Com escriure una cançó de comiat o de jubilació per a un company

Per escriure una cançó de comiat per a un company de feina, comença per cinc anècdotes reals del dia a dia (la frase que sempre diu, la broma de la secció, allò que només ell sap arreglar), no per «et trobarem molt a faltar». Posa l’humor a les estrofes i guarda la sinceritat per a l’última tornada. Després tria la música: una lletra nova sobre una melodia de domini públic que tothom coneix, com «Frère Jacques» o «Auld Lang Syne», que és el camí més ràpid per cantar en grup, o una melodia pròpia sobre tres o quatre acords. Posa-hi el nom i la frase de sempre en una tornada curta que pugui cantar tota l’oficina, apunta a dos o tres minuts, assaja amb dos o tres companys, imprimeix la lletra per a tothom i canta-la al dinar de comiat o grava-la en vídeo amb el mòbil.

Més avall: els set passos, què canvia en una jubilació, un canvi de feina, el comiat d’una mestra o un amic que se’n va a viure lluny, les preguntes per fer córrer entre l’equip, les regles d’un humor que no fereix, com encaixar una lletra nova en una melodia coneguda (i què diu la llei), un exemple complet amb acords i dos exemples d’àudio, una plantilla i com cantar-la o gravar-la. No cal saber llegir música.

Com escriure una cançó de comiat en 7 passos

1. Pensa en l’ocasió i en el públic. No és el mateix una jubilació després de trenta anys que un canvi d’empresa o l’últim dia d’una mestra.
2. Recull anècdotes en secret. Demana un record a cinc o sis companys sense que la persona ho sàpiga.
3. Tria el to. Estrofes amb humor i un final sincer funcionen en gairebé tots els comiats.
4. Tria la melodia: una de domini públic, la paròdia d’un èxit o una de pròpia.
5. Escriu una tornada que pugui cantar tothom, amb el nom i, si en té, la frase de sempre.
6. Escriu dues o tres estrofes curtes, una anècdota a cada una, i acaba amb el que ve ara.
7. Assaja tres vegades, imprimeix la lletra i canta-la a la festa, o grava-la si hi ha gent que no hi pot ser.

Cada pas s’explica a continuació, amb un exemple per adaptar.

Jubilació, canvi de feina, mestra o mudança: què canvia

Ocasió	De què parla la cançó	To que funciona	Compte amb
Jubilació després de molts anys	La seva feina en tres escenes i el que farà ara	Estrofes amb humor, última tornada agraïda	Bromes sobre l’edat, la salut o la pensió
Un company que se’n va a una altra empresa	El que l’equip trobarà a faltar, una picada d’ullet a la feina nova	Bromes suaus, sense passar-se	Per què se’n va, el cap, el sou
Jubilació d’una mestra o final de curs	La canten els alumnes, els companys o tots dos	Senzill i càlid amb nens; humor de sala de mestres entre companys	Una melodia massa difícil per a nens
Un amic que se’n va a viure lluny	Els llocs compartits, la promesa d’anar-lo a veure	Tendre, amb un somriure	Fer plorar tota la festa durant tres minuts

En una cançó de jubilació, el que més emociona sol ser el que la persona feia pels altres: qui sabia l’aniversari de tothom, qui arreglava el que s’espatllava, qui va ensenyar l’ofici a mig equip. Si algú se’n va a una altra empresa, val més una cosa més curta i lleugera: una estrofa sobre la taula que deixa i una altra sobre la nova n’hi ha prou.

Pas 1: recull les anècdotes (sense que se n’assabenti)

Escriu en privat a cinc o sis companys, o crea un grup sense la persona, i fes a cadascú una d’aquestes preguntes. Demana’ls un àudio si escriure els fa mandra: les històries surten millor en veu alta.

Pregunta	Per a què serveix a la cançó
Quina frase diu sempre?	El millor vers de tornada que hi ha
Quina anècdota seva explica tothom?	Una estrofa amb principi i final
Què és el que només ell sap arreglar, trobar o explicar?	La tornada «i ara qui farà…?»
Què portava a la feina: llaminadures, música, una planta, una tassa?	Un objecte concret per a una estrofa
En quin any va entrar i com era tot aleshores?	Una primera estrofa que situa la història
Què farà ara: viatjar, l’hort, una altra feina, res de res?	L’última estrofa
Què t’ha ensenyat?	L’última tornada, la sincera

Recull deu respostes i queda’t amb quatre o cinc. Les que no facis servir van a la targeta.

