una versió de fa tres xats. Crea un projecte per al concert, enganxa en una nota el setlist que has preparat amb l’eina i grava-hi el passi sencer de l’assaig. Convida els membres de la banda amb un codi d’invitació; cada persona hi entra amb el seu compte des d’iOS, Android o el web. A Pro i Band, els comentaris d’àudio amb marca de temps sobre aquest passi assenyalen el segon exacte («el final de la 7 s’allarga 20 segons»). El pla Band reuneix fins a set membres en una sola subscripció, amb rols que decideixen qui edita i qui només consulta.

Zoundroom no ordena ni cronometra setlists, ni és una pantalla per a l’escenari: ordena i calcula el concert amb l’eina de setlist i imprimeix-lo en paper. Mira com funciona la col·laboració a Zoundroom o el pla Band.

Preguntes freqüents

Quantes cançons té un concert?

Divideix el temps d’escenari per la durada mitjana de les cançons més el temps entre elles. Amb cançons de 3:45 i 30 segons de buit, són unes 7 en 30 minuts, 10 en 45, 13 o 14 en 60 i unes 20 en 90, deixant uns minuts de marge.

Cal obrir amb la millor cançó?

Obre amb una cançó forta i segura, no necessàriament la més coneguda: també fa de prova de so per a la sala. Deixa la cançó que la gent ha vingut a sentir per al final, o per a la penúltima si hi haurà bis.

Quant de temps cal deixar entre cançons?

Entre 20 i 30 segons és una bona mitjana per a una banda assajada. Planifica dos o tres moments més llargs per parlar o reafinar, i enllaça algunes cançons directament.

Es poden incloure versions al setlist?

Sí, si encaixen amb el concert. En un repertori propi, una versió ben triada a la segona meitat ajuda amb un públic que no et coneix; un concert en un bar de versions es construeix amb elles. Col·loca-les al mapa d’energia com qualsevol altra cançó, i si notifiques el concert a la teva entitat, inclou-hi totes les obres interpretades.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 27 de setembre de 2026.

• SGAE: Notifica tus conciertos (notificació obligatòria per als socis de l’àmbit musical, només per la Seu Electrònica, apartat de notificacions) i Seu Electrònica.
• setlist.fm: pàgina principal (la wiki de setlists).