Com compondre una cançó amb ukulele: acords, rasgueig i melodia

Per compondre una cançó amb ukulele, afina’l en Sol Do Mi La, tria quatre acords que ja sàpigues canviar (Do, Lam, Fa i Sol, és a dir, C, Am, F i G, són el joc clàssic) i repeteix-los en bucle amb un sol rasgueig. Taral·leja a sobre i grava cada intent. Quan una frase de dos compassos se’t quedi al cap, encaixa-hi la lletra seguint el seu ritme i posa el títol a la nota més forta. Mantén la melodia dins d’una octava, més o menys, perquè els acords de l’ukulele sonen en una franja estreta i brillant al voltant del do central. Després comprova el to amb la teva veu i, si la tornada et costa, mou-la amb el capodastre o amb altres posicions. Amb mitja hora tens una primera estrofa i una tornada.

Més avall: què vol dir l’afinació de l’ukulele per a la teva cançó, les quatre posicions i els bucles per començar, els rasguejos com a idees de ritme, com escriure una melodia en un instrument tan petit, el to i el capodastre, un exemple original complet, un exercici de 30 minuts i com gravar-ho.

Afina en Sol Do Mi La i entén què fa aquesta afinació a la teva cançó

L’afinació estàndard de l’ukulele, de la corda més propera a la barbeta (la 4a) a la més propera a terra (la 1a), és Sol Do Mi La (G C E A). És una afinació reentrant: la 4a corda no és la més greu. El seu sol sona per sobre del do del costat, i per això la nota més greu de l’instrument és la 3a corda a l’aire, el do central.

Corda	Nota	Freqüència
4a (Sol)	Sol4 (G4)	392,00 Hz
3a (Do)	Do4 (C4), el do central	261,63 Hz
2a (Mi)	Mi4 (E4)	329,63 Hz
1a (La)	La4 (A4)	440,00 Hz

L’afinador gratuït d’aquí sota funciona amb ukulele: tria Ukulele al menú Instrument, l’afinació passa a Estàndard (Sol Do Mi La), prem «Començar a afinar» i toca les cordes d’una en una. L’àudio no surt del teu dispositiu.

El soprano, el concert i el tenor comparteixen aquesta afinació, així que totes les posicions d’aquest article serveixen per als tres. El baríton és l’excepció: s’afina Re Sol Si Mi, com les quatre cordes més primes de la guitarra, i les mateixes posicions donen altres acords (la posició de Do sona com a Sol).

Què vol dir l’afinació quan compons:

• Gairebé no hi ha baix. La nota més greu és el do central, i en Fa (2 0 1 0) o en Sol (0 2 3 2) la nota més greu ni tan sols és la fonamental. La cançó sona lleugera, així que l’empenta surt de la mà que rasgueja, no d’una línia de baix.
• Els acords viuen en una franja estreta, més o menys l’octava que hi ha per sobre del do central. Una veu aguda canta en aquesta mateixa franja i una veu greu, una octava per sota. En tots dos casos, la melodia ha de destacar sobre un bloc de notes petit i brillant.
• La corda de dalt ja toca una melodia. Ho veuràs a la secció de la melodia: és el truc més útil de l’instrument.

Les quatre posicions: Do, Lam, Fa i Sol

Els números són trasts de la 4a corda (Sol) a la 1a (La); 0 vol dir a l’aire. Cada pàgina d’acord mostra el diagrama a l’ukulele, a la guitarra i al piano, i te’l deixa escoltar: Do, Lam, Fa i Sol.

Acord	Trasts (Sol Do Mi La)	Dits	Consell
Do (C)	0 0 0 3	Anular, 1a corda, trast 3	L’acord més fàcil de l’instrument
Lam (Am)	2 0 0 0	Del mig, 4a corda, trast 2	Un sol dit; de Do a Lam hi ha un sol moviment
Fa (F)	2 0 1 0	Lam més l’índex a la 2a corda, trast 1	Deixa el dit del mig on era a Lam
Sol (G)	0 2 3 2	Índex 3a corda, dit del mig 1a, anular 2a	El difícil dels quatre: practica Fa a Sol
Sol7 (G7, més endavant)	0 2 1 2	Tres dits	Estira amb força cap a Do
Rem (Dm, més endavant)	2 2 1 0	Tres dits	Afegeix un color més trist en Do
Mi7 (E7, més endavant)	1 2 0 2	Tres dits	L’acord que torna a casa en La menor

Practica els canvis abans d’escriure. Repeteix cada parella (Do a Lam, Lam a Fa, Fa a Sol, Sol a Do) durant un minut amb el metrònom en línia a 60 BPM, un cop per pulsació, i puja el tempo només quan el canvi caigui a temps. Fa a Sol és on s’encallen gairebé totes les primeres cançons: si també és el teu cas, escriu la primera estrofa només amb Do, Lam i Fa.

