Com escriure un musical i les seves cançons (també a l’escola)

Per escriure una cançó per a un musical, comença per la història i no per la melodia. Busca el moment en què el que sent el personatge ja no cap en un diàleg, decideix què vol i què haurà canviat a l’última nota, i escriu la cançó perquè l’escena avanci mentre sona. Gairebé totes les cançons de teatre musical pertanyen a uns quants tipus: el número d’obertura presenta el món, la cançó «vull» planteja l’objectiu del protagonista al principi del primer acte, les cançons còmiques i les balades mostren els personatges, la represa recupera una melodia amb un sentit nou i el final tanca la història. Escriu una lletra que s’entengui a la primera, amb la veu del personatge i rimes netes, i grava una maqueta senzilla de veu i piano perquè el repartiment l’aprengui. Així és com s’escriu un musical: cançó a cançó.

A continuació: què fa cada tipus de cançó (amb obres per estudiar), un mètode pas a pas de l’escena a la cançó, una cançó «vull» original escrita a partir d’una escena, una fitxa que pots copiar, les regles d’una lletra que funciona en un teatre, com repartir la feina amb el libretista i el compositor, les maquetes per als assajos, un pla de 12 setmanes per a un musical escolar o amateur i els drets que necessites quan una escola fa servir cançons que ja existeixen.

Què fa una cançó en un musical

En el pop, la cançó és tot l’esdeveniment. En un musical, la cançó és una part de l’escena, i mentre dura hi ha de passar alguna cosa. Cada número fa com a mínim una d’aquestes tres feines:

• Fa avançar la història. Una decisió, un pla, una confessió, una baralla: quan acaba la cançó, la situació ja no és la del principi.
• Mostra què vol o què sent el personatge, d’una manera que el diàleg no pot. Els personatges canten quan parlar ja no n’hi ha prou.
• Presenta el món i el to. On som, quina mena d’obra és i quines regles té.

Una prova ràpida per a cada cançó de la teva obra: treu-la i llegeix l’escena sense ella. Si no es perd res, la cançó encara no fa la seva feina. L’altra prova és el gir: el personatge hauria de sortir de la cançó una mica diferent de com hi ha entrat, encara que el canvi sigui només una decisió.

A Catalunya el teatre musical té referents propis, com Mar i cel, de Dagoll Dagom, amb música d’Albert Guinovart. Els estils van de la cançó clàssica al pop, el rock o el hip-hop, com va demostrar Hamilton. Escriu en l’estil que demani la teva història, però escriu una cançó que pertanyi a un personatge en un moment concret.

Tipus de cançons d’un musical: obertura, cançó «vull» i més

Tipus	On sol anar	Què fa	Obres per estudiar
Número d’obertura	Els primers minuts	Presenta el món, el to i els protagonistes; promet de què va l’obra	Into the Woods («Prologue: Into the Woods»), Hamilton («Alexander Hamilton»)
Cançó «vull» (I want song)	Al principi del primer acte	El protagonista diu l’objectiu que mou tota la història	La sireneta («Part of Your World»), Hamilton («My Shot»)
Cançó còmica	En qualsevol moment, sovint després d’una escena tensa	Fa riure o ens fa estimar un personatge; els acudits cauen a la rima	West Side Story («Gee, Officer Krupke»)
Balada	Als pics emocionals	Un personatge sol amb el que sent, o un duet d’amor; més lenta, amb espai per a la veu	Els miserables («On My Own»)
Represa (reprise)	Més endavant	Torna una melodia coneguda amb una altra lletra o un altre cantant, i sentim què ha canviat	Moltes obres reprenen així la cançó «vull»
Final del primer acte	Abans de la pausa	Fa pujar el que hi ha en joc i deixa una pregunta oberta per a l’entreacte	Els miserables («One Day More»)
Número de les onze (eleven o’clock number)	Al final del segon acte	El gran número a prop del clímax, sovint la resposta a la cançó «vull»	Gypsy («Rose’s Turn»)
Final	L’últim número	Resol la història i sol recuperar melodies anteriors	Fixa’t en com acaben els teus musicals preferits

Els títols són els de les versions originals de Broadway i de Londres.

