Com preparar un assaig de grup: pla, plantilla i consells
Publicat
Prepara un assaig de grup que faci avançar les cançons: un objectiu, maquetes, tons i tempos enviats abans, un pla per blocs amb horaris i tasques clares al final.
Per preparar un assaig de grup productiu, fixa un sol objectiu i envia el pla un o dos dies abans: les cançons en ordre, cadascuna amb el to, el tempo i la maqueta actual. A l’assaig, reparteix el temps en blocs: muntatge i afinació, una cançó per escalfar, els dos o tres passatges que cal arreglar, un bloc amb temps limitat per al material nou i una passada completa en l’ordre del concert. Grava aquesta passada amb el mòbil. Reserva els últims deu minuts per tancar decisions i repartir tasques, cadascuna amb un nom al costat. L’endemà, escolta la gravació, apunta què ha canviat i fixa l’objectiu del proper assaig.
A continuació: què cal preparar, una plantilla de pla d’assaig amb horaris, un exemple complet i què fer les 24 hores següents.
Abans de l’assaig: objectiu, ordre, maquetes, tons i tempos
Bona part del temps que es perd en un assaig es perd abans d’endollar res: ningú no sap quina és la versió bona de la cançó, el to queda massa alt per a qui canta i vint minuts se’n van a decidir què es toca. Per evitar-ho, envia cinc coses a tot el grup com a mínim 24 hores abans (48, millor).
- Un objectiu en una frase. «Tocar el concert sencer sense aturar-nos» o «Decidir l’estructura de la cançó nova». Un objectiu principal i, com a molt, un de secundari. Si tot és objectiu, guanya la idea de qui toca més fort.
- L’ordre. Només les cançons que es treballaran, en l’ordre en què sonaran. El creador de setlist gratuït recull el to, el tempo i la durada de cada cançó i et diu si la passada completa cap en el temps que teniu. Per a l’ordre d’un concert, llegeix com fer un setlist.
- Una maqueta actual per cançó. No «la que hi ha en el xat»: la versió que tothom ha d’aprendre, amb la data en el nom del fitxer. A compartir cançons inèdites tens com fer-ho amb enllaços privats.
- Tons, tempos i afinacions per escrit. Qui porta el ritme marca cada cançó al metrònom amb tap tempo i n’apunta el BPM. Si a qui canta li costa, comprova el to amb en quin to cantar abans de l’assaig, no a mitja sessió. Apunta les afinacions en drop D i on va el capodastre, i ajunta acords i lletra en un full amb el creador de lletres amb acords.
- Logística. Qui porta la taula de so, els cables de recanvi, la caixa DI. L’hora d’inici és l’hora de tocar: si llogueu un local, reserva’l amb 15 minuts més per muntar.
Cadascú arriba amb la seva part apresa: l’assaig serveix per tocar junts, no perquè algú aprengui un passatge mentre la resta espera. Si cantes i toques la guitarra alhora, practica-ho abans a casa amb aquest pla de set dies.
Plantilla de pla d’assaig: horaris i blocs
Aquesta plantilla és per a un assaig d’una hora i mitja, el que dona de si un vespre entre setmana. Copia-la, posa-hi hores reals a la primera columna i el títol d’una cançó a cada bloc.
| Hora | Bloc | Què es fa | Eina |
|---|---|---|---|
| 0:00–0:10 | Muntatge i afinació | Muntar, afinar i ajustar volums perquè se senti la veu | Afinador |
| 0:10–0:20 | Cançó d’escalfament | Una que tothom domina, tocada com en directe | — |
| 0:20–0:40 | Coses per arreglar | Els dos o tres passatges que van fallar l’últim dia, per seccions | Metrònom |
| 0:40–0:45 | Pausa | Fora de la sala: descansen orelles i veus | — |
| 0:45–1:00 | Material nou | Una cançó o un arranjament nou, amb temps tancat; es graven totes les opcions | Mòbil |
| 1:00–1:20 | Passada completa | Les cançons en ordre, sense aturar-se i gravades | Setlist |
| 1:20–1:30 | Tancament | Decisions, tasques amb nom, objectiu del proper assaig | Notes |
Per què aquest ordre: el que cal arreglar va al principi, quan l’atenció és més fresca. El material nou va després de la pausa perquè no es mengi les correccions. La passada completa va al final perquè un concert també s’acaba amb cansament: si el repertori aguanta aquí, aguantarà a l’escenari.