Bucles de quatre acords per començar

Una primera cançó no necessita acords originals. Necessita un bucle que aguanti el que cantaràs. Cada enllaç obre el reproductor de progressions d’acords gratuït amb el bucle ja carregat, per escoltar-lo, cantar a sobre o tocar alhora.

Bucle	Acords	Ànim	Escolta’l
I–V–vi–IV	Do–Sol–Lam–Fa (C–G–Am–F)	Obert, per corejar	Obre
I–vi–IV–V	Do–Lam–Fa–Sol (C–Am–F–G)	Càlid, una mica nostàlgic	Obre
vi–IV–I–V	Lam–Fa–Do–Sol (Am–F–C–G)	Comença seriós i després s’obre	Obre
I–IV–I–V	Do–Fa–Do–Sol (C–F–C–G)	Senzill, de foguera o infantil	Obre
i–iv–V7–i	Lam–Rem–Mi7–Lam (Am–Dm–E7–Am)	Menor, melangiós	Obre

Tots cinc fan servir només les posicions de la taula anterior. Per a la teoria de cada bucle i molts més, llegeix progressions d’acords per compondre.

Què has d’escoltar: després del compte (0:00–0:02), cada acord dura un compàs de gairebé tres segons: Do a 0:02, Lam cap a 0:05, Fa a 0:08 i Sol a 0:11; el bucle torna a començar cap a 0:14. El Sol de 0:11 et deixa a l’aire, i per això el bucle continua girant. És un exemple didàctic sintetitzat, amb arpegi, no una gravació d’ukulele: a l’ukulele el tocaries amb les quatre posicions de dalt.

Què has d’escoltar: els mateixos quatre acords, reordenats perquè comencin en Lam a 0:02, i rasguejats: Fa cap a 0:05, Do a 0:07 i Sol just abans de 0:10; el bucle es repeteix des de 0:12. Començar per l’acord menor fa que les mateixes posicions sonin més serioses. Si la teva cançó parla d’alguna cosa que trobes a faltar, prova aquest ordre abans de canviar cap acord.

Els rasguejos com a idees de ritme

A l’ukulele, la mà que rasgueja fa la feina d’una bateria. Compta en veu alta «1 i 2 i 3 i 4 i» i mantén la mà en moviment: avall als números i amunt a les «i», encara que no toquis les cordes. ↓ és un cop avall, ↑ un cop amunt, · un pas sense tocar i X un cop apagat (el «chuck»): el cantell de la mà cau sobre les cordes en baixar, i fan un clec en lloc de sonar.

Rasgueig	Cops a «1 i 2 i 3 i 4 i»	Ànim	Fes-lo servir per a
A. Quatre avall	↓ · ↓ · ↓ · ↓ ·	Ferm, senzill	Una primera cançó, estrofes que expliquen una història
B. «Island strum»	↓ · ↓ ↑ · ↑ ↓ ↑	Saltant, el so que tothom s’imagina	Gairebé qualsevol tornada
C. Contratemps amb chuck	↓ · X ↑ ↓ ↑ X ↑	Sec, com una caixa al 2 i al 4	Pop alegre sense bateria
D. A contratemps	· · ↓ ↑ · · ↓ ↑	Relaxat, aire de reggae	Cançons tranquil·les i assolellades
E. Vals en 3/4 («1 i 2 i 3 i»)	↓ · ↓ ↑ ↓ ↑	Gronxat	Cançons de bressol, cançons tristes o que miren enrere

L’«island strum» s’acostuma a escriure ↓ – ↓↑ – ↑↓↑: el cop avall del temps 3 és el que no toca mai les cordes, i aquest forat és el que li dona el salt.