Com escriure un número d’obertura. En pocs minuts ha de respondre tres preguntes: on som, de qui és aquesta història i quina mena de vetllada ens espera (divertida, fosca, èpica, íntima). Escriu aquestes tres promeses abans del primer vers i comprova que l’obertura les compleix totes. Molts autors en fan un esborrany aviat i la reescriuen al final, quan ja saben en què s’ha convertit l’obra.

Com escriure una cançó «vull». El desig ha de ser concret i actiu: no «vull ser feliç», sinó «vull presentar-me a l’audició de la ciutat dissabte». Ha d’arribar aviat, perquè el públic tingui un objectiu per seguir, i ha d’anomenar un obstacle, perquè pateixi. Playbill descriu el número de les onze com, sovint, la resolució de la cançó «vull» del primer acte: planifica les dues alhora.

Com escriure una cançó per a un musical, pas a pas

És el mètode de l’escena a la cançó. Serveix tant si escrius la lletra com la música o totes dues.

1. Escriu primer l’escena en prosa. Qui hi és, què acaba de passar, què vol el personatge i què amaga. N’hi ha prou amb mitja pàgina.
2. Troba el moment de la cançó. Busca el punt en què parlar deixa de funcionar: una decisió, un secret que surt, un pla que neix. Repassa el guió amb el teu equip i marca aquests punts: és on van les cançons.
3. Resumeix la cançó en una frase. «[Personatge] vol [objectiu], però [obstacle]; al final, [què canvia].» Si no pots completar l’última part, la cançó encara no té gir.
4. Tria el tipus i a qui es canta. És una cançó «vull», una còmica, un duet? El personatge es canta a si mateix, a un altre personatge o al públic?
5. Treu el títol de les paraules del personatge. Una frase curta que diria de debò, que pugui tornar diverses vegades i voler dir una cosa diferent cada vegada.
6. Fes que l’estructura segueixi la història. Una forma fiable: l’estrofa 1 planteja la situació, la tornada diu el desig, l’estrofa 2 hi afegeix l’obstacle, el pont és el gir i l’última tornada torna canviada. El teatre també fa servir la forma AABA i cançons sense tornada; la guia de l’estructura d’una cançó les compara, i el planificador d’estructura et deixa ordenar les seccions i els compassos.
7. Escriu la frase d’entrada i el tancament. La frase d’entrada és l’última frase parlada abans de la música; el tancament (el button) és l’últim vers o acord que diu al públic que la cançó s’ha acabat i li deixa aplaudir.
8. Fes l’esborrany i canta’l a tempo. Si també compons, taral·leja els versos fins que una melodia respecti els seus accents naturals; la guia per posar música a una lletra t’ensenya el mètode. Si la composa una altra persona, envia-li la lletra amb la frase resum a dalt.
9. Prova-la dins l’escena. Llegeix l’escena en veu alta, canta o posa la maqueta i continua llegint. Treu del diàleg el que ja diu la cançó, i de la cançó el que ja ha mostrat l’escena.

Exemple: una cançó «vull» a partir d’una escena en un forn de pa

Una obra i una cançó escrites per a aquest article.

L’obra. La Júlia, de 17 anys, treballa abans de classe al forn de pa del seu pare, en un poble de la costa. Vol presentar-se a l’audició d’una escola de música de la ciutat, a dues hores de tren. El pare no pot portar el forn tot sol, i mai no li demanaria que es quedés.

L’escena. Les cinc del matí. El pare surt a repartir. La sol·licitud de l’audició fa mesos que és en un calaix. Cada matí, a les cinc i quaranta, el tren de la ciutat passa per darrere del forn.

La cançó en una frase. La Júlia vol pujar al tren de les cinc i quaranta per anar a l’audició, però li fa por deixar el pare sol; al final, decideix enviar la sol·licitud.

Tipus i títol. Una cançó «vull» que es canta a si mateixa. Títol: «Cinc i quaranta», el tren que sent cada dia, una imatge concreta que conté tot el seu desig.