Com adaptar-la:
- Dues hores: 30 minuts per arreglar, 20 de material nou i una passada de 30.
- Tres hores: una segona passada després del material nou i una segona pausa.
- Setmana de concert: sense material nou i amb dues passades, la segona amb les entrades, les transicions i el que diràs entre cançons.
- Qui canta: escalfa abans d’arribar o mentre es munta. L’escalfament vocal gratuït és una rutina guiada de cinc minuts amb piano.
Exemple: un trio acústic deu dies abans del concert
Ràfega és un trio acústic inventat: l’Àlex canta i toca la guitarra, la Noa toca el contrabaix i fa la segona veu, i en Dani toca el caixó. D’aquí a deu dies fan un concert de 40 minuts en una llibreria del barri, sense equip de so. No tenen local: assagen al menjador de la Noa, dimecres de 19.30 a 21.00, i a les nou en punt s’ha d’acabar per no molestar el veïnat.
Diumenge, l’Àlex escriu al grup:
Dimecres 19.30–21.00, a ca la Noa. Objectiu: que les veus de «Tramuntana» i de «L’últim tren de Portbou» quedin afinades a la gravació, no només a l’orella. Segon objectiu: triar l’estructura de «Rellotge». Maquetes actuals a la carpeta, amb data de dissabte. Dani, porta les escombretes, que el caixó amb la mà sona massa fort per a la llibreria.
El seu pla:
| Hora | Bloc | Cançons i detalls |
|---|---|---|
| 19.30–19.40 | Muntatge i afinació | L’Àlex afina la guitarra amb l’afinador; la Noa afina el contrabaix |
| 19.40–19.50 | Escalfament | «Fulles de plàtan» (Re major / D, 92 BPM), fluixet, per escalfar veus i mans |
| 19.50–20.15 | Veus | Tornada de «Tramuntana» (La menor / Am, 110 BPM): la Noa fa una tercera per sota; final de «L’últim tren de Portbou» (Sol major / G, 76 BPM) a dues veus; gravar i escoltar a l’acte |
| 20.15–20.20 | Pausa | Aigua |
| 20.20–20.35 | Material nou | «Rellotge» (Mi menor / Em, 100 BPM): tornada després de la primera estrofa o després de la segona; dues vegades cada opció, tot gravat |
| 20.35–20.55 | Passada | Mig concert en ordre, sense aturar-se, gravat, amb les dinàmiques de la llibreria |
| 20.55–21.00 | Tancament | Decisions i tasques mentre es desmunta |
En un trio acústic, la feina de l’assaig és sobretot a les veus i a les dinàmiques, no a la bateria. Per això el bloc gran és el de veus i per això s’escolta la gravació a l’acte: dues veus que semblen afinades a la sala poden sonar desafinades al mòbil. Si passa, com afinar la veu té una rutina per treballar a casa. Cap bloc no diu «toquem una estona i ja veurem»: cadascun té cançó, passatge i una manera de saber que està fet.
Durant l’assaig: ordre, gravació i temps per al material nou
Comença a tocar durant els primers deu o quinze minuts. Afina abans d’endollar i fes la primera prova de volum fluixa, perquè se senti la veu.
Cada bloc té una persona que el porta, normalment qui va escriure la cançó o qui toca el passatge que s’arregla, i aquesta persona decideix quan es passa al següent. No cal que sigui sempre la mateixa: a rols en un grup de música tens com repartir aquestes funcions.
Treballa per seccions, no per cançons senceres: «de la segona tornada fins al final, dues vegades» arregla una transició en dos minuts, i tres passades completes se n’emporten dotze. Compta l’entrada des del compàs anterior al problema. Si un passatge cau una vegada i una altra, abaixa’l un 10 % amb el metrònom i torna al tempo a poc a poc.