Converteix el rasgueig en el ritme d’un vers. Els cops d’un rasgueig ja són un ritme que la veu pot copiar. A l’«island strum», les cordes sonen a l’1, al 2, a la «i» del 2, a la «i» del 3, al 4 i a la «i» del 4: sis cops, així que digues un vers de sis síl·labes a sobre. «Tot el car-rer dor-mint» posa l’accent de «carrer» a la «i» del 3, just després del forat, i el vers salta igual que el rasgueig. Els quatre cops avall et donen quatre síl·labes iguals per compàs, «pa amb to-mà-quet» (amb sinalefa), perfecte per a una estrofa tranquil·la. Primer digues-ho i després canta-ho amb qualsevol nota: tens el ritme de la melodia abans que la melodia.

Una altra idea que no costa res: canvia de rasgueig entre seccions. El rasgueig A a l’estrofa i el B o el C a la tornada aixequen la tornada encara que els acords gairebé no canviïn.

Com escriure una melodia a l’ukulele (té un registre petit)

En primera posició, els acords de l’ukulele caben tots entre el do central i el do de dalt. La melodia necessita espai al voltant d’aquesta franja: mantén-la tota dins d’una octava, més o menys, i dona a l’estrofa i a la tornada alçades diferents.

Fes servir la corda de dalt com a melodia de partida. A Do–Lam–Fa–Sol, la 1a corda toca tota sola Do, La, La i Si (trast 3, a l’aire, a l’aire, trast 2). A Do–Sol–Lam–Fa toca Do, Si, La, La: una línia que baixa nota a nota. Canta primer aquestes notes sobre el bucle; sempre encaixen. Després allunya-te’n. Quan la melodia puja mentre la corda de dalt baixa, les dues línies estiren en sentits contraris i la frase sona més viva.

Taral·leja i després busca les notes. Grava un taral·leig sobre el bucle i pica la 1a i la 2a corda, del trast 0 al 5, fins que trobis la nota que has taral·lejat. Si no ho tens clar, canta-la a quina nota estic cantant i et diu quina és. Apunta a dalt de la pàgina la nota més greu i la més aguda de la melodia: les necessitaràs per triar el to.

Què has d’escoltar: després del compte, un acord per compàs: Mi–Fa–Sol–Mi sobre Do a 0:02, Mi–Re–Do sobre Lam cap a 0:05, Do–Re–Mi–Fa sobre Fa a 0:08 i un Re llarg sobre Sol a 0:10; el bucle torna cap a 0:13. La melodia no surt de cinc notes, de Do a Sol, just dins de la franja de l’ukulele. És una bona forma per a una estrofa: fàcil de cantar mentre rasguejes.

Què has d’escoltar: el mateix bucle, però a 0:02 la melodia salta Mi–Sol–Do i es queda al Do agut, i sobre Fa, a 0:08, puja fins a un Re agut. Ara abasta gairebé una octava, de Mi a Re, i sona per sobre dels acords en lloc d’enmig. Aquesta pujada és el que demana una tornada. Escriu l’estrofa com el primer exemple i la tornada com aquest, i la cançó ja té forma.

Si toques un tenor amb la 4a corda en sol greu (Sol3 en lloc de Sol4), guanyes unes quantes notes per sota del do central per a una introducció o un baix que camina. Per a un mètode complet sobre la forma d’una melodia, llegeix com escriure una melodia.

Tons que van bé a la teva veu (i als teus dits)

Tria el to per la veu, no per les posicions que t’agraden. Canta la nota més greu i la més aguda de la melodia i escriu-les, amb el teu registre còmode, a en quin to cantar. L’enllaç s’obre amb un registre d’exemple, de Do3 a Sol4; canvia’l pel teu i l’eina et mostra tots els tons en què hi cap tota la melodia, el millor primer.