Humor que no fereix: les regles d’una cançó de comiat

La idea és que la sala rigui amb la persona i que ella sigui la primera a riure. Abans de deixar un vers, fes-li passar tres proves:

• L’explicaria ell mateix? Si és una història que li encanta explicar, la pots cantar.
• Faria gràcia amb la seva família davant? Als comiats per jubilació, la parella i els fills solen ser a primera fila.
• L’entén tothom? Una broma interna que entenen tres persones deixa quaranta persones somrient per compromís.

El que sol funcionar: bromes sobre com en depèn l’equip («i ara qui arregla la impressora?»), les manies innocents (el correu de les 17.59, l’agenda de colors), els objectes de la feina i els desastres que tothom va superar junts. El que val més deixar fora: l’edat, la salut, el físic, els diners i la pensió, la vida privada, els conflictes amb la direcció i qualsevol cosa sobre per què se’n va.

La forma que funciona millor: dues o tres estrofes amb humor i una última tornada que es torna sincera. Les rialles et donen el dret a donar les gràcies, i és l’agraïment el que recordarà.

Melodia coneguda o melodia pròpia? (i els drets)

Opció	Per què triar-la	L’inconvenient	Publicar el vídeo
Lletra nova sobre una melodia de domini públic («Frère Jacques», «Auld Lang Syne»)	Tothom la coneix i tota la sala s’hi apunta	Sona a cançó infantil o a cap d’any, i això forma part de la gràcia	La melodia no planteja problemes de drets
Lletra nova sobre un èxit actual (paròdia)	Riuen només de reconèixer-la	La lletra ha d’encaixar al mil·límetre i la cançó continua protegida	Zona grisa: comprova-ho abans
Una melodia pròpia	Encaixa amb la teva lletra i és del tot teva	Necessita uns quants assajos	És teva, la pots publicar

Com encaixar una lletra nova en una melodia coneguda. Compta les notes de cada frase de la melodia, escriu un vers amb el mateix nombre de síl·labes i posa les síl·labes tòniques on la melodia recolza. «Frère Jacques» és la més fàcil: té quatre frases de quatre, tres, sis i tres notes, i cada frase es repeteix. És una melodia tradicional (apareix en un manuscrit francès de cap al 1780) i es canta en cànon, així que el comiat es converteix en un petit espectacle: tres grups entren l’un darrere l’altre. Un cànon per al Jordi:

Adéu, Jordi, adéu, Jordi,                    (4 + 4)
cap al sol, cap al sol,                      (3 + 3)
prou de reunions, prou de reunions,          (6 + 6)
cap a l’hort, cap a l’hort.                  (3 + 3)

Comprova cada vers al comptador de síl·labes per a lletres i canta’l en veu alta: si has d’encabir dues síl·labes en una nota, treu una paraula. Recorda que, cantant, les vocals que es troben entre paraules solen anar en una sola nota (sinalefa). El mateix mètode serveix per a «Auld Lang Syne», la melodia escocesa dels comiats i les graduacions, amb lletra de Robert Burns (1788) sobre una melodia tradicional. Per aprofundir en accents i síl·labes, llegeix síl·labes i accents en una cançó.

Els drets, en poques paraules. A Catalunya s’aplica la Llei de propietat intel·lectual espanyola, i el seu article 39 diu que la paròdia d’una obra ja divulgada no necessita el consentiment de l’autor, sempre que no hi hagi risc de confusió amb l’original ni causi cap dany a l’obra o al seu autor. Els problemes solen començar en publicar: si cantes sobre l’enregistrament original o sobre una pista de karaoke, aquest enregistrament té drets propis, i els sistemes de detecció de les plataformes poden silenciar o retirar un vídeo encara que creguis que la paròdia és permesa. Això no és assessorament legal. La regla senzilla: per a un vídeo que vulguis publicar, una melodia de domini públic o una de pròpia t’estalvien dubtes. La situació de «Happy Birthday» s’explica a com fer una cançó d’aniversari.