A l’escena	A la cançó
La rutina del pare i la seva última frase	Estrofa 1: imatges curtes i repetides de cada matí
El tren que sent cada dia	El títol i la tornada
El pare no se’n surt sol	Estrofa 2: l’obstacle, a través de com és ell
La sol·licitud al calaix	El pont i el gest que gira l’escena

La frase d’entrada, la lletra i el tancament:

EL PARE: Primer el sègol i després el pa. Com sempre.
         (Surt. Se sent un tren de lluny.)
JÚLIA:   Com sempre.

ESTROFA 1 (la situació)
Les cinc, i el forn encès,
el sègol primer, i el pa després;
el pare surt a repartir:
mateix carrer, mateix camí.
I a les cinc i quaranta, puntual,
passa el tren de la capital.

TORNADA (el desig)
Cinc i quaranta, porta’m amb tu,
un seient i una cançó:
dues hores de via fins que algú
m’escolti cantar de debò.

ESTROFA 2 (l’obstacle)
Qui pastarà quan no hi sigui?
Qui li guardarà el pa a la Roser?
El pare mai no em diria «queda’t»:
pastaria més lent, i ja està bé.

PONT (el gir)
Des de març dorm al calaix,
sota els rebuts, tot a baix;
em dic «la setmana que ve»,
i la setmana que ve no ve.
         (Treu la sol·licitud del calaix.)

ÚLTIMA TORNADA (el que ha canviat)
Cinc i quaranta, avui no,
però guarda’m un seient:
la carta surt avui per correu,
i dissabte canto de debò.

TANCAMENT: el clàxon del pare a fora. Ella amaga el sobre
al davantal i agafa la safata. Últim acord.

I una represa per al segon acte, quan el pare l’acompanya a l’estació i canta la melodia d’ella amb les seves paraules:

Cinc i quaranta, porta-la amb tu,
jo em quedo amb el forn, no pateixo;
dues hores de via, i que algú
l’escolti cantar de debò.

Què fa cada decisió:

• El títol és una cosa que hi ha a escena, un tren de veritat amb una hora de veritat, i no «el meu somni». Cada vegada que torna, el públic recorda què vol ella.
• L’estrofa 1 és rutina a posta. «Mateix carrer, mateix camí» fa sentir la repetició de cada matí, i per això la tornada sona a escapada.
• L’obstacle és una persona, no un dolent. «Pastaria més lent, i ja està bé» retrata el pare en poques paraules i explica per què marxar costa tant.
• El pont és el gir. La Júlia s’adona que «la setmana que ve» no arriba mai, i l’acotació converteix aquesta idea en un gest. Aquí la força ve de la repetició («que ve… no ve»), no de la rima.
• L’última tornada manté la melodia i canvia la lletra: el públic sent la decisió sense que ningú l’expliqui.
• Les rimes són consonants i cauen en síl·laba tònica (encès/després, repartir/camí, tu/algú, calaix/baix), fàcils de captar a la primera.
• La represa dona la melodia de la Júlia al pare. La mateixa música explica fins on han arribat tots dos.

Plantilla: la fitxa de cada cançó del teu musical

Omple’n una abans d’escriure cada cançó i passa-la a tothom qui hi treballi.

FITXA DE CANÇÓ
Obra:                      Acte / escena:          Cançó núm.:
Títol:
Tipus: obertura / «vull» / còmica / balada / duet / represa / final
Qui canta:                 A qui:

Abans de la cançó, el personatge...
La cançó en una frase: ___ vol ___, però ___; al final, ___
Què sap el públic després que el diàleg no ha dit:

Frase d'entrada (última frase parlada):
Tancament (últim vers, última acció, últim acord):

Estructura:  estrofa 1 = situació    tornada = desig    estrofa 2 = obstacle
             pont = gir              última tornada = el que ha canviat
Paraules clau per a notes llargues:
Rimes (en síl·laba tònica):

Extensió de l'intèrpret: nota més greu ___  més aguda ___   To:      Tempo:
Maqueta: veu i piano v__ (data)    Pistes d'assaig: acompanyament / veus
Represa més endavant? On i amb quina lletra nova:

Una lletra que se sent una sola vegada: claredat, rima i veu del personatge

En un teatre, el públic sent cada vers una sola vegada, a la velocitat de l’escena, per sobre d’un piano o d’una banda, mentre mira els actors. Ningú no pot tirar enrere, i això canvia com s’escriu.