Després tria les posicions per a aquest to. Alguns tons són amables amb l’ukulele i d’altres no:

To	I, IV, V i vi	Acord difícil	Veredicte
Do (C)	Do, Fa, Sol, Lam	Cap	Comença aquí
Sol (G)	Sol, Do, Re, Mim	Re (2 2 2 0, tres dits al mateix trast)	Fàcil
La menor (Am)	Lam, Rem, Mi7, Fa	Mi7 (1 2 0 2)	El to menor més còmode
Fa (F)	Fa, Si♭, Do, Rem	Si♭ (3 2 1 1, un barré petit)	Bé al cap d’unes setmanes
Re (D)	Re, Sol, La, Sim	Sim (4 2 2 2, amb barré)	Més fàcil amb posicions de Do i capo al 2
La (A)	La, Re, Mi, Fa♯m	Mi (incòmode a l’ukulele)	Posicions de Sol amb capo al 2

Per moure una cançó que ja tens, enganxa’n el full d’acords al transpositor d’acords i tria el to nou. Posa tu el trast del capodastre: el suggeriment automàtic compta les posicions obertes de la guitarra, així que et pot portar cap a una posició de Mi o apartar-te d’un Fa que a l’ukulele és fàcil.

Com fer servir el capodastre a l’ukulele

El capodastre (o capo) estreny les quatre cordes en un trast i fa que el mànec comenci allà. Cada trast puja el to un semitò i les posicions no canvien. Compra’n un de pensat per a ukulele: el mànec és més estret que el d’una guitarra, i fabricants com Shubb venen capodastres d’ukulele que van del soprano al baríton, per a diapasó pla o corbat.

Capo	La posició de Do sona en	Posició de Sol	Posició de Fa	Posició de Lam
Sense capo	Do	Sol	Fa	Lam
1	Re♭	La♭	Sol♭	Si♭m
2	Re	La	Sol	Sim
3	Mi♭	Si♭	La♭	Dom
4	Mi	Si	La	Do♯m
5	Fa	Do	Si♭	Rem

Tres límits que val la pena saber:

• El capo només puja. Si Do et queda alt, canvia de família: les posicions de Sol amb el capo al trast 3 sonen en Si♭, dos semitons per sota de Do.
• A partir del trast 5 falta espai. Un soprano té de 12 a 15 trasts, així que un capo molt amunt deixa poc lloc i un so més prim.
• Reafinar és una altra opció. Hi ha qui afina tot l’ukulele un to més amunt, La Re Fa♯ Si (afinació en Re); el capo al trast 2 dona el mateix to sense tocar les cordes.

La lògica dels semitons és la mateixa a la guitarra, així que la taula de capodastre et servirà si també en toques.

Exemple complet: «El gat del tercer»

La idea. Cada matí, al balcó, el gat del veí del tercer salta la barana i ve a fer-te companyia mentre regues la menta. Una imatge i un sentiment, perquè la cançó sigui petita, com l’instrument.

El bucle i el rasgueig. Estrofa: Do–Lam–Fa–Sol amb quatre cops avall, fluixet. Tornada: els mateixos acords des de Fa (Fa–Sol–Do–Lam) amb l’«island strum», perquè s’aixequi sola. Tempo, 92 BPM. Escolta el bucle de l’estrofa i el de la tornada.

El taral·leig (10 minuts). Tres gravacions de «na-na» sobre quatre voltes del bucle de l’estrofa. A la segona, la melodia de l’estrofa es queda avall i a prop, entre Do i Sol, com a l’exemple per graus conjunts. Sobre el bucle de la tornada, la melodia comença en La, per sobre dels acords, i puja fins a un Re agut a l’última paraula del vers.

La lletra. Digues en veu alta el ritme taral·lejat, compta les síl·labes de cada vers amb el comptador de síl·labes i encaixa-hi paraules de veritat amb els mateixos accents. Els versos de l’estrofa fan de 7 a 9 síl·labes i rimen en «-a» (pa, pensarà); els de la tornada, 8, 8, 9 i 8, amb rima en «-ut». Per trobar paraules que rimin amb «vingut», el diccionari de rimes et proposa mut, perdut, salut i tingut; «mut» encaixa amb el carrer adormit.

El gat del tercer
Afinació: Sol Do Mi La · To: Do · Sense capo · 92 BPM
Estrofa: quatre avall · Tornada: island strum (↓ · ↓ ↑ · ↑ ↓ ↑)

[Estrofa 1]
Do                        Lam
Rego la menta del test,
Fa                        Sol
a baix ja fa olor de pa,
Do                        Lam
la roba estesa fa senyals
Fa                        Sol
i el dia encara s’ho pensarà.