La teva pròpia melodia: dues seqüències d’acords per començar

Si prefereixes una melodia pròpia, n’hi ha prou amb una sola seqüència d’acords. Per a una cançó de festa, tres acords i un rasgueig constant:

Què cal escoltar: després del compte (0:00–0:02), els quatre acords sonen un cop de 0:02 a 0:11, aproximadament, i un altre cop fins al final, amb guitarra rasguejada i bateria de rock. És l’energia d’una cançó que la sala pot acompanyar picant de mans. Obre els mateixos acords a 112 BPM al reproductor, canta-hi a sobre la lletra de la tornada i grava cada intent.

Per a una cosa més suau, com un amic que se’n va a viure lluny o una última tornada que es torna sincera, prova la seqüència I–vi–IV–V:

Què cal escoltar: després del compte, la seqüència sona un cop de 0:03 a 0:14, aproximadament, i un altre cop fins al final, en arpegis amb ritme de balada. Més lenta i més càlida, i igual de fàcil per cantar-hi a sobre. Tots dos són exemples didàctics sintetitzats, no enregistraments acabats.

Mantén la melodia dins d’una octava, més o menys, perquè la puguin cantar els companys que no canten mai, i comprova que s’adiu amb la veu de qui la porti amb en quin to cantar. Si a la feina ningú no toca cap instrument, com compondre una cançó sense saber tocar explica el camí del taral·leig als acords.

Exemple complet: «Qui farà la porra dels dilluns?»

La història: el Jordi es jubila després de trenta anys al magatzem. Va entrar el 1996 amb un walkman i un mono blau, ho arreglava tot amb cinta americana, sabia on era cada caixa i l’aniversari de tothom, una vegada va desencallar el carretó amb dos cops ben donats, organitzava la porra del futbol de cada dilluns, tenia la ràdio sempre encesa i repetia: «No en fem un gra massa!». Ara l’esperen la bici, l’hort i el mar. Tota la cançó va sobre Sol–Do–Re–Do (G–C–D–C), un acord per compàs a uns 112 BPM, de manera que cada vers ocupa dos acords.

Estrofa 1 (el principi)

Sol                         Do
Vas arribar l’any noranta-sis
Re                       Do
amb un walkman i un mono blau,
Sol                         Do
i amb un tros de cinta americana
Re                    Do
ho arreglaves tot, i au!

Tornada (tothom)

Sol                              Do
Qui farà la porra dels dilluns, Jordi?
Re                                 Do
Qui encendrà la ràdio del magatzem?
Sol                                  Do
Tu sempre deies: «No en fem un gra massa!»
Re                    Do                  Sol
Doncs mira, Jordi: gra massa, i tots cantem!

Estrofa 2 (l’anècdota que explica tothom)

Sol                     Do
Sabies on era cada caixa
Re                      Do
i els aniversaris de tots,
Sol                          Do
i el carretó, quan s’encallava,
Re                        Do
tornava a rodar amb dos cops

Tornada, i després l’estrofa del que ve:

Estrofa 3 (ara)

Sol                        Do
Ara els dilluns són tots teus,
Re                      Do
la bici, l’hort i el mar,
Sol                              Do
i si el carretó torna a encallar-se…
Re                                  Do
tranquil, ens en sortirem sense trucar (potser!)

Última tornada (més lenta, només guitarra: el gir)

Sol                              Do
Qui farà la porra dels dilluns, Jordi?
Re                                    Do
Ja ens en sortirem, d’alguna manera.
Sol                                Do
Trenta anys vigilant que tot rodés:
Re                       Do                 Sol
ara roda tu, que la vida t’espera.

Per què funciona: cada estrofa té detalls que només són del Jordi (el 1996, el mono blau, la cinta americana, el carretó, l’hort). Les bromes parlen de com en depèn l’equip, mai de la seva edat. La seva frase de sempre té premi a la primera tornada: no volia que en féssim un gra massa, i ara té una cançó sencera. L’última tornada conserva el primer vers, perquè la sala el reconegui, i el converteix en un agraïment: trenta anys fent que tot rodés, i ara li toca rodar a ell. Els versos parells rimen (blau i au, tots i cops, mar i trucar), i la tornada és prou curta perquè quaranta persones la llegeixin en un full. Cantada sencera, dura uns dos minuts i mig. Per buscar rimes a partir d’una paraula clau, obre el diccionari de rimes amb «comiat» ja escrit.