Quan dues idees competeixen, es toquen totes dues, es graven i es decideix en escoltar-les, millor l’endemà. A feedback musical en bandes veuràs com passar de «no m’acaba de convèncer» a un canvi que es pugui provar.
Grava la passada completa i les opcions noves. Per tenir una referència, n’hi ha prou amb el mòbil:
- Posa’l en una cadira o un peu de micro al mig de la sala, a un parell de metres de la bateria si n’hi ha, i mai damunt d’un amplificador.
- Grava deu segons de la part més forta i comprova que no distorsiona.
- Digues el títol de la cançó i el número de presa abans de cada presa.
- Si alguna cosa falla, apunta l’hora en lloc d’aturar-te.
Posa límit al material nou: l’objectiu és sortir amb les opcions gravades, no amb la cançó acabada. Si al final del bloc encara hi ha dues estructures possibles, se segueix endavant i es decideix amb la gravació. Per compondre junts, llegeix com compondre una cançó en grup.
Cuida’t les orelles a la sala d’assaig
Una bateria, dos amplificadors i un equip de veus en una sala petita: al cap de mitja hora costa saber quant sona de debò. L’Organització Mundial de la Salut en dona l’escala a la seva guia d’escolta segura: 80 dB es poden escoltar sense perill fins a 40 hores a la setmana, i a 100 dB el temps segur baixa a 20 minuts a la setmana. Canal Salut, de la Generalitat, recomana als concerts fer servir taps, fer breus descansos auditius i allunyar-se dels altaveus.
A la pràctica:
- Taps per a tothom, també per a qui toca la bateria. Prova’n de diversos tipus fins que la banda continuï sonant com una banda amb els taps posats.
- Abaixa amplificadors i bateria fins que la veu quedi per sobre sense que qui canta hagi de forçar.
- Fes la pausa fora de la sala. La norma de l’OMS per a locals de música demana protecció auditiva disponible i zones tranquil·les per descansar les orelles: la teva sala d’assaig es mereix el mateix.
- Si en sortir et xiulen les orelles o les notes tapades, sonava massa fort. El proper dia, abaixa el volum.
En un trio acústic com Ràfega el risc és més baix, però el mateix principi serveix: si has d’apujar la veu per sentir-te, alguna cosa sona massa fort.
Després de l’assaig: notes, decisions i tasques
Dedica-hi 15 minuts el mateix vespre o l’endemà al matí. Escolta la passada amb l’ordre al davant i apunta cada problema amb el minut de la gravació: «Tramuntana 1:35, la segona veu entra abans d’hora».
Després envia les notes en tres llistes curtes. Això és el que va enviar l’Àlex dijous:
Decisions: a «Rellotge», la tornada entra després de la primera estrofa. A «Tramuntana», la Noa canta la tercera només a la segona meitat de la tornada. En Dani toca amb escombretes tot el concert.
Tasques: l’Àlex grava a casa la maqueta nova de «Rellotge» amb l’estructura triada abans de diumenge. La Noa confirma amb la llibreria a quina hora podem provar el so. En Dani passa a net el full d’acords de «Rellotge».
Proper dimecres: el concert sencer dues vegades, la segona amb les presentacions.
Tres regles:
- Una tasca té un nom i una data. «Caldria mirar el final» no és una tasca.
- Una decisió va al costat de la cançó que canvia, no només al xat.
- Si la presa de l’assaig és millor referència que la maqueta antiga, passa a ser la versió actual, amb la seva data.
Envia les notes en menys de 24 hores. A col·laboració musical per a bandes veuràs com revisar cançons entre assajos perquè el següent comenci amb decisions.
Errors que es mengen el temps d’assaig
| Error | El que costa | Solució |
|---|---|---|
| Sense objectiu | Una hora tocant a l’atzar i una discussió | Una frase, enviada abans |
| Aprendre parts a l’assaig | Dues persones esperen la tercera | Maquetes i fulls 48 hores abans |
| Tocar la cançó sencera per arreglar un compàs | Dotze minuts per a una correcció de dos | Repetir la secció i comptar des del compàs anterior |
| No gravar | La mateixa discussió la setmana següent | Mòbil al mig de la sala |
| Material nou sense límit | El repertori no és a punt el dia del concert | Temps tancat i decisió amb la gravació |
| Notes només al xat | Tasques oblidades en dos dies | Decisions al costat de la cançó, tasques amb nom |
Si sempre és la mateixa persona qui escriu el pla, persegueix les tasques i guarda els fitxers, llegeix com eliminar el coll d’ampolla de l’organitzador.