[Tornada]
Fa                    Sol
El gat del tercer ja ha vingut,
Do                        Lam
quatre cordes i un carrer mut,
Fa                      Sol
ningú no em busca, ningú no em truca,
Fa        Sol         Do
el gat del tercer ja ha vingut.

Per què funciona. El títol obre i tanca la tornada, primer a la nota més aguda i després a l’última. La tornada comença en Fa, l’acord IV, així que l’orella nota la pujada abans de sentir cap paraula. L’estrofa és una llista de coses que es veuen; la tornada diu com se senten. I l’últim vers acaba en Do, a casa, després de tres versos que acaben en Sol o en Lam.

El to. En Do, la melodia va de Do4 a Re5; una veu greu la canta una octava més avall, de Do3 a Re4. Si aquell Re de dalt et costa, l’eina de to t’enviarà més avall, a Si♭ o a La: posicions de Sol amb el capo al trast 3 o al 2 (les posicions Sol–Mim–Do–Re). Si sona apagada, puja: posicions de Do amb el capo al trast 2 la porten a Re.

Exercici de 30 minuts per compondre amb ukulele

1. Minuts 0–3: afina i tria. Afina Sol Do Mi La amb l’afinador de dalt i tria un bucle de la taula, en Do.
2. Minuts 3–8: fixa el rasgueig. Toca el bucle amb el rasgueig A a 80 BPM fins que canviïs d’acord sense mirar; després prova el B.
3. Minuts 8–15: taral·leja i grava. Tres taral·lejos de quatre voltes cadascun, tots gravats. Marca els dos millors compassos.
4. Minuts 15–20: comprova el to. Canta la nota més aguda de la teva millor frase. Si et costa, baixa a una altra família de posicions; si li falta força, posa el capo.
5. Minuts 20–27: escriu la lletra. Una imatge, un sentiment. Digues el ritme taral·lejat i encaixa-hi paraules amb els mateixos accents; el títol a la nota més forta.
6. Minuts 27–30: una presa sencera. Estrofa i tornada, ukulele i veu, amb el mòbil. Escriu la línia de capçalera abans de parar.

Copia aquesta fitxa a les teves notes i omple-la sobre la marxa:

Títol:
Afinació: Sol Do Mi La (sol agut / sol greu) · To: · Capo: · BPM:
Rasgueig estrofa:              Rasgueig tornada:
Acords estrofa:
Acords tornada:
Registre de la melodia (nota més greu – més aguda):
Frase ganxo:
Millor presa:

Grava-la el mateix dia

No et cal un estudi, però sí una gravació que trobis la setmana vinent. Posa el mòbil a un braç de distància, apuntant entre la boca de l’ukulele i la teva boca, a l’habitació més silenciosa que tinguis, i fes una presa de prova per comprovar que ni el rasgueig tapa la veu ni la veu tapa el rasgueig. Si ets a l’ordinador, la gravadora de veu en línia grava al navegador i desa el fitxer al teu dispositiu.

Grava dues vegades: una amb ukulele i veu, i una altra només taral·lejant la melodia. La segona és la que agrairàs, perquè la melodia se sent clara quan no sonen els acords. Posa a cada fitxer el títol, la secció i la presa, per exemple «El gat del tercer – tornada – presa 3». Per treure una maqueta aprofitable del telèfon, llegeix com gravar maquetes amb el mòbil.

Errors habituals i com arreglar-los

• La melodia copia la corda de dalt. Encaixa, però sona a exercici. Queda’t una nota i després ves en sentit contrari.
• El rasgueig està més ple que la lletra. Si el vers té molt a dir, passa a quatre avall o al rasgueig a contratemps a l’estrofa.
• Massa acords. Quatre posicions que canvies sense mirar valen més que set que s’encallen. Afegeix un Sol7 o un Rem només quan la cançó ho demani.
• El to el trien els dits. Comprova la nota més aguda amb la veu abans d’escriure la segona estrofa, no després.
• Es perden el capo i l’afinació. Escriu «Afinació · To · Capo · BPM» a la primera línia del full. D’aquí a sis mesos no te’n recordaràs, del trast 2.