Plantilla per copiar

Omple els claudàtors i treu tot el que podria descriure una altra persona.

Títol: [la seva frase de sempre, o «Qui farà ___ ara?»]
Ocasió: jubilació / canvi de feina / mestra / amic que se’n va
Acords: Sol–Do–Re–Do (G–C–D–C), 100–120 BPM · última tornada més lenta

Estrofa 1 (el principi)
[L’any en què va arribar]
[Com era el lloc aleshores]
[Alguna cosa que sempre portava o feia]
[Què arreglava, salvava o canviava]

Tornada (tothom)
Qui farà [una cosa que només fa ell], [nom]?
Qui [una altra cosa que només fa ell]?
[La seva frase de sempre]
[El remat: per què aquesta cançó trenca la seva regla]

Estrofa 2 (l’anècdota que explica tothom)
[On i quan]
[Què va passar]
[Què va fer ell]
[El remat]

Estrofa 3 (el que ve)
[La nova rutina: viatges, l’hort, una altra feina]
[Una broma amable sobre l’equip sense ell]

Última tornada (el gir)
[El mateix primer vers]
[Ja ens en sortirem]
[El que ha donat a l’equip]
[El teu desig per a ell]

Abans d’assajar, comprova:

• Cada estrofa té almenys un detall que només encaixa amb aquesta persona.
• Res no la podria avergonyir davant de la seva família o del seu cap.
• La tornada torna almenys tres vegades i tothom té la lletra.
• Dura menys de tres minuts.
• Algú l’ha cantada en veu alta, dret, almenys cinc vegades.

Cançó de comiat per a una mestra o de final de curs

El comiat d’una mestra sol tenir dos públics. Els companys poden cantar una versió de sala de mestres, amb la sortida que va anar malament i la plastificadora que només ella sabia fer anar. Els alumnes necessiten una altra cosa: versos curts, moltes repeticions, un gest per a cada vers i poques notes diferents. El mateix val per al comiat de P5 o de sisè quan s’acaba el curs. Com escriure una cançó per a nens explica el vocabulari, el registre de veu i els gestos per edat.

El cànon de més amunt serveix per a qualsevol classe. Una versió per a la Mercè:

Adéu, Mercè, adéu, Mercè,
te’n vas ja? Te’n vas ja?
Vacances per sempre, vacances per sempre,
mil gràcies, mil gràcies.

Fes-la cantar una vegada tots junts i després en cànon, en dos grups. Si la mestra es jubila a final de curs, l’últim dia de classe o la festa de final de curs són el moment natural; per als companys, el dinar de comiat. Imprimeix la lletra amb els acords per a qui toqui amb el creador de lletres amb acords, que és gratuït. Si la mestra no se’n va i només li voleu donar les gràcies a final de curs, com escriure una cançó per a la mestra explica com escriure-la amb tota la classe.

La mateixa estructura serveix per a un amic que se’n va a viure lluny: a les estrofes, els llocs compartits; a la tornada, una promesa («el sofà és teu sempre que tornis»). Per a cançons dedicades a altres persones de la teva vida, llegeix com escriure una cançó per a algú.

Com cantar-la a la festa (o gravar-la)

1. Tria un grup petit que porti la veu. De tres a cinc persones canten les estrofes i tothom s’hi afegeix a la tornada. Ningú no ha de cantar bé: compta més la seguretat que l’afinació.
2. Reparteix la lletra, impresa en lletra grossa o en una pantalla, amb la tornada en negreta.
3. Busca el moment. Després dels parlaments i abans del regal sol funcionar. Digues a qui ho organitza quant dura.
4. Mantén el tempo. Marca la velocitat dels assajos al metrònom en línia amb tap tempo i, si ningú no toca, posa la seqüència del reproductor d’acords en un altaveu.
5. Assaja tres vegades, una d’elles a la sala de debò si pots, i decideix qui compta l’entrada.
6. Companys a distància o un vídeo sorpresa? Que cada persona gravi un vers, o grava el grup que porta la veu d’una sola presa. La gravadora de veu en línia gratuïta grava al navegador amb compte enrere, desa diverses preses i et deixa baixar la que prefereixis; no es puja res. Els ajustos del mòbil i els errors habituals són a com gravar una cançó amb el mòbil.
7. Regala-li la lletra després, signada per tothom. És la part del regal que es queda.