• La claredat guanya a l’enginy. Una idea per vers, l’ordre natural de les paraules i la paraula important en una nota llarga o aguda. Evita els hipèrbatons per culpa de la rima: «a l’estació haig d’anar» sona a lletra, no a una persona.
• Rima consonant, en síl·laba tònica. En el pop i en el rap la rima assonant és el més normal, però dalt d’un escenari, on cada paraula queda exposada, una rima fluixa pot semblar un error, i els lletristes de teatre solen preferir la consonant. La guia sobre com rimar en una cançó t’explica la diferència.
• L’acudit cau a la rima. En una cançó còmica, construeix el vers perquè la paraula que rima sigui el cop de l’acudit, i deixa un temps després per a la riallada.
• Que les paraules siguin del personatge. La Júlia parla amb paraules del seu ofici: sègol, forn, pastar, rebuts. Un personatge còmic i xerraire pot posar rimes internes a cada vers; un nen fa servir paraules curtes i les repeteix. Exercici: escriu la frase «me’n vaig» per a tres personatges de la teva obra i compara’n el vocabulari, la llargada i el ritme.
• Ajusta els accents a la pulsació. Llegeix el vers en veu alta i comprova que les síl·labes tòniques cauen en els temps forts; el comptador de síl·labes t’ajuda a igualar els versos que comparteixen melodia.

Busca una rima consonant per a la paraula que tanca el teu vers:

Com treballar amb el libretista i el compositor

Un musical té diversos autors, i sovint una mateixa persona fa dues feines:

Paper	Escriu	Preguntes típiques
Libretista	La història, les escenes i els diàlegs	On van les cançons? Què pot dir la cançó perquè no ho hagi de dir l’escena?
Lletrista	La lletra de les cançons	Què vol aquí el personatge? Quin és el títol?
Compositor	La música	Quin tempo, quin estil, quin to per a aquest actor?
Director musical	Ensenya les cançons i toca als assajos	Quin to li va bé al repartiment? On cal respirar?
Orquestrador o arranjador	Les parts dels instruments, normalment més tard	Quins instruments i per a quina mida de banda?

Alguns hàbits que fan avançar l’equip:

• Decideix amb l’equip on van les cançons a partir d’una escaleta compartida, i escriu una fitxa per a cadascuna.
• Tria cançó per cançó si va primer la lletra o la música. Les còmiques solen néixer de la lletra; algunes balades grans neixen d’una melodia.
• Passa frases de l’escena a la cançó i al revés. Si la cançó ho diu, el libretista ho treu del diàleg.
• Comenta les maquetes amb el minut i el segon exactes («al 1:12 la nota aguda cau en una paraula feble») i guarda totes les versions.
• Acorda aviat i per escrit els crèdits i els percentatges: qui ha escrit què i com es reparteixen els ingressos de l’obra. La plantilla de split sheet és un bon punt de partida; això no és assessorament legal, i una producció de debò necessitarà un contracte de col·laboració.

Maquetes per als assajos

Els actors aprenen les cançons amb enregistraments molt abans de veure una partitura, així que la maqueta forma part de l’escriptura.

1. Una maqueta de veu i piano per cançó, al tempo final i en el to de l’intèrpret. En el teatre musical, les cançons s’ajusten o es transporten sovint a la veu de l’actor: posa’n l’extensió a en quin to cantar (l’enllaç s’obre de La3 a Mi5) i fixa el tempo amb el metrònom amb tap tempo.
2. Una pista només d’acompanyament, perquè el repartiment practiqui a casa cantant-hi a sobre.
3. Una pista per veu als números de grup: la melodia i després cada harmonia per separat, tocada o cantada.
4. Una versió més lenta de les cançons ràpides o amb molt de text per als primers assajos.
5. Noms de fitxer clars i iguals per a tothom: número, títol, personatge, versió i data, per exemple 05 Cinc i quaranta - Júlia - veu i piano - v3.