També toques la guitarra? El mateix mètode, amb sis cordes i un so més greu, és a com compondre una cançó amb guitarra. I si la teva cançó d’ukulele s’està tornant trista, com escriure una cançó trista t’explica què fer amb el bucle menor.

On encaixa Zoundroom: els acords, la melodia taral·lejada i cada presa a la mateixa cançó

Una cançó d’ukulele es perd d’una manera molt coneguda: els acords en una llibreta del balcó, els taral·lejos a les notes de veu del mòbil i el trast del capo enlloc. A Zoundroom cada cançó és un projecte amb les seves gravacions, lletres, notes i fitxers, així que pots enganxar el full d’acords a la nota de la cançó amb la seva línia de capçalera («Afinació: Sol Do Mi La · To: Do · Sense capo · 92 BPM») i gravar la tornada taral·lejada dins de la nota, just a sota de la seva lletra; l’àudio s’insereix al cursor, al costat de les paraules a què pertany. Les preses següents, una versió amb el capo al trast 2 o la idea de baix d’un amic van al mateix projecte, i el pots compartir amb les persones amb qui compons. Funciona amb el mateix compte a l’iPhone, a Android i a l’app web, que també grava al navegador. Dos límits honestos: Zoundroom no genera àudio, no té instruments virtuals ni bases i no és on mescles i masteritzes la versió final (per a això hi ha una DAW com GarageBand o BandLab), i no porta afinador, així que afina l’ukulele amb l’afinador en línia gratuït de dalt. El teu pas següent: obre una cançó nova, enganxa-hi la fitxa de l’exercici i grava-hi la primera presa.

Preguntes freqüents

L’ukulele serveix per compondre cançons? Sí, sobretot per a una primera cançó. Les quatre posicions bàsiques necessiten d’un a tres dits, l’instrument sona prou suau per tocar-lo a qualsevol lloc i el seu registre petit manté les melodies senzilles i cantables. El que li falta és baix, així que la mà que rasgueja ha de portar el ritme.

Quins són els acords d’ukulele més fàcils per compondre? Do (0 0 0 3), Lam (2 0 0 0), Fa (2 0 1 0) i Sol (0 2 3 2). Junts són els graus I, vi, IV i V de Do major, la base de moltíssimes cançons. Més endavant afegeix-hi Sol7, Rem o Mi7 per donar color.

Com faig una cançó trista amb ukulele? Fes servir el bucle menor Lam–Rem–Mi7–Lam o comença el de quatre acords en Lam (Lam–Fa–Do–Sol), baixa el tempo a 70–80 BPM i canvia l’«island strum» pel vals o per quatre cops suaus avall. El so brillant de l’instrument contra una lletra trista pot emocionar molt.

El soprano, el concert i el tenor fan servir acords diferents? No. Tots tres s’afinen Sol Do Mi La, així que les posicions són les mateixes; el mànec més llarg del tenor dona un so més ple i més espai per al capo. Només el baríton, afinat Re Sol Si Mi, canvia el nom dels acords.

Puc cantar amb veu greu sobre un ukulele? Sí. Una veu greu canta la melodia una octava per sota dels acords de l’ukulele, i sona natural. Tria el to pel teu registre amb l’eina de to, no per on sona l’ukulele.

Fonts

Consultades el 2 d’octubre de 2026.

• Ukulele Magazine, «Which Size Ukulele is Right for You?»: longitud d’escala, nombre de trasts i afinació del soprano, el concert, el tenor i el baríton; opció de sol greu.
• Ukulele Magazine, «Learn 10 Essential Ukulele Strumming Rhythms»: el cop apagat als temps 2 i 4 i el ritme a contratemps del reggae.
• The Uke Primer, «The Island Strum: The Pattern Behind So Many Songs»: notació D – DU – UDU i el cop avall que falta.
• Viquipèdia (en anglès), «Ukulele»: afinació reentrant Sol4–Do4–Mi4–La4, sol greu, afinació en Re (La Re Fa♯ Si) i baríton Re Sol Si Mi.
• Viquipèdia (en anglès), «Piano key frequencies»: freqüències de Do4, Mi4, Sol4 i La4 en temperament igual.
• Shubb, «Shubb Original Brass, Ukulele»: capodastre d’ukulele per a tenor, soprano, concert i baríton, amb diapasó pla o corbat.