On encaixa Zoundroom: la maqueta abans, la gravació després
A Zoundroom cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, la lletra, les notes i els fitxers, de manera que la maqueta que el grup aprèn abans de l’assaig i la presa que us emporteu després queden al mateix lloc. Abans de dimecres, puja la maqueta actual al projecte de la cançó i escriu en una nota el to, el tempo, l’afinació i els acords: tothom obre la mateixa versió. Després de l’assaig, afegeix la gravació del mòbil al projecte de la cançó (grava-la amb l’app al mòbil o importa’n el fitxer) i, a Pro i Band, deixa comentaris amb marca de temps sobre l’àudio, com ara «1:35: la segona veu entra abans d’hora». El pla Band és una sola subscripció per a tot el grup, fins a set membres, amb projectes compartits, comentaris amb marca de temps i etiquetes compartides per marcar cançons com a «a punt per al concert» o «falta feina». Zoundroom no és un DAW (no grava multipista ni mescla), així que la presa de l’assaig és una referència, no un màster. Tampoc no té calendari, gestor de tasques ni xat: apunta l’assaig al calendari, deixa la logística al grup de missatgeria i escriu les decisions a la nota de la cançó. Els plans i els preus són a preus i plans. Comença per la propera cançó que assajareu: crea’n el projecte i puja-hi la maqueta.
Preguntes freqüents
Quant ha de durar un assaig de grup?
Entre una hora i mitja i dues hores és una bona durada per defecte: muntatge, feina concreta, una pausa i una passada completa. Si l’objectiu és petit, n’hi ha prou amb una hora i mitja. A partir de tres hores, l’atenció cau.
Cada quant ha d’assajar un grup?
Un cop per setmana quan es prepara un concert o una gravació, i cada una o dues setmanes per mantenir el repertori. Una hora i mitja concentrada cada setmana rendeix més que quatre hores un cop al mes.
Què ha d’incloure un pla d’assaig?
Un objectiu en una frase, les cançons en ordre amb to, tempo i afinació, l’enllaç a cada maqueta actual, els blocs de temps (muntatge, escalfament, correccions, pausa, material nou, passada i tancament) i qui porta cada bloc. La plantilla d’aquí dalt ho recull tot.
Cal assajar amb metrònom?
On el tempo és el problema, sí: una tornada que s’accelera o una introducció que s’arrossega. Toca la secció amb el clic, després sense, i comprova que el tempo s’aguanta. En un trio sense bateria, com Ràfega, el metrònom també ajuda a fixar els tempos de sortida de cada cançó.
Com es grava un assaig amb el mòbil?
Posa’l al mig de la sala, lluny dels amplificadors i de la bateria si n’hi ha, prova la part més forta perquè no distorsioni i digues el títol de la cançó abans de cada presa. No sonarà com un estudi, però n’hi ha prou per sentir el tempo, l’estructura i l’equilibri.
Fonts
Totes les pàgines es van consultar el 28 de setembre de 2026.
- Organització Mundial de la Salut: Sordera y deficiencia auditiva: escuchar sin riesgos (en castellà; 80 dB sense perill fins a 40 hores a la setmana; 100 dB, 20 minuts en set dies).
- Organització Mundial de la Salut: WHO hearing guidelines implemented at major arts festival (en anglès; la norma mundial per a locals i esdeveniments d’escolta segura: nivell mitjà limitat a 100 dB LAeq en 15 minuts, protecció auditiva disponible i zones tranquil·les).
- Canal Salut, Generalitat de Catalunya: Salut auditiva (als concerts, fer servir taps, fer breus descansos auditius i allunyar-se de les fonts de so, com els altaveus).