Per a preses ràpides des del mòbil o el navegador, la gravadora de veu en línia gratuïta té compte enrere i clic, desa diverses preses amb nom, les descarrega en WAV i mai no puja el teu àudio.

Com escriure un musical escolar o amateur: pla de 12 setmanes

Un musical per a l’escola, un esplai o una companyia amateur segueix les mateixes regles, a la mida del grup. Que duri entre 30 i 60 minuts amb cinc a vuit cançons, escriu números de conjunt perquè canti tothom, ofereix solos a qui en vulgui i mantén les melodies en una extensió petita si les veus són joves (la guia per escriure una cançó per a nens dona les extensions per edat, i el test de rang vocal comprova la d’un solista en un minut).

Setmanes	Què es fa	Qui
1–2	Triar amb el grup la història i els personatges; dividir-la en sis a deu escenes; marcar on van les cançons	Tothom, amb el mestre o el director
3–5	Escriure les lletres en grups petits, un per cançó, començant per la tornada; taral·lejar i gravar les melodies	Els grups, amb un mestre o un músic que dona forma a les melodies
6	Gravar les pistes d’assaig: veu i piano, i només acompanyament	El responsable musical
7–10	Assajar escenes i cançons; el repartiment practica a casa amb les pistes	Repartiment i direcció
11	Passades senceres; retallar el que es fa llarg	Tothom
12	Assaig general i funció	Tothom

Reparteix l’escriptura perquè cada alumne tingui una feina de veritat: lletristes, un grup de melodia, algú que vetlla per la coherència de la història i un grup que s’encarrega dels enregistraments. Si ningú del grup no compon, hi ha dos camins que funcionen: posar lletra nova a una melodia de domini públic o proposar a un músic que posi música a les lletres de la classe.

Drets quan una escola fa servir cançons que ja existeixen

Això és informació general, no assessorament legal; les normes canvien segons el país, així que consulta les del teu abans de la funció.

• Les teves cançons originals són de qui les escriu. Guarda versions amb data i, si vols una protecció formal, la guia per registrar una cançó t’explica les opcions.
• Representar un musical que ja existeix requereix l’autorització dels autors. La SGAE considera «gran dret» les obres dramaticomusicals i tramita aquestes autoritzacions del seu repertori; segons les seves tarifes de representació escènica, també els grups de teatre aficionat l’han de sol·licitar, i cada autorització cobreix cinc representacions.
• Posar cançons conegudes dins la teva història és representar-les dins una obra, i això també necessita el permís dels autors o els editors.
• Posar lletra nova a una melodia famosa continua fent servir la música d’una altra persona. Una melodia tradicional de domini públic es pot fer servir; un èxit recent necessita permís, i la guia per fer una paròdia d’una cançó t’explica quan.
• Gravar la funció i penjar-la és un altre ús de la música. Revisa l’autorització o pregunta abans de publicar-la.

Errors freqüents en escriure cançons per a un musical

• La cançó repeteix l’escena. Si el diàleg ja ho ha dit, la cançó necessita una altra feina, o cal retallar el diàleg.
• Un desig vague. «Vull una cosa més» no dona res a seguir al públic; «vull un seient al tren de les cinc i quaranta», sí.
• Sense gir. El personatge acaba la cançó exactament on l’ha començada.
• Enginy que ningú no capta. Els jocs de paraules atapeïts a tota velocitat es perden a la sala; frena o simplifica.
• Escriure en el teu propi to. Comprova l’extensió de l’intèrpret i escriu per a ell.
• Cançons més llargues que l’escena. Sobretot amb nens: treu una estrofa abans que una cançó.
• Sense frase d’entrada ni tancament. El públic no sap quan ha de començar a escoltar ni quan ha d’aplaudir.