On encaixa Zoundroom: anècdotes, lletra i preses en un sol projecte

Una cançó de comiat arriba a trossos: anècdotes repartides en una dotzena de missatges privats i àudios, una lletra a l’ordinador d’algú i una melodia de tornada que només existeix al cap de qui la va taral·lejar a l’ascensor. A Zoundroom, cada cançó és un projecte amb els seus enregistraments, lletres, notes i fitxers: crea’n un que es digui «Qui farà la porra dels dilluns?», importa els àudios que t’han enviat els companys, escriu la lletra en una nota i grava la melodia de la tornada dins d’aquesta nota, on l’àudio s’insereix al cursor, just a sota dels versos. Desa les preses dels assajos al mateix projecte i comparteix-lo amb qui portarà la veu. Free permet compartir amb fins a dos artistes; Pro, amb fins a quatre, i afegeix comentaris amb marca de temps, perquè algú que també tingui Pro marqui el segon exacte en què la segona estrofa s’accelera. El mateix compte funciona a l’iPhone, a l’Android i al web. El que no fa: Zoundroom no genera àudio, no té instruments virtuals ni bases, i no és on es mescla i es masteritza una versió final polida (per a això hi ha un DAW com GarageBand o BandLab). Tampoc no edita el vídeo. El teu pas següent: crea el projecte avui i enganxa-hi les tres primeres anècdotes abans que la data del comiat se’t tiri a sobre.

Preguntes freqüents

Puc fer servir la música d’una cançó famosa per a un comiat?

Molta gent ho fa. A Catalunya i a la resta de l’Estat, la llei permet la paròdia d’una obra divulgada mentre no es confongui amb l’original ni la perjudiqui. Publicar el vídeo és una altra història, sobretot si cantes sobre l’enregistrament original o un karaoke. Una melodia de domini públic o una de pròpia eviten el dubte. Això no és assessorament legal.

Quant ha de durar una cançó de comiat per a un company?

Entre dos i tres minuts: dues o tres estrofes i una tornada que torna tres vegades. Un cànon sobre «Frère Jacques» dura menys d’un minut i serveix per obrir abans dels parlaments.

Quines frases divertides puc posar en una cançó de jubilació?

Escriu les teves a partir de les seves anècdotes, però aquestes formes funcionen: «Qui farà ___ ara?», «Prou de ___, prou de ___» i «Et trucarem quan ___ (bé, potser no)». Per exemple: «Prou de reunions que podien ser un correu», «El teu despertador també es jubila» o «La cafetera porta dol».

No sé cantar. Ho puc fer igualment?

Sí. Recita les estrofes amb ritme sobre la seqüència d’acords i deixa que tothom canti la tornada, o grava-la abans amb la millor veu de l’equip. Les anècdotes fan la resta.

Me la pot escriure una IA?

Els generadors d’IA creen una cançó completa a partir d’una descripció, però la veu i la melodia no seran teves, i la cançó només sabrà el que hi hagis escrit. El que fa reaccionar una sala són els detalls i l’equip cantant junt. Si fas servir IA, que sigui per buscar rimes, i queda’t les teves anècdotes i la teva melodia.

Fonts

Pàgines consultades el 2 d’octubre de 2026.

• Wikipedia (en anglès), «Frère Jacques»: melodia tradicional; primera versió en un manuscrit francès de cap al 1780, publicada per primer cop el 1811 segons James Fuld; tradicionalment es canta en cànon. en.wikipedia.org
• Wikipedia (en anglès), «Auld Lang Syne»: lletra de Robert Burns (1788) a partir d’una cançó anterior; melodia tradicional documentada per primer cop el 1799; es canta en comiats, graduacions i trobades escoltes. en.wikipedia.org
• BOE, Reial decret legislatiu 1/1996, text refós de la Llei de propietat intel·lectual, article 39 (paròdia): no requereix el consentiment de l’autor mentre no impliqui risc de confusió ni causi dany a l’obra original o al seu autor. boe.es