On encaixa Zoundroom: un projecte per a cada cançó de l’obra

Un musical acumula material molt de pressa: esborranys d’escenes, la fitxa de cada cançó, tres versions d’una tornada, la maqueta de veu i piano del compositor, el to de cada actor, les pistes d’assaig. A Zoundroom cada cançó és un projecte que guarda juntes les gravacions, les lletres, les notes i els fitxers, així que dona a cada número de l’obra el seu propi projecte. Enganxa la fitxa en una nota, escriu-hi la lletra a sota i grava la melodia taral·lejada o la primera presa de veu i piano dins aquesta nota, des del mòbil o al navegador a app.zoundroom.com: l’àudio queda al cursor, al costat de l’estrofa a què pertany. Afegeix l’escena com a fitxer PDF (importar PDF és de Pro) i importa al mateix projecte la maqueta del compositor i les pistes d’assaig. Convida el compositor o el libretista (Free comparteix amb fins a dos artistes; Pro, amb fins a quatre, i hi afegeix comentaris al segon exacte d’una presa per a qui també tingui Pro, com ara «al 1:12 això li queda alt a la Júlia»), i un equip creatiu pot compartir una subscripció Band de fins a set membres. Auralis, l’assistent d’IA de Zoundroom, et pot proposar vocabulari o una altra manera de dir un vers, només en text. Tingues clars els límits: Zoundroom no fa partitures ni guions, no genera àudio, no té instruments virtuals ni bases, i no és on mescles i masteritzes una gravació del repartiment (per a això hi ha un DAW com GarageBand o BandLab). El teu pas següent: crea un projecte per a la teva cançó «vull», enganxa la fitxa en una nota i grava-hi la primera tornada cantada. Mira com funcionen les notes i lletres amb àudio.

Preguntes freqüents

Com s’escriu una cançó per a un musical?

Parteix d’una escena. Busca el moment en què el diàleg no n’hi ha prou, escriu què vol el personatge, què l’hi impedeix i què canvia al final, i treu el títol de les seves pròpies paraules. Fes que la tornada digui el desig i l’última tornada mostri el canvi, amb una lletra clara i rimes consonants, i prova-la dins l’escena.

Què és una cançó «vull»?

La cançó, al principi del primer acte, en què el protagonista explica al públic el que més desitja. Dona a la història la seva pregunta i fa que el públic vulgui que ho aconsegueixi. Al final del segon acte, el número de les onze sol respondre-la.

Com escriure un musical des de zero?

Comença per la història i els personatges, divideix-la en escenes i marca els moments que necessiten cançó. Escriu una fitxa per a cada número, comença per la cançó «vull» i l’obertura, i grava maquetes senzilles per llegir les escenes amb la música. Per a una escola, de cinc a vuit cançons i una obra de 30 a 60 minuts són una bona mida.

Què va primer, la lletra o la música?

Totes dues opcions funcionen, i molts equips canvien d’una cançó a una altra. La lletra primer és habitual a les cançons còmiques, on els acudits marquen el ritme; la música primer ajuda a les balades i als números de ball. L’important és que tots dos autors comparteixin la fitxa de la cançó.

Una escola pot fer servir cançons conegudes en el seu musical?

No lliurement. Fer servir cançons dins una obra representada necessita el permís dels autors o els editors, també per als grups aficionats. Una música original, una melodia de domini públic o una obra amb la seva autorització són els camins més senzills.

Fonts

Totes les pàgines es van consultar el 2 d’octubre de 2026.

• Playbill, «Celebrate the 11 O’Clock Number With These 25 Showstopping Songs» (8 de juliol de 2020): el número de les onze com a gran número a prop del final, sovint la resolució de la cançó «vull» del primer acte, amb «Rose’s Turn» de Gypsy entre els exemples. playbill.com
• SGAE, tarifes de representació escènica, capítol 2, «Condiciones generales para la autorización de representaciones de obras de gran derecho» (2022): obres dramaticomusicals com a «gran dret», autorització necessària per a qualsevol representació, i autoritzacions per a grups de teatre aficionat de cinc representacions. sgae.es